març 022008
 

Darrerament hem porta de cap un problema de sobrepressió que estic tenint amb les bales recarregades del calibre 357 Magnum.

Qualsevol sobrepressió és important, i no es pot prendre a la lleugera.

Mentre utilitzava la pólvora marca Vectan Ba9, amb la dosificació adequada pel tipus de punta i el pistó que hi posava, tot anava de perles.

Disparava unes bales fantàstiques, que donaven una bona impresió de sortida, i hem permetien fer uns blancs més que acceptables per tractar-se d’un calibre bastant potent.

Recentment, però, vaig adquirir a l’Armeria Dolsa d’Andorra la Vella (al 1r pis de l’edifici que està situat davant dels Grans Magatzems Pyrenées) una nova pólvora, també marca Vectan, però aquesta vegada la SP3.

Teòricament, dins de la marca Vectan és la més adequada per al calibre 357 Magnum, però a mi de moment no m’està donant bons resultats:

Per començar, i molt més important que la resta de motius, és els problemes de sobrepressió que m’està donant. La vaina per al calibre 357 Magnum, que és uns 3 mil·límetres i escaig més llarga que la del calibre 38 special, va completament plena de pólvora, de dalt a baix, i el fet de no tenir gens d’espai per a la correcta combustió dels gasos potser provoca que la vaina, un cop disparada, presenti prop de la base un collar més ample que la resta de la vaina, el que fa que sigui de difícil extracció, i al mateix temps queda inutilitzada per a posteriors recàrregues.

Un altre dels punts foscos que tinc és que el llibre del Malfatti hem dóna exactament les dosificacions per a SP3 exactes que jo utilitzo (17,3 i 17,7 grains exactament, per una punta de 158 grains). I totes dues hem donen sobrepressió.

El tercer punt de la discòrdia vé pel fet que jo, més papista que el papa, he pretès utilitzar enlloc de pistons normals com els que utilitzava abans (CCI 500 Sp) n’hi he posat uns altres, marca Winchester WSPM, és a dir, MAGNUM, que teòricament han de ser perfectes per al calibre que tracto.

Finalment, el quart punt que no m’ha agradat ni mica ni gens són les restes que queden al canó del meu Colt Phyton de 6″, restes que hem queden inevitablement tant en una dosificació com en una altra, i que no hem passava amb la Vectan Ba9.

No hem dono pas per vençut, però en recàrrega de vegades les coses es compliquen fins a límits insospitats. Miraré de publicar fotos de la sobrepressió, per a que vegeu el problema quin és, i com queden d’aixafats els pistons Magnum un cop disparats.

Amb aquestes coses cal anar sempre amb molt de compte, i sempre, tant mentre recarreguem com mentre disparem, portar ulleres de protecció. No seria la primera vegada que revòlvers o pistoles queden inutilitzats per utilitzar una càrrega inadequada… I això encara rai, mentre no es produeixin danys personals!

Deixa un comentari

%d bloggers like this: