des. 192014
 

Ja fa un temps (el 4 de gener del 2009!!) vaig escriure un post sobre la pólvora negra, per posar en guàrdia a qui no estés un mica familiaritzat amb aquests temes. Curiosament fa una setmana algú molt proper hem va preguntar si en un revòlver d’avantcàrrega podria utilitzar pólvora Vectan que tenia guardada per casa… Aquestes coses passen i són normals quan un no es passa el dia a dia amb les armes! Evidentment l’esglai va ser majúscul, i seguidament li vaig explicar com en són de grans les diferències entre les dues pólvores.

I fa un parell de dies repassant ràpidament els blogs d’armes que acostumo a mirar (encara que no escrigui massa, continuo estant una mica “al loro” del que es cou) vaig veure una publicació del blog AccurateShooter.com on explicaven JUSTAMENT el que va passar realment a algú que no només va utilitzar la pólvora que no era, sinó que en va patir les conseqüències directament. Un parell de dits amputats. Probablement ferides diverses a la cara i als braços (les cames i la resta del cos amb sort no hauran patit danys). Eixordat segur. I espantat, atordit i sorprès. El dolor, la frustració, la incredulitat i l’acceptació dels fets hauran vingut després.

Es que és impressionant i gairebé caldria que tothom ho veiés amb els seus propis ulls, el dany que pot fer una explosió amb només 1 gram de pólvora blanca (sense fum – smoke less) comparada amb un gram de pólvora negra. Res a veure. La pólvora negra és un petard. La blanca una bomba!

(després he vist que la publicació original provenia de l0inefale The firearm Blog, d’on he pres la foto)

abr. 052013
 

És un problema i sona a tòpic, però la realitat -si més no generalitzant- és que tot el que prové de la Xina és d’una qualitat força dubtosa. I qui més qui menys ho ha patit en pròpia carn i en té sobrades mostres de manera constant als mitjans. Recordeu el cas de les sabates xineses que eren altament perjudicials per la salut? Només és un exemple, potser dels més sonats.

Una opinió similar en tinc de les armes que fabrica la casa Norinco, que tot hi no haver-ne comprat mai cap, n’he tingut alguna a les mans i efectivament es noten uns acabats i un tacte gens agradables. Les opinions majoritàries que es poden trobar per internet no són gens afalagadores, tampoc.

I recentment, repassant un article-comparativa de munició de diferents calibres i marques (juraria que era en aquest blog, però no trobo l’enllaç directe) i puntuant la munició amb la que s’aconseguia una agrupació més ajustada, les marques xineses eren invariablement les pitjors posicionades, i estem parlant d’una comparativa força acurada, que sovint comprenia més de 25 marques i tipus diferents de munició per a cada calibre! És una llàstima que no trobi l’enllaç!

Ahir comentàvem amb uns amics a la galeria de tir com es nota la qualitat de la munició, fins-hi tot a només 25m. I òbviament vam estar absolutament d’acord en que les pitjors marques eren les xineses o fabricades a la Xina (al menys del que havíem pogut provar). És clar que per a fer una mica de soroll són rematadament assequibles, però si volem tenir alguna garantia de fer blancs, no cal ni plantejar-s’ho.

I avui apareix la notícia que l’exèrcit del Perú ha hagut de retirar tot un lot de munició comprada el 2010 (un lot de més de 1/2 milió de bales) per constants fallades, com l’encasquetament i les restes de pólvora  a mig cremar que queden a les armes dels soldats. La broma els va costar en aquell moment 5.2 milions de dòlars americans, ja que la comanda també incloïa altres ítems. Si tot el lot els ha sortit així, ja cal que s’hi mirin més prim, la pròxima vegada que hagin de comprar materials! La marca de la munició? Norinco. L’origen: la Xina.

Massa coincidències per una setmana?

nov. 242010
 

És una part imprescindible per a conèixer el món de les armes, i aquí us deixo 3 vídeos en francès que l’expliquen amb tot luxe de detalls, exemples pràctics i amb un format visual molt atractiu. En el primer vídeo fan especial incís en la evolució històrica  de la bala, segons la seva tipologia i les virtuts que se’n deriven, segons segueixi uns patrons o uns altres. Interessantíssims.


La Balistique 1_3
Uploaded by Lywest. – Explore more science and tech videos.


La Balistique 2_3
Uploaded by Lywest. – Technology reviews and science news videos.


La Balistique 3_3
Uploaded by Lywest. – Discover more science and tech videos.

Via Theatrum Belli

nov. 192010
 

És que són la repera.

Els americans, qui si no, avui resulta que s’han inventat que és el Dia Nacional (per ells) de la munició. Proposen que tots aquells que donin suport al seu dret constitucional a portar armes i utilitzar-les en cas de ser necessari comprin avui un mínim de 100 bales. Ras i curt, si hi ha aproximadament 75 milions de persones armades als Estats Units d’Amèrica, i cadascuna d’aquestes comprés 100 bales, seria en un dia 7,5 bilions de bales que es vendrien.

Caldria suposar moltes coses per a que això és complís (és un pèl fantasiós), entre elles:

  • Que tothom n’estigués assabentat
  • Que tothom estigués disposat a donar suport a la iniciativa
  • Que tothom tingués temps per a fer-ho, diners i la oportunitat
  • Que les botigues no entressin en una ruptura de stock al cap de 3 minuts d’obrir.

Però és una mostra més que el món de les armes a nivell civil mou molt diners, i genera moltes pressions tant a favor com en contra.

No cal dir que aquí això suposaria una previsió mínima de 3 mesos per aconseguir els permisos necessaris a la Policia per a l’adquisició de munició, i demanar a l’armeria que ens assegurés la disponibilitat de l’estoc que vulguéssim comprar. Gairebé gairebé igual, tu!

Via The guns and ammo enthusiast blog

nov. 192010
 

Una de les raons per començar a recarregar sovint és l’estalvi que s’aconsegueix. No és la única, però és de les importants. Però segur que tots ens hem preguntat… val la pena realment l’estalvi que s’aconsegueix? Si bàsicament fos aquesta la única de les raons, convindria tenir ben clar quin és exactament l’estalvi, monetitzar-lo per a fer-lo tangible.

I és clar, això requereix una gran organització -o una bona memòria- per a recuperar les factures dels components i realitzar el càlcul corresponent.

Jo reconec que tot hi ser força organitzat, no ho he calculat mai. Ni tan sols a grosso modo. Simplement donava per fet que és més barat, però és que per a mi les raons principals són la comoditat de no necessitar permisos administratius per a comprar la munició i la fiabilitat aconseguida.

I ara resulta que un paio americà ens brinda una aplicació web per a fer els càlculs. Ni que sigui aproximadament, veurem el que ens estalviem. I ostres, fa il·lusió!

Per a facilitar-vos la vida, el que l’aplicació anomena pounds són lliures, i per a calcular-ho, cal dividir els kg de pólvora entre 2,2. Si, per 0,5Kg el resultat és 1,1 pounds.

És interessant perquè també ens demana la quantitat d’usos de les vaines i la quantitat de pòlvora que utilitzem per a cada càrrega. Impressionant. I útil!

La imatge recull els meus resultats per a les càrregues de la Glock 17C. El preu de les vaines és aproximat, de fet no en tinc ni idea del que hem van costar. I he utilitzat com a base de càlcul uns 5 usos de vida per a les vaines. I el mig quilo de pòlvora com ja he comentat abans és 1,1 pound, però l’aplicació sembla que no permet decimals, així que el 0,1 es perd.

No està gens malament 9€ per cada caixa de 50 bales, oi? (a les botigues ens pot costar fàcilment 18€, just el doble)

El temps invertit en la recàrrega no es contempla, però en un hobby aquesta mena de minúcies no tenen importància… o si?

nov. 182010
 

Aquest és el tipus de punta que fa un bon grapat d’anys que tinc al “rebost” i que hem feia molta mandra d’etiquetar perquè les vaig comprar pràcticament a grapats, sense cap tipus d’indicació de la marca, pes ni tipus. Ara si, ara ja he trobat exactament quina punta és i el que és més important, amb la pòlvora de què disposo, de la marca francesa Vectan, quina càrrega hi haig de posar per a conservar la integritat física tant de l’arma com de la meva mà! Per la dificultat en trobar informació, dedueixo que ja no es fabrica aquest tipus de punta amb aquesta configuració i pes.

Les seves dades són:

  • Fabricant: Sierra
  • Línia: Sports Master
  • Diàmetre: .357 “
  • Calibre: .38 Special
  • Pes: 125 grains
  • Descripció: JSP (Jacketed Soft Point)

Bales calibre .38 Special equipades amb la punta Sierra 125 grains, pistons alemanys i 6,5 grains de Vectan Ba9

La càrrega més similar que casi les pòlvores Vectan amb aquest tipus de projectil correspon a 6,5 grains de Ba9. És una manera ràpida d’esgotar les reserves de qualsevol bidó! Tenia la intenció d’utilitzar la Ba10, però com que no hi he trobat referències…

Els primers resultats han donat excel·lents puntuacions! Un cop trobades les equivalències calia decidir quin tipus de tancament de vaina aplicava, i he anat provant. Al final m’he decantat per un tancament (sertissage, en francès) força dur, no sé si he fet bé (això implica un augment de les pressions internes). A més, he baixat la punta fins a aconseguir tapar la totalitat de la línia de greixatge, deixant la bala amb una línia visual molt atractiva, quan aparentment hauria d’estar a la vista si més no parcialment. Això també augmentarà les pressions internes.

Però no és massa preocupant, si tenim en compte que l’arma per a la que estan muntades és el Colt Python, preparat per la munició del calibre .357 Magnum, amb unes pressions moltíssim més importants.

Els links on trobar més informació de la punta en qüestió:

https://www.sierrabullets.com/index.cfm?section=store&page=item&stock_num=8310

http://www.sierrabullets.com/index.cfm?section=bullets&page=handgun&brandID=6&displayAll=1

I les taules de recàrrega per a quadrar les càrregues.

Les 5 primeres bales de prova s’han convertit en quatre 10 i un 7.

Les velocitats són força dispars, degut sense dubte a la manca de criteri inicial en tancar les vaines:

  1. 1221 f/s
  2. 840 f/s
  3. 955 f/s
  4. 938 f/s
  5. 1310 f/s

Si faig més proves amb cronògraf aniré posant els resultats aquí.

nov. 042010
 

Grapat de 25 vaines descartades aquesta vegada

Abans de cada recàrrega, reviso les vaines una per una per a descartar aquelles que mostrin algun signe de desgast, i les provo a les galgues per a confirmar que tenen el tamany adequat.

Pel que fa al calibre .38 Special i .357 Magnum des dels inicis tinc problemes amb algunes de les vaines, i a cada revisió n’haig de descartar un bon grapat. El fet és que sovint algunes d’aquestes vaines han augmentat (imperceptiblement) de diàmetre i no aconsegueixen entrar adequadament a la galga. Això no seria major problema si havent passat pel die corresponent el recalibrat fos total, però amb els dies de RCBS que utilitzo no se’m sol·luciona el problema. La conclusió és que algunes d’aquestes vaines, tot hi estar en perfecte estat (aparent, si més no) han de ser descartades per evitar mals majors al camp de tir.

Avui he decidit que aniré fent un report de les quantitats i les marques afectades, i potser més endavant en podré extreure alguna conclusió, com per exemple quines marques és preferible evitar si volem aprofitar les vaines per a recarregar. Tot això pel que fa referència al meu revòlver Colt Python.

Detall d'algunes de les marques afectades. Hi ha relació amb el problema?

De moment, la relació observada és la següent:

– 9 vaines marca Gevelot amb la inscripció: Gevelot 38 SW SPL

– 5 vaines marca Geco amb la inscripció: Geco 38 Special

– 3 vaines G.F.L. amb la inscripció G.F.L. 357 Magnum

– 3 vaines Speer platejades amb la inscripció: Speer 38 Special

– 2 vaines M.F.S. amb la inscripció: M.F.S. 38 Special

– 2 vaines HP amb la inscripció: HP *38-SPL*

– 1 vaina R.P. amb la inscripció: R-P 38 SPL

En total 25 vaines descartades i apartades a falta de trobar una sol·lució, si hi és.

oct. 192010
 

I ja posats en el tema de les escopetes, perquè no comentar com es recarrega la munició del calibre 12 que disparen moltes d’elles? La majoria de nosaltres sabem quin procés es segueix per la cartutxeria metàl·lica, però desconeixem el mateix procediment per als cartutxos. I el cert és que no té massa secret.

Per començar a entrar en matèria sempre és bò de poder consultar un bon manual, i a falta de conèixer-ne algun en català, es pot comprar aquest per internet força econòmic, en anglès (12$).

El títol deixa força clar quin és el propòsit del llibre: “Reloading for shotgunners”.

Com en la recàrrega de cartutxeria metàl·lica, cada casa té els seus models de màquina, entre les més conegudes:

MEC està dedicada només al tema que ens ocupa, i té força renom. Les seves màquines van dels 1106$ (MEC 9000E amb el MEC Auto-Mate, una màquina que ho automatitza absolutament TOT) fins als 175,79$ de la 600 Jr. Mark 5:

RCBS que en el seu catàleg compta amb models específics per a recarregar cartutxos, com el model  The Grand, per 995,95$ o el model Mini Grand per 164,95$:

També la casa Lee en té algun model, com el Load All II per 41,49$, i no hem falta cap número. Lee és la marca que fabrica més barat, tot hi que tampoc li falten crítiques per la poca durabilitat dels materials o els problemes que sembla que dónen la majoria dels seus articles:

Dillon té la seva versió en el model SL 900, per 829,95$:

A més al youtube trobem vídeos explicatius i ben gràfics sobre el funcionament (com no podia ser d’una altra manera n’hi ha la tira! Jo només en poso un, en portugués, que mostra bastant bé el procés, amb la màquina més barata del compendi, la Lee):

gen. 132010
 

De vegades no cal anar a buscar notícies a Kosovo si les tenim tant a prop com a Darnius, a l’Alt Empordà gironí. Resulta que a finals de novembre de 2009 un veí de la zona va ensopegar un projectil d’artilleria en una zona boscosa del poble de Darnius, i va decidir avisar els Mossos d’Esquadra. Resulta que aquella troballa inusual i anecdòtica va acabar amb la recuperació de gairebé 1.000 projectils d’artilleria, antitanc i antiaeris, procedents d’un antic polvorí ubicat al celler d’una masia que un patriota català s’havia encarregat de guardar en temps de la guerra civil espanyola. Fins que l’avançada de les tropes feixistes van obligar els republicans a fer esclatar la masia i tot el que s’hi trobava amagat, per tal d’evitar que caigués en males mans.

Doncs no ha estat fins fa un parell de mesos que s’ha recuperat el que segurament són les restes d’aquell polvorí, que tota fa suposar doncs que era força important. Els projectils recuperats i ara destruïts definitivament sembla que estaven en bon estat -encara que la imatge faci suposar el contrari-, la majoria amb espoleta i càrrega.

Més informació a LaMalla

gen. 102010
 

L’ex-actor Arnold Schwarzenegger, ara governador de l’estat de Califòrnia, ha signat una llei ben polèmica que va entrar en vigor el dia 1 de gener d’enguany.

La llei té esbalaïts tots els defensors de les armes per la precipitació amb que es pretén posar en pràctica. i és que fins al moment acatar-la, per molt que es vulgui és impossible.

Parlo del polèmic tema de la microestampació, que consisteix en marcar per mitjà de làser cada arma amb un número identificatiu. Concretament el que es marca en negatiu és l’agulla percutora – firing pin-, el que desemboca en que cada vegada que l’arma dispara (es parla d’armes semiautomàtiques, no sé si també afectarà els revòlvers, les escopetes, rifles i armes automàtiques) marca clarament el pistó de la bala, quedant gravat el número corresponent a l’arma, i teòricament doncs, identificant clarament la relació entre una arma i la vaina expulsada -i per tant disparada-.

Parlo de teoria, perquè si fos tan senzill ja s’estaria fent, i per contra hi trobo alguns esculls enutjosos.

Als Estats Units d’Amèrica, amb una pena de mort vigent en força estats, és certament perillós, ja que és massa senzill alterar les proves i per tant incriminar algú innocent en un crim.  A més, a nivell industrial no deu ser senzill d’implementar el marcatge en sèrie, amb números diferenciats, amb una tecnologia que de ben segur molts armers fabricants d’armes no disposen i que sens dubte els suposarà un desembors econòmic important per a complir la llei. Tampoc no es pot estandarditzar la fabricació de les agulles percutores, ja que cada model d’arma té la seva… i si només Califòrnia vota la llei, però ni la resta dels Estats Units ni del món ho fan, què representa que han de fer les armeries d’aquest estat, no vendre armes? Segurament aquest és el final buscat, però en un país com els Estats Units… costa de creure.

De moment tota la maquinària pro-gun està mobilitzant-se per a oposar-se a la llei. Ja veurem com avançarà aquest tema, però sens dubte serà interessant seguir-lo de ben aprop, ja que ens podria arribar aquí més aviat del que ens pensem!

És clar que són els mateixos que han aprovat estat a punt d’aprovar una altra llei que prohibeix portar armilles antibales (WTF!). Per quan una llei que il·legalitzi les camises florejades que tan es porten en aquell estat?