ag. 272014
 

Segur que aquesta notícia ho és pel simple fet que ha sortit a la llum; a youtube es pot veure el vídeo (tallat en el moment més escabrós, no us espanteu ni us feu il·lusions…), les xarxes socials en van plenes i els diaris locals i nacionals americans se n’han fet ressó (fins-hi tot l’Ara!!). Hi ha molts punts a discutir sobre el perquè s’ha produït aquest fet tant lamentable.

Però per aquells que encara no sabeu de què parlo, perdoneu, us en faig cinc cèntims: Una família novaiorquesa (a Manhattan està prohibida qualsevol relació amb les armes de foc si no formes part de l’exèrcit o de la policia, i encara) en una estada a Arizona, terra àrida i bressol de pistolers per excel·lència (amb perdó de l’estat de Texas) ha decidit fer una parada a Last Stop, una espècie de cau refugi enmig del no res on s’hi pot menjar, gaudir d’excel·lents vistes al desert i… practicar el tir amb armes absolutament prohibides al 99% dels països del món. No hem malinterpreteu, jo sóc el primer que pagaria una quantitat raonable per poder disparar amb aquestes armes, per poder sentir la sensació de tenir-les entre les mans. Però allà no hi deu haver cap mena de limitació, ja que pel que sembla els infants menors d’edat també poden disparar, després de passar per caixa. I això és el que ha fet aquesta família de Nova York. La seva filla de 9 anys ha volgut provar les armes que tantes vegades es veuen a les pel·lícules, i concretament el vídeo que us he linkat més amunt mostra com un instructor de tir del mateix camp dóna instruccions a la nena.

 

La desgràcia succeeix quan aquesta nena, suposadament inexperta en el maneig de les armes, no només es limita a disparar trets de manera intermitent sinó que manté el dit apretant de manera constant el gallet. L’arma, una Mini-uzi (o micro-uzi, no n’estic segur) totalment automàtica, fa reaccionar la nena com marquen les lleis de la física, i és que perd totalment el control, elevant l’arma i desplaçant-se cap a la seva esquerra, amb la mala sort que l’instructor no té temps de corregir res, i rep com a mínim un impacte directe al cap.

Ja he comentat que el vídeo no mostra el moment precís de l’impacte, i certament no tinc cap necessitat de veure’l.

Podem extreure de bones a primeres algunes conclusions, d’aquelles tant fàcils de convenir quan coneixem tota la història i estem tranquil·lament assentats darrera la pantalla de l’ordinador.

Primerament, són armes amb un poder destructor colossal. Així com no hi ha cap inconvenient en disparar qualsevol tipus d’arma sempre que estigui en un terreny absolutament controlat i minimitzem els riscos de prendre mal, tant de l’usuari com de qualsevol passavolant que pogués interferir inadvertidament en la línia de tir.

Però és força arriscat deixar que un menor pugui interactuar amb elles. Estaríem d’acord que sota la supervisió d’un adult responsable no hi hauria d’haver problema, però els fets demostren que els accidents es poden produir en qualsevol circumstància, per molt controlat que estigui tot plegat. En aquest cas, s’ha unit un tipus d’arma força lleugera, la seva capacitat de tir en mode automàtic i la inexperiència i poca força física de la nena. Potser l’instructor podia haver previst la situació i col·locar-se darrera la nena per corregir la trajectòria de l’arma, però tot passa tant depressa que no hi ha temps de res.

Suposo que aquest fet tant luctuós servirà per encendre més els ànims dels 2 bàndols enfrontats per les armes que hi ha en aquelles contrades. Descansi en pau, i que la nena i els seus pares pugin d’alguna manera superar aquest mal tràngol que han hagut de protagonitzar.

 

Font: Reuters

 

juny 102011
 

No cal anar a l’altra banda de l’atlàntic per a presenciar negligències de tot tipus amb les armes. Poden ser senzillament descuits que produeixen algun ensurt i no passar d’aquí, passant per danys materials més o menys greus i fins a produïr danys personals de diversa consideració. No cal anar massa lluny per a trobar-ne exemples de tots els tipus. Us deixo un vídeo que a estones fa riure i a estones et posa els pèls de punta. No cal oblidar que les armes són eines perilloses, i cal tractar-les sempre amb el respecte que es mereixen. Si s’oblida aquesta premissa es dónen situacions com les que apareixen al vídeo:

febr. 082011
 

El Diari d’Andorra ens ofereria ahir una notícia si més no inquietant. Resulta que fa “uns dies” l’arma reglamentaria d’una agent de la Policia Andorrana (una Sig Sauer calibre 9mm, sembla que el model SigPro, que va subministrar l’Armeria Dolsa entre el 2004 i el 2005 al Cos) ha desaparegut de l’edifici de la Policia. Aparentment els agents disposen d’unes caselles en una sala especialment habilitada per a poder dipositar l’arma mentre no l’han de menester. Aquesta sala disposa de gravació en circuit tancat i accés vedat a la resta de personal que no sigui agent de Policia. Per això costa de creure que l’arma hagi desaparegut del lloc on la va deixar la seva propietària. Llegint l’article s’intueix que algú devia saltar-se totes les mesures de seguretat i la va sostreure sense que ningú se n’adonés fins que ja va ser massa tard. La veritat, se m’ocorren altres maneres d’aconseguir robar una arma sense haver d’entrar a les dependències policials!

Imagino que el cas aviat es resoldrà.

Per cert que avui torna a sortir el tema a la premsa, aquesta vegada les coses es clarifiquen una mica més: L’agent sembla que inicialment va declarar que havia deixat l’arma a l’armer, però en demostrar-se que això no havia estat així va canviar la declaració, explicant que en realitat l’havia deixat a la casella dels vestidors. Ara a veure com evoluciona el cas, si es que en tornem a sentir alguna cosa! De moment ja se li ha obert un expedient disciplinari.

Us imagineu què passaria si qualsevol de nosaltres ha d’acudir a la Policia a declarar la pèrdua d’una arma?

gen. 282010
 

Als Estats Units d’Amèrica ja fa temps que estan en peu de guerra. I no hem refereixo ni a l’Afganistan, ni a l’Irak, ni a cap conflicte militar (que també). El qui està en peu de guerra  és la societat civil. Resulta que des que ha canviat el color polític a la casa blanca hi ha una onada de “antigun ban” o propostes de lleis per a limitar l’accés a les armes (no oblidem que allà és considerat un dret inherent a les persones, protegit directament per la constitució). Califòrnia, tot hi ser governada pels republicans (el famós actor supermusclat) és ja un estat que camina en la direcció més europea que no pas americana. I segueixen una bona corrua d’estats, que aboguen per la mateixa línia. Com a resposta, fa mesos o potser anys que des de l’Associació del Rifle i altres agrupacions es recopila informació, es publica i s’ataquen directament aquestes iniciatives i els seus impulsors. Als Estats Units els funciona, amb uns lobbyes perfectament organitzats i legalment establerts. Fins al moment estan aconseguint frenar aquestes propostes de llei. Com tot, en l’equilibri i la justa mesura hi ha l’ideal.

Però ai las! Aquesta febre legisladora s’apropa al vell continent, i a França recentment s’han encès totes les alarmes degut a un discurs del primer ministre que sembla que dóna a entendre que la legislació referent a les armes s’endurirà (encara més) del que és ara. Això ha fet reaccionar els nostres veïns i de moment estan demanant signatures a tots els simpatitzants de les armes, principalment francesos – directament implicats- però sense menystenir els suports internacionals que els puguin caure.

Col·leccionistes, caçadors, tiradors esportius, propietaris d’armes per pròpia defensa i amants de les armes en general, ja sigui per hobby o per professió, podeu passar pel següent link per a demostrar el vostre suport i un rebuig frontal a tanta llei i tanta limitació en un tema que està prou legislat i limitat de fa tant de temps. Les lleis només les acaben acatant els posseïdors legals de les armes, que molt rarament protagonitzen incidents violents, justament perquè se saben responsables de les armes inscrites als seus corresponents permisos.

Actualització: Des de Còrsega també mostren signes de preocupació… la blogosfera es mou!

nov. 202009
 

Qualsevol que tingui interès en les armes sap que ha de complir una sèrie de regles d’or, unes normes que son d’OBLIGAT compliment, no només una guia del que s’hauria o no de fer amb una arma a la mà. I això serveix per tiradors esportius, caçadors, professionals i qualsevol que tingui una mínima relació amb una arma.

Com sempre, aplicant el sentit comú automàticament s’apliquen aquestes normes, però com que sovint no ens parem a pensar suficient en el que estem manejant, convé tenir-les per escrit per a no oblidar-les mai.

  1. – Sempre considerarem que una arma està carregada. Encara que no ho estigui, i sapiguem del cert i al 100% que no ho està.
  2. – No apuntarem mai cap a res ni ningú a qui no es vulgui disparar. Ni en broma, ni amb l’arma descarregada, ni amb el dit fora del gatell. Amb les armes no s’hi juga.
  3. – Abans de disparar, hem de tenir clarament identificat l’objectiu i el que es pot trobar darrera o al voltant.

No és la primera ni serà la última que veig al camp de tir com algun tirador considerat expert es passeja amb l’arma carregada – pensant-se que no ho està- i dirigeix el canó cap als altres tiradors, sense ni tan sols adonar-se’n, posant d’aquesta manera en perill la seva vida i la dels companys que en aquell moment estan practicant el seu esport preferit, aliens a tot.

També recordo un cas a Girona on en plena temporada de caça, passejant tranquilament per la muntanya de sobte hem va saltar al mig del camí un caçador perfectament camuflat amb l’escopeta encarada cap a mi i a punt de disparar…! No cal dir que l’ensurt que ens vam endur els dos va ser majúscul!

Sortosament el tir esportiu és practicat majoritàriament per persones formades i conscients del perill que comporta manejar armes i munició, i les actituds descuidades no són habituals, però existeixen, i depèn de tots que poc a poc vagin desapareixent dels camps d’entrenament.

ag. 282009
 

Nidec ens ofereix una botiga amb multitud de productes relacionats amb la seguretat, des de armes fins a armilles antibales, passant per botes, guants, ulleres, cascos, gravadores… una infinitat de productes especialment indicat per membres dels cossos policials, ja que hi ha un gran desplegament de defenses, segones armes, esprais, fundes…

A més a més de botiga, imparteixen cursos relacionats amb la defensa personal, ús de tècniques policials, tir instintiu… i tir tàctic per civils amb permís d’arma. Els preus són més econòmics si estem inscrits en l’anomenat Club Nidec, fins a un 15% de descompte, tant en cursos com en material. I pel que sembla els cursos no estan malament, ja que per internet es comenta (professionals de la seguretat) que n’estan molt contents. És qüestió de fer-hi una ullada, i si ens interessa, i en funció de si som professionals, tiradors esportius o civils armats, apuntar-nos-hi.

És llaminer que relativament a prop es realitzin cursos d’aquesta temàtica, i jo ja m’estic plantejant de seguir-ne algun!

Segur que hi aprenem moltes coses i passem una bona estona!

març 132009
 

No hem cansaré de repetir-ho, a amics i coneguts, però també a desconeguts i neòfits en la matèria. No conec cap més esport amb un índex més baix de violència que el tir. No és que tingui un índex baix. És que té un índex 0 de violència. Tant per als seus practicants com per als seus seguidors. Ni a les tirades “de costellada” ni a les competicions al més alt nivell.

Algú ha sentit mai a dir que hi ha hagut algun accident violent en una galeria de tir? Estic convençut que ningú podrà aixecar el dit. I això que en tots els altres esports (si, fins-hi tot en els escacs o la petanca, per no parlar del futbol o el hockey sobre gel o el ciclisme) es dónen continuament casos de baralles, accidents greus i sovint mortals. La passió que desperten tots aquest esports segurament és comparable, no així el nivell d’agressivitat que desfermen en els seus practicants i seguidors.

Però degut a una mala interpretació de l’ús de les armes, qualsevol incident que hi tingui a veure de seguida s’extrapola a tot el conjunt de tiradors o amants de les armes sense distincions. Segur que a tots us vénen al cap les darreres matances ocorregudes a Alabama i a la ciutat alemanya de Winnenden. Bé, per la informació que he pogut trobar, tant d’aquests 2 lamentables casos com de la resta que es dónen de tant en tant, les persones que perpetren aquests crims sempre són desequilibrades. Són gent infeliç, que ha perdut la feina, que han estat abandonats per la seva parella, que es creuen poc valorats, que no poden pagar la hipoteca o el lloguer… sempre la causa de fons és un problema personal.

Segurament seria molt millor examinar tothom que demani un permís d’arma per primera vegada i també abans de renovar-lo. A Andorra els tràmits són feixucs, però crec que força efectius. No passa com a Espanya o França, on és complicadíssim obtenir el permís, tot hi reunir les característiques exigides. Per començar, un cop feta la sol·licitud i presentats tots els papers, la Policia obre una investigació (!) sobre el postulador. Analitza el teu entorn laboral, familiar… també pregunta als veïns i a tothom que t’envolta. Preguntes com si ets una persona violenta, si has provocat escàndols per baralles, borratxeres, crits, violència domèstica… Analitzen vés a saber quants paràmetres més i finalment, al cap d’uns mesos, et comuniquen si has resultat apte per a obtenir les llicències. Òbviament i com a gairebé tot arreu, la llicència de port d’arma només la dónen en cas que realment tinguis una raó molt justificada per a demanar-la. Vigilància privada, empresaris o joiers amenaçats… gent així. No sé quanta gent hi deu haver que la tingui, a Andorra. Segurament menys de 50, si descomptem agents de l’autoritat i vigilants privats o guardaespatlles.

Pel que sé els caps de seguretat dels grans magatzems si que en porten, tot hi no haver-la de menester. De la resta no en tinc ni idea. Secretisme total i absolut, com és natural.

Però tornem al que ens ocupa. Els tiradors som víctimes constants i innocents de les barbaritats comeses per desequilibrats que mai haurien d’haver tingut una arma a les seves mans, i que confonen el fet d’obtenir una arma i saber-la manejar amb el fet de poder-la disparar contra persones, per molt mal que ens hagin fet. Si hem permeteu faré un paralelisme amb el carnet de conduïr, tant de cotxe, moto o camió. Es passen una sèrie de proves de capacitació per assegurar que no mataràs ningú al cap de mitja hora de tenir el carnet. Un cop el tens, la majoria de la gent no es dedica a fer un Carmageddon pels carrers, sinó que evita incomplir la llei i fer mal als seus semblants, però també als fanals, els altres vehicles i en general a tot allò que es trobi al seu pas. La gent no és violenta, però bé que ho pot ser. I no per això cada vegada que hi ha un atropellament mortal la societat clama contra la existència dels vehicles i proclama la necessitat d’una prohibició total i absoluta. Amb les armes passa exactament el mateix. Tenen la capacitat de matar, però els tiradors no ho fan pas!

Estem immersos en una societat hipòcrita i extremadament proteccionista que a més cada vegada tendeix més cap a la cultura de la por. En un país com el nostre podem tenir armes a casa, i de ben segur que en cas de necessitat ens serviran per protegir els nostres béns o la nostra família, però l’ús que segur tots els podrem donar és disparar contra dianes de paper col·locades a més o menys distància, i després anar a dinar amb la satisfacció d’haver aconseguit una puntuació millor que l’anterior vegada que ens vam atançar a la galeria. Els tiradors som persones normals. Afrontem els nostres reptes amb esportivitat i dediquem el temps que podem al nostre hobby. Temps que sempre és poc perquè és el que podem esgarrapar un cop ens hem ocupat de la nostra feina i família.

(Editat el 16-03-09) En aquest apunt parlen una mica d’aquest tema… pot ser interessant fer-hi un cop d’ull.

jul. 182008
 

Resulta que en el model SR9 de Ruger, en totes les seves variants, de calibre 9mm que fa ben poc que ha sortit al mercat, s’hi ha descobert un defecte prou greu com per a que facin un “recall” de les armes venudes (amb el número de sèrie 330-xxxxx).

Resulta que el sistema de seguretat en condicions específiques no funciona com se suposa que hauria de funcionar, i s’han donat casos de trets accidentals tot hi tenir la seguretat posada.

Així que si teniu una pistola d’aquest model de Ruger, o si coneixeu algú que en tingui, el podeu avisar que es miri aquesta pàgina: http://www.ruger.com/SR9Recall/

Pel que sembla, almenys en aquestes armes, adoptaran un sistema de seguretat integrat al gallet, tipus Glock!

Via The Firearm Blog, via The Gun Shoots

febr. 262008
 

La recàrrega, encara que se segueixin les instruccions d’aquest blog o de qualsevol llibre o altre material, pot resultar extremadament perillosa. Qualsevol recàrrega, així com la utilització de munició recarregada s’ha de fer assumint el risc que comporta. Totes les informacions aparegudes en aquest blog relatius a la recàrrega es dirigeixen exclusivament a persones experimentades en el món de la recàrrega.

Si no tens experiència en aquest món, no provis de recarregar munició almenys fins que hagis llegit i entès perfectament i completa com a mínim un manual de recàrrega imprès. No fumis mentre recarregues o ets a prop dels components. Guarda sempre els pistons i la pólvora lluny de fonts de calor i de flames, i fora de l’abast dels infants. Sempre que recarreguis munició segueix escrupolosament els procediments estandarditzats descrits en els manuals impresos de recàrrega, i utilitza sempre i en tot moment ulleres de seguretat.

Gairebé sempre, si utilitzes munició recarregada s’anul·laran les garanties dels fabricants de les armes de foc. L’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat pels danys ocorreguts a les armes de foc mentre s’utilitza munició recarregada.

Encara que es fa un esforç constant en proporcionar dades exactes, l’autor no assumeix cap responsabilitat per lesions, mort o danys degut a errors tipogràfics en les dades, o per cap altre error en el blog o sobrevinguda per recarregadors individuals.

 

Com a reiteració, qualsevol recàrrega i utilització de munició recarregada es fa assumint cadascú el seu propi risc, l’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat per la mort, lesions ni danys degut a les dades d’aquest blog, o a qualsevol altre error de recàrrega.