set. 152008
 

Aquest diumenge vaig anar a la tirada en Estàndard que s’organitzava al Club. I va resultar que puntuava per al Campionat d’Andorra (que no acabo d’entendre perquè el Campionat d’Andorra està composat d’una sola prova de cada modalitat…!). Resulta que per a facilitar la participació, es pot competir el dissabte a les 16:30 o bé el diumenge a les 10:30. Jo vaig anar-hi el diumenge, no per ganes de llevar-me d’hora, sinó perquè el dissabte m’era totalment impossible d’anar-hi.

Vam començar una mica tard, i va resultar que érem poquets (per variar). Jo només tenia un objectiu, que era arribar als 500 punts (de 600) per a canviar de categoria i competir en 2a… que de fet és on hi ha més competència perquè és força difícil arribar a 1a, i perquè qualsevol amb una mica de traça i d’entrenament pot arribar a 2a. Ho sigui, que a 2a ens trobem gairebé tots, com en un embut.

La meva lamentable actuació va fer que no només no aconseguís el meu objectiu, sinó que a més quedés força per sota de la meva darrera puntuació -506-! (que sense ser cap meravella, m’omple d’orgull). I això que vaig anar-hi equipat com un campió, amb les bales super-mega-poderoses i precises de la Eley, les Tenex. Però com a conclusió està clar que el 95% dels resultats depenen del tirador. El 4% de l’arma i l’1% restant a altres, com les bales, la roba, les sabates, les ulleres…

Hem pregunto què hagués passat si enlloc de les Tenex hagués utilitzat les bales de “batalla” que utilitzo per entrenar… probablement exactament el mateix que amb les de competició!

Per acabar-ho d’adobar vaig haver de tirar amb uns cascs insonoritzadors del Club, ja que els meus es van quedar a casa dormint. Però no pretenc espolsar-me les culpes! La culpa d’aquests resultats és meva per a no entrenar prou.

Com sempre, vaig anar apuntant els punts a la PDA, i el resultat va ser aquest:

Campionat Andorra Estàndard 14-09-08
10 9 8 7 4 38
10 9 6 6 7 38
10 9 8 8 7 42
10 10 9 9 7 45
10 9 8 9 7 43
9 8 7 6 5 35
9 9 8 7 6 39
10 10 9 9 7 45
9 9 9 7 5 39
10 9 9 7 6 41
9 9 9 8 7 42
8 7 4 6 5 30
477

No tinc captures de les dianes perquè es van anar posant pegats per a tapar els forats i hauria estat una mica lleig visualment, però és que tampoc gosaria posar-les!

En resum, el meu objectiu continua essent:

– Pujar a 2a categoria abans de final d’any (no hauria de ser tant difícil!)

La propera setmana es competeix en gros calibre. Dubto que hi vagi si no he pogut fer bales del 38WC, i dubto que en pugui fer si no arriben les puntes a les armeries!

  2 Responses to “Campionat d’Andorra. Modalitat Estàndard”

  1. Hola Jaume.
    Veig que, pel que dius, la normativa de les armes i les categories de tirador a Andorra, són força diferents de les espanyoles, si bé no entenc això de passar a 2ª categoria, doncs a nosaltres si sóm de 3ª categoria, nomès se’ns permet de tenir una sola arma curta o llarga guiada amb la llicència F (d’associats a federacions de tir) i pel que veig, tu en tens com a mínim 3, i pel que he entès, ets de 3ª categoria, oi? M’agradaria que m’expliquessis com funciona això a Andorra, a veure si al final hauré de demanar la nacionalitat andorrana! 🙂

    Salut
    Talivà

  2. ;-P

    Home, doncs sàpigues que seràs benvingut si decideixes canviar de nacionalitat! En conec més d’un i de dos que mentre no puguin tenir la nacionalitat catalana, prefereixen tenir l’andorrana…

    A veure, per començar pensa que aquí no tenim res tant ben muntat com teniu vosaltres, no tenim àrbitres oficials reconeguts, ni una legislació específica… ho sigui si deixem de banda el Decret sobre possessió, ús i circulació d’armes, de 3-7-89 (http://andorratir.org/arxius/Decret%20armes.pdf) ben poca cosa (per sort per a nosaltres) més tenim.

    I dic que és una sort perquè veient els sonats que hi ha per tot arreu, i els polítics que bé que també ho semblen, al final el tema de les armes acabarà ben malament per als qui en som aficionats.

    Pel que tinc entès, el tema de les categories a Andorra hauria de funcionar si fa no fa com amb vosaltres, però segurament més d’estar per casa: A Andorra, independentment de la teva qualitat com a tirador, pots tenir en propietat fins a 5 armes curtes, 2 de gros calibre i 3 del 22lr, o bé 3 de 22lr i 2 de gros calibre, a combinar com vulguis.

    Tenim el permís de port d’arma, el de llicència esportiva 1 i 2 (gros i petit calibre), el de rifle i el d’escopeta (potser algun mes que ara no recordo).

    El tema de les categories és merament esportiu, no té cap incidència sobre el número d’armes que pots adquirir. Bé, dic mentida, si que té referència, però a un nivell força alt: Si demostres que has competit (i suposo que fet una puntuació foça alta) internacionalment, , pots tenir més armes, però el detall es troba al decret, com que a mi hem queda lluny no ho tinc massa fresc.

    Creu-me, de moment Andorra és un paradís per als amants de les armes, almenys si ho comparem amb els països veïns! I amb això no vull pas dir que sigui senzill d’aconseguir-ne (la policia fa una investigació de cada un dels “postulants”, una investigació exhaustiva), però diguem que és un camí menys emboscat.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: