ag. 302009
 

En una etapa de la vida en que estic compaginant la meva afició per les armes amb una preciosa princesa d’encara no 1 any hem resulta curiós trobar articles com el que desde Bebés y más tracten. En aquest post parlen de les 3 principals postures que adopten els pares respecte als jocs bèlics (entenc pistoles, escopetes, espases, punyals…) que deixen practicar als seus fills.

Podriem dir que identifiquen una escala de la menys a la més permissiva, i es que la primera actitud defineix una negació total i absoluta per a tot allò que tingui a veure amb les armes, la segona és més laxa i “permet” decidir als petits si volen o no incorporar les armes als seus jocs, i la tercera incita activament els petits a aprendre el maneig de les armes que tinguin a l’abast.

Trobo que és un post molt interessant i segurament a mi no se m’hagués passat pel cap de tractar-ho al blog, però és evident que la societat on vivim identifica les armes amb mort i destrucció, quan no necessariament és així. Serà interessant seguir els comentaris que en faci la gent.

No cal dir que conec bé totes tres postures, com segurament la majoria dels que llegiu aquest blog, i per això hem xoca moltíssim que es faci una analogia absolutament directa entre una pistola làser de la guerra de les galàxies, una espasa romana o un rifle winchester amb un nen a qui es fonamenten actituds com l’agressivitat o la violència. És fins-hi tot difícil d’acceptar que hi hagi qui pensi així! Des del meu punt de vista és força reaccionari voler privar l’infant de jocs potencialment violents que l’ajudaran a desenvolupar-se com a persona. Si seguim per aquesta línia, probablement els pares que defensen la primera actitud (el NO rotund a deixar jugar els seus fills amb joguines bèliques) no els permetran llençar tampoc pedres al riu, ni tirar amb rifle a les firetes ni disfressar-se de Zorro per carnaval. Cadascú té la seva manera d’educar els propis fills, però no estic segur que aquesta sigui especialment protectora per al seu bon desenvolupament.

La segona actitud segurament és la més assenyada, ja que deixa a l’infant la decisió de triar els jocs que prefereixi. Ull! Que els pares són els pares i han de vetllar per la correcta educació que brinden als seus fills, tampoc seria recomanable que al nen que vol jugar permanentment a lladres i serenos no li brindem altres opcions que el puguin captivar igualment!

La tercera actitud segurament queda emmarcada en un territori com els USA, amb l’accés a les armes totalment obert. A Europa es podria equiparar amb un nen a qui se’l convida a iniciar-se en el tir esportiu, duent-lo a campionats, celebracions locals i a practicar al camp de tir amb persones que li poden ensenyar per començar les normes bàsiques de seguretat, i després una bona posició, una bona manera d’aguantar l’arma i com aliniar les mires per a fer blanc.

I si l’infant mostra interès i ganes per continuar, aleshores tindriem un nou amant de les armes, sense cap voluntat de fer mal ni cap espurna de violència per enlloc. I tanmateix la societat se’l mirarà ai las amb recel!

És lamentable però és el que ens volen fer creure des de tots els angles. Si no aborreixes absolutament les armes, aleshores resultes perillós per la societat. O estàs amb nosaltres o contra nosaltres. Algú a mencionat en Bush i n’Aznar?

  4 Responses to “Joguines bèliques”

  1. Bon post company, no em vaig poder conectar gaire a islandia(una horeta al vaixell d’anada y 10 minuts en un ciber d’un camping) al vaixell la memoria em va fallar i no vaig recordar de deixarte un misatge, al ciber com que em demanava un e-mail, no vaig aconseguir trobar l’@recarrega.net en aquell maleït teclat islandes(diferent al nostre) y no em va deixar publicar el misatge.
    Respecte al article, he tingut sort de que els meus pares siguin dels que em deixen triar les “joguines”, jo sempre havia sigut de cotxes, pero mica en mica vaig anar agafantli el gust a lo de les armes, el meu pare algun cop em va deixar tirar amb la seva replica de una beretta de balins del 4,5, de les que van amb CO2, pero la municion per desgracia nostre estava caducada(tenia uns quants anys jejeje, ja que no la feia servir mai) i es va encasquillar i va resultar que sortiria mes a compte comprarne una de nova que no fer-la arreglar, i per l’ús que li dedicavem, no valia la pena, però quan em va explicar les seves historietes d’ell i un amic seu(també el conec) de cuan tenien la meva edad i tenien unes escopetes d’aire comprimit(la del seu amic era de les que pots “comprimirla” varies vegades depenen de la força que vulguis) que feien servir per matar rates pel jardi de casa i pels descampats(llavors eren altres temps, i no hi havia res que ho prohibis). Llavors em vaig enamorar d’una gamo delta fox que vaig veure al corte ingles i se la vaig demanar al meu pare per al meu aniversari, i el dia del meu aniversari la vaig tenir(perque treia bones notes i em portava be que si no!) em va fer molta ilusio, pero desgraciadament no tenim molt de lloc on ferla serivir(el garatge de casa, uns 15m) i cada cop la fem serivir menys per desgracia. Però sempre que puc li donc la pallissa per baixar al garatge i fer uns trets!! jeje
    I despres l’airsoft, que no em puc queixar, ja estic mirant repliques noves per reis!!(n’hi ha tantes, tan diferents i tan maques, que es imposible tenirne nomes una!! estic pensant en el Galil, la P90, el G3A4, la AK(47 i 74) i varies més, es dificil triar! be deixo ja el missatge que ja me enrotllat de més!
    fins una altre!

  2. Ei amic!

    Me n’alegro que ja tornis a ser per aqui, segons diuen Islàndia també ho està passant força malament amb la crisi…! Aquestes vacances jo també hem vaig desconnectar gairebé del tot! Semblava impossible però tot hi portar el portàtil només hem vaig connectar una horeta en una terrasseta!

    Abans eren altres temps, jo recordo haver anat amb bicicleta pel carrer amb la carrabina d’aire comprimit en una mà i l’altra dirigint la bici, cap a l’hort per a caçar estornells que es menjaven la fruita! Pots comptar si en tocava cap d’estornell! Ara, les tardes passaven volant! A Andorra les “armes” d’aire comprimit o les de boles no estan regulades, ho sigui que pots anar a qualsevol racó allunyat de la gent i disparar sense problemes, sempre hi quan no facis mal ni molestis a ningú, és clar! Quan en un pais s’ha de regular fins això… malament anem!

    Al final tindràs un arsenal…! ;-P

  3. Jejeje, doncs aixo de que puguis anar a un lloc allunyat a disparar si ho fas aqui a espanya ja sigui amb una replica d’airsoft o una d’aire comprimit(aquestes estan regulades com a armes de quarta categoria) i et pilla alguna “autoritat” set pot caure el pèl(encara que siguis calb!) ;-P , encara que no estiguis fent cap mal a ningú! per cert, intentare agenciarme un detector de metalls ;-P ja saps perque!

  4. […] En aquest post ja deixava clara la meva postura en referència a aquest tema, però ara voldria posar un exemple d’infant (o preadolescent, o adolescent, en fi… menor de 18 anys). […]

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

(required)

(required)