oct. 282010
 

Segur que a tots els qui recarreguem ens ha passat alguna vegada. Tant se val si ens dediquem a un sol calibre com a vint. Només canviarà la quantitat de material.

És imprescindible per a tot aquell que es planteja començar a recarregar pensar en el lloc ideal on col·locarà el banc de recàrrega – els anglòfons en diuen reloading bench-. És important decidir quin tipus de màquina, quins jocs de dies i quins components utilitzarà, però és bàsic saber ON recarregarà. A més de l’habitació pràcticament dedicada, hem de disposar d’alguna mena de ventilació i alguna llum que ens faciliti la feina i… una bona taula / taulell / banc de recàrrega. El principi fonamental és que sigui ben ferm i no es mogui amb les constants pressions que exercirem amb la premsa. Idealment aniria collat a la paret i al terra, però és evident que no tothom té la possibilitat de carregar-se el parquet i la paret per collar la taula. En el cas que no ens ho poguem permetre, haurem d’optar per una taula preferiblement massissa i amb les potes ben assentades. Si convé haurem de falcar-la.

Si triem una taula de treball massa àmplia tendirem a emmagatzemar-hi tot el material (diferents tipus de puntes, de vaines, eines, barrils de pòlvora, peu de rei, balança, llibres…) i no és aquesta la seva funció, ja que només hauriem de tenir a la vista els materials i les eines necessàries en cada moment.

Com que actualment estic en un procés regenerador en aquest sentit (de manera menys pedant: vull tornar a recarregar a casa, i estic valorant si simplement traslladar la taula i tots els trastos, comprar-ne una de nova més adequada o construïr-la com bonament pugui jo mateix) m’he estat documentant i com sempre deixo aquí les meves conclusions:

  • De manera ideal el material a emprar és la fusta. El ferro seria massa pesat i no és necessari (a més que una espurna provocada per alguna peça que ens caigués damunt la taula i la pòlvora i fulminants que hi poden haver per sobre seria del més inconvenient). El plàstic de taules tipus Black & Decker trobo que són força ortopèdiques i poc pràctiques.
  • La dimensions són a gust del consumidor. He vist taules per internet d’unes mides mínimes, similars al que pot ocupar un portàtil d’unes 17″, i d’altres que gairebé arriben als 2 metres. És clar que també hi corren imatges de bancals d’uns 6 metres ocupats amb mitja dotzena de màquines de recàrrega, totes col·locades en sèrie. Les meves mides ideals vindrien a ser d’1 metre de llargada i uns 0,5m d’ample. Si pot ser més millor. Un gruix d’uns 2cm seria correcte.
  • Interessant també disposar de prestatgeries o armariets per a guardar totes les eines i components. No cal que estiguin a la vista.
  • Una prestatge inferior diàfan per al tumbler, caixes d’eines i altres elements.
  • Prefereixo tenir espai per a les cames, ho sigui que aquest prestatge inferior haurà de ser una mica especial per a poder entrar-hi.

He trobat 2 articles a internet, en anglès, que en descriuen la construcció. Són bastant currats i no crec pas que jo fos capaç de construïr-los, ho sigui que els tinc pràcticament descartats. Però per si de cas algú es troba en la mateixa tesitura que jo i té els mitjans i la capacitat, deixo els PDF aquí:

  1. Reloading bench – Every good load begins with a good bench. By Terry Wieland
  2. Reloading bench – Reloading Bench Plans. Plans courtesy of the National Reloading Manufacturers Association

Actualització: Aquí parlen del mateix tema. 20.02.2011

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

(required)

(required)