Pel que fa a la troballa, es tracta d’una més (una més que suma, però no una com les demés) de les revistes que, d’una manera directa o tangencial, tracten el tema de les armes. A la secció especial on les hem anat recopilant al llarg dels mesos, hi tenim revistes fetes a Espanya, USA, França, Gran Bretanya, Itàlia, Argentina… i ara Catalunya! Perquè aquesta revista que avui apunto des d’aquí té aquest fet diferencial, aquest fet que la fa única i la fa sobresortir per damunt de les demés. Aquesta revista, gràcies a en Manel Güell, arxiver responsable de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, ens aporta una informació que no trobarem fàcilment. I ho fa centrant-se o vagarejant al voltant de la història militar catalana. El projecte ha estat batejat com A carn!

No és un projecte nou, de fet ja n’han sortit publicades a la xarxa, en format PDF i descarregables lliurement ni més ni menys que 13 números. Valdrà la pena assaborir-la amb temps i atenció. Segur que hi descobrirem autèntiques meravelles amagades. I en el nostre idioma! Val a dir que també està disponible en castellà.

Ideal per a llegir en qualsevol dels novedosos llibres electrònics que proliferen arreu.

Aquest tros de bèstia del calibre .50 és el que he tingut avui a les mans, propietat d’algú molt pròxim… el que vol dir que aviat tindrem ocasió de provar aquesta formidable arma! Es tracta d’una rèplica de la casa Davide Pedersoli, d’un pes de prop de 3 kg i amb doble canó. Sembla ser que s’utilitzava cap al 1850 als territoris més inhòspits que formaven part de l’imperi britànic. Eren apreciats particularment pels oficials de l’exèrcit destacats als indrets més remots de la Índia, en acuarteraments limítrofs amb el no-res. Els eren útils per defensar-se de les feres que habitaven la selva. Tigres principalment, que tenien la mania de saltar al llom dels elefants que transportaven als oficials. Amb una descàrrega d’aquest calibre .50 n’hi havia prou i de sobres per a eliminar l’amenaça. No us recorda vagament els pedrenyals catalans?

Acabo d’adonar-me que la casa Davide Pedersoli, fabricant fins on jo conec de tota mena d’armes de pòlvora negra i accessoris diversos, publica des de fa poc temps una revista gratuïta i descarregable des d’internet en format PDF de tota mena de temes relacionats amb el seu negoci: Competicions, nous projectes d’armes, exemples pràctics de la eficàcia de les seves armes en la caça, consells per practicar en sales tancades (per obtenir millors puntuacions a l’aire lliure!)…

Ja porten 3 números que han vist la llum, i espero que no parin en molt de temps! Si els voleu descarregar, ho podeu fer des d’aquí o directament als seus enllaços:

The Black Powder N°1 Magazine – Third Issue

The Black Powder N°1 Magazine – Second Issue

The Black Powder N°1 Magazine – First Issue

L’han anomenada MUT i conté varies eines específiques per a tasques pròpies de les armes, amb materials també específics, com el coure, per a no provocar ratllades a l’ànima del canó en cas d’haver de sol·lucionar algun malfuncionament.

I justament una eina que no havia vist mai incorporada a una navalla multiús, aquesta mena de L recargolada del mànec tan característica que sembla que permet eliminar de manera ràpida i sobretot sense haver de desmuntar cap part de l’arma en el cas – sembla ser que força habitual – que l’arma pateixi una interrupció en el seu funcionament. Aquesta interrupció en concret, anomenada “bolt override” aparentment és la que més temps demana per a ser sol·lucionada, i consisteix en el moment en que la corredera es tanca i queda atrapada o bé la nova bala que ha d’entrar a la recàmara o bé la vaina a expulsar, no m’ha quedat prou clar.

En tot cas, ja vaig comentar que jo utilitzo un parell de navalles en el dia a dia, la Leatherman Weave per al camp de tir (de la que n’estic plenament satisfet) i la Victorinox Cybertool pel dia a dia, que m’omple de satisfacció per ser una excel·lent troballa que s’adapta al 95% a les meves necessitats diàries.

I bones cames si volen tenir una oportunitat de sortir d’aquesta situació. Convé recordar les recomanacions habituals que es dónen en aquells països en que tenen óssos salvatges una mica per tot, i és que davant d’ún ós no serveix estrictament de res començar a còrrer. En aquest cas suposo que els va permetre guanyar aquells segons vitals per a que el narcòtic fés el seu efecte, però normalment, ni córrer ni enfilar-se a cap arbre. Els óssos són molt més ràpids i àgils. Està consensuat que la única manera d’evitar un atac d’ós és fer-li entendre que som humans, perillosos. Fer soroll, aixecar els braços per a semblar més grans del que som en realitat… coses així. Si l’ós no ens està atacant, evidentment el més prudent és retirar-se poc a poc i sense cridar-li l’atenció, ni mirar-lo als ulls ni donar-li l’esquena.

Podeu veure la seqüència completa al blog original.

I és que veient les imatges queda clar que l’element principal és la càmera i el complement és el muntatge per a donar-li estabilitat, però… era necessari tot aquest embalum de trastes per estabilitzar l’aparell? Crec que cal ser una mica especial per a portar aquest tinglado al damunt per a fer simplement fotografies. No m’imagino que tot això aporti més estabilitat que per exemple un trípode o si és per causa de la rapidesa de la presa d’imatges potser un monopeu.

Si és que algun reporter de conflictes realment ho ha utilitzat mai, deu ser perquè la casa li ha pagat per a deixar-se fotografiar amb tota aquesta escenificació. Si no no m’ho explico!

De totes maneres, aquí expliquen perquè l’utilitzen, i sembla que n’estan contents… També en fan una ressenya molt positiva aquí. Tots coincideixen que aquest muntatge de la casa Bushhawk pren tot el seu sentit amb objectius a partir de 400mm:

Podem baixar el PDF des d’aquesta pàgina.

Les observacions més òbvies mostren per on surt la bala. Les que potser evitaran més d’un disgust fora del més evident: Mantenir la mà fora de la trajectòria de la corredera, mantenir el dit fora del gatell fins l’últim moment i no agafar mai una arma que ens cau, ja que actualment totes disposen de sistemes de seguretat que eviten que es disparin soles (aquí estariem parlant de semiautomàtiques, però. En cas de revòlvers caldria estudiar-ho millor).

És realment un “How to” que seguint-lo al peu de la lletra no ha de presentar cap problema. Des dels materials que hem de tenir preparats abans de començar la feina, fins on s’han de llençar les restes de materials químics, passant per la efectiva protecció de les parts que no és necessari ni recomanable pintar.

Si busquem la possible utilitat d’aquest document per al sector civil, probablement ens limitariem als caçadors i als jugadors de paintball.

El vídeo de youtube és força explicatiu. Compte que no us caigui la baba damunt del teclat!

Disposen de galeries per a tir al plat (tot tancat), galeries de tir fins a 300m, poden practicar la cacera amb figures que es desplacen o bé amb programes informàtics que simulen indrets idílics amb espècies cinegètiques, disposen de botiga ben assortida i com tota la resta enorme, cafeteria que sembla de super luxe i sales de formació on per exemple imparteixen cursos de recàrrega amb una Rock Chucker de RCBS…!

Home, no estaria malament anar-hi a passar les vacances… llàstima que no tenen platja, osti!

Si us resulta curiós, podeu descarregar cada revista en PDF o bé fullejar-la online de manera totalment gratuïta, des del número de desembre de 2007 (incloent 3 números del 1945… us sóna l’any per alguna cosa en especial?) fins al maig de 2010 actualment. Deu estar al caure el número de juny.

Per al qui ho desitgi, l’enllaç és aquí i la portada del mes de maig és aquesta:

I no ens enganyem, normalment aquests experiments acaben amb unes armes que semblen d’atrezzo, llestes per a la propera actuació del nou rei del pop. Perden aquella aura tan característica de les bones armes, desapareixen les ganes de tenir-les a les mans.

L’exemple perfecte d’aquesta mena d’armes engalanades fins a l’extrem de resultar puerils l’hem pogut veure a les notícies a principis d’aquest mes de maig. Aquí podem llegir la notícia completa, al Telegraph anglès. I aquí podem veure la resta de les imatges. Curioses. (els diamants incrustats sembla que són reals. Els daurats i platejats, no)

El documental, narrat d’una manera sublim i tant amè que passava per una bona pel·lícula, narrava en quines circumstàncies va nèixer la resistència durant la segona guerra mundial. Comenta que el terme “resistència” va venir després, amb el temps. En aquell moment la gent eren opositors, primer amb accions individuals de sabotatge, després formant cadenes d’evasió cada vegada més importants i efectives, rotatius i pamflets contra el règim i finalment amb el Maquis a França, un grup armat guerriller organitzat i que rebia ajuts – en forma de diners i armes – dels països aliats. Certament el reportatge parla molt en clau francesa, però també extrapola que el que va ocòrrer es repetí pràcticament a tota Europa, amb les diferències necessàries en funció de la duresa de l’opresió.

A la captura, un dels moments més emotius del reportatge, justament una reproducció històrica molt ben ambientada

Combina imatges històriques amb entrevistes a personatges implicats directament, historiadors o experts en el tema, així com reproduccions històriques dels fets molt ben ambientades.

Es deixa veure amb gran facilitat i pel que sembla és el primer d’una sèrie de reportatges que tractaran el tema de la resistència. Serà interessant seguir-ne la evolució, si el temps ho permet. Per no haver d’estar pendents del televisor, proposen la subscripció mitjançant RSS aquí, i d’aquesta manera cada vegada que surti publicat un nou reportatge d’aquest programa rebrem puntualment l’avis al nostre lector de notícies habitual.

Però compte1 Perquè segons indiquen a la mateixa web, el vídeo es podrà veure només fins al 10-05-2010 a les 21:40, suposo moment en el qual penjaran el següent. Una llàstima, però suposo que qüestions tècniques així ho imposen.

La pàgina web és senzilleta però això la fa més comprensible. Disposa també d’un fòrum per discutir d’aquests temes.

L’enllaç per accedir a l’arxiu de les revistes anteriors (fins avui, 5 números)

Era el blanc a més llarga distància aconseguit fins aleshores. En podeu llegir el relat (força amè i d’instructiva lectura) aquí. L’arma emprada era un McMillan Tac-50

Recentment ha saltat a la palestra un nou rècord (aconseguit durant el novembre de 2009) aquesta vegada protagonitzat per un sniper anglès, Craig Harrison, que equipat del seu rifle Accuracy International L11583, derivat del L115A3 en calibre .338LM, ha aconseguit fer blanc a 2 objectius situats a 2.475m… A aquesta distància i a la velocitat de la bala, des del moment que surt del canó fins que arriba a l’objectiu passen 4 segons… s’ha de ser molt bò per a preveure els moviments que pot realitzar l’objectiu durant aquests 4 segons!

Interessant. I encara més interessant com les grans marques es van posicionant en el mercat i entren a la xarxa com uns senyors: Vénen el seu producte de manera subtil, oferint coneixements i eines que poden servir de manera efectiva als seus potencials clients. Definitivament hi ha sectors i marques concretes que han entès com han de vendre. Mentre la resta s’ho rumia, ells ja estan ocupant una part important del mercat, donant-se visibilitat de manera totalment gratuïta (aquest blog n’és un petit exemple).

El vídeo el podeu trobar a youtube, però si visiteu les pàgines anteriors en trobareu directament la versió curta i la extesa. No es veu sang i fetge. Són imatges aèries. Però impacta igual.

Aquest joc, on l’aclamat Tom Clancy n’és un dels principals artífexs, s’anomena Future Soldier, i és la continuació de la saga de Ghost Recon. El trailer promet…

L’autora, Megan Jaegerman fa anys que publica tota mena de quadres explicatius d’aquest tipus. L’original del 26 de maig del 1992 que es va publicar al diari és aquest:

I aquest quadre més complet i més visual, per a publicar en un llibre (Beautiful evidence):

Podeu consultar aquests quadres i molts d’altres (de temàtica variada) podeu mirar per aquí

Les marques presents són:

Schmidt and Bender

US Optics

David Tubb / Brand Cole

Premier Reticles

Horus Vision Systems

Hakko

Tasco

Burris

Zeiss Optics

Hensoldt

Mueller

IOR Valdada

Nikon

Weaver

Leupold

Kahles

NightForce

Swarovski

Leatherwood

Pride Fowler

Vortex Razor

Darrell Holland’s ART> Reticles

Huskemaw Scopes

Super Sniper Scopes

L’enllaç a la pàgina principal de Tactical Gear Magazine

Seguint l’estela del software o programes per a que ens facilitin la vida a l’hora de practicar les nostres passions, en aquest cas les armes i la recàrrega de munició, arriba una nova versió d’un programa per a windows, compatible amb la darrera versió, el windows 7; QuickLOAD, que bàsicament ens ofereix una simulació de la recàrrega per a les nostres armes. Si en voleu consultar els calibres inclosos i les pòlvores (si, jo ja ho he fet per vosaltres i efectivament el 9mm Parabellum, el .38 Special, el .357 Magnum… tots hi són. I si, les pòlvores Vectan també. Algunes, si més no! – la SP3 no!-).

Sembla força complet, i tot hi estar en anglès aquí l’idioma no és cap barrera infranquejable. Les dades les dóna tant en mesures americanes com internacionals, per tant a priori ni tan sols necessitarem convertir les unitats.

En teniu una ressenya molt completa (de la versió 3.1, però) aquí.

Penso que sobretot estan dirigits a tiradors d’arma llarga que busquen fer blanc a distàncies respectables (a partir de 200m, podriem dir). Per a mi no resulten útils per la senzilla raó que a Andorra no tenim camps de tir de llarga distància, i tot hi existir la possibilitat no hem resulta raonable desplaçar-me fins allà on els tenen per a practicar aquesta disciplina del tir.

Per a aquells que s’hi dediquin i al mateix temps gaudeixin de les possibilitats que els brinda la tecnologia, cal que sàpiguin que ja existeixen alguns programes que els ajudaran en la pràctica del seu hobby. Alguns dels que he trobat a la marketplace de l’Android són el Shooter, en la seva versió completa i en la seva versió “lite”. També podem trobar el programa Mil-Dot Calc o Ballistics Calculator, aquests dos últims només disponibles de manera gratuïta.

Algunes captures de pantalla del Shooter i del Mil-dot Calc:

Aquest és el títol d’una nova revista digital gratuïta i disponible tant per consultar online com per descarregar en format PDF al nostre ordinador. Si bé el nom ja fa la cosa, i el paintball no és un tema recurrent al blog, tangencialment el considero lligat al món de les armes i la passió que ens desperta a molts, i alguns prefereixen avançar per aquest món en el seu vessant més lúdic i dinàmic i probablement menys perillós.

Val la pena de citar-ne l’aparició i posar-la a disposició de tots els qui estiguin interessats en aquest joc-esport. Només les fotografíes ja paga la pena de veure-les. Us en deixo una petita mostra, que són força impactants. I no cal dir que fan el seu efecte…

No sé vosaltres, però a mi no m’agradaria trobar-me cap d’aquests dos individus enlloc… ni l’un ni l’altre. Definitivament!

I és que no podem oblidar que Andorra, tot hi tenir un territori petit és un estat perfectament organitzat i degut justament a les poques vies de comunicació amb l’exterior resulta encara més senzill d’aplicar controls efectius a les fronteres i d’aquesta manera interceptar qualsevol delinqüent que passi pel nostre territori. Encara no se sap amb quines intencions es trobava aquest individu al país, ni si estava en trànsit cap a algun altre lloc. En tot cas no cal adormir-se perquè la delinqüència existeix i ens envolta, una altra cosa és que tinguem la sort de no viure-la en el nostre dia a dia. Andorra és un país segur, dels més segurs del món. Aquí es pot passejar tranquilament a qualsevol hora de la nit per qualsevol indret del país sense haver de patir per un atracament o una agressió. Haver-n’hi n’hi ha, però són tan poques i tan disperses que no afecten al sentiment de seguretat que es respira de manera generalitzada al nostre entorn. Esperem que tot continuï així, encara que de tant en tant ens visitin personatges armats i amb intencions probablement no massa afectuoses.

Fa dies que volia fer un article sobre el biatló, centrant-me en els esportistes andorrans que hi han competit en les darreres olimpíades d’hivern de Vancouver (per cert, quina fantàstica ciutat canadenca!), El cert però és que hi entenc massa poc i la informació que he pogut rastrejar és tan minsa que no m’hi he atrevit. M’ha caigut a les mans però una perla d’humor que es centra en el biatló i ho amenitza tot amb uns tocs a l’estil Bond que és francament hilarant. I comparteixo el vídeo perquè el trobo molt graciós. Ara, que ningú posi el crit al cel per barrejar esport i violència!

No s’assembla en res al que tenia pensat en un principi, però era massa bò per deixar-ho passar.

L'arma accidentada. Es pot apreciar el bony a la culata... sembla ser que és l'agulla percutora!

La munició utilitzada, calibre .50BMG

Detall dels danys de l'arma

En aquest cas amb un rifle calibre .510 DTC (una variant legal del calibre .50 BMG, degut a les limitacions de l’estat de Califòrnia) de la casa Bohica Arms. Probablement en aquest cas no sigui un cas de mala recàrrega de la munició… sembla ser que el propietari de l’arma tenia problemes per a tancar la recàmera i per aconseguir-ho utilitzava un martell. En la darrera de les sessions de tir va tenir un petit problema… que s’anomena Kaboom. La inutilització de l’arma i per desgràcia uns danys personals prou importants. La mà esquerra amb ossos trencats i tendons seccionats, i la mà dreta severament lascerada.

Alguna traça de les conseqüències del kaboom, tot hi que segurament només és el lloc on van asseure l'accidentat per a practicar-li els primers auxilis

D’aquesta història en podem extreure ràpidament un parell de consells importants. En disparar, i sobretot en aquests calibres, convé anar ben equipat amb mesures de seguretat suficients: Ulleres i protectors auditius per descomptat, i en aquest cas hagués anat fantàstic que el tirador portés uns guants de tir; A més de ser fashion’s permeten agafar millor l’arma i protegeixen un xic més. L’altre consell important seria no forçar mai cap arma. Si alguna cosa no encaixa perfectament, hi ha un problema. Val més desistir de disparar fins que ho haguem resolt o si més no identificat i no representi una amenaça

Més informació a The firearm Blog i a Calguns (lloc inicial de la notícia)

Aquesta vegada però l’ordinador i la xarxa només seran el vehicle per a mostrar els resultats obtinguts a la resta de contrincants, anant per davant que és un joc i se suposa que cap dels participants infringirà la bàsica normativa imposada (que pot ser el tipus d’arma, el calibre, la distància, el temps, les mires utilitzades…).

Des de la web original ens proposen cada mes un repte. El corresponent al mes de febrer, i imagino que relacionat amb el dia de Sant Valentí (que per aquestes contrades es substitueix pel dia de Sant Jordi, el 23 d’abril) que per a molts és el dia dels enamorats, proposen unes dianes plenes de cors, en 3 tamanys. Les condicions són que s’ha de disparar a una distància de 10 yardes (9,14m), 10 trets. I imagino que la pretensió és que s’imprimeixi en un full normal DIN-A4, sinó això pot ser un festival!

Si voleu seguir aquest joc i publicar els vostres resultats, comentant i entrant en la competició podeu anar a la pàgina inicial i mes a mes anar completant el repte.

Les imatges estan recollides d’aquí, aquí i aquí. Si us hi fixeu bé, en algunes de les instantànies no s’ha utilitzat una bala sinó un balí. Es curiós o no?

]]> http://recarrega.net/?feed=rss2&p=899 2 http://recarrega.net/?p=895 http://recarrega.net/?p=895#comments Thu, 04 Feb 2010 23:00:46 +0000 jaume http://recarrega.net/?p=895 [...]]]> Seguint una mica les novetats més interessants del SHOT Show (Shooting, Hunting, Outdoor Trade Show) d’enguany, ens trobem que Beretta USA ha presentat la successora de l’aclamada Beretta 92. I conté tota una sèrie de millores o modificacions força interessants per una arma tant testada com aquesta, fruit de la combinació dels millors elements del model 92 amb el 90-Two.

Per començar, s’anomenarà Beretta 92A1 (el model en calibre 9mm) i Beretta 96A1 (el calibre .40). Visualment es poden apreciar algunes de les diferències més importants, com pot ser el rail Picattiny integrat sota el canó – per a facilitar la col·locació d’un làser o llanterna – i com el protector del gatell, que ara és arrodonit. Les altres diferències són més aviat internes: 3 carregadors inclosos de fins a 17 bales en el model del 9mm, la mira del davant es pot retirar amb facilitat i algunes millores mecàniques enfocades a augmentar la vida útil de l’arma.

Hi ha un minicatàleg on explica amb detall totes aquestes millores, que podeu consultar o baixar des d’aquí

Més informació: Policeone, Beretta USA, Armas.es

Aquest procés d’elaboració en la gran majoria dels casos no el podem fer. Perquè no ens hi dediquem, perquè no tenim altres dades amb que contrastar o perquè no ens interessa i només tenim dues opcions: Ens les creiem, o les obviem i no en fem cas. No hi ha terme mig.

I en aquest apunt comentaré les dades que ens vénen donades, i que són certament positives per al nostre món (el de les armes, vull dir)

Als USA, allà on no tenen vergonya de publicar aquesta mena de dades amb tò triunfalista, han donat a conèixer que la taxa que grava les transaccions amb armes ha recaptat un 29% més durant el darrer trimestre de l’any 2009 que durant el mateix període de l’any anterior. Traduïnt-se aquest percentatge en 115,8 milions de dòlars americans, que no són pocs calers.

Si això aproximadament ho multipliquem per 4… obtenim la bonica xifra de 463,2 milions de dòlars, que encara que s’hagin quedat en 300 o 400, suposant que el darrer trimestre hagi estat el millor… no està gens malament, oi?

Si per aquesta banda de l’atlàntic enlloc de dimonitzar tant les armes i els posseïdors i reglamentar i limitar amb tant d’èmfasi tot el que fa olor de pòlvora, deixessin que el mercat actués amb un mínim de llibertat, potser aconseguiriem alguns diners extres per a l’estat, que prou falta li fan! Tot plegat, si ja hem permès que algú tingui una pistola a casa, tant li fa si en té 10 més! La capacitat per trastornar-se i fer mal a algú amb les armes no és directament proporcional a la quantitat que en disposi.

En definitiva, una mostra més del que pot aportar, convenientment acotat, un sistema més permisiu amb les armes.

Ah! Les dades les he vist a AmmoLand. Una autèntica mina!

No és pas perquè sigui aclaparadorament novedosa, és simplement la necessitat de renovar el mercat d’una arma que tal hi com està ja funciona. Què hi ha de nou? Doncs una nova textura a la empunyadura, la possibilitat de triar entre 3 peces al llom de la mateixa, facilitant adaptar l’arma a les nostres mans i per tant millorar la precisió i la maniobralitat, i sembla que també han modificat la peça amb molla que permet que la corredera retorni a la seva posició original després de disparar: Ara sembla molt més robusta. No són grans canvis, però alguna cosa s’havia de fer per a fer front a la competència! Val a dir que de les tres novetats, la que trobo més pràctica és la que copia literalment el sistema de la Walther P99.

Les imatges següents les he extret del fòrum M4Carbine. Uff…. per avorrir-se de la quantitat de material que hi ha!

Però ai las! Aquesta febre legisladora s’apropa al vell continent, i a França recentment s’han encès totes les alarmes degut a un discurs del primer ministre que sembla que dóna a entendre que la legislació referent a les armes s’endurirà (encara més) del que és ara. Això ha fet reaccionar els nostres veïns i de moment estan demanant signatures a tots els simpatitzants de les armes, principalment francesos – directament implicats- però sense menystenir els suports internacionals que els puguin caure.

Col·leccionistes, caçadors, tiradors esportius, propietaris d’armes per pròpia defensa i amants de les armes en general, ja sigui per hobby o per professió, podeu passar pel següent link per a demostrar el vostre suport i un rebuig frontal a tanta llei i tanta limitació en un tema que està prou legislat i limitat de fa tant de temps. Les lleis només les acaben acatant els posseïdors legals de les armes, que molt rarament protagonitzen incidents violents, justament perquè se saben responsables de les armes inscrites als seus corresponents permisos.

Actualització: Des de Còrsega també mostren signes de preocupació… la blogosfera es mou!

Semblava que les sortides de revistes digitals disponibles gratuïtament en PDF s’anaven espaiant en el temps, però acabo de trobar-ne una altra  i puc assegurar que és interessant. Es tracta de la revista Tactical Gear, i la temàtica és bàsicament enfocada a les armes, tot hi que en el darrer número hi ha un reportatge sobre ganiveteria i accessoris per agents de l’ordre. Els enllaços en PDF no estan disponibles directament, o almenys jo no he estat capaç de trobar-los, però per a que us en pogueu fer una idea, us deixo l’enllaç directe que m’han fet arribar, després de subscriure-m’hi:

Tactical Gear d’exemple

Proposen, d’una manera força original, que per a rebre les properes 8 edicions gratuïtament ens haguem de subscriure a la seva web. Cada exemplar es ven habitualment a 5,5$, ho sigui que encara que només sigui per aquests 8 exemplars, valdrà la pena de provar-ho. Un cop subscrits, ens arribaran els enllaços directes a les revistes en PDF.

Fins ara han sortit aquests exemplars:

March 2010 Tactical Gear Magazine
Winter 2010 Tactical Gear Magazine
Fall 2009 Tactical Gear Magazine
Spring 2009 Tactical Gear Magazine

Avui comença el Shot show 2010, la fira d’armes, caça i pesca més important del món.

Es celebrarà a Las Vegas, Nevada, a partir d’avui dimarts 19 i fins el divendres 22 de gener, amb accés limitat a professionals.

Si algú s’hi vol arribar, trobarà representades marques del sector de les armes, munició, arqueria, outdoor,  ganiveteria, òptica, càmping i altres productes i serveis relacionats.

Les dades del Shotshow de l’any passat van ser lleugerament inferiors a les del 2008, malgrat tot hi van assistir gairebé 50.000 persones, amb un total de 1763 expositors. No està malament per tractar-se d’una fira tan especialitzada!

Com sempre, potser fins-hi tot aquest any una mica millor, han posat a disposició del públic totes les facilitats per planificar les agendes, per arribar-hi, hostatjar-se…

Doncs no ha estat fins fa un parell de mesos que s’ha recuperat el que segurament són les restes d’aquell polvorí, que tota fa suposar doncs que era força important. Els projectils recuperats i ara destruïts definitivament sembla que estaven en bon estat -encara que la imatge faci suposar el contrari-, la majoria amb espoleta i càrrega.

Més informació a LaMalla

Aquest blog fa temps que el vaig visitar, precisament per l’apartat que m’ha cridat més l’atenció del llibre: Les armes que l’autor considera imprescindibles – o necessàries… si més no interessants de posseir- en casos extrems. I és que es nota que és un apassionat de les armes. Fins hi tot ofereix diferents tipus de packs en funció de les possibilitats de cadascú (el més divertit és el pack dels yuppies, que inclou totes les joguines imaginables, entre elles un rifle L1A1 en calibre .308 i un Colt 1911 del calibre .45, molt apreciat pels americans i que de fet fins fa ben poc era l’arma de dotació oficial de l’exèrcit… privilegi que va perdre davant la italiana Beretta 92 del calibre 9mm Parabellum… coses de homogeneïtzar arsenals internacionals).

Però anant al que considera bàsic (rifle, escopeta i revòlver), la seva elecció consisteix en:

Un rifle Mosin Nagant model 91. Curiós que sigui un rifle rus enlloc d’americà. Suposo que és pel fet que són armes molt sofertes, senzilles i a baix preu, sense deixar de ser eficaces:

Una escopeta tir a tir. No especifica quin model, però jo afinaria més cap a una de pompa:

Pel que fa a l’arma de mà, aconsella un revòlver Smith & Wesson model 10, que funcionarà en pràcticament qualsevol circumstància i és molt senzill. Calibre mitjà, un .38.

Això és el mínim aconsellable, a partir d’aquí, imaginació i doblers, que diuen els mallorquins!

Es pot obtenir més informació a la seva web, així com comprar-hi les cançons.

La llei té esbalaïts tots els defensors de les armes per la precipitació amb que es pretén posar en pràctica. i és que fins al moment acatar-la, per molt que es vulgui és impossible.

Parlo del polèmic tema de la microestampació, que consisteix en marcar per mitjà de làser cada arma amb un número identificatiu. Concretament el que es marca en negatiu és l’agulla percutora – firing pin-, el que desemboca en que cada vegada que l’arma dispara (es parla d’armes semiautomàtiques, no sé si també afectarà els revòlvers, les escopetes, rifles i armes automàtiques) marca clarament el pistó de la bala, quedant gravat el número corresponent a l’arma, i teòricament doncs, identificant clarament la relació entre una arma i la vaina expulsada -i per tant disparada-.

Parlo de teoria, perquè si fos tan senzill ja s’estaria fent, i per contra hi trobo alguns esculls enutjosos.

Als Estats Units d’Amèrica, amb una pena de mort vigent en força estats, és certament perillós, ja que és massa senzill alterar les proves i per tant incriminar algú innocent en un crim.  A més, a nivell industrial no deu ser senzill d’implementar el marcatge en sèrie, amb números diferenciats, amb una tecnologia que de ben segur molts armers fabricants d’armes no disposen i que sens dubte els suposarà un desembors econòmic important per a complir la llei. Tampoc no es pot estandarditzar la fabricació de les agulles percutores, ja que cada model d’arma té la seva… i si només Califòrnia vota la llei, però ni la resta dels Estats Units ni del món ho fan, què representa que han de fer les armeries d’aquest estat, no vendre armes? Segurament aquest és el final buscat, però en un país com els Estats Units… costa de creure.

De moment tota la maquinària pro-gun està mobilitzant-se per a oposar-se a la llei. Ja veurem com avançarà aquest tema, però sens dubte serà interessant seguir-lo de ben aprop, ja que ens podria arribar aquí més aviat del que ens pensem!

És clar que són els mateixos que han aprovat estat a punt d’aprovar una altra llei que prohibeix portar armilles antibales (WTF!). Per quan una llei que il·legalitzi les camises florejades que tan es porten en aquell estat?

Aquest és el nom d’un programa de simulació de tir a llarga distància que realment té molt bona pinta. No es tracta d’un joc, sinó d’un simulador al meu entendre molt realístic per a practicar el tir a llarga distància. A finals de gener trauran la tercera versió i per la demo disponible al seu lloc web sembla realment interessant. Conté actualitzacions respecte a l’anterior versió, entre elles 4 tipus de retícula (oval mil dot, round mil dot, mil i moa), 2 tipus de torretes d’ajustament (mil i moa), condicions de vent, temperatura, 4 tamanys de dianes, 6 calibres disponibles (.223 Remington, .264, .300 Win Mag, .308, .338, .50)…

Si us passa com a mi, que no us acabeu de decidir en comprar un bon rifle amb una bona ullera, podeu anar practicant amb aquest programa (de pagament).

