Des 292008
 

Darrera aquest curiós nom s’amaga una pràtica iniciada per l’exèrcit indi durant la dominació britànica de la India, cap al 1890, concretament a l’arsenal que li va donar el nom, Dumdum, a l’oest de Bengala.

El resultat és que per aconseguir uns efectes més devastadors en el calibre aleshores emprat, el .303 British, els soldats van tallar la punta per a donar-li més superfície d’impacte en uns casos, i en d’altres van marcar profundament la bala en forma de creu, amb l’objectiu de debilitar el cos de la punta i aconseguir que en el moment d’impactar la punta es disgregués, trencant-se en molts casos i en d’altres separant-se l’ànima de plom de l’envoltori metàl·lic, provocant ferides tan sobredimensionades i terribles que al cap de poc a la Convenció de la Haya de 1899 van ser prohibides per al seu ús durant els conflictes armats. Els remanents de la munició que no havia tingut temps de ser emprada es va dedicar a usos d’entrenament, a partir d’aleshores.

Des d’aleshores, fer un tall ben profund a la punta de la bala per aconseguir aquests efectes tan devastadors és una mena de llegenda urbana, pero que en aquest cas no té res d’invenció: Si bé és un mètode efectiu d’augmentar considerablement el dany inflingit a l’objectiu, també és cert que és molt dificultós realitzar aquestes marques a les bales, que està prohibida la seva utilització en entorns reals i que s’aconsegueix un efecte similar al que s’aconseguiria amb les bales “hollow point” o “soft noise” (bales de punta buida o de punta menys dura que la resta), altrament també prohibides en el nostre pais, i encara més per a la població civil.

Podeu documentar-vos més extensament visitant els següents enllaços, d’allò més interessants, sobretot l’estudi totalment amateur i apassionat de The box O’truth.

Més informació:

The Box O’Truth

Municion.org

Wikipedia

Des 252008
 

Fa relativament poc temps que ha aparegut aquest sistema francament innovador i que segurament en situacions de combat reals han de ser d’una utilitat extrema.

Es tracta de Corner shot, un invent israelita que evita haver de “treure el nas” per la cantonada on probablement hi ha un enemic amb una arma apuntant en la teva direcció… simplement qui treu el nas és l’arma, equipada amb un sistema de càmeres – nocturnes, tèrmiques, gran angular…- que permeten veure el que passa a l’altra banda del mur sense haver d’exposar-se inútilment. I si  través del monitor es detecta l’enemic, mitjançant un sistema de punteria el podem abatre. Jo m’imagino que no deu ser pas tan fàcil, perquè estar pendent d’una pantalleta quan a pocs metres tenim algú amb l’arma preparada que en qualsevol moment ens pot sorprendre… ha de deixar-te força desprotegit. La cosa canvia si tenim en compte que rarament un soldat equipat amb aquesta tecnologia anirà en solitari.

Es pot adquirir en 3 modalitats, equipant una pistola, un fusell o un llençagranades.

És ideal per a “netejar” zones urbanes o edificis, que són els principals escenaris d’actació de per exemple el grup d’intervenció de la policia. No cal exposar els agents a perills innecessaris.

Enllaços:

Desarrollo y defensa

Israeli weapons

Des 242008
 

Aquest any l’edició del Shot Show es celebrarà a Orlando, del 15 al 18 de gener de 2009.

Respecte a d’altres anys, hi ha l’avantatge que està a prop de Disneyworld, i per tant es pot aprofitar el viatge si s’hi va amb nens!

Evidentment les dates són horroroses i de difícil combinació, però he fet un pressupost del viatge per a 2 persones i no és pas tant car:

Avió Barcelona – Orlando, fent escala a NY, 782,26$ cada un (Delta)

Hotel 4 dies a un parell de km de l’event: 369$

En total menys de 2.000$, que al canvi actual representaria exactament 1.160,12€… entre 2 persones!

Faltaria comptar el menjar i transports bàsicament… en total per bastant menys de 1500€ aquest any 2 persones es poden desplaçar de Barcelona a Orlando per a assistir al Shot Show… una ganga, gràcies a la ja habitual devaluació del dòlar respecte a l’euro.

Això si, cal tenir una invitació especial difícil d’aconseguir perquè per assistir-hi, com que no és una fira oberta al gran públic, és necessari acreditar que s’està relacionat amb la indústria armamentística… I no, no crec que s’aconformin amb la nostra paraula que ens agraden les armes i no podrem tancar la boca durant els 4 dies!

La seva pàgina web està força ben pensada, amb apartats pels visitants nacionals i estrangers, premsa, expositors, novetats que es presentaran, plànols de situació, telèfons d’ajut, i el millor: des de la mateixa plana pots contractar el vol, l’hotel, descomptes a Disneyworld… tot super centralitzat i molt fàcilment accessible per a qualsevol usuari de la web… Ah! Quines ganes de presenciar un esdeveniment tant important com aquest!

Important: Encara que disposem d’invitació, no es permet la entrada a menors de 16 anys… i el millor de tot: No es poden portar armes pròpies, almenys dins la zona d’exposició. Així que ja ho sabeu: Heu de deixar les glocks, berettes, H&K, SigSauer… a l’habitació de l’hotel!

Des 232008
 

Per a mi sempre ha estat una idea absolutament descartada, per la perillositat que comporta el fet, però en aquest fòrum he vist que algú posava la qüestió, i perquè no, he decidit posar-ho al blog, segur que a algú li dissiparà els dubtes…

Parlo del fet següent:

Algú té una caixa de bales heredades, o bé una caixa de bales guardada vés a saber quants anys… i quan s’hi fixa, les vaines estan “lletjotes” (llegir utilitzant la genial imitació del Molina del Polònia), s’han ennegrit, han perdut la brillantor… i és clar, no vol anar al camp de tir amb un “material” tant poc atractiu… La genial idea no es fa esperar: Ja que tenim el tumbler, perquè no utilitzar-lo?

A priori semblaria que per moltes voltes i tombarelles que facin dins del tumbler (evidentment ja hauriem descartat tots aquells sistemes que utilitzen líquids) és altament improvable que es produeixi un cop suficientment fort al pistó com per a desencadenar la detonació… jo no ho descartaria, però. I només per això ja paga la pena abandonar la idea.

Però si això no fós suficientment convincent, en un altre fòrum demostren amb fets i fotografies que afecta a la composició de la pólvora, i això si que és perillós de veritat. I en només 2 hores de tumbler!

El resultat, l’explosió de la bala dins la recàmara del fusell. Les 3 bales prèvies van disparar-se sense problemes, però la 4a devia haver patit més intensament el demembrament de les partícules de pòlvora, el que va provocar un augment – segons l’autor de l’article- de les pressions de 70.000 psi màxims a 138.000 psi. El doble.

I és molt graciosa la última frase: OCCHIO QUANDO SI RICARICA

Graciosa però veritat absoluta.

Des 212008
 

Bé, ja tinc a les mans la darrera adquisició, aquesta vegada d’avantcàrrega (una modalitat que no tenia cap intenció de conèixer en profunditat… fins fa pocs dies).

La intenció inicial era comprar el mateix model de la casa Pietta, però la recomanació de l’armer va ser contundent: És molt millor comprar la marca Uberti, que té uns acabats i en general funciona molt millor. I la diferència de preu a aquests nivells tampoc és massa important (estem parlant d’uns 180€ pel Pietta i uns 220 per l’Uberti). De totes maneres, me’ls va deixar provar els 2 i tenint-los a les mans, fins hi tot un neòfit com jo hem vaig adonar que tenia raó. Simplement carregant el martell o mirant una mica els acabats es podia apreciar una diferència important.

El bonic del cas és que en tractar-se d’armes de venta lliure, hi juga un paper molt important la impulsivitat de la compra. Així, ja vaig sortir de l’armeria Dolsa firat! – i ara que m’hi fixo, han estrenat nova web!-.

Vaig emportar-me:

– El flamant revòlver (en una trista caixa de cartró… penso que podrien augmentar 20€ el preu i posar una caixeta de fusta o plàstic dur…)

– Un bidó de pòlvora negra marca Vectan classe PNF2 (que segons la taula de característiques oficials té una granulometría de 0,25 a 0,70mm, i esmenta que té una equivalència amb FFFG, que suposo que deu ser alguna altra marca de pòlvores més “oficial”?). Segons les taules de Vectan sembla que hi hauria de

– Un parell de caixes de bales marca Speer – del grup RCBS-. Quan es tracta de pòlvora negra i en avantcàrrega sempre són boles de plom perfectament rodones, i el més important és el diàmetre i no tant el pes, que pot ser una mica més variable. En el meu cas, les bales eren d’un diàmetre de .451″ (polzades), la referència de catàleg és la 5133, i segons esmenta el mateix fabricant hauria de pesar cada una uns 137 grains.

– Una caixa sencera de pistons CCI NO.11 (Percussion Caps), el que equival a 10 caixetes metàl·liques i rodones de 100 pistons cada una… 1000 pistons en total. Són uns quants, i a veure si hem costaran molt de gastar… però així ja els tindré, i a dins la caixa forta no hi ha perill.

– Flascó per a la pòlvora negra de Davide Pedersoli, especial per al calibre .44, model “Copper”

Clau per a extreure les xemeneies, en forma de creu, amb tornavís pla en un dels 4 braços, i en els altres 3 diferents claus per a xemeneies de diferents tamanys (la foto no s’ajusta exactament a la realitat, però és molt semblant)

– Joc d’eines per a netejar l’arma, de A. Uberti, en format compacte, que inclou un mànec buit que conté la resta d’útils: 2 allargadors, un porta draps, un raspall de nylon, un altre de fil de coure i un de llana.

Sprai lubricant especial per armes Top-oil, flascó de 125ml. Tinc la mania de comprar-ne sempre, no sé quants en dec tenir per casa!

– Dissolvent per a pòlvora negra Solblack 500ml, de la casa Pedersoli. Diuen que el millor és aigua calenta, però per si les mosques…

-Un set de Pedersoli per a portar preparades les càrregues de pòlvora (15 en total) i no haver de fer malabarismes a la galeria. I amb un petit embut per a facilitar la tasca de càrrega!

– Uns guants de pell especial per a tir, per a evitar les fogonades més que probables que rebré… amb els 21 grains de pòlvora negra amb que carregaré l’arma! Ni idea de la marca – poc que m’importa- però és agradable veure que a l’índex hi té una obertura per a no perdre la sensibilitat en disparar. Evidentment les ulleres de protecció ja les tenia de fa temps, i no cal ni dir que són imprescindibles!

Entre les seves bondats, sembla que aquest model en concret de revòlver de simple acció – rèplica exacta al model original utilitzat bàsicament pels soldats de la Unió (els 23 estats del nord) durant la guerra de secessió americana, i pels que se’l poguessin pagar -, en calibre .44 i amb un canó de 8 polzades és força precís, fàcil de manejar i prou robust com per a utilitzar-lo amb freqüència. També és possible que amb el temps hi hagin peces que es facin malbé, ja que les peces són iguals als models originals i per tant no estan tant perfeccionades com ens permeten avui en dia els avenços tècnics.

Tot hi això, és el revòlver que recomanen la majoria d’afeccionats a la modalitat.

Quan pugui publicaré les primeres proves: Quantitat de pòlvora que hem dóna el flascó, pes real de les bales, velocitat de sortida del canó, precisió -això ja serà més… aleatori-, procediment de càrrega, neteja de l’arma…

Des 182008
 

Fa dies que cueja la idea de comprar una carrabina del calibre 22LR, i tot hi que estava força decantat per un dels models de la casa CZ (preus imbatibles amb una qualitat més que acceptable i una precisió i robustesa dignes d’una arma d’un import força superior) no m’acabava de decidir.

Finalment he reactivat el tema i a la meva armeria de capçalera (Armeria Dolsa) m’han deixat un catàleg de la casa Sidam (revenedors francesos) per a que me’l miri i decideixi (per fi!) què vull.

He de reconèixer que deixar-me un catàleg d’armes i complements és equivalent a deixar una colla de nens dins una gran botiga de joguines… sense vigilància!

Encara sort que tenim una limitació al nombre d’armes que podem tenir, si no hauria de fer com els ludòpates als casinos… demanar que no hem deixin ni entrar!

Crec finalment que no és una mala opció la CZ 453 american varmint. No és, dins de la gama CZ, la que més m’agrada estèticament, però sembla la millor opció, entre altres coses pel seu canó flotant, que hauria de millorar la precisió i el “trigger” – el gatell i la resta del sistema disparador- sembla que també està millorat. Justament allò que a tot arreu els aficionats denuncien com a “millorable”. No sé encara el preu final, però segur que serà força atractiu. És clar que necessitaré una ullera, i per a la competició del Club no sé si serà massa vàlid…

Al catàleg que podem trobar a la seva pàgina web (la de Sidam, no CZ) també he vist que s’hi pot comprar la famosa Desert Eagle, entre altres molts models i marques d’armes. És una arma a la que m’agradaria tenir accés, però crec que l’haurem de deixar per més endavant… sobretot veient aquests preus prohibitius! – al catàleg, tallat en diferents pdf, hi consten els preus… al meu entendre una mica massa inflats!-.  A més s’hi ajunta la dificultat d’aconseguir els components per a muntar la munició, o encara que sigui la munició manufacturada

És temptador, però massa car.

Aprofitant que hem faran una comanda especial, aprofitaré i del mateix revenedor penso que hem faré portar un Remington 1858 en acer del calibre .44, amb la seva capseta i els seus accessoris de pòlvora negra. És la excusa perfecta per a provar això de la pòlvora negra! Al mateix temps hem quedaré unes quantes bales del mateix calibre i el que faci falta per a disparar-hi si més no en les competicions del club, a veure quina modalitat m’agrada més!

I evidentment les puntes HN gold del calibre 38/357 pel Python… en quantitats industrials! Fa massa mesos que estic faltat de puntes per a les competicions de gros calibre!

… crec que també demanaré el preu final de la Desert Eagle… Passaran els reis abans d’hora, aquest any?

Des 062008
 

Acabo de fer la darrera tirada de l’any en estàndard, i és una llàstima perquè em toca seguir a 3a categoria.

Les puntuacions:

Tirada Estàndard 06-12-08
7 8 8 9 9 41
9 8 7 7 5 36
8 8 8 8 9 41
10 9 9 7 7 42
10 8 8 8 7 41
10 9 9 6 4 38
9 9 8 8 5 39
10 10 10 9 8 47
10 10 8 8 5 41
9 9 6 6 6 36
9 9 9 7 6 40
10 9 8 7 7 41
483

Des 062008
 

Mèxic fa por.

Resulta que fa uns dies els efectius de la policia i l’exèrcit mexicà, de resultes d’un atac que havien rebut  -amb el llançament d’una granada de fragmentació (!!!) inclosa, van poder seguir la camioneta d’un dels delinqüents fins al seu cau. En entrar-hi, armats fins a les dents i preparats per enfrontar-se a vés a saber què, els -segurament- narcotraficants van fugir pel darrera de la casa, i els efectius policials van decomissar un arsenal… impressionant.

Armes de tots els calibres: fusells d’assalt, metralladores, pistoles… fins hi tot un fusell de precisió calibre .50, similar al Barett però de construcció artesanal, munició suficient per a començar una petita guerra, carregadors per parar un tren, armilles antibales, emissores… i 17 granades de mà!

Els integrants de les forces de l’ordre els han de tenir molt ben posats per treballar en aquests països… Enfrontar-se a aquestes armes és assimilable a estar enmig d’una guerra!

La notícia l’he seguida a través d’aquest blog, i la font original és aquí

Des 052008
 

A mi m’agraden les glock. No en faig una defensa aferrissada, però abans de comprar la meva Glock 17C vaig pensar quina arma m’interessava més per a passar-ho bé a la galeria de tir (no vaig entrar en consideracions ni de defensa personal ni de lluita urbana… Andorra és un país segur), i la Glock hem va convèncer.

No vaig poder triar el model, perquè les armeries aquí tenen el que tenen i no hi ha la varietat que ens agradaria, però podia triar entre una Walther P99, els models de SPS o la Glock 17C o bé la 19C. Imagino que no hauria tingut massa problemes per aconseguir una CZ o una Beretta, tot menys armes alemanes (ni Sig Sauer ni companyia, no perquè no m’agradin, sinó perquè sembla ser que en estar tan “aprop” del País Basc, consideren que les armes que venguin a Andorra podrien arribar a la banda terrorista E.T.A. Evidentment això és una bajanada com una catedral de grossa, però els alemans són així de capquadrats i de moment no sembla que hagin de baixar del burro).

Però del que tenia possibilitat d’aconseguir, la Glock era el que més m’havia entusiasmat, i això des de feia força anys. I més encara si tenim en compte que el 99% de les opinions que rebia eren positives!

Tot això bé a raó d’aquest post, on l’autor, arran d’un recent accident entre un jugador de futbol americà i una Glock, explica clarament que ell sempre ha considerat les glock com armes insegures. Segons ell, només ha sentit d’accidents amb armes amb glocks, mai amb la venerada -pels americans- Colt 1911 o la Beretta 92FS, o una Sig Sauer…

I m’ha fet reflexionar, i és que al meu entendre una glock no té res d’insegur, sinó que està dotada d’altres sistemes de seguretat, diferents dels habituals en les armes.

Per començar, cada glock disposa del sistema Safe Action, que és una espècie de semi-doble acció, on el martell està muntat a mitges de manera permanent. A més, té 3 seguretats més, una al gatell, una altra a l’agulla percutora i una tercera que evita que es dispari en cas de caiguda, i tots actuen de maner automàtica, és a dir que la pistola no té res que s’hagi d’activar manualment. Tot funciona a la perfecció i sense que l’usuari hagi de preocupar-se per res. Diuen que justament per això és la pistola més segura del món!

Uns sistemes de seguretat que permeten tenir l’arma operativa de manera permanent, sense haver de realitzar cap gest especial ni haver d’activar cap palanca. Això és molt important sobretot en situacions d’emergència, amb gran estrès i on cal actuar ràpid, i on el segon que es necessita per activar la palanca de la seguretat pot representar la diferència entre poder explicar-ho o no.

La glock gaudeix d’un gran reconeixement a nivell internacional, pel seu excel·lent funcionament, pel seu disseny modern i funcional, pel seu baix preu i pel seu rendiment en les condicions més inversemblants.

I si el problema és que la gent es dispara l’arma a la cama… potser el problema és la gent, que utilitza les armes sense la cura suficient.

És clar que no és el mateix portar l’arma al damunt durant tot el dia que portar-la durant unes hores a la setmana, però això no hem justifica que les glock siguin insegures! I el fet que hi hagi tants milers de glock al mercat, bé augmenta les possibilitats d’haver-hi accidents! Però com amb els cotxes, un volvo no és més segur que un ferrari pel sol fet de còrrer menys… tot depèn de quines mans el condueixen!

Sempre he pensat que comprar una arma com la Colt 1911 és com comprar un cotxe antic: té el seu encant, però només és ferro vell… i per a una arma, jo prefereixo la tecnologia més puntera possible! Per tant ni de conya m’hagués gastat tants diners en una arma de principis del segle passat! Per mi seria equivalent a comprar un trabuc. Mala cosa. I això que no sóc cap exhaltat! El post no sóna massa exhaltat, oi?

Des 032008
 

És curiós el que es pot trobar navegant per la xarxa. Acabo de topar amb unes imatges escanejades d’un manual  rus per a snipers, curiós de veritat.

Hi ha força imatges i poques explicacions, però m’ha cridat especialment l’atenció aquesta que poso aquí:

Com veieu, es tracta de les 3 posicions de franctirador habituals, però aquesta vegada amb l’equipament d’esquí de fons o telemark. Segur que és habitual per als experts veure aquestes imatges, però per als aficionats com jo, no deixa de ser curiós que per a prendre la posició no es desfacin de l’equip més engorrós!

Altres imatges interessants:

(fixeu-vos en el detall de construcció del vestit de camuflatge: No tapa el dit índex de la mà dreta per a no perdre tacte amb el gatell, només camufla la part de darrera de les botes, el vestit és en 2 peces, com camufla el canó del fusell…)

I finalment m’agrada posar aquesta:

Sempre m’ha semblat una posició de tir curiosa. No sembla que hagi de ser especialment còmoda si s’ha de mantenir gaire estona, però com que surt a tots els manuals, bé deu ser-ho!

Si sentiu – com jo – curiositat per a veure’n la resta d’imatges, les podeu trobar aqui