Ago 302011
 

Recordeu que fa poc vaig posar-vos un vídeo on apareixia un senyor que realitzant pràctiques de tir a molt curta distància es va disparar a la cama? Ara us porto un vídeo d’uns pocs segons on es veu un pre-adolescent que sortosament sembla que no fa mal a ningú, però possiblement tingui un forat rodó d’un centímetre de diàmetre a la paret de l’habitació o a l’ordinador o potser a l’armari. I encara sort que no hi havia ningú gaudint de l’espectacle!

 

Segurament hi ha pocs casos en que es deixin les armes i la munició a l’abast de persones poc capacitades per a l’ús de les armes, però quan passa i a casa hi ha un adolescent o preadolescent amb les hormones alterades, la combinació pot resultar fatal. Ja no parlem de deixar les armes carregades!

Si no hi ha més remei, no seria més intel·ligent ensenyar-li l’ús de les armes, com carregar i descarregar-les i gravar a foc dins el seu cervell unes mínimes mesures de seguretat?

Ago 292011
 

Acabo de trobar un vídeo a través de Theatrum Belli que és molt impactant, instructiu i fins imperatiu de veure. És en francès però sembla un reportatge nord-americà. Instrueix sobre l’autodefensa i com qualsevol persona, sigui quina sigui la seva complexió i preparació, és capaç d’abortar un atac inesperat en situacions quotidianes. No tracta els casos en que l’atacant estigui armat.

Comença definint les zones del cos humà més febles i per tant susceptibles d’actuar-hi per a baixar la determinació de l’agressor: Ulls, orelles, coll, pelvis. Per a fer-ho utilitza experts però deixa ben clar que només cal tenir clar quines són les zones més vulnerables. I alerta que algunes de les maniobres poden provocar la mort de l’agressor, per tant compte!

Després fa un repàs a eines utilitzades com a defensa no-letal, com els esprais, les llanternes amb elevats lúmens i el Taser.

Interessant de debò!


Science du combat – l’Autodéfense by alxka

Ago 242011
 

Aquest vídeo de terres oceà enllà ens mostra el que sembla que és la primera experiència d’un paio amb les armes. S’inicia amb una ruger calibre .22, fins aquí tot normal, Després (i si no ho he entés malament) passen a majors amb una Smith & Wesson calibre .40.

Acte seguit li treuen una Sig Sauer tipus M4. Ja hem arribat a les armes llargues. I com a colofó final una Uzi automàtica. L’interessat sembla que en surt content (si no no haurien publicat el vídeo), però aquesta iniciació és la manera més ràpida per a fer agafar pànic a les armes a qualsevol. Als que ens agraden les armes però, ens cau la baba quan veiem aquest surtit i sobretot aquestes instal·lacions, perquè fixeu-vos-hi bé: Són enormes i impresionants! Sistemes automàtics, un munt de llocs de tir, proteccions amb vidre o plexiglàs blindat entre els llocs, bigues de ferro que fan de guia de les màquines que atansen o allunyen les dianes… Us imagineu gaudir d’unes instal·lacions similars al vostre Club de Tir? Jo firmo!

 

Ago 232011
 

L’esport del tir, en la modalitat que sigui, requereix a més d’una destresa i coneixement en la manipulació de les armes, una bona dosi de sentit comú i respecte per tot el que ens envolta. La prova està en que en les competicions de tir es produeixen ZERO accidents. L’accident en aquest esport és un fet molt aïllat, i això és degut bàsicament a les precaucions que tots ens imposem quan estem en un camp de tir i/o manipulant les armes.

En aquest blog ja he parlat algunes vegades que sovint m’he trobat amb tiradors que no respectaven les normes més elementals de seguretat, i és en aquests casos on la seva bona estrella (i la de tots els que l’envolten) ha de fer hores extres. De fet, els accidents que sovint es veuen per internet o que ocorren a les galeries de tir tenen més a veure amb una recàrrega mal feta i la conseqüent destrossa de l’arma que amb un tret fugisser.

És per això que en trobar aquest vídeo que enllaço tot seguit no puc evitar pensar com n’arriven a ser de ruques algunes persones que es situen enfront de la línia de tir per aconseguir unes imatges espectaculars o un vídeo impactant. Tot hi que els tiradors estan molt a prop de les dianes i l’error segurament està molt minimitzat, pot donar-se. I pot haver-hi un rebot de la bala… i tantes altres possibilitats! És temptador, però no és necessari ni justificat prendre tants riscs per una foto!

Ago 042011
 

… per la manca d’espai, mentre d’altres en fan virtud!

És curiós de veure com aquest paio, soldat retirat nordamericà, que imagino que viu en aquesta “petita” casa amb rodes, no renuncia a tenir el seu benchrest o banc de treball per a recarregar els seus calibres preferits, encara que sigui adaptant-se a les extraordinàries circumstàncies de la seva vida… i és que mentre jo necessito espai diàfan per a recarregar a gust, aquest senyor amb una sisena part en té suficient i de sobres. Massa còmode no deu estar-hi, però se’l veu força orgullós del seu raconet! La totalitat de les fotos i l’explicació aquí. Veient aquesta caravana hem fa pensar que un traste així de gros a Andorra no passaria per la meitat de les carreteres!