set. 202013
 

Ja fa uns mesos que no sóc a la Junta del Club Andorrà de Tir de Precisió. I tot hi que costa deixar d’interessar-se pels mínims detalls de la gestió d’un Club, no m’ha costat gens ni mica deixar de dedicar hores personals a reunions de treball, ni oblidar-me de discussions estèrils amb socis especialment perepunyetes amb qualsevol aspecte que afecti (o no) els seus interessos ni tampoc -vés per on- tenir la intranquil·litat i el dubte si algun tema s’ha portat de la millor manera possible per al Club. No. Això ha estat sorprenentment senzill. Ara només tinc els maldecaps propis de la meva vida privada i professional, que al cap i a la fi són els que hem pertoquen.

 

Però un mail rebut aquest dimecres a la nit va tornar a focalitzar la meva atenció en el Club. I és que resulta que un tema cabdal per la seva supervivència com són les instal·lacions físiques on practicar l’esport del tir amenaça d’acabar amb l’únic Club de Tir existent al país.

Resulta que l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, propietari de les instal·lacions on està instal·lat el Club, exigeix un lloguer impossible d’assumir econòmicament. Les raons que esgrimeixen són irrefutables, i és que proposen que el Club de Tir pagui el mateix import per metre quadrat que paguen altres clubs esportius pel lloguer de les seves instal·lacions, per evitar situacions de greuge comparatiu. Existeix però una lleugera diferència, i és que mentre altres clubs utilitzen tota la superfície útil per a les seves activitats, un club de tir ha de tenir molts metres perduts per a posar distància entre el lloc del tirador i l’indret on hi ha la diana. De fet, la gran majoria de metres són espai buit.

Tampoc no sembla afectar la seva decisió que el Club NO disposa de cap subvenció estatal ni comunal per al seu funcionament, només una ajuda per a sufragar part de els despeses ocasionades en motiu de la tirada internacional que s’organitza cada any (i que rep el nom de Tirada Festa Major d’Andorra la Vella, justament per homenatjar l’ajuda rebuda).

Sembla oblidar, justament la majoria que hi ha al capdavant del Comú, de tendència política socialista, que un Club sense ànim de lucre de les dimensions del nostre no obté uns ingressos extraordinaris amb les quotes dels socis, que permetin fer-se càrrec de la il·luminació del local (tancat, per cert), la calefacció, la factura del telèfon i el sou de la única persona assalariada que ja podeu imaginar que no és ni tan sols comparable a la mitja més baixa dels assalariats del país. Tot per dir que si el Club disposa actualment d’algun diner és per a poder-lo dedicar a la promoció i a la organització d’activitats, mai remunerades per a cap dels seus participants ni organitzadors.

I tot hi els esforços per a establir ponts de diàleg, trobar solucions i aconseguir salvar el Club, des del Comú s’entesten a fer-lo desaparèixer, i això que és únic al país. Històric.

Lamentable.

I deixar sense possibilitats legals a varis centenars de socis per a practicar un esport que és necessari per al país, penso que és encara més lamentable, quan s’estan dedicant diners públics a bestieses que prefereixo no deixar escrites. Els esforços per a optimitzar els recursos sempre van dirigits als altres, mai es miren d’aplicar a un mateix.

Donat que la decisió de no renovar el contracte sembla ferma, només queda pensar si hi ha un futur, i si la resposta és afirmativa, mirar de trobar camins alternatius al que ha existit fins ara.

Una possible solució seria cedir l’ús d’algun terreny comunal per a l’activitat del tir. I si no és amb aquest Comú, s’haurà d’iniciar converses amb els altres comuns per a proposar el projecte, únic, de disposar d’un Club de Tir Nacional.

En fi, tots els socis estem convocats a assistir a la reunió extraordinària on l’actual Junta exposarà aquest tema. I segur que també hi trobarem els especialistes en criticar la feina feta sense entendre que la remuneració econòmica o en espècie que percep l’actual i les anteriors Juntes directives és igual a #0,00€# i que fan la seva feina, amb més o menys encert simplement per amor a l’Esport, al Tir i al País.

  5 Responses to “La (més que probable) desaparició d’un Club”

  1. Noi, sí que em sap greu.

    Espero que podeu trobar algú que us pugui facilitar un espai prou interessant per poder seguir practicant el tir i mantenir el club viu.

    Ànims i endavant!

  2. Un tema fotut que el mateix Govern o Comú es negui a facilitar les coses per a practicar un esport…
    Els tiradors esportius i afeccionats a les armes, estem condemnats a patir els prejudicis que els no practicants ens imposen, tot per ignorància, doncs no deixa de ser un esport com un altre, reconegut a nivell olímpic internacionalment… Una llàstima que a Andorra hi posin tantes pegues per que els ciutadans que ho desitgin puguin practicar l’esport del tir. Tampoc crec que facin un bé als armers del país, doncs si no hi ha camp de tir, penso que això farà reduïr encara més les vendes d’armes i municions, sense parlar d’accessoris, a les armeries andorranes…
    Sigui com sigui us desitjo sort i que ben aviat pogueu trobar unes bones instal·lacions per practicar el vostre esport preferit.
    Ànims!

  3. Salut Ivan! Ara com ara tot segueix igual, fa temps que no vaig a tirar però el Club encara es manté viu, potser agonitzant, però viu. El problema són les importants despeses que s’han de cobrir, i això definitivament farà que el Club tal hi com el coneixem ara acabi desapareixent, o augmentant les primes d’una manera prohibitiva per a molts. No ho sé, ja es veurà.

  4. Jordi, ara ja no estic directament implicat amb el Club i per tant no sé si han fet avenços en alguna direcció, però a Andorra on el terreny val el seu pes en or… molt hem temo que quan hi hagi un desenllaç no serà precisament feliç per als tiradors!

  5. És clar, es que Andorra és com la petita Suissa dels Pirineus… 🙂 Potser haureu de fundar un nou club en terres franceses, o catalanes… O afegir-vos a les instal·lacions ja existents d’algun club francès o català que us quedi raonablement a prop… Tot i així seria una verdadera llàstima que l’ùnic club del país desaparegués… I un greu error per part del Govern d’Andorra de permetre-ho.
    Tots els esports són un bé cultural, i això també engloba l’esport del tir, per suposat! I el que sigui capaç de dir el contrari és que no en té ni idea d’història i cultura esportiva…
    En fi, sigui com sigui us envio bones vibracions perque tot se solucioni d’una manera satisfactoria per al club i els seus socis.

    Salut i bons trets per als companys andorrans! 😉

Deixa un comentari

%d bloggers like this: