Jul 282009
 

I una nova revista digital gratuïta consultable a través d’internet, de la qual només el darrer número es pot descarregar en PDF al nostre ordinador. Totes les edicions però, es troben disponibles per a consultar a través del servei de Scribd o directament a la seva web. Aquesta vegada és una revista força diferent a les anteriors: Hi ha articles molt llargs amb poques imatges, molt ben documentats, i que tracten temes que moltes vegades escaparan al nostre interès més immediat: les armes!. Si fem un cop d’ull al Staff que conforma la revista de seguida ens adonarem que hi ha alguna cosa més que periodistes com a col·laboradors. De fet crida poderosament l’atenció que hi hagi 6 comodoros entre ells, que si no m’equivoco es un alt càrrec militar a la Marina. Tot lliga si fullegem una mica les revistes: Hi ha molts articles tècnics i història naval, entre altres. També destaquen els articles que parlen d’armament i conflictes militars, aspecte que s’escapa també del nostre interès més immediat, però que pot ser interessant de llegir.

Per a qui les vulgui consultar, la web és http://www.aresworldefense.com i la pàgina de Scribd on podem trobar les revistes és aquí.

Agost 2010

Març 2010

Novembre 2009

Març 2009

Desembre 2008

Agost 2008

Març 2008

Desembre 2007

Agost 2007

Abril 2007

Desembre 2006

Agost 2006

Gener 2006

Octubre 2005

Jul 162009
 

Seguint amb l’estela de les revistes d’armes que podem trobar a internet, completament gratuïtes i disponibles en format PDF per a descarregar lliurement i consultar-les des de casa, encara que no tinguem connexió (o en el seu defecte també es poden consultar online, és clar!) acabo de trobar també aquesta altra, Shooting Industry Magazine. Tampoc és que sigui una allau de revistes que de cop i volta han decidit fer el salt cap a la gratuïtat, però sense adonar-nos-en ja en són 7, i això sens dubte és un bon senyal! En tenim en castellà, en francès i en anglès.  I a veure quines altres vindran…!

October 2010

September 2010

August 2010

July 2010

June 2010

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

December 2009 (només disponible per consultar online)

November 2009

October 2009

September 2009

August 2009

July 2009 (només disponible per consultar online)

June 2009

May 2009

April 2009

March 2009

February 2009

January 2009

December 2008 (només disponible per consultar online)

November 2008

October 2008

September 2008

August 2008

July 2008 (només disponible per consultar online)

June 2008

May 2008

April 2008

March 2008

February 2008

January 2008

December 2007 (només disponible per consultar online)

A disfrutar-les!

Jul 162009
 

Aquesta sembla ser la revista més antiga de les que he referenciat al blog. Antiga en referència a que fa molt de temps que està disponible en PDF i gratuïtament a la web. Concretament des del setembre de l’any 2005. I fins ara no l’havia trobat!

Aquesta vegada està més enfocada al mercat professional, però segur que a més d’un li vindrà de gust de fer-hi un cop d’ull. Tant per als qui s’hi dediquen com als que els agrada per hobby.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

American Cop Magazine, una revista gratuïta per policies, amb material i armament de tota classe. Evidentment enfocada al mercat americà, molt més alegre en aquesta mena de qüestions.

PDF directes (des de la seva pàgina)

A disfrutar-les!

Jul 112009
 

Acaba de sortir la segona edició d’aquesta revista d’armes francesa, amb continguts força interessants que detallo a continuació, i amb els enllaços corresponents per baixar el document PDF de cada article.

Els articles aquesta vegada són:

Smith & Wesson 327PD Jerry Miculek : Un revòlver potent i lleuger al mateix temps

M4 Walther : Una carrabina tipus AR15 en calibre .22lr

Cow Boy Action Shooting : Rememorant el passat a l’estil Cow Boy

Les Oies Sauvages : La crítica d’aquest film de guerra

Pedersoli Swiss Match : Una carrabina d’avantcàrrega de 1a línia

CSA Le Mans : Tir de llarga distància de 300 a 600m

32 Smith & Wesson long : Un calibre ben especial

Compet 22lr : El desenvolupament d’una competició de 22lr

Optimisation 30-284 :

Walther P1 : La còpia francesa de la Walther P38

Air Soft et Techniques : Ens dilucidarà el que trobem a l’interior de les armes d’airsoft

Munitions d’entrainement UTM : S’utilitzen en ambient militars i policials

Les Aciers : Els diferents acers i aleatges utilitzats en els ganivets, un article molt tècnic

Essai du détecteur C-Scope 3MX: Un examen complet de les capacitats d’aquest model concret de detector, amb premi aconseguit inclòs!


Jul 062009
 

Una veterana revista americana, Sportsman Magazine, acaba d’incorporar-se al carro dels guanyadors: Ofereix la seva publicació en versió digital, consultable a través d’internet de manera totalment gratuïta, i a més permet descarregar-se-la en versió pdf, per a consultar offline i per a gaudir-la amb tota la tranquilitat que permet aquest format. La revista no és essencialment d’armes i el seu món, però toca un àmbit prou proper com per a que ens sigui interessant si més no donar-hi un cop d’ull: La caça i la pesca, amb les seves armes, eines i accessoris.

L’enllaç porta directament a visualitzar la revista en un format similar al de Zinio, però si us hi fixeu bé i no us acaba de convèncer aquest format (és el meu cas) a la banda superior dreta hi trobareu un botonet que us permetrà descarregar la versió comprimida (format *.zip) de la revista. Un cop descomprimida amb qualsevol programa dedicat a aquests afers, ja teniu la revista a disposició.

AQUEST és el futur de les revistes. Cada vegada la gent en comprarà menys, són de totes totes un negoci en via morta. És un clar exemple d’un negoci que sap reinventar-se i adaptar-se als nous temps. També seria vàlid una subcripció a un preu simbòlic, 1-2 euros. El que no té sentit és comprar aquestes revistes al preu de 6€ la unitat. Això és enterrar-se un mateix.

A gaudir-la!

Revista October -December 2009

Revista Sportsman July-September 2009

Jul 022009
 

Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.

Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.

La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però,  s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!

Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?

A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.

I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.

Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!

Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.

Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!