Convé recordar que variacions en el tipus de punta (recobriment, pes, base, material…), en el tipus de vaina (marca, material, nova o recuperada, longitud, diàmetre, amb gas-check…), en el tipus d’iniciador (marca, càrrega, diàmetre, col·locació…), en el tipus de pólvora (marca, quantitat, pes, tipus, volum, si està ben guardada…) i totes les combinacions possibles entre elles, com l’enfonsament de la bala, el tancament de la vaina, la longitud i el pes total de la bala… tots aquests paràmetres ben ajustats ens condicionarà un resultat òptim o per contra un problema d’alimentació en el millor dels casos… o quelcom més greu si ens situem en el plànol de les desgràcies, passant per la inutilització de l’arma, evidentment.

Donat que la xarxa cada vegada ens facilita més l’accés a tot tipus d’informació, la recàrrega no es podia quedar endarrera, i la casa comercial Hodgdon, fabricant americana de pólvores, ha decidit publicar la seva base de dades interna per a gaudi de tots els aficionats o professionals… que treballin amb subministres americans de la marca Hodgdon, IMR i Winchester. Bàsicament posen a disposició del públic un buscador molt eficaç per a combinar mil i una possibilitats per a cada calibre, dins d’aquestes marques.

Per exemple la informació que serveix per al calibre 9mm Luger és la següent:

No està malament per un sol calibre, oi? Tant de bo existís una base de dades com aquesta, però englobant totes les marques i fabricants! Per un manual físic seria poc menys que impossible i totalment impracticable, però electrònicament seria ben senzill.

Si fa relativament poc parlàvem de Fun tir en calibre .22lr, ara parlem d’alta precisió amb fusell… en calibre .22lr! És una excel·lent alternativa als costosos aparells emprats en el Bench Rest habitual, on les armes acostumen a voltar dels 3.000€ de cost, i els visors, anelles, bípodes i altres complements poden fer pujar encara moltíssim més la inversió en un bon rifle guanyador, i això sense comptar amb la munició, caríssima tant si es recarrega com, evidentment, si es compra a l’armeria.

Resulta que l’últim diumenge de novembre al Club de Tir Osona van organitzar la seva primera tirada de “Mini F-Class”, amb resultats força sorprenents si tenim en compte que parlem del calibre .22lr a 100m de distància. Com a mostra, la segona classificada va competir amb un CZ 452 Varmint.

Així que ja ho sabem, per a seguir amb la passió del tir sense deixar-hi la camisa en aquests moments complicats econòmicament, sempre podem canviar els calibres utilitzats habitualment per un de ben econòmic i universal.

Bé, doncs resulta que existeix com a mínim una altra opció, a cavall entre una i altra. Hi ha una web que aparentment ven armes reals – no històriques-, potser recreacions, forjades si és el cas amb mètodes tradicionals, que et serveix armes o accessoris (fins hi tot pots comprar una armadura completa, tant de l’edat mitjana com samurai!!) amb una garantia de qualitat. Pels preus que hi ha segurament són bons productes… una katana ben feta uns 500€, una armadura completa prop de 1300€… en conec més de un, de dos i de tres que anireu a fer-hi una ullada… m’equivoco?

Les armes poden ser Battle Ready o d’exposició, afilades o no, i es pot escollir l’acabat i fer-hi una inscripció amb laser, per personalitzar l’adquisició.

És temptador… i a més no necessita permisos ni gasta munició!

L’enllaç (gairebé me n’oblido), aquí

El nen serbi de 12 anys Zeljko Provic, és un expert en IPSC. En aquest vídeo demostra les seves habilitats… El muntatge és una mica fantasiós, però les imatges són molt impressionants:

D’acord, és MOLT fantasiós. Però no sembla cap muntatge… i el xaval és ràpid i precís!

Com sempre, aplicant el sentit comú automàticament s’apliquen aquestes normes, però com que sovint no ens parem a pensar suficient en el que estem manejant, convé tenir-les per escrit per a no oblidar-les mai.

1. - Sempre considerarem que una arma està carregada. Encara que no ho estigui, i sapiguem del cert i al 100% que no ho està.
2. - No apuntarem mai cap a res ni ningú a qui no es vulgui disparar. Ni en broma, ni amb l’arma descarregada, ni amb el dit fora del gatell. Amb les armes no s’hi juga.
3. - Abans de disparar, hem de tenir clarament identificat l’objectiu i el que es pot trobar darrera o al voltant.

No és la primera ni serà la última que veig al camp de tir com algun tirador considerat expert es passeja amb l’arma carregada – pensant-se que no ho està- i dirigeix el canó cap als altres tiradors, sense ni tan sols adonar-se’n, posant d’aquesta manera en perill la seva vida i la dels companys que en aquell moment estan practicant el seu esport preferit, aliens a tot.

També recordo un cas a Girona on en plena temporada de caça, passejant tranquilament per la muntanya de sobte hem va saltar al mig del camí un caçador perfectament camuflat amb l’escopeta encarada cap a mi i a punt de disparar…! No cal dir que l’ensurt que ens vam endur els dos va ser majúscul!

Sortosament el tir esportiu és practicat majoritàriament per persones formades i conscients del perill que comporta manejar armes i munició, i les actituds descuidades no són habituals, però existeixen, i depèn de tots que poc a poc vagin desapareixent dels camps d’entrenament.

Bé, doncs acabo de trobar un vídeo que mostra un inici d’exercici d’aquesta disciplina, diguem-ne… particular.

El primer vídeo mostra l’exercici en temps real. El segon, amb repeticions a càmera lenta per a que no us en perdeu cap detall. Impresionants. Ja tinc ganes de provar-ho amb la Glock a veure si això funciona amb totes les armes o només amb les preparades per a l’ocasió. Segons indiquen al lloc original, és una arma sense cap modificació i per tant s’hauria de poder fer!

