Jun 252009
 

Feia temps que no anava a la galeria. El tir en el meu cas és una passió cíclica, hi ha temporades en que vaig a practicar un parell de vegades a la setmana, i potser el cap de setmana també, i en canvi d’altres en que senzillament no hem bé de gust. És el que tenen els hobbyes, suposo…

I de fet per circumstàncies força excepcionals ara estic en un d’aquests moments apàtics. Tot hi això he trobat algun moment per visitar les instal·lacions del Club i reconcil·liar-me amb la Beretta, que potser pel seu caràcter més militar i menys “lúdic” és l’arma que utilitzo i hem satisfà menys. És el model 92FS, una 9mm Parabellum excel·lent i de reconegut prestigi i capacitats. Una arma com les d’abans: pesada, gran, poderosa… senzilla.

Des que vaig adquirir la Glock aquesta pobra havia quedat relegada a un segon terme. De fet estava la darrera de la llista de prioritats a l’hora de disfrutar amb el tir. Fins hi tot m’estava plantejant de canviar-la per una CZ txeca, el model CZ75 SP01 Phantom probablement:

Però en les darreres visites a la galeria de tir les coses han canviat… És cert que amb tir de precisió amb una sola mà els resultats que aconseguia no eren prou satisfactoris. He canviat el xip i he disparat l’arma com toca: Ja que és una pistola de combat, utilitzem les tècniques de combat. Les 2 mans! Quin canvi a les dianes a 25m! Poc a poc estic aconseguint una precisió més que acceptable amb totes les meves joguines. Aquesta era la darrera que es resistia, però és clar, fent la petita trampa de les 2 mans n’estic totalment satisfet. Pràcticament ja no apareixen mosques fora de la zona central, aquelles que tants punts et fan perdre en una competició.

No seré tant massoca d’anar a una “compe” amb la Beretta, però! Segueix essent molt millor en gros calibre utilitzar la Colt Phyton amb la munició del .38 WC: Lleugera i suau, sense estridències.

Les fotos reflexen lleugerament la “Gun wave” de les darreres tirades. Moltes bales en poc temps (Molt soroll per no res?). Gaudir del tir sense preocupar-se en excés dels resultats.  Com aquell que va amb bicicleta de passeig i torna a casa al cap d’un parell de carrers. Suficient per a fer-se passar la necessitat de disparar. Sense suar. Massa.

Per cert, les fotos són les primeres proves amb la Nikon D90. Xula xula xula. Potser la fotografia mulla la pòlvora? [l’objectiu el normalet del kit, 18-105]:

En finalitzar la sessió, un centenar llarg de bales més tard, la meva percepció de la Beretta havia canviat… probablement per sempre.

Demano disculpes als pobres companys que en aquell moment estaven entrenant. Vaig celebrar el meu Sant Joan particular…!

Jun 222009
 

Ja vam comentar que els lobby i ciutadans americans anomenats pro-gun (favorables a l’armament civil) estaven molt nerviosos amb la elecció d’Obama, el nou president demòcrata, que preconitzava una menor llibertat armamentística, entre elles fer permanent una iniciativa anterior temporal i que ja havia prescrit (el famós BAN a les armes automàtiques).

Això ha fet disparar les vendes d’armes i munició arreu del país. Tant, que els comerços han d’aplicar restriccions a la venda (!). És un fenòmen tan curiós que està sortint en molts mitjans de comunicació, i en aquest blog n’han fet una mena de recopilació que val la pena de visionar. Es tracta de notícies televisades en canals americans que parlen d’aquest fet, i es poden veure força armeries i galeries de tir. L’enveja de tots nosaltres. Ja ens agradaria disposar d’aquestes instal·lacions més a prop de casa!

El format és similar al Youtube, però temàtic.

L’enllaç

Jun 102009
 

S’acaben de fer públiques les intencions de Glock de presentar, a finals d’aquest any o a principis del vinent, segurament durant la edició del Shot Show 2010, nous models equipats amb empunyadures ajustables, segurament seguint el mateix camí que han marcat altres firmes, com per exemple Walther, que en el seu model P99 incorpora 3 parts posteriors de l’empunyadura per a facilitar l’adaptació a les mans de qualsevol tirador. Encara no es disposen d’imatges esclaridores. La que segueix és justament el detall de la P99.

No ho considero cap revolució, però sens dubte serà un factor a tenir en compte per aquells que amb una Glock no s’hi sentien prou còmodes. Caldrà seguir les novetats, a veure si no només serà aquesta…

Per cert, vist aquí

Jun 022009
 

Aquest és el títol d’un article publicat al diari francès Libération on l’autor, Peter Van Ham, desglossa tot un seguit de raons segons les quals els Europeus ens hem adormit i emmandrosit fins a límits exagerats, i per tant podem ser el blanc d’atacs de tota mena, però sobretot de països no limítrofs com poden ser els que practiquen l’islamisme extremista – sobretot Iran, amb el seu més que probable armament nuclear- o bé els problemes derivats de la immigració il·legal. L’autor cita que la Unió Europea pretèn que tots els problemes es poden resoldre discutint i pactant, però la realitat, segons ell, és ben diferent.

I comenta a tall d’exemple la recent guerra entre Geòrgia i Rússia. La guerra i les desgràcies que porta associades ens poden arribar per qualsevol banda – i encara que de moment encara no som oficialment a Europa, és evident que més aviat que tard entrarem a formar-hi part, i encara que no fos així… algú pensa que Andorra es pot mantenir molt més temps en el limb de la indefinició?- i cal estar-hi preparats. A Andorra haurem de treure els fusells i les escopetes de caça, tot cridant el sometent (mobilització general de tots els veïns) i prenent posicions a les muntanyes.

No cal dir que aquest artícle ha despertat força reaccions, majoritàriament adverses. Tot hi això, i deixant de banda la demagògia molt a l’americana de què es nodreix, no deixa de ser profundament cert.

Per cert, jo he arribat a trobar el text seguint el blog de Theatrum Belli, excel·lent en totes les seves entrades.