Ago 312009
 

A través de The Firearm Blog ens fem ressò d’una notícia que de ben segur a tots ens provoca curiositat, encara que fets similars ocorrin amb relativa freqüència. Aquesta vegada l’escenari ens porta al sud de Sèrbia, en una zona prop de la frontera amb Kosovo, el 19 d’agost passat.

Resulta que d’alguna manera la policia serbia ha aconseguit localitzar i desenterrar un arsenal d’armes prou important i en perfectes condicions que es trobava empaquetat i llest per a ser utilitzat en qualsevol moment.

L’arsenal consistia en RPG, metralladores pesades, morters, mines antitanc i 100.000 cartutxos de diferents calibres. Les imatges posen els pèls de punta, però segur que més d’un estarà pensant en adquirir un detector de metalls per a provar sort en zones remotes (i no tant remotes) de la nostra geografia.

És clar que aquesta vegada tot estava ben empaquetat i probablement el risc era molt baix, però quan hi ha explosius en males condicions… és realment perillòs tocar-hi res!

Ago 302009
 

En una etapa de la vida en que estic compaginant la meva afició per les armes amb una preciosa princesa d’encara no 1 any hem resulta curiós trobar articles com el que desde Bebés y más tracten. En aquest post parlen de les 3 principals postures que adopten els pares respecte als jocs bèlics (entenc pistoles, escopetes, espases, punyals…) que deixen practicar als seus fills.

Podriem dir que identifiquen una escala de la menys a la més permissiva, i es que la primera actitud defineix una negació total i absoluta per a tot allò que tingui a veure amb les armes, la segona és més laxa i “permet” decidir als petits si volen o no incorporar les armes als seus jocs, i la tercera incita activament els petits a aprendre el maneig de les armes que tinguin a l’abast.

Trobo que és un post molt interessant i segurament a mi no se m’hagués passat pel cap de tractar-ho al blog, però és evident que la societat on vivim identifica les armes amb mort i destrucció, quan no necessariament és així. Serà interessant seguir els comentaris que en faci la gent.

No cal dir que conec bé totes tres postures, com segurament la majoria dels que llegiu aquest blog, i per això hem xoca moltíssim que es faci una analogia absolutament directa entre una pistola làser de la guerra de les galàxies, una espasa romana o un rifle winchester amb un nen a qui es fonamenten actituds com l’agressivitat o la violència. És fins-hi tot difícil d’acceptar que hi hagi qui pensi així! Des del meu punt de vista és força reaccionari voler privar l’infant de jocs potencialment violents que l’ajudaran a desenvolupar-se com a persona. Si seguim per aquesta línia, probablement els pares que defensen la primera actitud (el NO rotund a deixar jugar els seus fills amb joguines bèliques) no els permetran llençar tampoc pedres al riu, ni tirar amb rifle a les firetes ni disfressar-se de Zorro per carnaval. Cadascú té la seva manera d’educar els propis fills, però no estic segur que aquesta sigui especialment protectora per al seu bon desenvolupament.

La segona actitud segurament és la més assenyada, ja que deixa a l’infant la decisió de triar els jocs que prefereixi. Ull! Que els pares són els pares i han de vetllar per la correcta educació que brinden als seus fills, tampoc seria recomanable que al nen que vol jugar permanentment a lladres i serenos no li brindem altres opcions que el puguin captivar igualment!

La tercera actitud segurament queda emmarcada en un territori com els USA, amb l’accés a les armes totalment obert. A Europa es podria equiparar amb un nen a qui se’l convida a iniciar-se en el tir esportiu, duent-lo a campionats, celebracions locals i a practicar al camp de tir amb persones que li poden ensenyar per començar les normes bàsiques de seguretat, i després una bona posició, una bona manera d’aguantar l’arma i com aliniar les mires per a fer blanc.

I si l’infant mostra interès i ganes per continuar, aleshores tindriem un nou amant de les armes, sense cap voluntat de fer mal ni cap espurna de violència per enlloc. I tanmateix la societat se’l mirarà ai las amb recel!

És lamentable però és el que ens volen fer creure des de tots els angles. Si no aborreixes absolutament les armes, aleshores resultes perillós per la societat. O estàs amb nosaltres o contra nosaltres. Algú a mencionat en Bush i n’Aznar?

Ago 292009
 

D’entre tots aquells que tenim armes a casa, ja sigui per defensa de la llar, per tir esportiu o perquè la feina ens hi obliga, segur que a tots que tinguin família se’ls ha presentat el mateix problema: Com guardar l’arma d’una manera segura però al mateix temps tenir-la disponible en cas de necessitat?

N’hi ha que la guarden a la tauleta de nit, sota el coixí o en un armari, evidentment carregada i preparada per disparar. D’altres guarden l’arma per una banda i el carregador per una altra, d’altres la tenen dins la caixa forta… però en cap d’aquests casos es compleixen els 2 requisits a la vegada: Seguretat i disponibilitat.

La casa GunVault té disponible entre el seu catàleg una micro caixa forta (el model MicroVault, en les seves 2 versions, la biomètrica “MVB500 MICROVAULT BIOMETRIC” i la normal “MV500-STD MICROVAULT“) que permet disposar de l’arma en qualsevol moment (en 3 segons, diuen) ja que permet gravar les empremtes digitals i obrir-se tan sols quan les detecti. Això permetria que els nens no hi tinguessin accés, però nosaltres en 3 segons tinguéssim l’arma a les mans, amb el seu carregador i fins hi tot alimentada.

La caixa es pot penjar a la paret, portar al damunt en una motxil·la o servir per a fer trasllats aeris, ja que sembla que està homologada.

És suficientment atractiu com per a comentar-ho, segur que més d’un ho trobarà interessant!

Ago 282009
 

Nidec ens ofereix una botiga amb multitud de productes relacionats amb la seguretat, des de armes fins a armilles antibales, passant per botes, guants, ulleres, cascos, gravadores… una infinitat de productes especialment indicat per membres dels cossos policials, ja que hi ha un gran desplegament de defenses, segones armes, esprais, fundes…

A més a més de botiga, imparteixen cursos relacionats amb la defensa personal, ús de tècniques policials, tir instintiu… i tir tàctic per civils amb permís d’arma. Els preus són més econòmics si estem inscrits en l’anomenat Club Nidec, fins a un 15% de descompte, tant en cursos com en material. I pel que sembla els cursos no estan malament, ja que per internet es comenta (professionals de la seguretat) que n’estan molt contents. És qüestió de fer-hi una ullada, i si ens interessa, i en funció de si som professionals, tiradors esportius o civils armats, apuntar-nos-hi.

És llaminer que relativament a prop es realitzin cursos d’aquesta temàtica, i jo ja m’estic plantejant de seguir-ne algun!

Segur que hi aprenem moltes coses i passem una bona estona!

Ago 272009
 

L’apartat d’accessoris per la Glock, que sembla inacabable al mateix temps que d’inesgotable imaginació, incorpora una nova eina per a convertir la nostra estimada glock en una arma cada vegada més similar a un fusell d’assalt, el que ens proporciona una innegable millora en quant a la estabilitat – precisió, un repartiment més equitatiu del pes de l’arma mentre la portem en bandolera mitjançant les eslingues especials, una menor fatiga en encarar l’arma, en definitiva, el complement ideal i imprescindible per a qui no sàpiga què fer amb els seus diners, o pel fan més fan de glock i els seus accessoris.

null

Fora bromes, no deixa de ser curiós l’invent, però potser aporta poc al panorama ja existent, i si tenim en compte que aquí ja vam comentar un accessori similar (però més complet… a l’igual que el seu preu) per a fer pràcticament el mateix… Bé, serveixi per a deixar constància que existeix, si hi ha algú que cerqui quelcom similar, que tot pot ser! Aquesta mena d’implements segurament fora dels USA tenen poca sortida.

Ago 262009
 

Per mitjà de ArmasAdictos hem faig ressò d’una empresa italiana que ha dissenyat (amb la exclusivitat i el bon gust dels dissenys italians) diverses caixes per emmagatzemar munició fabricades amb materials d’alta tecnologia i super resistents, tant per calibres d’arma curta com llarga (incloent el calibre .22 LR i el .50).  Entre el seu catàleg també figuren rèpliques exactes però inerts de munició per a coleccionistes, així com un joc de 2 caixetes amb la munició més utilitzada per l’exèrcit nordamericà i alemany durant la 2a guerra mundial, també inert per a evitar ensurts.

Tota una perla per als qui s’ho vulguin i puguin permetre, ja que els preus evidentment són una mica més cars que la caixa de plàstic que la majoria dels mortals utilitzem per a emmagatzemar i transportar la munició. Per exemple, la caixa pel 9mm Parabellum, amb capacitat per a 50 bales, ens surt per la mòdica quantitat de 69€, és clar que podem demanar que ens hi serigrafiin el nostre nom, el calibre, un logo o dibuix o el que volguem! (en aquest darrer cas per 30€ suplementaris). No és barat, però… quin preu té la exclusivitat de despertar la enveja de tots els companys de stand?

Ago 252009
 

Amb les vacances d’agost ni ens n’hem adonat i ja tenim la tercera edició de la revista Tireurs!

Els temes tractats en aquest número:

Heckler & Koch HK416
Sphinx 3000
Faites revivre : 7,5 Suisse 1882
CAS End of trail
Fun Tir
Pedersoli Continental Duelling
Battlefield
Preparation Competitions
VSSK VYCHLOP
45-70 Governement
Camp US
Spyderco 2009 (encara no està disponible l’article)