febr. 052017
 

Casualment estava llegint un article del Coronel de l’exèrcit francès Michel Goya en que teoritza una mica sobre la presència militar des del 1986 al territori francès, fent-se ben visible i amb tot l’armament lleuger equipat, i l’enllaça amb la darrera de les actuacions en què els soldats desplegats s’han vist immersos (als voltants del museu del Louvre, prop de l’entrada principal, un assaltant armat amb ganivet ha provat de tenir el seu moment de glòria). Comenta les poques probabilitats que té tot aquest desplegament d’impedir un atac terrorista, tot hi que també reconeix que la sola presència múltiple de soldats armats al carrer pot haver desanimat més actes terroristes similars o més importants. Evidentment no passa de llarg del cost econòmic que representa aquesta presència massiva i remarca que més aviat es tracta d’una acció política que les tropes encara no s’hagin desmobilitzat.

Tot l’article trobo que és molt interessant de llegir, i és senzill de seguir-ne el fil i d’entendre els conceptes, però el que més m’ha cridat l’atenció es troba en un dels paràgrafs finals, quan esbossa la idea que els estats ja no tenen la capacitat de protegir els seus ciutadans, i per tant deixa anar la idea que potser s’atansa el moment de plantejar-se que els ciutadans (alguns elegits, no la totalitat de la població) obtinguin autorització de port d’arma. Fixeu-vos bé que no proposa la idea de manera directa ni massa planera, més aviat la deixa anar com qui no vol la cosa, i és que França no és precisament massa liberal en el tema de les armes! Fa molt anys que aquest és un tema candent als Estats Units d’Amèrica, on hi ha posicions francament enfrontades. No crec pas que arribi a les nostres contrades, però potser assistim a l’inici del debat?

 

  2 Responses to “Operació Sentinella, a França… i les seves implicacions”

  1. Hola Jaume. Salutacions des de Barcelona.
    Doncs si que es ben estrany que el coronel hagi insinuat la idea que alguns civils se’ls autoritzi a dur armes de foc per a defensa, quan precisament s’està lluitant a nivell europeu per limitar la tinença d’armes als civils, i encara que sigui del tot lògic i pugui arribar a ser efectiu, com per exemple es va demostrar als EUA, crec que, per que un militar proposi la idea cal que el govern l’acabi aprovant, cosa que veig molt complicada si no impossible, doncs ja hem pogut veure com han reaccionat els governs europeus i el propi parlament europeu davant l’amenaça terrorista: Mirant de desarmar els posseïdors legals d’armes arreu de la UE… una mesura totalment estúpida i innecassària, i possiblement contradictòria i contraproduent, pero això és el que pretenen els politics europeus, desarmar la gent i deixar-la indefensa… En fi, patètic com a mínim…
    Sort en tenim a Europa de Firearms United que lluita pels drets i llibertats del posseidors d’armes si no, segurament ja se n’haurien sortit amb la seva aquests lliberticides…
    Respecte als atemptats succeÏts sobretot a França, penso que alguna cosa està fallant, i pot ser els primers atemptats no es podien evitar, però a Niça per exemple, quan s’estava en alerta màxima, deixen desprotegida tanta gent que evidentment estava en perill?? No s’enten!! Crec que s’haurien d’haver depurat responsabilitats i hauria d’haver dimitat molts dirigents, i potser fins i tot el primer ministre, doncs no va ser capaç de protegir els seus conciutadans…

  2. Gràcies per comentar Ivan! La idea a mi m’agrada però no m’entusiasma… en l’hipotètic cas que una proposta així tingués recolzament polític i social, caldria veure quins filtres es consideren vàlids per a acceptar una persona sense formació militar ni policial com a portadora d’arma en un ambient pacífic… Si ara ja tenim molts policies i soldats que porten armes i no estan en òptimes condicions psicològiques (per haver sofert atacs, per haver-se afrontat a situacions per a les quals no estaven preparats, o per a les quals difícilment ho pot estar ningú o senzillament perquè són persones desequilibrades que mai haurien hagut d’haver accedit a un lloc similar)… imaginar-se personal civil armat pel carrer és francament una idea que a mi hem costaria molt d’acceptar, imagina’t per a la resta de la població, majoritàriament contra les armes!

    A l’article original hi apareixen alguns comentaris molt interessants que plantegen el mateix dilema que tu esmentes, i que van en la mateixa línia de pensament… quan comentes que justament la idea imperant a Europa és exactament la contrària. Potser les circumstàncies no són les ideals ara mateix, però us quants atemptats més com els ocorreguts a França i la mentalitat de la població podria capgirar-se totalment. I els polítics haurien de seguir.

    Respecte als atemptats recents, de Niça o de Bataclan, difícilment una cosa així es pot evitar. Sobretot el de Niça, perquè pot ser l’actuació d’un sol individu molt motivat que no necessita cap infraestructura especial per a cometre l’atemptat. Possiblement només es podria haver detectat un cas així espiant les connexions a llocs islamistes, espiant les comunicacions o interceptant missatges, trucades telefòniques o similars. I mentre tinguem lleis tan restrictives amb la intimitat i la protecció de dades, la policia i les unitats d’intel·ligència tenen una mà lligada a l’esquena. Mala peça hi ha al teler! Perquè és l’etern dilema… es prescindeix de la intimitat per aconseguir més seguretat, o la seguretat no es pot obtenir a canvi d’aquesta intromissió en la vida privada de les persones? Són temes complicats!

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

(required)

(required)