abr. 062010
 

Acaba de sortir a la llum aquest vídeo que passo d’enllaçar directament. Us poso la font (wikileaks) i el lloc on l’he vist (Collateral murder). És durillo perquè mostra l’atac aeri però perfectament dirigit que van fer les forces nordamericanes en un suburbi iraquià anomenat Nou Bagdad. En aquest atac hi van resultar ferides o mortes dotze persones (dos nens inclosos). Però no es va disparar contra milicians armats, sinó contra un grup de persones que xerraven amb 2 reporters de Reuters. Els soldats per mitjà de càmeres aèries (no m’ha quedat del tot clar si són a bord d’un helicòpter Apache o bé si les imatges i els trets provenen d’un avió no tripulat) confonen la càmera dels reporters amb un RPG. I disparen. Observen si algú es mou o s’escapa, i afinen encara més. I quan apareixen d’altres persones amb una camioneta per a socòrrer els ferits, hi tornen. Contra tots. És una mica bèstia. La por els fa reaccionar així, però llegint les transmissions de ràdio dels soldats sembla que fins hi disfrutin. Sembla talment un joc d’ordinador. Com el de l’anterior post. Però això és real.

El vídeo el podeu trobar a youtube, però si visiteu les pàgines anteriors en trobareu directament la versió curta i la extesa. No es veu sang i fetge. Són imatges aèries. Però impacta igual.

  3 Responses to ““Danys col·laterals”, en diuen…”

  1. mare meva, comfondre una càmera amb un RPG… i disparar sense tenir una comfiracio de que es realment!! pobre gent.
    aquests americans juguen massa al “Modern Warfare 2” ¬¬(reconec que jo també y jugo bastant) bé, et deixo que va a començar el barça arsenal 🙂

  2. Em sembla que estaven des d’un helicòpter…si més no, el pilot demana permís al seu superior per a disparar i aquest li ho confirma. A més, els avions no tripulats, normalment volen molt més ràpid i tan sols són per fotografiar l’enemic, tan sols en contades ocasions els armen, però llavors és molt més fàcil de ser vist i, per suposat, atacat…

    Siau!
    Josep D.

  3. Si, al final també m’ho semblava, però no entenc perquè no paren de moure’s en cercle al voltant de la zona atacada, quan fins hi tot volen tornar a disparar i han d’esperar per tornar a estar en posició…

Deixa un comentari

%d bloggers like this: