ag. 302011
 

Recordeu que fa poc vaig posar-vos un vídeo on apareixia un senyor que realitzant pràctiques de tir a molt curta distància es va disparar a la cama? Ara us porto un vídeo d’uns pocs segons on es veu un pre-adolescent que sortosament sembla que no fa mal a ningú, però possiblement tingui un forat rodó d’un centímetre de diàmetre a la paret de l’habitació o a l’ordinador o potser a l’armari. I encara sort que no hi havia ningú gaudint de l’espectacle!

 

Segurament hi ha pocs casos en que es deixin les armes i la munició a l’abast de persones poc capacitades per a l’ús de les armes, però quan passa i a casa hi ha un adolescent o preadolescent amb les hormones alterades, la combinació pot resultar fatal. Ja no parlem de deixar les armes carregades!

Si no hi ha més remei, no seria més intel·ligent ensenyar-li l’ús de les armes, com carregar i descarregar-les i gravar a foc dins el seu cervell unes mínimes mesures de seguretat?

  2 Responses to “Les armes no són una joguina”

  1. Bona tarda amic,

    No he sabut trobar el teu nom per enlloc, no sóc cap lletrat en informàtica!

    Després de moltes visites a la teva web, m’he decidit a posar-me en contacte amb tu, primer que rés, per a felicitar-te per ella.

    En segon lloc, per a comentar-te, si és que no ho saps ja, que el vídeo on apareixia un senyor que, realitzant pràctiques de tir a molt curta distància, es va disparar a la cama, ha tingut contestació pel mateix senyor. Comenta que l’error es va produir pel canvi de funda de la pistola (més o menys).

    Sí t’interessa, ho trobaràs al fòrum “Armas.es”, en el subfòrum (?) d’IPSC, a l’entrada: “COMO NO SE DEBE DESENFUNDAR CLASE:1ª”.

    No sé sí ho he deduït correctament, però sembla que t’agrada l’IPSC, jo el practico bastant assíduament.

    Bé ha estat un plaer.

    Salutacions cordials des de “baix”, com dieu els d’aquí dalt a Andorra.

    Josep M.

  2. Salut Josep!

    No n’havia fet el seguiment, així que t’agraeixo que m’aportis aquesta nova informació. El paio del vídeo de fet ja es guanya el meu respecte publicant ell mateix, amb una introducció prèvia, les imatges, fent pedagogia. Si que m’agrada l’IPSC però el cert és que no el practico, hem suposa un cost massa elevat, i això que m’agrada recarregar! Hauria de comprar una màquina automàtica tipus Dillon 650 (no et pensis, a un pèl he estat varies vegades d’encomanar-la), disposar d’un espai que ara mateix no tinc disponible i sobretot necessitaria TEMPS! Temps per a recarregar, temps per a entrenar, temps per a competir… i si a tot això li sumem els diners dels components -puntes, principalment- tenim un grapat de poderoses raons per a no practicar l’IPSC. Al Club hi ha alguns apassionats i realment m’agradaria, però no és una prioritat. Amb anar a tirar de tant en tant en tinc prou, ara mateix.

    Josep, gràcies per comentar! I el meu nom és Jaume. De fet apareix a tots els posts, amb l’actual configuració a sota de cada escrit, però és cert que no queda massa a la vista.

    Fins una altra, i salutacions, tal com comentes (i és cert que ho diem) als de baix!

Deixa un comentari

%d bloggers like this: