jul. 222008
 

Fa temps que no parlo de la recàrrega. I avui casualment he llegit un article (com he pogut… està en anglès!) que precisament en parla. L’article no és de cap revista ni de cap llibre oficial ni oficiós. Prové d’un blog com aquest. Bé, més extens, amb més articles, més veterà. Però al cap i a la fi prové d’un aficionat a les armes com tants en som, amb una particularitat: Que viu als Estats Units. I això obre un món de possibilitats perquè pots accedir a infinitat d’armes de totes les condicions, a uns preus irrisoris. I és clar, permet escriure sobre moltes més variants del mateix tema que els que som en aquesta banda de l’atlàntic!

Com deia, aquest article que m’ha cridat l’atenció, escrit per un americà, es queixa del cost sobredimensionat que té avui per avui la compra de munició original, comparada amb els preus de fa 10 o 20 anys.

I és que els preus dels metalls han augmentat de manera generalitzada i a uns nivells estratosfèrics.

Així, trobem que si a Andorra es pot comprar 500gr de pólvora Vectan per uns 30€, a Espanya el mateix barrilet de pólvora es ven a 60€, i a França una mica menys. Les puntes, els pistons i les vaines, tot ha augmentat. I la gent que fins ara no recarregava perquè ja li estava bé complir amb tots els requisits legals per a aconseguir els permisos per comprar la munició manufacturada, ara comença a contemplar la possibilitat d’aprendre a recarregar. I això que als EEUU els preus són ostensiblement més baixos que a Europa, degut a que hi ha un gran mercat disposat a adquirir aquests productes.

Aquest tema s’ha tractat moltes vegades, però la darrera que he pogut seguir s’ha donat a Front Sight, Press. L’article en qüestió es titula Making money – Reloading. I tot hi ser en anglès, paga la pena de fer l’esforç de llegir-lo.

Deixa un comentari

%d bloggers like this: