ag. 272014
 

Segur que aquesta notícia ho és pel simple fet que ha sortit a la llum; a youtube es pot veure el vídeo (tallat en el moment més escabrós, no us espanteu ni us feu il·lusions…), les xarxes socials en van plenes i els diaris locals i nacionals americans se n’han fet ressó (fins-hi tot l’Ara!!). Hi ha molts punts a discutir sobre el perquè s’ha produït aquest fet tant lamentable.

Però per aquells que encara no sabeu de què parlo, perdoneu, us en faig cinc cèntims: Una família novaiorquesa (a Manhattan està prohibida qualsevol relació amb les armes de foc si no formes part de l’exèrcit o de la policia, i encara) en una estada a Arizona, terra àrida i bressol de pistolers per excel·lència (amb perdó de l’estat de Texas) ha decidit fer una parada a Last Stop, una espècie de cau refugi enmig del no res on s’hi pot menjar, gaudir d’excel·lents vistes al desert i… practicar el tir amb armes absolutament prohibides al 99% dels països del món. No hem malinterpreteu, jo sóc el primer que pagaria una quantitat raonable per poder disparar amb aquestes armes, per poder sentir la sensació de tenir-les entre les mans. Però allà no hi deu haver cap mena de limitació, ja que pel que sembla els infants menors d’edat també poden disparar, després de passar per caixa. I això és el que ha fet aquesta família de Nova York. La seva filla de 9 anys ha volgut provar les armes que tantes vegades es veuen a les pel·lícules, i concretament el vídeo que us he linkat més amunt mostra com un instructor de tir del mateix camp dóna instruccions a la nena.

 

La desgràcia succeeix quan aquesta nena, suposadament inexperta en el maneig de les armes, no només es limita a disparar trets de manera intermitent sinó que manté el dit apretant de manera constant el gallet. L’arma, una Mini-uzi (o micro-uzi, no n’estic segur) totalment automàtica, fa reaccionar la nena com marquen les lleis de la física, i és que perd totalment el control, elevant l’arma i desplaçant-se cap a la seva esquerra, amb la mala sort que l’instructor no té temps de corregir res, i rep com a mínim un impacte directe al cap.

Ja he comentat que el vídeo no mostra el moment precís de l’impacte, i certament no tinc cap necessitat de veure’l.

Podem extreure de bones a primeres algunes conclusions, d’aquelles tant fàcils de convenir quan coneixem tota la història i estem tranquil·lament assentats darrera la pantalla de l’ordinador.

Primerament, són armes amb un poder destructor colossal. Així com no hi ha cap inconvenient en disparar qualsevol tipus d’arma sempre que estigui en un terreny absolutament controlat i minimitzem els riscos de prendre mal, tant de l’usuari com de qualsevol passavolant que pogués interferir inadvertidament en la línia de tir.

Però és força arriscat deixar que un menor pugui interactuar amb elles. Estaríem d’acord que sota la supervisió d’un adult responsable no hi hauria d’haver problema, però els fets demostren que els accidents es poden produir en qualsevol circumstància, per molt controlat que estigui tot plegat. En aquest cas, s’ha unit un tipus d’arma força lleugera, la seva capacitat de tir en mode automàtic i la inexperiència i poca força física de la nena. Potser l’instructor podia haver previst la situació i col·locar-se darrera la nena per corregir la trajectòria de l’arma, però tot passa tant depressa que no hi ha temps de res.

Suposo que aquest fet tant luctuós servirà per encendre més els ànims dels 2 bàndols enfrontats per les armes que hi ha en aquelles contrades. Descansi en pau, i que la nena i els seus pares pugin d’alguna manera superar aquest mal tràngol que han hagut de protagonitzar.

 

Font: Reuters

 

  3 Responses to “Instructor de tir mort a Arizona”

  1. Hola Jaume.
    Ja feia temps que no seguia el teu interessant blog de les armes en català, i com que avui hi torno, m’agradaria fer un comentari sobre aquest succès, amb el teu permís.
    El tema de les armes als EEUU em sembla que en moltes ocasions se’ls escapa de les mans als propis ianquis, sobretot en quan a reglamentació i legislació, i ja se que el govern no en pot fer més per estar fortament pressionat i condicionat per la gran indústria armamentística d’aquell país, la NRA, i companyia, però com a mínim les normes bàsiques de seguretat i sentit comú haurien de ser molt més restrictives, doncs veig una barrabassada molt gran que els nens puguin fer anar armes considerades de guerra en la majoria de països del món.
    Igual que per poder beure alcohol a la majoria dels estats cal ser major de 21 anys, doncs també haurien de fer el mateix per l’ùs i la tinença d’armes, establir-hi per llei una edat mínima. I estaràs d’acord amb mi que és una irresponsabilitat molt gran donar-li una arma de foc a un nen, i molt més si aquesta arma és automàtica com és el cas que ens ocupa. Així mateix també trobo massa irresponsable llogar una arma automàtica a qualsevol, com si es tractés d’un simple scooter o potser una bicicleta. No entenc com poden estar tant segurs que una persona que pugui tenir un possible transtorn mental, etc., no pugui arribar a obrir foc contra tot el que es mou en un lloc d’aquests de “Bullets & Burgers” per posar un exemple. Simplement perque la seva 2a esmena els permet tenir armes, les tenen, les fan servir sense saber-ne, i pateixen els accidents mortals que cada any s’enduen milers de persones als EUA.
    Veig totalment necessari revisar les lleis sobre armes als EUA, però sobretot la obligació d’assistir a un curs de seguretat i funcionament de les armes de foc per a tots els nous compradors d’armes, i així evitar aquest alt índex d’accidents al cap de l’any.
    I per últim recordar que els hem d’agrair precisament als ianquis, que en la majoria d’armes de foc hi hagi el típic grabat de “Warning: Read the manual before use” i que els disparadors de les mateixes vinguin de fàbrica amb una duresa a prova d’idiotes, qüestió que va fer perdre nombrosos pleits a la indústria de les armes per accidents protagonitzats per ignorants o idiotes, que fan servir les armes com el que fa servir una sabata…

  2. És un tema espinós. L’Obama prou que s’hi ha volgut enfrontar però hi ha un lobby massa poderós amb uns interessos econòmics brutals que no li ho han permès. Des de la nostra mentalitat europea és fàcil veure com una animalada que hi hagin un accés tan directe a les armes. Però és clar, és que hi ha un sector molt important de la població que no vol ni sentir a parlar d’una reglamentació! No deu ser fàcil, vistes les reaccions d’uns i altres. Per una banda sovint penso que tenen molta sort de poder viure amb una llibertat tan gran, però quan surten tots aquests tiroteigs en indrets públics com universitats o la mateixa cursa de Boston… buff. Potser estem massa acomodats, però prefereixo acostumar-me a portar les armes en una caixeta al cotxe i descarregades que portar-la al cinturó i estar pensant a cada instant si aquell que s’atansa pel costat et traurà una arma com la teva i us haureu d’enfrontar a trets…!

  3. Totalment d’acord, Jaume. Deu ser vertaderament esgarrifós no poder anar pel carrer amb la tranquil·litat amb la que estem acostumats als països europeus, tota l’estona pensant si et sortirà un sonat i et buidarà el carregador al cotxe o sobre la teva familia… El control sobre les armes és necessari, però les comparacions entre Europa i els EUA sobre les respectives normatives és radicalment oposat. Que per cert, voldria comentar que una nova llei espanyola amenaça els aficionats a les armes antigues i/o de pòlvora negra, doncs els de “verd” (Men in Green :D) pretenen pul·lir-se l’autorització tipus ‘AE’ de manera fulminant, o sigui que com no fotem el camp de les Espanyes, als catalans ens la fotran encara més amb l’afició de les armes… Esperem que quan declarem la independència podrem gaudir d’una normativa més permisiva, i anar a comprar a Andorra de manera més legal… jeje! 🙂
    Jo sempre somio amb el reglament suís, però és clar, potser és somiar massa… 🙂

Deixa un comentari

%d bloggers like this: