Mar 052017
 

Ahir dissabte es van alinear els astres i vaig trobar el moment, les ganes i la possibilitat d’agafr les armes i anar a treure una mica la pols. Fa… quan, 2 anys? tres? que no hi passava. Vam anar-hi per última vegada amb una colla de bons amics per gaudir de nou d’un plaer ja gairebé oblidat… i ara ja tornava a estar oblidat! Com sempre en aquestes ocasions, no sé qui m’hi trobaré, ni quina arma tindré ganes d’utilitzar, així que carrego tot el que puc transportar (que fa un embalum considerable) i cap al Club falta gent!

La primera sorpresa és veure que no ha canviat res. És alleugeridor comprovar que els mals auguris no s’han complert, així que tot hi restar a la corda fluixa la supervivència del Club es manté. La segona sorpresa és trobar-me una competició inesperada (no hi penso mai a comprovar el calendari de competicions, i això que està ben claret a la seva web!). Per mi una inicial mala notícia, perquè els meus plans (ei, fets sobre la marxa) no es podrien complir. Estar una estona amb cada una de les armes, anar foradant dianes amb calma, mirant de prendre el temps necessari per a retrobar aquell plaer de què parlava abans… En canvi, se m’obria la possibilitat de retrobar vells amics d’aquells que només et trobes al Club. Fins hi tot hi havia tiradors que a la seva millor època eren excepcionals i justament avui havien decidit de retornar a la pràctica del tir de competició amb el calibre .22lr. Òbviament només vaig necessitar 3 mil·lèsimes de segon per decidir que avui seguiria els esdeveniments tal hi com s’anessin presentant. La competició s’iniciava a les 16.30 i jo havia arribat amb 10m d’avança. Providencial.

Me’n sobraven ben bé 7. Obrir les bosses, preparar la Unique DES69, campiona olímpica i adonar-me que:

1- No tenia bales de competició (millor, sempre hem podria excusar dels mals resultats). Al fons d’una de les bosses va aparèixer finalment una caixeta de Eley (ep!) que finalment vaig descartar a favor d’unes RWS. Jo que havia pensat que hauria de competir amb bales de costellada!

2- Quan feia que no netejava l’arma? Pobreta… No vaig gosar fer una ullada al canó. No hi havia temps, i no hauria servit de res a hores d’ara (nota mental: netejar les armes en acabar)

3- No portava telescopi… en vaig demanar un al Club. Mala idea. El primer ni enfocava ni es mantenia quiet. El que hem van deixar després si que enfocava (més o menys) però no es mantenia quiet tampoc. La meva decisió veient el panorama va ser competir a pèl. Sense ullera. Ja hem cantarien els resultats els àrbitres.

4- No portava les ulleres de competició! Encara no les he estrenat…

5- Mmmm… sense cinturó la posició hem costaria més d’agafar.

6- Jo no hi dono massa importància però hi havia un ambient competitiu bastant fort… i s’empega!

 

La tirada calibre 22lr (stàndard) consisteix en una primera tirada de 5 bales del calibre 22lr de prova. No tinc apuntats els resultats però recordo que va anar força bé (amb les bales RWS). Després ja començava la competició i els resultats ja tenien importància, així que vaig carregar el segon carregador amb les Eley. Així, tenia 2 carregadors. El primer encara amb RWS (pensava que eren 3 tirades de prova…) i el segon amb les de compe.

La primera tirada me la vaig prendre tant a la lleugera que no vaig apuntar els resultats. Són 4 tirades de 5 bales durant 150 segons. Després vaig recuperar del jutge les puntuacions que ara us poso:

 

10 – 8 – 7 – 7 – 6. Amb les bales RWS. Vaig pensar que estava menys rovellat del que pensava! Certament havia anat malament, però si encara era capaç de fer un 10…!

7 – 6 – 6 – 5 – 4. Aquest era el carregador amb les Eley. Osti, si continuava així valia més que hem retirés ara! Vaig reflexionar una estoneta (jo no necessitava pas els 150 segons, en 10 o 15 ja ho tenia tot amanit), i vaig pensar de tornar a posar les RWS. Al cap i a la fi jo havia pensat inicialment que eren de costellada però no! Són alemanes i de molt bona factura, així que si les angleses no hem feien quedar mínimament bé, potser les alemanes es portarien millor. Vaig començar a apuntar els resultats. Encara no pensava fer-ne cap entrada al blog.

10 – 9 – 8 – 8 – 1. Un altre cop amb les RWS. Si obviem l’últim tret, la resta feia patxoca! Decidit, hem quedava les RWS per avui. Això hauria estat millor de tenir-ho decidit abans de la competició, però la improvisació és el que té. Interiorment aquí estava molt cofoi. Val a dir que la Unique va sola, només cal posar-hi una mica de voluntat i els resultats surten sols. I l’1 del final hem va picar una mica l’orgull. Poquet, però aquí ja hem va pujar una mica la foguerada.

10 – 9 – 7 – 7 – 6. La última tirada de 150 segons. No era cap meravella, però hi tornava a haver un 10! Mooolt millor del que esperava. Les properes 4 tirades calia fer-les en 20 segons cada una. Veurem.

10 – 9 – 9 – 8 – 5. GENS malament! Aquí alguns dels altres tiradors van fallar fins hi tot trets! El 5 no és un bon resultat, però interiorment estava orgullós. 20 segons.. i encara me’n sobraven 10.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Continuava bé. Fins hi tot una mica millor. I tenint en compte que no sabia el resultat fins que la jutge el llegia, hem mantenia relaxat però content de mi mateix.

9 – 8 – 8 – 7 – 6. Aquesta vegada els resultats no anaven a l’hora… però igualment fins ara la cosa havia anat relativament fina.

10 – 9 – 9 – 8 – 6. Molt millor. La passada tirada havia estat un petit i enutjós problema temporal.

10 – 10 – 9 – 8 – 7.  Home! La primera tirada en 10 segons i aconseguia la meva millor puntuació de tota la compe! Si m’interessés realment per la competició hauria de mirar de treballar què passa amb els últims trets, que la cosa baixava força.

8 – 7 – 7 – 7 – 0. Aquí hem va sorprendre una mica la velocitat. Curiós. Ah! I el 0 en realitat era la darrera bala que havia tocat la diana en el moment que es plegava… que va fer un forat més gran que el doble del normal i es veu que aleshores es compta com un 0. Poc que m’importava aquest 0! Per mi i el meu indestructible ego allò només indicava que havia tocat la diana! I ja era més que alguns blancs que havien fet els companys!

9 – 9 – 7 – 7 – 5. Tornem amb el problema dels darrers trets… A veure si al final m’hi hauré de posar en “sèrio”!!

9 – 9 – 7 – 7 – 4.  Final de la competició. Orgullós del resultat (450 punts… d’un total de 600! Si no recordo malament el meu rècord estava en els 506. Sortosament encara conservo la 2a categoria. Si cada any es perdés la categoria i calgués tornar a demostrar resultats ho tindria clar!

Després i tenint en compte que havia portat tota la ferralla hem vaig quedar a disparar amb totes elles. La Mosquito (també en 22lr) hem va demostrar que no és una arma de precisió sinó de combat. La Glock 9mm amb el Cmore és senzillament impressionant. Caldria mirar perquè tots els trets van a parar a les 2. El Phyton en .357 Magnum… Uf! Quina delícia. Com la dita i la película, Molt soroll per a no res! però content i satisfet. I a fora m’esperava la moto molla i amb una mica de neu. Dia hivernal, temperatures hivernals! No vaig fer fotos i no vull posar-ne d’una Unique forastera, així que només comentar per finalitzar que és una arma excepcional. Es va fabricar a finals dels 70 a França… ho sigui que té probablement 40 anys…. Uau.

 

 

Mai 032010
 

El març del 2002, el caporal Rob Furlong de l’exèrcit canadenc es trobava a les muntanyes de l’Afganistan, juntament amb 4 companys més. En un moment donat van divisar un grup d’homes que portaven armament típicament utilitzat pels membres d’al-Qaeda. El sniper Furlong va ajustar les mires a la distància que el seu company li va indicar (ni més ni menys que 2.430 m!) i va disparar. Però el tret no va tocar ni tan sols es va apropar el suficient als objectius. Va corregir les mires i va realitzar un segon tret, que va anar a parar a la motxil·la d’un d’ells. Els insurgents, tot hi adonar-se de la urgència de la situació, actuaven amb total normalitat, avesats al foc enemic com estaven. El tercer tret va fer blanc.

Era el blanc a més llarga distància aconseguit fins aleshores. En podeu llegir el relat (força amè i d’instructiva lectura) aquí. L’arma emprada era un McMillan Tac-50

Recentment ha saltat a la palestra un nou rècord (aconseguit durant el novembre de 2009) aquesta vegada protagonitzat per un sniper anglès, Craig Harrison, que equipat del seu rifle Accuracy International L11583, derivat del L115A3 en calibre .338LM, ha aconseguit fer blanc a 2 objectius situats a 2.475m… A aquesta distància i a la velocitat de la bala, des del moment que surt del canó fins que arriba a l’objectiu passen 4 segons… s’ha de ser molt bò per a preveure els moviments que pot realitzar l’objectiu durant aquests 4 segons!

