nov. 242009
 

i dagues, espases de tot tipus, cascs, cuirasses… i un munt d’altres articles, per a exposició o forjats i adornats com objectes de col·lecció reals. La veritat és que alguna vegada m’havia passat pel cap que si mai algun amant de les armes blanques volia tenir una katana (per exemple, però també pot ser un sabre, una espasa vikinga o armes de película com les que surten a El Senyor dels Anells o Conan, entre moltes altres) no tenia clar si la seva única opció havia de ser contentar-se amb una simple rèplica de nyigui-nyogui o anar-se’n al Japó a buscar una arma de veritat, pagar una pasta llarga per ella i tornar cap a casa content i satisfet, però més pelat que un gripau.

Bé, doncs resulta que existeix com a mínim una altra opció, a cavall entre una i altra. Hi ha una web que aparentment ven armes reals – no històriques-, potser recreacions, forjades si és el cas amb mètodes tradicionals, que et serveix armes o accessoris (fins hi tot pots comprar una armadura completa, tant de l’edat mitjana com samurai!!) amb una garantia de qualitat. Pels preus que hi ha segurament són bons productes… una katana ben feta uns 500€, una armadura completa prop de 1300€… en conec més de un, de dos i de tres que anireu a fer-hi una ullada… m’equivoco?

Les armes poden ser Battle Ready o d’exposició, afilades o no, i es pot escollir l’acabat i fer-hi una inscripció amb laser, per personalitzar l’adquisició.

És temptador… i a més no necessita permisos ni gasta munició!

L’enllaç (gairebé me n’oblido), aquí

nov. 212009
 

En aquest post ja deixava clara la meva postura en referència a aquest tema, però ara voldria posar un exemple d’infant (o preadolescent, o adolescent, en fi… menor de 18 anys).

El nen serbi de 12 anys Zeljko Provic, és un expert en IPSC. En aquest vídeo demostra les seves habilitats… El muntatge és una mica fantasiós, però les imatges són molt impressionants:

D’acord, és MOLT fantasiós. Però no sembla cap muntatge… i el xaval és ràpid i precís!

nov. 202009
 

Qualsevol que tingui interès en les armes sap que ha de complir una sèrie de regles d’or, unes normes que son d’OBLIGAT compliment, no només una guia del que s’hauria o no de fer amb una arma a la mà. I això serveix per tiradors esportius, caçadors, professionals i qualsevol que tingui una mínima relació amb una arma.

Com sempre, aplicant el sentit comú automàticament s’apliquen aquestes normes, però com que sovint no ens parem a pensar suficient en el que estem manejant, convé tenir-les per escrit per a no oblidar-les mai.

  1. – Sempre considerarem que una arma està carregada. Encara que no ho estigui, i sapiguem del cert i al 100% que no ho està.
  2. – No apuntarem mai cap a res ni ningú a qui no es vulgui disparar. Ni en broma, ni amb l’arma descarregada, ni amb el dit fora del gatell. Amb les armes no s’hi juga.
  3. – Abans de disparar, hem de tenir clarament identificat l’objectiu i el que es pot trobar darrera o al voltant.

No és la primera ni serà la última que veig al camp de tir com algun tirador considerat expert es passeja amb l’arma carregada – pensant-se que no ho està- i dirigeix el canó cap als altres tiradors, sense ni tan sols adonar-se’n, posant d’aquesta manera en perill la seva vida i la dels companys que en aquell moment estan practicant el seu esport preferit, aliens a tot.

També recordo un cas a Girona on en plena temporada de caça, passejant tranquilament per la muntanya de sobte hem va saltar al mig del camí un caçador perfectament camuflat amb l’escopeta encarada cap a mi i a punt de disparar…! No cal dir que l’ensurt que ens vam endur els dos va ser majúscul!

Sortosament el tir esportiu és practicat majoritàriament per persones formades i conscients del perill que comporta manejar armes i munició, i les actituds descuidades no són habituals, però existeixen, i depèn de tots que poc a poc vagin desapareixent dels camps d’entrenament.

nov. 182009
 

De totes les disciplines del tir que conec, la que pot arribar a ser més espectacular sense grans malabarismes sens dubte és la de l’I.P.S.C. o tir pràctic. Aquesta modalitat consisteix bàsicament en medir la precisió i rapidesa del competidor en resoldre diferents exercicis… eminentment pràctics i dinàmics. Ja n’hem parlat alguna vegada al blog i també n’hem enllaçat vídeos on s’aprecia ben bé en què consisteix.

Bé, doncs acabo de trobar un vídeo que mostra un inici d’exercici d’aquesta disciplina, diguem-ne… particular.

El primer vídeo mostra l’exercici en temps real. El segon, amb repeticions a càmera lenta per a que no us en perdeu cap detall. Impresionants. Ja tinc ganes de provar-ho amb la Glock a veure si això funciona amb totes les armes o només amb les preparades per a l’ocasió. Segons indiquen al lloc original, és una arma sense cap modificació i per tant s’hauria de poder fer!

Que ningú es preocupi… les bales per a les proves seran inerts!

Font de la informació

nov. 162009
 

Sé que als Estats Units d’Amèrica això passa amb relativa freqüència, i no n’hauria parlat de no ser aquest article que dóna més detalls de l’incident. Us parlo de la recent matança a Fort Hood, una mena de campus enorme (800 km2) que fa les funcions d’entrenament pels soldats que han de marxar a l’Irak de manera immediata. Hi viuen un total de 65.000 persones (ostres, gairebé com tota la població d’Andorra!!!) i està situat a Texas. Fa uns dies un oficial d’origen palestí (però nascut a Virginia, USA) que feia les funcions de psiquiatre a la base militar i que properament havia de ser enviat a l’Irak per atendre els soldats americans va decidir tirar pel dret i disparar contra tots aquells que es trobaven en la seva línia de tir. Igual que els adolescents sonats que ja ens estem acostumant a veure per la TV que agafen les armes que tenen al seu abast i disparen a tort i a dret contra companys i professors indistintament.

El resultat fatal va ser de 13 morts i una trentena de ferits, però han quedat obertes moltes ferides a l’estat d’ànim dels americans, i és que s’han donat diversos factors que posen en dubte moltes creences i afavoreixen pensaments racistes:

Primer de tot, que una persona nascuda i criada en un país occidental hagi triat aquest final. És cert que practicava la religió musulmana, anava regularment a les mesquites i darrerament es cartejava amb un imam radical que s’havia traslladat a viure al Iemen. Això podria fer sospitar, però seguint per aquí es faria una caça de bruixes on no quedaria ni l’apuntador. També és curiós que malgrat tots els sistemes espies que tenen els americans en funcionament (Carnivore, Echelon) no hagin detectat a temps aquesta tendència homicida.Matances

També no deixa de ser curiós el fet que en una base militar d’aquesta importància els soldats no estan autoritzats a portar armes… si pràcticament a tot el país és legal! A les bases militars no??? D’aquí ve que amb una “simple” pistola hagi estat capaç de provocar tal mortaldat. En qualsevol altra circumstància no hauria pogut acabar amb la vida de més de 3 o 4 persones, que ja són moltes, masses, però en tot cas un nombre substancialment inferior a les 13 víctimes mortals del cas.


I és que la “simple” pistola és ni més ni menys que una arma d’origen belga, la coneguda FN Five-Seven, als USA l’anomenen la copkiller – assassina de policies- i és que dispara munició 5.7-28mm (d’aquí el five seven), que és extremadament potent i amb un gran poder de penetració. En relació amb el calibre 9mm permet portar més munició en menys espai, al mateix temps que disminueix un 30% la batzegada del tret, i per tant la precisió aconseguida. Hi ha moltes variants en aquesta munició, una d’elles – no disponible pels tiradors esportius- amb la capacitat de penetrar roba especial de Kevlar, les famoses armilles antibales. Suposo que la munició emprada per l’assassí devia ser d’aquest tipus.

No sé quin preu deu tenir, ni si és possible comprar-la pels particulars… Encara que estèticament hem sembla una aberració i la munició sembla que és caríssima…

nov. 042009
 

Sembla una broma, però a part del Discovery Channel (que segur que tots coneixeu o heu sentit anomenar alguna vegada) també hi ha d’altres “channels”, entre ells el Military, que òbviament es dedica a mostrar vídeos relacionats amb el món… militar.

El món dels snipers o tiradors ultra especialitzats en el tir d’alta precisió és complex i de vegades difícil de copsar en tota la seva extensió pels que no som dins aquest món. Sempre però, resulta atractiu justament per aquesta boirina heroica que l’envolta permanentment. En moltes pel·lícules els actors protagonistes encarnen un d’aquest soldats. També en la majoria de videojocs hi és representada la seva figura.

Normalment no en coneixem gran cosa, però des del Military Channel ens conviden a veure tot un seguit de minivídeos – no arriben als 3 minuts – que ens aniran desgranant aquest món. Els entrenaments, les comunicacions, l’equip, l’arma, les operacions especials, el camuflatge… Tot el que ens VOLEN ensenyar, és clar. Però no deixa de ser interessant.

Per qualsevol altre tema relacionat amb aquest món, també podeu consultar-ne la pàgina principal. Hi trobareu de tot, sempre seguint la línia oficial, és clar!

nov. 022009
 

És un tema recurrent, però com que passa – i més sovint del que voldríem creure – i és perillós, enllaço un blog on ens mostra un altre accident provocat per una mala recàrrega. Sembla que sense lamentar danys personals, però donat que és un tambor carregat de bales del calibre .44 Magnum que ha literalment explotat, podia haver passat qualsevol cosa pitjor.

No deixa de ser lamentable que una arma d’aquesta qualitat es perdi per un error  (o una negligència) recarregant, però sempre és millor l’arma que la persona.

Les fotos parlen per si soles. Espero que qui va patir l’explosió dugés posades les ulleres de seguretat i els cascs de protecció auditiva!

La destrossa només és equiparable a l’ensurt i el disgust posterior que es devia endur el propietari d’aquest revòlver, un Smith & Wesson M629 Classic.