Que ningú es preocupi… les bales per a les proves seran inerts!

Font de la informació

El resultat fatal va ser de 13 morts i una trentena de ferits, però han quedat obertes moltes ferides a l’estat d’ànim dels americans, i és que s’han donat diversos factors que posen en dubte moltes creences i afavoreixen pensaments racistes:

Primer de tot, que una persona nascuda i criada en un país occidental hagi triat aquest final. És cert que practicava la religió musulmana, anava regularment a les mesquites i darrerament es cartejava amb un imam radical que s’havia traslladat a viure al Iemen. Això podria fer sospitar, però seguint per aquí es faria una caça de bruixes on no quedaria ni l’apuntador. També és curiós que malgrat tots els sistemes espies que tenen els americans en funcionament (Carnivore, Echelon) no hagin detectat a temps aquesta tendència homicida.Matances

També no deixa de ser curiós el fet que en una base militar d’aquesta importància els soldats no estan autoritzats a portar armes… si pràcticament a tot el país és legal! A les bases militars no??? D’aquí ve que amb una “simple” pistola hagi estat capaç de provocar tal mortaldat. En qualsevol altra circumstància no hauria pogut acabar amb la vida de més de 3 o 4 persones, que ja són moltes, masses, però en tot cas un nombre substancialment inferior a les 13 víctimes mortals del cas.

I és que la “simple” pistola és ni més ni menys que una arma d’origen belga, la coneguda FN Five-Seven, als USA l’anomenen la copkiller - assassina de policies- i és que dispara munició 5.7-28mm (d’aquí el five seven), que és extremadament potent i amb un gran poder de penetració. En relació amb el calibre 9mm permet portar més munició en menys espai, al mateix temps que disminueix un 30% la batzegada del tret, i per tant la precisió aconseguida. Hi ha moltes variants en aquesta munició, una d’elles – no disponible pels tiradors esportius- amb la capacitat de penetrar roba especial de Kevlar, les famoses armilles antibales. Suposo que la munició emprada per l’assassí devia ser d’aquest tipus.

No sé quin preu deu tenir, ni si és possible comprar-la pels particulars… Encara que estèticament hem sembla una aberració i la munició sembla que és caríssima…

El món dels snipers o tiradors ultra especialitzats en el tir d’alta precisió és complex i de vegades difícil de copsar en tota la seva extensió pels que no som dins aquest món. Sempre però, resulta atractiu justament per aquesta boirina heroica que l’envolta permanentment. En moltes pel·lícules els actors protagonistes encarnen un d’aquest soldats. També en la majoria de videojocs hi és representada la seva figura.

Normalment no en coneixem gran cosa, però des del Military Channel ens conviden a veure tot un seguit de minivídeos – no arriben als 3 minuts – que ens aniran desgranant aquest món. Els entrenaments, les comunicacions, l’equip, l’arma, les operacions especials, el camuflatge… Tot el que ens VOLEN ensenyar, és clar. Però no deixa de ser interessant.

Per qualsevol altre tema relacionat amb aquest món, també podeu consultar-ne la pàgina principal. Hi trobareu de tot, sempre seguint la línia oficial, és clar!

És un tema recurrent, però com que passa – i més sovint del que voldríem creure – i és perillós, enllaço un blog on ens mostra un altre accident provocat per una mala recàrrega. Sembla que sense lamentar danys personals, però donat que és un tambor carregat de bales del calibre .44 Magnum que ha literalment explotat, podia haver passat qualsevol cosa pitjor.

No deixa de ser lamentable que una arma d’aquesta qualitat es perdi per un error  (o una negligència) recarregant, però sempre és millor l’arma que la persona.

Les fotos parlen per si soles. Espero que qui va patir l’explosió dugés posades les ulleres de seguretat i els cascs de protecció auditiva!

La destrossa només és equiparable a l’ensurt i el disgust posterior que es devia endur el propietari d’aquest revòlver, un Smith & Wesson M629 Classic.

La traducció – lliure i com bonament puc-:

El veí del costat és partidari de prohibir totes les armes!

La seva casa no està armada!

Respectant les seves opinions, prometo no utilitzar les meves armes per protegir-lo

Avui mateix ha vist la llum el primer número de la revista americana AR Guns & Hunting, una més a la col·lecció de revistes gratuïtes i descarregables en PDF per a gaudi de tots nosaltres.

Una més que ha decidit apostar pel futur i buscar posicionar-se en el mercat digital ara que encara pot tenir repercussió pel sol fet de ser-hi. Més endavant, quan totes o la majoria de publicacions s’hagin decantat per aquest format (si bé potser no exclusivament) probablement no tindrà gaire ressò sortir al mercat digital, tret de cercles molt reduïts i especialitzats.

Ara és el moment. No hem cansaré de repetir-ho. S’ha de buscar disminuir els costos de publicació al mateix temps que s’augmenta la presència i la importància dels anunciants rellevants en els temes tractats. Aquest és el camí sense cap mena de dubte.

Parlant una mica de la revista, val a dir que és força interessant, i encara que només sigui per a veure les fotografies (espectaculars) que ilustren els articles, ja paga la pena!

Revista AR Guns & Hunting 1

Actualització: Sembla que aquesta ha estat un foc d’encenalls. No ha passat del 1r número, així que la elimino de la llista de revistes gratuïtes en PDF.