Gen 132009
 

Fa uns dies que estic GAUDINT de la experiència de disparar amb el Remington. No ho poso en majúscula en va, és francament interessant i divertit, i se m’escapa el temps sense adonar-me’n, quan estic a la galeria.

No és que m’agradi més que les altres modalitats, és que és una altra cosa. Diferent.

El ritual de mesurar la pólvora (jo porto la polvorera a la galeria, i allà omplo els tubets que em facilitaran la tasca de carregar), anar omplint el tambor també amb un xic de sèmola (!) i finalment col·locar la bala esfèrica, enfonsar-la el suficient per a que permeti la rotació del tambor… és poc menys que màgic. Et sents -relativament- traslladat a una altra època, un altre temps.

Per fi arriba el moment de disparar… I no es tracta pas d’anar descarregant trets sense solta ni volta… que has esmerçat un temps en preparar-ho tot! I a més no pots disparar eternament: Amb cada tret, queda més i més residu al revòlver, fins que es fa difícil fins hi tot de girar el tambor! Jo ja m’he acostumat a fer sessions de 15 trets. Tots els tubets que porto. El moment de l’explosió és també màgica. No és un soroll sord i sec. És una explosió triomfal, lànguida, carregada de poesia… i sembla allargar-se i durar una bona estona. I el fum! Sembla talment que per uns instants ens hàgim traslladat al camp de batalla, enmig de la boira matinera i les primeres descàrregues de l’enemic.

Una bona estona després, els 6 trets disparats i encara el canó fumejarà uns minuts.

I el ritual recomençarà. O no. Aleshores serà el moment de tornar a casa, amb les narius encara agredides per l’olor de pólvora cremada, i procedir al següent ritual, menys romàntic però igualment important: la neteja.

Gen 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

Gen 122009
 

Aquest dissabte vaig tenir la oportunitat d’iniciar l’Anna al tir. Va poder triar l’arma, i va escollir – amb molt bon criteri, i sense que  jo hi intervingués- el Colt Phyton.

D’entre la colla per escollir, va triar el més elegant, el més sobri, el més potent… i segurament també el més precís.

Sense comentar-li, ja vaig pensar que era una bona manera d’iniciar-se… amb CLASSE.

És com aquell que ha d’aprendre a conduïr, i escull el Rolls. Si t’ho pots permetre, què millor?

Després d’uns breus minuts d’introducció en la seguretat bàsica i el funcionament elemental del revòlver, ens vam dirigir cap al lloc de tir amb una caixa de munició del calibre .38 Wadcutter. Crec que juntament amb el calibre .22LR és el millor per a iniciar-se, ja que deixa un bon sabor de boca i sobretot no espanta al tirador novell. Sense retrocés, sense massa espetec… ideal.

Més endavant, si el tirador així ho decideix, pot provar calibres més forts.

El més curiós del cas, i el que -francament- hem va molestar una mica és que el primer tret va ser un 9. UN 9!

Jo pensava que la primera vegada que tocava una arma… no tocaria ni la diana. Però no, el 9 estava allà, ben ufanós plantat al mig de la diana. Ep, i a 25m, poca broma! Sort que després la puntuació va anar variant, , segurament degut al pes de l’arma.

La proposta està feta: Si li agrada l’esport, puc iniciar-la. Podem utilitzar les meves armes, podem anar a entrenar junts… Fa falta concentració, voluntat i paciència però… podriem estar presenciant els inicis d’una nova Laetitia?

D’acord, falta treballar la posició, però temps al temps!

Gen 122009
 

No són exactament armes, almenys no des del meu punt de vista … tot hi disposar de fulles afilades com un dimoni (i no crec equivocar-me si afirmo que la única sang que vessaran serà la del seu propietari…) i un munt d’altres eines imbricades que es podrien utilitzar com a tals.

Jo en sóc un fan declarat. N’he tingut un bon munt, segurament prop d’una desena. La majoria de la casa Victorinox, com tothom al meu entorn. Recordo especialment un totxo enorme que tenia- i segueixo tenint- a casa. Imagino que deu ser el model Swisschamp, en el seu moment el més completíssim de tots. El manual en pdf aquí. Una mica més tard va aparèixer un altre model, totalment immanejable de lo gros que era… i és, que encara es comercialitza. El model Swisschamp 1.6795.XLT

El catàleg -actual- dels ganivets Victorinox el podeu descarregar en pdf de la seva pròpia pàgina. Darrerament s’han anat diversificant tant que es fa complicat seguir-ne la evolució, però una de les darreres novetats és un multieines amb una clau usb integrada de 16Gb com a màxim, amb un led que il·lumina amb molta potència i les altres eines típiques: Fulla de ganivet, tornavisos, estisores… Es tracta del model Swissflash.

Fa uns anys hem vaig passar a la competència, la casa Leatherman. Vaig tenir una mala experiència amb un victorinox i la electricitat – culpa meva – i vaig canviar de bàndol. Hem vaig decantar pel model Wave amb funda de pell marró senzilla. Impressionant. És una eina excel·lent, amb unes tenalles com Déu mana. I sempre la porto a la bossa de tir. I m’ha resolt un bon munt de problemes, i espero que me’n segueixi resolent molts més!

Fa un parell d’anys de viatge per Suïssa hem vaig reconciliar amb Victorinox. Vam trobar una botiga especialitzada en ganivets, el 90% de la marca local, i vaig sucumbir de nou als seus encants. En vaig comprar 3, un d’ells el model Cybertool que porto SEMPRE al damunt. El fet que tingui tornavisos de tot tipus el converteix en un multieina excepcional per resoldre qualsevol problema inesperat.

Hi ha gent que prefereix portar el ganivet amb la fulla sola… jo sincerament, els que he tingut d’aquest tipus sempre els acabo perdent… no en conservo cap!

Gen 082009
 

La gran majoria d’afeccionats al tir no disposem de gaires oportunitats de mesurar la eficàcia de la munició comercial que podem trobar a les armeries que són al nostre abast. Normalment podem elegir entre un parell o tres de marques, les que en aquell moment té en estoc l’armeria en qüestió. I no sempre tenim elements suficients de judici per a triar adequadament les que ens resulten més interessants, ja no només a nivell de preu, sinó per la seva qualitat, la seva precisió o la seva regularitat.

Acostumem a guiar-nos per la nostra pròpia experiència -normalment limitada- i pels consells que ens pot donar la persona que ens la vol vendre, que no sempre ha de coincidir amb els nostres interessos…

En definitiva, són de gran utilitat quan mitjans que s’ho poden permetre fan un estudi seriós i rigorós de les diferents marques de munició, amb les seves corresponents variants.

Aquí podem consultar precisament un d’aquests estudis, centrat en el calibre .38 special i  aparentment realitzat a Suècia per una revista d’armes. L’enllaç se centra en 4 armes diferents: El Colt Phyton, S&W m/14, S&W m/586, S&W m/686.

Les conclusions, molt interessants per a comprovar com difereixen els resultats que podem aconseguir amb diferents marques de munició per a una mateixa arma, el podeu trobar directament en aquest enllaç. No sembla un estudi recent -2006-, però valdrà per a fer-se’n una idea.

Edito: Acabo d’adonar-me que també han facilitat un enllaç a un estudi similar, però aquest centrat en el calibre 9mm Parabellum. Utilitza 3 armes com a referència, entre elles la nostra estimada Glock 17 (de 3a generació, a més, ho sigui que és força recent, sinó nou de trinca!). L’enllaç, aquí

Gen 042009
 

Qui més qui menys sap que la pòlvora negra està composada de 3 ingredients mesclats (nitrat de potassi, carbó vegetal i sofre) en diferents proporcions. Diuen que la van inventar els xinesos.

En la seva utilització amb les armes, el carbó compleix la funció de combustible, el sofre accelera la encesa i el nitrat de potassi proporciona l’oxígen necessari per a que es produeixi la combustió.

La pòlvora negra diposita un 60% de la seva composició en forma de restes al canó. És vital que després de cada tirada (que poden ser uns 5-15 trets) es netegi a consciència tota l’arma, normalment amb productes especials per a aquesta fi o sinó simplement amb aigua calenta fins que no quedi rastre de pólvora cremada per enlloc. En qualsevol dels casos no és recomanable que les catxes de l’arma -les parts de fusta, normalment- es mullin, ni amb l’aigua ni amb cap altre producte, ja que això acabaria provocant el deteriorament d’aquestes parts.

Igualment, un cop neta l’arma hem de procedir a untar-la bé d’oli, parant compte de no posar-ne a la zona de les xemeneies -on s’instal·la el pistó- i de no deixar-ne una quantitat excessiva que ens podria dificultar l’encesa de la càrrega o provocar algun incident.

La classificació comercial és relativament senzilla, i ens indica com de fina és la seva granulometria. Així, podem trobar la Fg, FFg, FFFg, FFFFg i FFFFFg. Essent que la F -fine- ens indica el grau de finor, per tant a més F, més fina és la pòlvora. En el cas dels revòlvers de calibre mitjà (el .44, per exemple) utilitzarem la FFFg, i en les escopetes i rifles, amb una pòlvora menys fina en tindrem prou.

Confondre una pòlvora blanca – la que utilitzem per a recargar munició actual, com el 9mm, el 38 special o el 44 magnum, en vaines metàliques- amb pòlvora negra ens podria comportar greus accidents personals i la destrucció de l’arma utilitzada amb total seguretat: Tot hi que la pòlvora negra és molt més perillosa a nivell d’estabilitat, també és molt menys poderosa, i confondre els 21 grains que jo puc posar al meu Remington amb una pòlvora blanca com la Ba9 o Ba10… ens assegura una sorollosa i probablement sagnant explosió.

Es va deixar d’utilitzar per diverses raons:

– Deixa excessius residus al canó i a més són higroscòpics – atrauen la humitat-

– La fumarrada resultant de cada tret evidenciava la posició del tirador

– Poc potent perquè es consumeix massa ràpid

– Molt inestable i sensible als canvis de temperatura , cops o pressions.

Més informació:

http://www.terra.es/personal2/cdtirotrasona/avancarga.htm

http://www.avancarga.com/interesante/polvora_negra/polvoranegra.html

http://www.fullaventura.com.ar/elrincon/nota115151.asp