jul. 312008
 

Fa temps que tenia ganes de parlar d’un tipus de munició que sempre m’han recomanat per la seva estabilitat, rapidesa i bons resultats… i justament és la que fabrica a la casa Eley. Al llarg dels anys he utilitzat moltes caixes del calibre 22LR, i de diferents versions. I si bé és cert que es nota una millor qualitat i uns resultats més positius amb aquesta marca, també és cert que aquests són directament proporcionals al que val. Aquesta munició és sensiblement més cara que la resta del mateix calibre!.

Sempre havia tingut curiositat per a saber perquè la Eley Tenex era diferent de la Eley Club, o de la Eley Match… quines diferències hi ha entre elles, si aparentment són iguals?

Bé, per aclarir-ho he buscat la seva pàgina web, i aquí en deixaré un resum, per a posteriors consultes.

De fet, només m’interessa la munició específica per a les competicions en pistola estàndard del calibre 22LR, que són les versions TENEX, MATCH i CLUB.

Per començar, comentar que la prova dels 25m amb pistola estàndard, consisteix en disparar 60 trets, dividits en 3 fases:

  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 150 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 20 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 10 segons

Al principi tens molt de temps per a concentrar-te i provar de fer la millor puntuació possible, però al final els trets són força frenètics, i evidentment la puntuació se’n ressent.

ELEY TENEX

A priori, el que la diferència de la resta de games és el tipus de lubricant (Beeswax / Tallow) i la forma de la punta (Flat Nose). Per la resta (velocitat, mides) és exactament igual que la Club. Però potser aquestes característiques fan que sigui la que dóna uns resultats més estables en competició internacional?

Tríptic informatiu en pdf

ELEY CLUB

Igual que la Tenex, però amb lubricant Paraffin Wax i punta Round Nose. Diu que és la ideal per a guanyar campionats entre clubs… ideal per la tirada del cap de setmana, però si puc comptar amb la que hem permetria guanyar unes olimpiades…!

Tríptic informatiu en pdf

ELEY MATCH

Pel que sembla és idèntica a la Club, però un pèl més lenta… deu ser la recomanada per a les llargues sessions d’entrenaments solitaris?

Tríptic informatiu en pdf

Aquestes són les 3 games que m’interessen per a competir en galeria a 25m, però se’n comercialitzen més en altres especialitats, entre elles les Subsonic Hollow, que redueixen el soroll… ideals per a utilitzar amb silenciador o per caçar.

jul. 312008
 

Ja tenim a sobre la tirada que anualment organitza el Club Andorrà de Tir de Precisió, oberta als membres de tots els Clubs internacionals que vulguin posar a prova la seva precisió i les seves habilitats amb les armes!

Aquest any està previst que participin membres de Clubs catalans, balears i francesos, el que és normal si tenim en compte la proximitat geogràfica.

En un principi jo no tenia previst de participar-hi, sinó només ajudar en la organització, però finalment he pensat que perquè no? Encara que hi hagi esportistes altament preparats, serà la única manera de saber exactament en quin nivell estic…

Així que ja tinc preparada la meva inscripció, en les modalitats de tir estàndard (calibre .22LR, amb la meva Unique DES69, que ahir a la nit vaig estar posant a punt degut a un problema que feia anys que arrossegava… ho publicaré en un altre post) i tir de gros calibre (calibre .38 WC, amb la meva preciosa Colt Phyton de 6 polzades i pavonat negre, calibre .357 Magnum). Miraré d’entrar a la 1a tanda, així després podré dedicar-me a ajudar la resta de l’Staff.

Pel que he vist, aquest any hi ha un important nombre de dones inscrites! Fet extraordinari en el nostre esport favorit.

Podeu trobar tota la informació al blog del Club http://andorratir.org/ i més concretament en aquest post.

Ànims i que guanyi el millor!

jul. 312008
 

Cada vegada que parlo de recàrrega insisteixo en el fet que no és una activitat trivial ni exempta de perill. Per això és recomanable aprofitar els avenços tècnics i les millores dels materials i les eines que ens ajudaran a ser cada vegada més precisos en el nostre objectiu.

Tot hi això, la majoria de nosaltres no disposem de gaires m2 per a dedicar a aquesta activitat, i convé trobar un punt d’equilibri entre les eines i materials necessaris i l’espai disponible.

Hi ha certes d’aquestes eines que per la seva utilitat, poc preu i reduïdes mides val la pena de tenir-les.

Considero que la compra d’un peu de rei que ens permeti calcular amb exactitud mil·limètrica la profunditat a la que cal col·locar la bala, les mides dels consumibles que hem d’utilitzar i mil altres medicions… és ineludible.

Però que és i per a què serveix un peu de rei?

