Aquest tros de bèstia del calibre .50 és el que he tingut avui a les mans, propietat d’algú molt pròxim… el que vol dir que aviat tindrem ocasió de provar aquesta formidable arma! Es tracta d’una rèplica de la casa Davide Pedersoli, d’un pes de prop de 3 kg i amb doble canó. Sembla ser que s’utilitzava cap al 1850 als territoris més inhòspits que formaven part de l’imperi britànic. Eren apreciats particularment pels oficials de l’exèrcit destacats als indrets més remots de la Índia, en acuarteraments limítrofs amb el no-res. Els eren útils per defensar-se de les feres que habitaven la selva. Tigres principalment, que tenien la mania de saltar al llom dels elefants que transportaven als oficials. Amb una descàrrega d’aquest calibre .50 n’hi havia prou i de sobres per a eliminar l’amenaça. No us recorda vagament els pedrenyals catalans?
Acabo d’adonar-me que la casa Davide Pedersoli, fabricant fins on jo conec de tota mena d’armes de pòlvora negra i accessoris diversos, publica des de fa poc temps una revista gratuïta i descarregable des d’internet en format PDF de tota mena de temes relacionats amb el seu negoci: Competicions, nous projectes d’armes, exemples pràctics de la eficàcia de les seves armes en la caça, consells per practicar en sales tancades (per obtenir millors puntuacions a l’aire lliure!)…
Ja porten 3 números que han vist la llum, i espero que no parin en molt de temps! Si els voleu descarregar, ho podeu fer des d’aquí o directament als seus enllaços:
The Black Powder N°1 Magazine – Third Issue
Disponible a partir del setembre, Leatherman treu al mercat una nova navalla multiús, directament pensada per a facilitar la vida als tiradors d’arma llarga, especialment els qui utilitzen armes tan populars com les AR-15 i M16, per tant principalment enfocat al mercat americà, on aquestes armes tenen una gran acceptació (el que no vol dir que als països del nostre entorn no existeixin).
L’han anomenada MUT i conté varies eines específiques per a tasques pròpies de les armes, amb materials també específics, com el coure, per a no provocar ratllades a l’ànima del canó en cas d’haver de sol·lucionar algun malfuncionament.
I justament una eina que no havia vist mai incorporada a una navalla multiús, aquesta mena de L recargolada del mànec tan característica que sembla que permet eliminar de manera ràpida i sobretot sense haver de desmuntar cap part de l’arma en el cas – sembla ser que força habitual – que l’arma pateixi una interrupció en el seu funcionament. Aquesta interrupció en concret, anomenada “bolt override” aparentment és la que més temps demana per a ser sol·lucionada, i consisteix en el moment en que la corredera es tanca i queda atrapada o bé la nova bala que ha d’entrar a la recàmara o bé la vaina a expulsar, no m’ha quedat prou clar.
En tot cas, ja vaig comentar que jo utilitzo un parell de navalles en el dia a dia, la Leatherman Weave per al camp de tir (de la que n’estic plenament satisfet) i la Victorinox Cybertool pel dia a dia, que m’omple de satisfacció per ser una excel·lent troballa que s’adapta al 95% a les meves necessitats diàries.
A través de The Firearm Blog descobreixo la existència d’una mena de pòster visual amb les normes bàsiques que s’han de tenir en compte en el maneig de les armes. Són directrius i observacions tant senzilles i òbvies que a primera vista semblen supèrflues, però si ens entretenim a llegir-ne el contingut ràpidament ens adonem que no està de més tenir-les ben presents en tot moment, i sobretot demanar-li al novell que abans de tenir cap arma a les mans se les llegeixi bé, les entengui i les interioritzi. Només amb aquestes senzilles normes s’hauria de poder fer el següent pas.

Podem baixar el PDF des d’aquesta pàgina.
Les observacions més òbvies mostren per on surt la bala. Les que potser evitaran més d’un disgust fora del més evident: Mantenir la mà fora de la trajectòria de la corredera, mantenir el dit fora del gatell fins l’últim moment i no agafar mai una arma que ens cau, ja que actualment totes disposen de sistemes de seguretat que eviten que es disparin soles (aquí estariem parlant de semiautomàtiques, però. En cas de revòlvers caldria estudiar-ho millor).
Des de la nostra perspectiva pot resultar fins-hi tot ridícul o pueril, però en escenaris de combat dur camuflades correctament les armes, pintant-les amb els colors adequats, pot representar un avantatge significatiu. Tant és així que recentment s’ha publicat un document intern de l’exèrcit dels EUA en que detalla pas per pas el procés. Sobta el to sovint paternalista, i és que imagino que les instruccions no van adreçades a cossos especials sinó a la infanteria “rasa”, que segurament no deuen comptar amb aquesta mena d’entrenament.
És realment un “How to” que seguint-lo al peu de la lletra no ha de presentar cap problema. Des dels materials que hem de tenir preparats abans de començar la feina, fins on s’han de llençar les restes de materials químics, passant per la efectiva protecció de les parts que no és necessari ni recomanable pintar.

Si busquem la possible utilitat d’aquest document per al sector civil, probablement ens limitariem als caçadors i als jugadors de paintball.
I una altra de les revistes que toquen temes que ens interessen, SOLDIER, tot hi que aquesta també tiri més cap al vessant militar, referent a tots els afers relatius a l’exèrcit britànic. Hi publiquen algunes fotos força impressionants, reportatges sempre referents a l’exèrcit però tractant temes ben diversos, des dels que hi podriem esperar d’operacions actuals, els caiguts en combat amb una breu ressenya… fins a l’actual Miss England que sembla que també va passar per l’exèrcit i en parla meravelles.
Si us resulta curiós, podeu descarregar cada revista en PDF o bé fullejar-la online de manera totalment gratuïta, des del número de desembre de 2007 (incloent 3 números del 1945… us sóna l’any per alguna cosa en especial?) fins al maig de 2010 actualment. Deu estar al caure el número de juny.
Per al qui ho desitgi, l’enllaç és aquí i la portada del mes de maig és aquesta:
Sempre que una d’aquestes notícies surt als mitjans de comunicació hem desperta irremeiablement una curiositat insana: Visito immediatament les fonts per a escrutar les possibles fotografies o llegir amb avidesa el text (sempre escuet) que acompanya la informació. I és que sempre m’ha fet gràcia veure quina mena d’armes es compra la gent que delinqueix. Si es tracta de decomissos relacionats amb guerres -armament militar que han desviat o robat- et pots trobar amb qualsevol cosa, normalment força aparatós però poc pràctic per aficionats o amateurs de les armes. El que més hem crida l’atenció acostumen a ser els decomissos realitzats a gàngsters, trastocats i delinqüents varis. A més de ser el més variat també és el més divertit, amb diferència. Hi ha els arsenals que tot afeccionat voldria gaudir, predominant marques prestigioses com HK, Beretta, Colt o Sako, entre moltes altres. Però també ens trobem que darrerament els propietaris de les armes decomissades amb alt poder adquisitiu s’han dedicat a recobrir les armes amb materials diversos, normalment amb la noble intenció d’afegir un plus de gaudi a l’experiència de posseïr l’arma “per se”.

I no ens enganyem, normalment aquests experiments acaben amb unes armes que semblen d’atrezzo, llestes per a la propera actuació del nou rei del pop. Perden aquella aura tan característica de les bones armes, desapareixen les ganes de tenir-les a les mans.

L’exemple perfecte d’aquesta mena d’armes engalanades fins a l’extrem de resultar puerils l’hem pogut veure a les notícies a principis d’aquest mes de maig. Aquí podem llegir la notícia completa, al Telegraph anglès. I aquí podem veure la resta de les imatges. Curioses. (els diamants incrustats sembla que són reals. Els daurats i platejats, no)
Acabo de veure a través del blog Guerras Posmodernas com el setembre de 2009 va aparèixer una revista que es pot descarregar de manera gratuïta en format PDF o bé consultar a través d’internet, una revista bèlica que s’anomena Ejércitos del Mundo, i que s’escapa una mica de la temàtica del blog per tractar únicament aspectes bèlics, però com que encara que sigui com a curiositat segur que a tots ens agrada ficar-hi una mica el nas, la incorporo a la biblioteca del blog, a més de ser la segona, després de armas.es que podem llegir en castellà. Els reportatges i les fotos semblen prou interessants per a ser-hi. I segueix amb la tendència d’oferir els continguts gratuïtament, cosa que sempre és d’agraïr.
La pàgina web és senzilleta però això la fa més comprensible. Disposa també d’un fòrum per discutir d’aquests temes.
L’enllaç per accedir a l’arxiu de les revistes anteriors (fins avui, 5 números)
Seguint una mica les novetats més interessants del SHOT Show (Shooting, Hunting, Outdoor Trade Show) d’enguany, ens trobem que Beretta USA ha presentat la successora de l’aclamada Beretta 92. I conté tota una sèrie de millores o modificacions força interessants per una arma tant testada com aquesta, fruit de la combinació dels millors elements del model 92 amb el 90-Two.
Per començar, s’anomenarà Beretta 92A1 (el model en calibre 9mm) i Beretta 96A1 (el calibre .40). Visualment es poden apreciar algunes de les diferències més importants, com pot ser el rail Picattiny integrat sota el canó – per a facilitar la col·locació d’un làser o llanterna – i com el protector del gatell, que ara és arrodonit. Les altres diferències són més aviat internes: 3 carregadors inclosos de fins a 17 bales en el model del 9mm, la mira del davant es pot retirar amb facilitat i algunes millores mecàniques enfocades a augmentar la vida útil de l’arma.
Hi ha un minicatàleg on explica amb detall totes aquestes millores, que podeu consultar o baixar des d’aquí
Més informació: Policeone, Beretta USA, Armas.es
Sovint quan veiem estadístiques no en fem massa cas. Al cap i a la fi no deixen de ser números, que vés a saber d’on els han tret, si no han aplicat artificis per augmentar-los o disminuïr-los o fins hi tot si s’han basat en dades reals o inventades. Se n’ha vist de tants colors, que a hores d’ara totes les estadístiques abans de celebrar-les o lamentar-se’n s’han d’agafar amb pinces i fer una elaboració pròpia per a poder creure-s’ho.
Aquest procés d’elaboració en la gran majoria dels casos no el podem fer. Perquè no ens hi dediquem, perquè no tenim altres dades amb que contrastar o perquè no ens interessa i només tenim dues opcions: Ens les creiem, o les obviem i no en fem cas. No hi ha terme mig.
I en aquest apunt comentaré les dades que ens vénen donades, i que són certament positives per al nostre món (el de les armes, vull dir)
Als USA, allà on no tenen vergonya de publicar aquesta mena de dades amb tò triunfalista, han donat a conèixer que la taxa que grava les transaccions amb armes ha recaptat un 29% més durant el darrer trimestre de l’any 2009 que durant el mateix període de l’any anterior. Traduïnt-se aquest percentatge en 115,8 milions de dòlars americans, que no són pocs calers.

Si això aproximadament ho multipliquem per 4… obtenim la bonica xifra de 463,2 milions de dòlars, que encara que s’hagin quedat en 300 o 400, suposant que el darrer trimestre hagi estat el millor… no està gens malament, oi?
Si per aquesta banda de l’atlàntic enlloc de dimonitzar tant les armes i els posseïdors i reglamentar i limitar amb tant d’èmfasi tot el que fa olor de pòlvora, deixessin que el mercat actués amb un mínim de llibertat, potser aconseguiriem alguns diners extres per a l’estat, que prou falta li fan! Tot plegat, si ja hem permès que algú tingui una pistola a casa, tant li fa si en té 10 més! La capacitat per trastornar-se i fer mal a algú amb les armes no és directament proporcional a la quantitat que en disposi.
En definitiva, una mostra més del que pot aportar, convenientment acotat, un sistema més permisiu amb les armes.
Ah! Les dades les he vist a AmmoLand. Una autèntica mina!