Mar 282010
 

Acaba d’aparèixer a Tactical Gear Magazine un llibre en format PDF i disponible gratuïtament per a tots els qui hi estiguin inscrits (zona “Members Only”) un llibre ben interessant que fa una recopil·lació de tots els tipus de retícules existents al mercat (o almenys d’una bona colla). Està molt ben organitzat, de tal manera que per cada marca en tenim els diferents tipus existents. L’objectiu del llibre és ajudar a elegir quin tipus ens interessa més en funció de l’objectiu  que ens haguem marcat.

Les marques presents són:

Schmidt and Bender

US Optics

David Tubb / Brand Cole

Premier Reticles

Horus Vision Systems

Hakko

Tasco

Burris

Zeiss Optics

Hensoldt

Mueller

IOR Valdada

Nikon

Weaver

Leupold

Kahles

NightForce

Swarovski

Leatherwood

Pride Fowler

Vortex Razor

Darrell Holland’s ART> Reticles

Huskemaw Scopes

Super Sniper Scopes

L’enllaç a la pàgina principal de Tactical Gear Magazine

Feb 072010
 

Si bé en anteriors posts (aquest i aquest concretament) ja us parlava de jocs virtuals per a practicar la teòrica i la pràctica del tir, ara us presento opcions per a “jugar” i entretenir-se, competint amb tot de persones desconegudes de la xarxa i habitualment de més enllà de l’atlàntic o fins del pacífic.

Aquesta vegada però l’ordinador i la xarxa només seran el vehicle per a mostrar els resultats obtinguts a la resta de contrincants, anant per davant que és un joc i se suposa que cap dels participants infringirà la bàsica normativa imposada (que pot ser el tipus d’arma, el calibre, la distància, el temps, les mires utilitzades…).

Des de la web original ens proposen cada mes un repte. El corresponent al mes de febrer, i imagino que relacionat amb el dia de Sant Valentí (que per aquestes contrades es substitueix pel dia de Sant Jordi, el 23 d’abril) que per a molts és el dia dels enamorats, proposen unes dianes plenes de cors, en 3 tamanys. Les condicions són que s’ha de disparar a una distància de 10 yardes (9,14m), 10 trets. I imagino que la pretensió és que s’imprimeixi en un full normal DIN-A4, sinó això pot ser un festival!

Si voleu seguir aquest joc i publicar els vostres resultats, comentant i entrant en la competició podeu anar a la pàgina inicial i mes a mes anar completant el repte.

Gen 092010
 

Aquest és el nom d’un programa de simulació de tir a llarga distància que realment té molt bona pinta. No es tracta d’un joc, sinó d’un simulador al meu entendre molt realístic per a practicar el tir a llarga distància. A finals de gener trauran la tercera versió i per la demo disponible al seu lloc web sembla realment interessant. Conté actualitzacions respecte a l’anterior versió, entre elles 4 tipus de retícula (oval mil dot, round mil dot, mil i moa), 2 tipus de torretes d’ajustament (mil i moa), condicions de vent, temperatura, 4 tamanys de dianes, 6 calibres disponibles (.223 Remington, .264, .300 Win Mag, .308, .338, .50)…

Si us passa com a mi, que no us acabeu de decidir en comprar un bon rifle amb una bona ullera, podeu anar practicant amb aquest programa (de pagament).

Des 102009
 

sol·lucions imaginatives!

Si fa relativament poc parlàvem de Fun tir en calibre .22lr, ara parlem d’alta precisió amb fusell… en calibre .22lr! És una excel·lent alternativa als costosos aparells emprats en el Bench Rest habitual, on les armes acostumen a voltar dels 3.000€ de cost, i els visors, anelles, bípodes i altres complements poden fer pujar encara moltíssim més la inversió en un bon rifle guanyador, i això sense comptar amb la munició, caríssima tant si es recarrega com, evidentment, si es compra a l’armeria.

Resulta que l’últim diumenge de novembre al Club de Tir Osona van organitzar la seva primera tirada de “Mini F-Class”, amb resultats força sorprenents si tenim en compte que parlem del calibre .22lr a 100m de distància. Com a mostra, la segona classificada va competir amb un CZ 452 Varmint.

Així que ja ho sabem, per a seguir amb la passió del tir sense deixar-hi la camisa en aquests moments complicats econòmicament, sempre podem canviar els calibres utilitzats habitualment per un de ben econòmic i universal.

Nov 042009
 

Sembla una broma, però a part del Discovery Channel (que segur que tots coneixeu o heu sentit anomenar alguna vegada) també hi ha d’altres “channels”, entre ells el Military, que òbviament es dedica a mostrar vídeos relacionats amb el món… militar.

El món dels snipers o tiradors ultra especialitzats en el tir d’alta precisió és complex i de vegades difícil de copsar en tota la seva extensió pels que no som dins aquest món. Sempre però, resulta atractiu justament per aquesta boirina heroica que l’envolta permanentment. En moltes pel·lícules els actors protagonistes encarnen un d’aquest soldats. També en la majoria de videojocs hi és representada la seva figura.

Normalment no en coneixem gran cosa, però des del Military Channel ens conviden a veure tot un seguit de minivídeos – no arriben als 3 minuts – que ens aniran desgranant aquest món. Els entrenaments, les comunicacions, l’equip, l’arma, les operacions especials, el camuflatge… Tot el que ens VOLEN ensenyar, és clar. Però no deixa de ser interessant.

Per qualsevol altre tema relacionat amb aquest món, també podeu consultar-ne la pàgina principal. Hi trobareu de tot, sempre seguint la línia oficial, és clar!

Oct 192009
 

Hi ha un programa gratuït, en anglès i en mesures americanes, que ens permet analitzar de manera automàtica (definint alguns paràmetres nosaltres) quina agrupació hem aconseguit en una diana determinada. Pot ser de qualsevol tipus, les oficials o qualsevol altra, com aquelles amb formes humanes o animals, això tant és. El fet és que ens analitzarà els impactes aconseguits, en relació amb el punt visat, la distància a la que s’han realitzat, el calibre de la munició… i ens donarà automàticament el moa de l’agrupació. El moa (les sigles en anglès vénen de Minute Of Angle) és una mesura que ens dóna la desviació de la trajectòria que segueix la bala. Normalment això no es calcula per res altre que per rifles de precisió i per trets a llarga distància, i aquesta informació ens serveix per a regular les torretes de la mira telescòpica de l’arma per ajustar el proper tret.

Aquest programa ens analitza la informació a partir de 10 metres, o sigui que “subliminalment” ens està dient que el podem utilitzar pels nostres entrenaments amb pistola, ja que acostumen a ser a 25 metres.

La metodologia a seguir és d’allò més simple i francament efectiva. A partir d’una fotografia de la diana (també podem escannejar-la, però és més ràpid fer la foto!), definim la distància des de la que hem disparat, el tamany dels forats, marquem els impactes… voilà! ja tenim la informació! Podem guardar-la juntament amb informació secundària com el títol de la diana, l’indret on hem tirat… etc.

Ens pot anar bé per mantenir un registre dels nostres progressos. Si som suficientment diligents. També és important indicar que no hauriem d’omplir massa la diana, perquè si hem de marcar 25 impactes en un mateix cartró… probablement l’agrupació quedarà un pèl dispersa.

Es pot aconseguir gratuïtament a la seva web. Val la pena provar-lo!

Mai 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

Abr 052009
 

Fa mesos, MESOS que espero aquest carregament. Pel que han tardat podria molt ben ser que les haguessin portat amb mula cega i mig coixa des de les més remotes muntanyes del Kazakhstan, però no. Simplement havien d’arribar de França, ben a la vora nostra. Cada vegada passa menys, però encara hi ha empreses que no tenen sentit de la decència i no són capaces de servir una comanda senzilla com aquesta en un termini de temps raonable.

I és que qui espera es desespera, diuen. Però aquesta vegada valia la pena. Aquestes puntes (del tipus wadcutter, plastificades, de 148 grains i del calibre .38) són les millors amb àmplia diferència de totes les que he pogut provar fins ara. I de tant bé que van, dubto que en provi d’altres mai més. Empaquetades en capsetes de 500 unitats, plastificades en tota la seva superfície, permeten procedir a la recàrrega sense embrutar-se excessivament els dits, i a més emplomen molt menys el canó i el die que les empeny a l’interior de la vaina (el seater die, per parlar amb propietat).

Encara hem queden algunes caixes absolutament odioses de la casa Speer. Terriblement brutes, imprecises i perjudicials pel canó del Phyton així com pel die. Tant de bò no les hagués comprades mai! Ara però, les haig d’anar utilitzant per cremar munició de tant en tant. I acabar-les aviat. Sobretot no en competicions!

Ara doncs en podem trobar a l’Armeria Dolsa en quantitats suficients per a satisfer qualsevol necessitat.