Les imatges següents segur que ens treuen de dubtes.

Per començar poden ser manuals o digitals, i permeten fer varis tipus de medicions.

Amb el peu de rei (o pied à coulisse o caliper) podrem saber exactament les mides exteriors i interiors de la vaina (el diàmetre, la longitud, el diàmetre interior…) i consultant les taules de recàrrega per exemple que ens proposa Nobel Sport, o les que podem trobar al qualsevol manual de recàrrega, com per exemple el Malfatti, comprovar que les vaines que estem a punt de convertir en bales compleixen amb les mides mínimes i màximes per a no provocar accidents. També ens permetrà comprovar les mides dels projectils que utilitzarem, i comprovar que les mides s’ajustin als límits teòrics.

És extremadament important mesurar els consumibles que hem d’utilitzar, ja que no totes les marques segueixen uns processos de fabricació acurats.

De cada caixa de per exemple 200 projectils, podem agafar-ne a l’atzar 10 o 20 i comprovar que efectivament tenen les mateixes mides. I si no és així… tenir en compte la dispersió a l’hora de recarregar! I ser més curosos que mai.

Hi ha armes que permeten un ventall més ampli de mides, dins del mateix calibre, que d’altres.

Per exemple la Beretta 92FS té fama de tragar amb qualsevol tipus de munició (del 9mm, evidentment), en canvi la Glock és més especial, i només accepta un tipus de munició més concreta, amb unes mides més estàndards (i estem parlant de décimes de mil·límetres…!)

jul. 222008
 

Fa temps que no parlo de la recàrrega. I avui casualment he llegit un article (com he pogut… està en anglès!) que precisament en parla. L’article no és de cap revista ni de cap llibre oficial ni oficiós. Prové d’un blog com aquest. Bé, més extens, amb més articles, més veterà. Però al cap i a la fi prové d’un aficionat a les armes com tants en som, amb una particularitat: Que viu als Estats Units. I això obre un món de possibilitats perquè pots accedir a infinitat d’armes de totes les condicions, a uns preus irrisoris. I és clar, permet escriure sobre moltes més variants del mateix tema que els que som en aquesta banda de l’atlàntic!

Com deia, aquest article que m’ha cridat l’atenció, escrit per un americà, es queixa del cost sobredimensionat que té avui per avui la compra de munició original, comparada amb els preus de fa 10 o 20 anys.

I és que els preus dels metalls han augmentat de manera generalitzada i a uns nivells estratosfèrics.

Així, trobem que si a Andorra es pot comprar 500gr de pólvora Vectan per uns 30€, a Espanya el mateix barrilet de pólvora es ven a 60€, i a França una mica menys. Les puntes, els pistons i les vaines, tot ha augmentat. I la gent que fins ara no recarregava perquè ja li estava bé complir amb tots els requisits legals per a aconseguir els permisos per comprar la munició manufacturada, ara comença a contemplar la possibilitat d’aprendre a recarregar. I això que als EEUU els preus són ostensiblement més baixos que a Europa, degut a que hi ha un gran mercat disposat a adquirir aquests productes.

Aquest tema s’ha tractat moltes vegades, però la darrera que he pogut seguir s’ha donat a Front Sight, Press. L’article en qüestió es titula Making money – Reloading. I tot hi ser en anglès, paga la pena de fer l’esforç de llegir-lo.

jul. 182008
 

Resulta que en el model SR9 de Ruger, en totes les seves variants, de calibre 9mm que fa ben poc que ha sortit al mercat, s’hi ha descobert un defecte prou greu com per a que facin un “recall” de les armes venudes (amb el número de sèrie 330-xxxxx).

Resulta que el sistema de seguretat en condicions específiques no funciona com se suposa que hauria de funcionar, i s’han donat casos de trets accidentals tot hi tenir la seguretat posada.

Així que si teniu una pistola d’aquest model de Ruger, o si coneixeu algú que en tingui, el podeu avisar que es miri aquesta pàgina: http://www.ruger.com/SR9Recall/

Pel que sembla, almenys en aquestes armes, adoptaran un sistema de seguretat integrat al gallet, tipus Glock!

Via The Firearm Blog, via The Gun Shoots

jul. 062008
 

Escassament fa un parell de dies mesos que la televisió andorrana va venir a fer un reportatge sobre el Club Andorrà de Tir de Precisió, en el qual es feia un repàs de les modalitats de tir que s’hi practicaven, i en el qual sortien 2 de les meves armes: El Colt Phyton de 6 polzades i la Glock 17C. No és res de l’altre món però serveix per a veure les instal·lacions del Club i es veuen força armes dels associats.

L’enllaç al vídeo penjat al youtube: