des. 292008
 

Darrera aquest curiós nom s’amaga una pràtica iniciada per l’exèrcit indi durant la dominació britànica de la India, cap al 1890, concretament a l’arsenal que li va donar el nom, Dumdum, a l’oest de Bengala.

El resultat és que per aconseguir uns efectes més devastadors en el calibre aleshores emprat, el .303 British, els soldats van tallar la punta per a donar-li més superfície d’impacte en uns casos, i en d’altres van marcar profundament la bala en forma de creu, amb l’objectiu de debilitar el cos de la punta i aconseguir que en el moment d’impactar la punta es disgregués, trencant-se en molts casos i en d’altres separant-se l’ànima de plom de l’envoltori metàl·lic, provocant ferides tan sobredimensionades i terribles que al cap de poc a la Convenció de la Haya de 1899 van ser prohibides per al seu ús durant els conflictes armats. Els remanents de la munició que no havia tingut temps de ser emprada es va dedicar a usos d’entrenament, a partir d’aleshores.

Des d’aleshores, fer un tall ben profund a la punta de la bala per aconseguir aquests efectes tan devastadors és una mena de llegenda urbana, pero que en aquest cas no té res d’invenció: Si bé és un mètode efectiu d’augmentar considerablement el dany inflingit a l’objectiu, també és cert que és molt dificultós realitzar aquestes marques a les bales, que està prohibida la seva utilització en entorns reals i que s’aconsegueix un efecte similar al que s’aconseguiria amb les bales “hollow point” o “soft noise” (bales de punta buida o de punta menys dura que la resta), altrament també prohibides en el nostre pais, i encara més per a la població civil.

Podeu documentar-vos més extensament visitant els següents enllaços, d’allò més interessants, sobretot l’estudi totalment amateur i apassionat de The box O’truth.

Més informació:

The Box O’Truth

Municion.org

Wikipedia

Deixa un comentari

%d bloggers like this: