des. 192014
 

Ja fa un temps (el 4 de gener del 2009!!) vaig escriure un post sobre la pólvora negra, per posar en guàrdia a qui no estés un mica familiaritzat amb aquests temes. Curiosament fa una setmana algú molt proper hem va preguntar si en un revòlver d’avantcàrrega podria utilitzar pólvora Vectan que tenia guardada per casa… Aquestes coses passen i són normals quan un no es passa el dia a dia amb les armes! Evidentment l’esglai va ser majúscul, i seguidament li vaig explicar com en són de grans les diferències entre les dues pólvores.

I fa un parell de dies repassant ràpidament els blogs d’armes que acostumo a mirar (encara que no escrigui massa, continuo estant una mica “al loro” del que es cou) vaig veure una publicació del blog AccurateShooter.com on explicaven JUSTAMENT el que va passar realment a algú que no només va utilitzar la pólvora que no era, sinó que en va patir les conseqüències directament. Un parell de dits amputats. Probablement ferides diverses a la cara i als braços (les cames i la resta del cos amb sort no hauran patit danys). Eixordat segur. I espantat, atordit i sorprès. El dolor, la frustració, la incredulitat i l’acceptació dels fets hauran vingut després.

Es que és impressionant i gairebé caldria que tothom ho veiés amb els seus propis ulls, el dany que pot fer una explosió amb només 1 gram de pólvora blanca (sense fum – smoke less) comparada amb un gram de pólvora negra. Res a veure. La pólvora negra és un petard. La blanca una bomba!

(després he vist que la publicació original provenia de l0inefale The firearm Blog, d’on he pres la foto)

  7 Responses to “Perills de confondre els tipus de pòlvora”

  1. Hola altra vegada Jume.
    Donc si, realment la diferència de les pòlvores és impressionant, així com entre les modernes d’arma curta i les d’arma llarga, els diferents tipus de granulat i mides, les velocitats del cremat, els iniciadors… És tot un món que cal tenir molt en comte a l’hora de fer servir les armes i recarregar munició per a elles. Penso que, a part de l’obligació a la que ens sotmeten els reglaments d’armes, i desconec el reglament andorrà, cal dir que el reglament espanyol obliga al recarregador de cartutxeria a cursar un curs sobre recàrrega, amb la seva corresponent part teòrica i pràctica, i a superar les proves que s’hi fan. Cal estar doncs preparat i molt sensat a l’hora de recarregar cartutxeria metàl·lica i/o semi-metàl·lica, tan en l’aspecte tècnic com el mental i de concentració. No només podem prendre mal nosaltres mateixos, si no que podem ferir a terceres persones que res tenen a veure amb el nostre error o accident, pel que derivaríem en una responsabilitat civil seriosa de la que ens hauríem de fer càrrec al moment.
    Com tu bé ja saps, Jaume, abans de posar-nos a remenar armes i fer experiments, hem d’estar ben assessorats i informats, i per això podem emprar l’experiència dels tiradors més veterans que sempre estan disposats a donar-nos un cop de mà si cal, i a l’hora, nodrir-nos amb els manuals i guies de recàrrega, així com les diferents taules de recàrregues que els diferents fabricants de pòlvores posen a lliure disposició dels usuaris de les mateixes, i que esdevenen el pilar fonamental per començar a recarregar amb seguretat i bons resultats. Una altra cosa és, que sempre passa, aquells que per ser més agoserats o fins i tot ignorants, es dediquin a fer experiments sense cap tipus de control ni supervisió, sense coneixements ni experiència, aquells que acaben de començar i fan proves sense saber ni perquè ho fan. Doncs és per aquests experiments que venen els accidents i se’n deriven greus ferides i fins i tot la mort.
    Igual que les armes, trobo que les pòlvores han d’estar control·lades per a la pròpia seguretat dels recarregadors i tiradors, doncs imagina’t que en el cas que exposes del company que vas assessorar, simplement ho hagués fet sense preguntar. Els resultats haurien sigut catastròfics, com a mínim materialment parlant, i després potser s’haurien hagut de lamentar unes ferides greus o no…
    De vegades ens queixem que les armes i les pòlvores i municions estan massa control·lats, però és que hem d’entendre que en la majoria de les lleis es fa per al nostre propi bé i la seguretat pròpia i dels altres.
    Per posar un cas, que és el que sempre surt quan es parla del tema en el club de tir de Barcelona, us parlaré d’un tirador i recarregador veterà que a l’hora de recarregar munició per a un fusell de forrellat, del que ara no recordo el calibre ni el fabricant, es va confondre de pòlvora i va emprar pòlvora d’arma curta, crec que Vectan BA9, per a omplir els cartutxos, error que per sort només va pagar amb una reventada de la recambra del fusell i la inutilització del forrellat que també en va sortir mal parat. No cal parlar de l’ensurt del tirador i els presents al camp de tir, i de la sort que van tenir de no resultar-ne ferits. Segons diuen el tirador va estar una bona temporada sense anar a tirar i molt més temps sense recarregar ni un sol cartutx…

  2. Bon post i bon avís, però cal tenir en compte que la pólvora negra es més delicada que les pólvores modernes sense fum.
    És molt més sensible a la calor, espurnes i fins i tot a l’electricitat estàtica.
    La pólvora sense fum crema, la pólvora negra explota.
    Conclusió: mai fer experiments, molta precaució sempre, i si no ho tens clar, pregunta.

  3. Il·lustració:

  4. Jo també conec més d’un cas com el que exposes… suposo que passa a tot arreu! A Andorra no hi ha legislació específica sobre què es pot fer amb la recàrrega. I de fet jo crec que és el millor. Si ens comencem a enfarfagar de legislació per tot i per a tot, al final els mecanismes de l’estat han de ser tant grans que acaben ofegant tota l’economia. Diferent seria que fos un problema la recàrrega, però som 4 i ja ens en cuidem prou de formar-nos, encara que sigui de manera autodidacta! A Espanya i a Catalunya trobo que hi ha molta mania a voler-ho controlar tot, a posar normes a tot arreu i no dic pas que de vegades no sigui necessari però sovint enlloc d’ajudar el que fa és empitjorar les coses. És com anar al metge o preguntar al farmacèutic. Se suposa que el metge és molt millor, però senzillament la majoria de les vegades en podem tenir prou de fer una petita consulta al farmacèutic de confiança. I si és necessari, ell mateix ens dirigirà cap al metge. En recàrrega igual, jo vaig començar amb les indicacions dels meus armers de confiança (l’Armeria Dolsa, davant del Pyrenées) i amb el llibre del Malfatti llegit i rellegit. També tenia apamats tots els blogs, fòrums i taules de recàrrega de les meves pòlvores. I quan ho tens tot digerit (i creus que ho has entès tot) és quan t’hi llences. I amb compte, perquè com bé dius un error el pots pagar molt car! Per cert, BON NADAL A TOTS!!!

  5. Per cert… un vídeo molt instructiu!

    No sé si existeix alguna cosa amb pólvores europees? Tipus com crema la Ba9, Ba10, Sp3… de Vectan, o les de Vihtavuori!

  6. Ben resumit! 😉

  7. Bona tarda Jaume,

    només he vist videos amb pólvores americanes, que aquí ni es troben. (Si busques a Youtube “powder burning rate”). Tambè tinc el Malfatti, està molt bé.
    Un altre molt bó és el “Guide pratique du rechargement”, d’Alain F. Gheerbrant.
    (http://www.amazon.fr/Guide-pratique-rechargement-Alain-Gheerbrant/dp/2914205724)
    Jo el vaig comprar a l’Armería Andorrana fa un parell d’anys.
    Ara està esgotat a tot arreu, i malgrat que l’autor va morir fa un parell de mesos, la segona edició sembla que ja està a punt i ha de sortir durant el 2015.

    Cordialment,

    Gerard.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: