ag. 312008
 

Aquest si fa no fa és el títol d’un post publicat a Front Sight, Press i m’ha semblat tan enginyós que m’agradaria comentar-lo al blog.

El mateix autor explica que de fet s’ha decidit a escriure aquest nou article a raó dels comentaris i l’interès suscitats per un altre article seu, que “explica” la millor manera d’aconseguir fer avorrir les armes a la xicota, fills o qualsevol altra persona no iniciada en aquest món.

Tot el que diu és molt intuïtiu, però sempre va bé recordar-ho o deixar-ho escrit perquè no se sap mai, pot ajudar algú! I evidentment tot està contextualitzat als USA, i per tant magnificat.

El primer consell que dóna és no forçar la situació. No pretendre que la parella assumeixi com a seva la nostra passió. De fet això no té perquè passar; aconseguint que els perdi la por (que no el respecte) ja haurem avançat un pas de gegant!

El segon consell el trobo molt encertat: No esperis que la teva parella se senti segura amb tu i les teves armes, si tens un caràcter violent, canvis d’humor sobtats o t’enfades amb facilitat. En aquest cas és evident que no voldrà veure’t mai amb una arma a la mà!

El tercer és molt americà, i predica que no s’hauria d’utilitzar el pretext de la seguretat per aconseguir que la parella aprengui a utilitzar les armes. Per contra, és necessari aprendre a conèixer-les, perquè la realitat és que vivim en un món on les armes són una realitat i convé saber en quines situacions ens podem trobar. Evidentment això a Europa sona molt llunyà, però no és difícil d’entendre l’argument, malgrat les diferències.

El quart consell és una realitat com un temple: Insistir en el fet que les armes i el tir és un element de gaudi que ens diverteix i que podem compartir, al mateix temps que ens proposa un repte diari.

El cinquè indica que es pot utilitzar el fet que la societat actual hagi condemnat a les armes al més furibund ostracisme, les hagi bandejades dels mitjans de comunicació i convertides en tabú social, per a justament aprofitar el sentit rebel de la parella i que actuï de manera oposada al que s’espera d’ella.

Finalment, la mare dels ous; Recomana convidar la parella a venir a la galeria de tir amb nosaltres, però no quan hi hagi massa gent tirant, sinó quan puguem estar sols o gairebé, sense altres tiradors disparant al nostre costat. I oferir-li una arma de calibre petit. El calibre .22lr és ideal: És un arma “real” amb munició “real”, i no té els inconvenients dels calibres més grossos (ni excessiu soroll, ni retrocés). Podrà aprendre a disparar sense ensurts. Li podrem ensenyar la posició correcta, els moviments, el maneig de l’arma, la seguretat, la tècnica… I un cop s’adoni que domina l’arma, probablement tindrà el desig de provar altres calibres. O no. Però això no és important. Ja haurem passat un magnífic dia junts!

He amenitzat el post amb imatges extretes d’aquesta web, on en podeu trobar moltes més. Són especialment ben trobades, prova del poder que tenen als USA les armes…

  4 Responses to “Què fer quan a la teva parella no li agraden les armes?”

  1. be, ola! jeje.
    aixo em pasa una mica a mi. a la meva mare no li entusiasmen gaire les armes pero no els i te por ni res d’axo per sort. en canvi al meu pare li agraden desde petit perque ell tenia una escopeta d’aire comprimit k feia servir per matar rates o caçar algun ocellot k altre. de tant en tant fem uns trets am la meva escopeta d’aire comprimit o am alguna de les meves armes d’airsoft. pero no li agrada gaire k jugui a jocs de trets… no hi ha ki l’entengui jeje. buenu lo de portar a la familia al camp de tir es una bona idea.
    dew!! he escrit el comentari pk m’avurria probablement no t’interesi gaire el k hi ha escrit pero buenu jeje.
    dew i fins una altre

  2. No, al contrari!

    Justament aquest dijous passat estava parlant d’aquest tema al camp de tir, amb un amic i el seu pare. El meu amic té un revòlver S&W del calibre 22, i el seu pare tirava fa uns anys amb pistola d’aire. I jo els preguntava si no estaven temptats de comprar altres armes amb calibres més poderosos… i s’excusaven dient que la dona no volia veure cap arma a casa! Si no fos que no era pas la primera vegada que m’ho trobava, hauria pensat que hem prenien el pèl.

    Que un adult no pugui tenir a casa seva una arma…? És una afició com qualsevol altra, i si la seva dona no ho veui així penso que s’equivoca. Sempre es pot negociar d’augmentar la seguretat, com per exemple comprar una caixa forta, no emmagatzemar munició amb l’arma… però que en una casa on no hi ha criatures la dona encara es negui en rodó a que el seu marit/fill tingui una arma de foc, això no ho entenc de cap de les maneres.

    És qüestió de respecte, i evidentment d’extremar les precaucions. Però amb una hàbits segurs de bon principi, no té perquè haver-hi cap mena de problemes. Això si, sempre que estem parlant de persones sense cap problema mental, ni episodis de ràbia o violència. En aquest altre cas, evidentment és millor que no. De fet és millor que no se’l-s concedeixi el permís d’armes, o que se’ls retiri si és el cas. Pel seu bé i el dels que l’envolten. Però això és un altre cas.

  3. Felicitats per la pàgina!
    Sóc del parer que si a la teva parella no li agraden les armes, amb el màxim respecte has de mirar de convencer-la des del punt de vista de la seguretat.
    Ben cert és que el fet de poder veure que hi entens, que ets una persona equilibrada i que, per suposat, guardes armes i munició en llocs diferents per un major grau de seguretat, augmentaran la confiança de la teva parella vers aquestes.
    Per suposat si es té una criatura les armes han d’estar en un lloc elevat, si no tancat en una caixa de seguretat.
    De desgràcies en poder haver? Per suposat! Però adquirir uns bons hàbits de seguretat i de protecció, així com ser un bon entès en les armes asseguren una major estabilitat en l’àmbit familiar.
    Cuideu-vos i fins una altra!!
    Josep D.

  4. Gràcies! 😛

    Saps que aquest és l’article que ha tingut més visites de tot el blog? És una mica frustrant, però és així!

    Fins aviat, i bon cop de falç!

Deixa un comentari

%d bloggers like this: