març 252015
 

Quan un esport delicat com el tir, en qualsevol de les seves vessants, es practica d’esma, sense esperit, sense posar-hi els 5 sentits… es quan poden aparèixer els errors. I els pitjors errors en el nostre esport poden arribar a tenir greus conseqüències! Sempre, en qualsevol modalitat esportiva per a millorar o simplement practicar-la són necessaris el temps, la disciplina, l’atenció, la concentració… però arriba un moment en que ja sigui per esgotament o per distracció deixem de percebre el nostre entorn amb l’atenció merescuda i es quan poden esdevenir els errors. I el vídeo que us poso més avall potser és conseqüència d’aquests o altres factors, però el que és segur és que se’n van derivar conseqüències. No danys personals afortunadament, però en cap competició es pot admetre una errada de seguretat tan important com la que ens mostren les imatges sense depurar-ne les responsabilitats. El que podia haver acabat en tragèdia (i de fet tenia tots els números per acabar d’aquesta manera) es queda en un ensurt gràcies a l’entrenament i els reflexes del tirador. L’article original ens parla de la visió de túnel, de que la persona de l’staff no s’havia adonat que havia començat l’exercici perquè portava els cascs posats… És possible. Segurament aquí això seria altament improbable que ens passés, per la senzilla raó que la quantitat de tiradors d’IPSC o tir pràctic és infinitament inferior a la dels Estats Units. Igualment per les superfícies dels exercicis. En qualsevol cas, hi ha algú que pot donar gràcies per continuar fent la seva vida.

març 202013
 

Sempre he pensat que l’aprenentatge de les armes hauria de ser com a mínim una assignatura optativa a les nostres escoles. Un aprenentatge bàsic: Saber distingir els diferents tipus d’armes, el funcionament més elemental, fins hi tot alguna pràctica en funció de l’edat dels alumnes… El problema de sempre és el bloqueig mental que produeixen en una part important de la població, que considera l’ús i tinença d’armes altament immoral i ofensiu, i totalment desfassat en una societat sana i moderna com la nostra. N’he parlat a bastament en aquest blog i és una situació que es repeteix periòdicament: Tota relació amb les armes crea una posició d’incomprensió quan no d’oberta hostilitat en molts dels nostres conciutadans. I en canvi històricament sempre se n’ha fet ús! Sortosament en el nostre cas, Andorra, els conflictes s’han resolt sempre per la via de la paraula i les armes han tingut la seva importància únicament a nivell cinegètic o de defensa personal davant la fauna salvatge que fins fa no pas tant poblava les nostres muntanyes.

Recordo quan anava al col·legi que hi havia classes de música, anglès i francès, plàstica, natació, gimnàstica… Més tard a l’institut hi havia optatives com a reforç de matemàtiques, física o química, però també ètica, religió i una de molt curiosa que es deia hogar, on aprenies a cosir, cuinar o altres tasques pròpies de la llar. Més tard encara, i fora de l’entorn educatiu la majoria aprenem a conduïr, alguns fins hi tot a conduïr camions i autobusos, aprenem socorrisme en diferents vessants, ens preparem a nivell amateur o semiprofessional per algun esport, sovint relacionat amb el nostre entorn més immediat, que és la muntanya,  assistim a cursos i cursets, conferències i formacions diverses… però difícilment accedim a formacions on ens preparin per aprendre com s’encara un rifle, com assegurar una arma o fer diana a 25 metres de distància.

La nostra societat es comporta de manera molt hipòcrita amb aquest tema, ja que les armes i el seu ús creen una fascinació indubtable en l’imaginari col·lectiu, estant presents en la nostra vida a través del cinema, la televisió o els noticiaris, però en canvi genera un profund recel quan es tracta de sobrepassar aquestes fronteres imaginàries. Així, no és estrany que ningú es plantegi d’ensenyar les armes o el tir a les escoles… Però en altres societats, probablement també en altres temps aquesta no era la realitat. La realitat era que els alumnes rebien formació en aquests àmbits. Al Japó encara s’ensenya com sobreviure davant fenòmens naturals com tsunamis o terratrèmols. A l’antiga URSS aprenien l’ús de les armes des de ben jovenets. Als Estats Units hi havia instituts que feien el mateix. Segurament la realitat d’aquests dos països era molt especial i diferent de la nostra, on l’ús de les armes s’enfoca més des de la vessant esportiva… quan s’enfoca des d’alguna vessant!

A través del blog The Firearm Blog publiquen una fotografia en que un professor, monitor o voluntari explica i mostra als alumnes com es neteja un rifle. Sembla que data de  1966, als Estats Units.

Com a contraposició, un comentarista al blog ha publicat l’adreça d’un vídeo del youtube, on es mostren alumnes russos fent una prova de velocitat muntant i desmuntant un rifle AK. Nens i nenes per igual. Sembla una mena de competició interna, perquè les ganes que hi posen són espectaculars. I els nervis que passen (i fan passar), també:

.

.

Impressionant. Teniu alguna opinió al respecte?

juny 022010
 

És correcte o és menystenir aquest complexe esportiu dedicat al tir? Parlo del MÜLLER SCHIESSCENTRUM ULM, una espècie de somni per a qualsevol que tingui res a veure amb les armes. Està situat a Alemanya, prop de la ciutat de Ulm, entre Stuttgart, Zürich i München. És al·lucinant els metres quadrats que hi dediquen, tot un edifici enorme!

El vídeo de youtube és força explicatiu. Compte que no us caigui la baba damunt del teclat!

Disposen de galeries per a tir al plat (tot tancat), galeries de tir fins a 300m, poden practicar la cacera amb figures que es desplacen o bé amb programes informàtics que simulen indrets idílics amb espècies cinegètiques, disposen de botiga ben assortida i com tota la resta enorme, cafeteria que sembla de super luxe i sales de formació on per exemple imparteixen cursos de recàrrega amb una Rock Chucker de RCBS…!

Home, no estaria malament anar-hi a passar les vacances… llàstima que no tenen platja, osti!

febr. 072010
 

Si bé en anteriors posts (aquest i aquest concretament) ja us parlava de jocs virtuals per a practicar la teòrica i la pràctica del tir, ara us presento opcions per a “jugar” i entretenir-se, competint amb tot de persones desconegudes de la xarxa i habitualment de més enllà de l’atlàntic o fins del pacífic.

Aquesta vegada però l’ordinador i la xarxa només seran el vehicle per a mostrar els resultats obtinguts a la resta de contrincants, anant per davant que és un joc i se suposa que cap dels participants infringirà la bàsica normativa imposada (que pot ser el tipus d’arma, el calibre, la distància, el temps, les mires utilitzades…).

Des de la web original ens proposen cada mes un repte. El corresponent al mes de febrer, i imagino que relacionat amb el dia de Sant Valentí (que per aquestes contrades es substitueix pel dia de Sant Jordi, el 23 d’abril) que per a molts és el dia dels enamorats, proposen unes dianes plenes de cors, en 3 tamanys. Les condicions són que s’ha de disparar a una distància de 10 yardes (9,14m), 10 trets. I imagino que la pretensió és que s’imprimeixi en un full normal DIN-A4, sinó això pot ser un festival!

Si voleu seguir aquest joc i publicar els vostres resultats, comentant i entrant en la competició podeu anar a la pàgina inicial i mes a mes anar completant el repte.

des. 102009
 

sol·lucions imaginatives!

Si fa relativament poc parlàvem de Fun tir en calibre .22lr, ara parlem d’alta precisió amb fusell… en calibre .22lr! És una excel·lent alternativa als costosos aparells emprats en el Bench Rest habitual, on les armes acostumen a voltar dels 3.000€ de cost, i els visors, anelles, bípodes i altres complements poden fer pujar encara moltíssim més la inversió en un bon rifle guanyador, i això sense comptar amb la munició, caríssima tant si es recarrega com, evidentment, si es compra a l’armeria.

Resulta que l’últim diumenge de novembre al Club de Tir Osona van organitzar la seva primera tirada de “Mini F-Class”, amb resultats força sorprenents si tenim en compte que parlem del calibre .22lr a 100m de distància. Com a mostra, la segona classificada va competir amb un CZ 452 Varmint.

Així que ja ho sabem, per a seguir amb la passió del tir sense deixar-hi la camisa en aquests moments complicats econòmicament, sempre podem canviar els calibres utilitzats habitualment per un de ben econòmic i universal.

set. 072009
 

I encara una més! Si una flor no fa estiu, aquesta ja és la 11a revista digital, gratuïta i descarregable en PDF al nostre ordinador amb temàtica relacionada d’una o altra manera amb les armes (més directament que indirecta).

Torna a ser en anglès, això si, però per poc domini de la llengua que tinguem segur que pesquem el més important dels articles.

En aquesta ocasió, Shooting Sports, directament dels USA tracta les competicions a nivell nacional, i a fè que n’hi ha un bon munt! No fa goig de veure tants tiradors aliniats en una mateixa competició?

En la darrera competició nacional de pistola, hi van participar més de 700 tiradors. En aquell país tot es fa a desmesura!

set. 062009
 

Directament des de l’imperi britànic ens arriba una nova revista gratuïta i descarregable en format PDF: Target Shooter. El primer número digital va sortir a l’abril i per tant a hores d’ara tenim 6 números per descarregar a través de Scribd. Simplement cal enregistrar-se i tindrem accés a milers de documents pujats per milers de persones, de totes les temàtiques possibles. I pel que sembla està essent la opció majoritària pels editors de revistes digitals, pel que segur que val la pena.

Aquesta vegada la temàtica es difumina i deixa d’enfocar-se exclusivament en les armes i els seus accessoris en general per a centrar-se en les competicions de rifle a llarga distància, pel que es tracten temes relacionats directament amb les armes però més aviat a nivell competitiu. Tot hi això resulta força interessant de fer-hi una ullada. Evidentment i escombrant cap a casa (seva) la gran majoria dels temes tractats versen sobre armes fabricades al seu territori, que d’altra banda són els qui majoritàriament els hi dónen menjar, si hem de basar-nos en les publicitats de la revista. No cal dir que els armers anglesos tenen una reputació envejable…

El número actual es pot baixar de la pàgina principal, en format comprimit o bé directament de Scribd. La resta de números s’han de descarregar de la pàgina Past Issues.

Els enllaços directes a Scribd:

October 2010

September 2010

August 2010

July 2010

June 2010

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

December 2009

November 2009

October 2009

September 2009

August 2009

July 2009

June 2009

May 2009

April 2009

maig 202009
 

Vivim temps incerts pel que fa a les armes. Si fins hi tot als EUA els amants de les armes estan acaparant armes i munició per por a un canvi legislatiu força més restrictiu amb la seva filosofia pel que fa al dret de comprar i en molts casos dur armes!

A Europa no hem tingut mai aquesta llibertat, ni tan sols, penso, l’hem desitjada (només en els somnis més inconfessables hi hem fantasiejat, però com en tota fantasia, a la que hi apliquem una mica de sentit comú es desfà com l’aigua entre les mans). Però cada setmana sentim als mitjans, o al carrer en boca d’amics, familiars o coneguts que el tema de les armes s’ha de regular encara més. Que no és possible que arribin armes als països que estan en guerres civils, que no respecten els drets humans… que arribin armes a les mans de perturbats que poden fer qualsevol cosa amb elles, o que arribin a les mans d’adolescents que no són conscients del que implica i del mal que pot arribar a fer una arma. O potser si que en són conscients, i per això passa el que passa…

I ens toca el rebre a la societat civil, que després de passar exàmens, tests, investigacions, retrassos administratius i visites mèdiques i haver de pagar federacions, clubs, assegurances i permisos, veiem limitat l’accés a les armes i a la munició (més permisos, certificats, esperes administratives, preus desorbitants i escassa varietat) i a més encara estem continuament amenaçats per modificacions i enduriments de la Llei d’armes!

És incomprensible com després de passar tot aquest suplici – perquè se n’ha de tenir ganes, i moltes, per a seguir tots els passos i aconseguir arribar al final!- encara queda tot un via crucis diari, i un sagnat econòmic perpètu, si volem mantenir viva la nostra afició: Revisions periòdiques de les armes, inspeccions domiciliaries, renovació de papers…

És per això que en molts països està sorgint amb força una nova afició, l’anomenat “Fun tir” en calibre .22lr. Són competicions a nivell popular que estan extenent les possibilitats del calibre .22lr, tant de temps relegat a les competicions d’alt nivell i circumscrit purament a la precisió.

La competició és equiparable a un IPSC, i pot ser amb blancs mòbils, estàtics, gongs metàl·lics, giratoris, cobertures… la única diferència radica en que no s’utilitza funda (holster). Es comença l’exercici generalment amb l’arma en una posició de 45º respecte al cos.

Les avantatges són importants: Tot hi tenir les mateixes restriccions, és més senzill i menys “sospitós” voler adquirir un arma de petit calibre, i el que és més important: la munició és fàcil d’aconseguir, lliure de permisos administratius i controls, i BARATA! Que en els temps que corren és quelcom a tenir en compte. Ens estalviem de pas temps i diners en material de recàrrega. I no deixa de ser un calibre d’arma de foc, vull dir que no es tracta ni d’armes pneumàtiques ni de paintball. Són armes reals amb munició real, encara que poc potent.

És una qüestió a tenir en compte, sobretot per als clubs, la possibilitat d’oferir una nova modalitat de tir, assequible, amb molts potencials practicants i sense haver de realitzar cap inversió – o en tot cas, ben minsa-.

La idea del post m’ha vingut arran d’aquest altre post, que tot hi en francès es deixa llegir molt bé, i ajuda a clarificar la idea.

maig 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

abr. 052009
 

Fa mesos, MESOS que espero aquest carregament. Pel que han tardat podria molt ben ser que les haguessin portat amb mula cega i mig coixa des de les més remotes muntanyes del Kazakhstan, però no. Simplement havien d’arribar de França, ben a la vora nostra. Cada vegada passa menys, però encara hi ha empreses que no tenen sentit de la decència i no són capaces de servir una comanda senzilla com aquesta en un termini de temps raonable.

I és que qui espera es desespera, diuen. Però aquesta vegada valia la pena. Aquestes puntes (del tipus wadcutter, plastificades, de 148 grains i del calibre .38) són les millors amb àmplia diferència de totes les que he pogut provar fins ara. I de tant bé que van, dubto que en provi d’altres mai més. Empaquetades en capsetes de 500 unitats, plastificades en tota la seva superfície, permeten procedir a la recàrrega sense embrutar-se excessivament els dits, i a més emplomen molt menys el canó i el die que les empeny a l’interior de la vaina (el seater die, per parlar amb propietat).

Encara hem queden algunes caixes absolutament odioses de la casa Speer. Terriblement brutes, imprecises i perjudicials pel canó del Phyton així com pel die. Tant de bò no les hagués comprades mai! Ara però, les haig d’anar utilitzant per cremar munició de tant en tant. I acabar-les aviat. Sobretot no en competicions!

Ara doncs en podem trobar a l’Armeria Dolsa en quantitats suficients per a satisfer qualsevol necessitat.