oct. 292009
 

Només per a que us feu una idea de com de calent està el tema de les armes als Estats Units, enllaço aquesta fotografia que és força esclaridora. Fan por. I són veïns!

La traducció – lliure i com bonament puc-:

El veí del costat és partidari de prohibir totes les armes!

La seva casa no està armada!

Respectant les seves opinions, prometo no utilitzar les meves armes per protegir-lo

oct. 282009
 

Avui mateix ha vist la llum el primer número de la revista americana AR Guns & Hunting, una més a la col·lecció de revistes gratuïtes i descarregables en PDF per a gaudi de tots nosaltres.

Una més que ha decidit apostar pel futur i buscar posicionar-se en el mercat digital ara que encara pot tenir repercussió pel sol fet de ser-hi. Més endavant, quan totes o la majoria de publicacions s’hagin decantat per aquest format (si bé potser no exclusivament) probablement no tindrà gaire ressò sortir al mercat digital, tret de cercles molt reduïts i especialitzats.

Ara és el moment. No hem cansaré de repetir-ho. S’ha de buscar disminuir els costos de publicació al mateix temps que s’augmenta la presència i la importància dels anunciants rellevants en els temes tractats. Aquest és el camí sense cap mena de dubte.

Parlant una mica de la revista, val a dir que és força interessant, i encara que només sigui per a veure les fotografies (espectaculars) que ilustren els articles, ja paga la pena!

Revista AR Guns & Hunting 1

Actualització: Sembla que aquesta ha estat un foc d’encenalls. No ha passat del 1r número, així que la elimino de la llista de revistes gratuïtes en PDF.

oct. 262009
 

Seguint l’estela deixada en aquest post del Cilinderman, però enllaçant amb la temàtica del nostre blog, he trobat per internet un pdf que sense ser massa políticament incorrecte ens permetrà treure impressions per a generar les nostres pròpies dianes antropomorfes… o en aquest cas alienmorfes! Per tirades de costellada i per passar-ho bé, als qui ens ha agradat la pel·lícula dirigida pel Peter Jackson:

oct. 252009
 

Henry Derringer (1786-1868) era un armer nord americà que va inventar la Deringer Pistol, una arma creada especialment per actuar en baralles o com a autoprotecció, excepcionalment petita i lleugera i de gran utilitat  en distàncies curtes. Es va fer famosa per ser l’arma que es va utilitzar en l’assassinat del president nord-americà Abraham Lincoln. Va tenir un gran èxit entre el públic, i era la elegida pels qui volien portar una arma discreta permanentment a sobre.

Les coses però han anat evolucionant, i podem trobar en la fàbrica Bond Arms com han recollit el testimoni i han creat diferents versions, amb diferents calibres (i possibilitats d’intercanviar canons per a canviar de calibre) d’aquesta llegendària arma.

Una de les darreres versions aparegudes és la coneguda com a Snake Slayer (i es que els texans -de Texas- són molt donats a aquestes coses, pel que sembla). I a més de poder desintegrar qualsevol tipus de malaurada serp que es creui en el seu camí, gràcies al seu calibre especial .410/45LC, es particularment efectiva, sempre segons la seva propaganda, contra malfactors quan ja els tenim a sobre. I és que no és casual que cada cartutx del .410 ve equipat amb 5 bales de plom, amb el que cada tret escup 5 ploms de calibre respectable cap a l’objectiu… serà molt que els nervis facin errar totes les bales! I per si encara no n’ha tingut prou, encara ve equipat amb un segon canó i el 2n cartutx…!

No deixarà mai de sorprendre’m, per molt que ja n’hem vist molts més casos, com la mentalitat allà és tant diferent de la d’aquí. Ells no tenen problema en promocionar una arma directament com a autodefensa, quan aquí això és un tema tabú absolutament. Com a mostra, la imatge animada que veieu aquí a sota, i es que, pel bo i pel dolent, els nordamericans són especials!

oct. 202009
 

A més de formatges, paisatges idíl·lics, navalles multiús i bancs opacs plens d’or jueu, Suïssa té moltes altres particularitats. Una d’elles, que ens pot sobtar si tenim en compte que és un país històricament neutral en tots els conflictes armats recents i no tan recents, és la composició del seu exèrcit. Tots els homes entre els 20 i els 40 anys, legalment en formen part, i han de passar primer uns mesos d’instrucció, per després any rera any, dedicar unes setmanes a reforçar i realitzar les pràctiques anuals de tir i maniobres. Bé, doncs els soldats, del grau que siguin, tenen la obligació de guardar el fusell reglamentari a casa, juntament amb l’uniforme per si de cas.

En aquesta pàgina hi tenen un vídeo força instructiu, i no cal dir que m’ha fet posar les dents llargues… Una família mostra les pràctiques de tir (amb munició gratuïta pagada pel Govern si fas unes puntuacions mínimes), l’arma del fill, del pare i de l’avi guardades al mateix armer… I com a contrapunt al final del vídeo es pot veure un membre de Small Arms Survey, que es dedica a estudiar la distribució d’armes curtes i les repercussions que té en la societat. Globalment trobo que és partidista perquè pren posicions massa extremistes, però aquí cadascú que hi digui la seva…

oct. 192009
 

Hi ha un programa gratuït, en anglès i en mesures americanes, que ens permet analitzar de manera automàtica (definint alguns paràmetres nosaltres) quina agrupació hem aconseguit en una diana determinada. Pot ser de qualsevol tipus, les oficials o qualsevol altra, com aquelles amb formes humanes o animals, això tant és. El fet és que ens analitzarà els impactes aconseguits, en relació amb el punt visat, la distància a la que s’han realitzat, el calibre de la munició… i ens donarà automàticament el moa de l’agrupació. El moa (les sigles en anglès vénen de Minute Of Angle) és una mesura que ens dóna la desviació de la trajectòria que segueix la bala. Normalment això no es calcula per res altre que per rifles de precisió i per trets a llarga distància, i aquesta informació ens serveix per a regular les torretes de la mira telescòpica de l’arma per ajustar el proper tret.

Aquest programa ens analitza la informació a partir de 10 metres, o sigui que “subliminalment” ens està dient que el podem utilitzar pels nostres entrenaments amb pistola, ja que acostumen a ser a 25 metres.

La metodologia a seguir és d’allò més simple i francament efectiva. A partir d’una fotografia de la diana (també podem escannejar-la, però és més ràpid fer la foto!), definim la distància des de la que hem disparat, el tamany dels forats, marquem els impactes… voilà! ja tenim la informació! Podem guardar-la juntament amb informació secundària com el títol de la diana, l’indret on hem tirat… etc.

Ens pot anar bé per mantenir un registre dels nostres progressos. Si som suficientment diligents. També és important indicar que no hauriem d’omplir massa la diana, perquè si hem de marcar 25 impactes en un mateix cartró… probablement l’agrupació quedarà un pèl dispersa.

Es pot aconseguir gratuïtament a la seva web. Val la pena provar-lo!

oct. 172009
 

Aquest passat dijous 15 d’octubre saltava a la palestra una pràctica moralment reprovable però pel que sembla a bastament extesa en les pràctiques habituals dels serveis secrets, comandaments militars i governs varis.

Resulta que el diari britànic Times denunciava la possible connexió entre la mort de deu soldats francesos destacats a l’Afganistan que realitzaven una patrulla en una zona altament controlada pels insurgents (comandaments talibans i senyors de la guerra afganesos), a l’est de Kabul, amb les pagaments regulars que els serveis secrets italians realitzaven a aquests mateixos “warlords” per a mantenir la estabilitat a la regió.

Resulta que anteriorment a l’atac, l’agost d’enguany, tota aquesta zona estava sota control italià i aquests, per a evitar tempestes polítiques a casa feia temps que subornaven els caps locals. Així, tothom hi guanyava: Els talibans i senyors de la guerra aconseguien divises per a comprar més material militar i mantenir els seus exèrcits en bones condicions, i els italians evitaven contactes violents que posessin en perill la seva soldadesca. Això repercutia directament i si no positivament, si més no tampoc negativa en la posició del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que ja en té prou de maldecaps amb els seus tripijocs polítics i personals. Evidentment tot això ho neguen els interessats, però sembla ser que hi ha gravacions telefòniques que ho demostren sense cap mena de dubte.

Així, quan la zona en qüestió (al nord i a l’est de Kabul) va passar a dependre dels francesos, aquests no van ser informats de les pràctiques dutes a terme fins aleshores per a mantenir estable la regió, i hi anaren convençuts que heretaven una missió de fàcil acompliment, donat que anteriorment s’hi havien registrat pocs atacs, amb només un mort en el darrer any. Els francesos, caparruts com són – i al meu entendre actuant amb diligència, segons les informacions que han arribat als mitjans- van començar a aplicar una política restrictiva amb els insurgents: Van iniciar patrulles allà on fins aleshores era terreny vedat, i van dur a terme la missió encomanada: Controlar i pacificar la zona.  Fins que se suposa que els dirigents locals, veient que els suborns acostumats no arribarien més, van decidir emprendre accions. I ni més ni menys que uns cent setanta homes ben armats van emboscar per sorpresa un contingent de 60 soldats francesos materialment poc preparats i ben aliens al que els queia a sobre: No disposaven d’armament pesat, ni suport aeri, ni artilleria, ni ràdios! Sembla ser que no hi van passar tots per la casualitat que un grup de forces especials nord-americanes es trobava a la zona i van demanar ajut aeri, que va trigar en arribar una hora i mitja. Suficient per deixar el saldo dels deu soldats francesos morts, a qui van prendre les armes i tot el que van poder. Setmanes després periodistes francesos fotografiaven insurgents amb els uniformes, cascs, armes i en un cas fins un rellotge dels soldats caiguts en combat:

Sembla ser que aquesta mena de pagaments fa anys que es duen a terme, i això complica molt les coses per aconseguir una Europa unida, una OTAN eficient i creïble i un veritable agermanament entre les potències occidentals.

oct. 132009
 

La cosa va de vídeos!

Acabo de veure al blog d’en Xavier Caballé que ha enllaçat aquest vídeo del youtube. Segons sembla l’autor ha plasmat en un mapa mundial des de l’any 1000 fins a l’actualitat les diferents batalles (que no guerres) ocorregudes arreu del globus. No sé pas si hi són totes, de fet seria força estrany que fos així, però si més no n’hi ha moltes, moltíssimes, i copsa de veure com a mesura que ens atanssem a l’actualitat augmenten en freqüència i intensitat. I si no aneu a trobar les guerres mundials… aneu!

oct. 132009
 

Tota la blogosfera en va plena, i és que surten unes imatges espectaculars. Per anar fent boca: Veureu a càmera lenta com diferents tipus de projectils s’estavellen o travessen diversos materials. Res de sang i fetge, eh! Es nota que l’autor ha volgut que fossin imatges artístiques. Una mica llarg, però sempre podem avançar manualment.

oct. 052009
 

Segur que tothom ja ho ha vist, i és que ha sortit en portada dels principals mitjans televisius, radiofònics, escrits i digitals! Però no he pogut deixar-ho passar. La desfilada militar dels xinesos per commemorar el 60è aniversari del naixement de la República Popular de la Xina. No oblidem, tot hi la vistositat de les imatges (aconseguides per mitjà de Theatrum Belli, més concretament del seu apartat a Flickr) que la la Xina continua sotmesa sota una dictadura implacable, per molts Jocs Olímpics i desfilades acolorides que organitzin:

Ah! Que ningú es pensi que m’agraden aquestes demostracions de força! No he passat mai ni un minut davant de la caixa tonta mentre emet una d’aquestes desfilades. Ni que fos Carnaval!