abr. 062013
 

Recupero aquest post que tenia a mig escriure des de principis del 2011! Ara fa més de 2 anys (el 31 de gener de 2011) vaig comprar aquesta pistola que estèticament és impecable i un cop la tens a la mà és una delícia absoluta, molt més agradable que no una Glock o la Beretta, posem per cas. Imagino que pel seu calibre, .22lr, el seu poc pes i la seva manejabilitat seria una arma ideal per iniciar la gent al tir, o per una dona amb les mans petites i que no frisi per tenir armes més poderoses a les mans.

Disposa de sèrie de 2 carregadors de 10 bales, un candau de seguretat per evitar una utilització fraudulenta de l’arma, un maletí de plàstic negre molt ben encoixinat, una eina que fa la funció de clau per bloquejar o desbloquejar l’arma, 2 punts de mira de diferents tamanys, 1 motlle lleugerament més dens per si no automatitza bé, la prova de tir de fàbrica, les instruccions i la garantia.

Quan la remenes una mica sembla que sigui una arma de joguina, té un aspecte robust però potser ho fa el poc pes o la facilitat amb que es mobilitzen totes les parts.

El dimecres vaig tornar a la galeria de tir i d’entre les armes que hi vaig dur hem vaig decantar per tirar gairebé tota l’estona amb la Mosquito. En total l’hi vaig dedicar 150 bales (3 caixes) de munició American Eagle i RWS. En un primer moment, i vistos els resultats, vaig pensar que la munció (sobretot la American Eagle) era o bé defectuosa o bé de molt mala qualitat. Vaig patir interrupcions gairebé continuades cada vegada que iniciava un carregador i les agrupacions anaven inexplicablement a la banda més baixa de la diana. Sobre el terreny vaig optar per apuntar a la part més alta de la diana, i bingo! Les puntuacions no van trigar a aparèixer. Però no resulta còmode apuntar tan amunt. Per això he buscat informació per internet i sembla que no és el meu l’únic cas.

Les interrupcions sembla que apareixen perquè hi tinc un motlle recuperador que no treballa prou bé amb aquesta munició High velocity. En comprar l’arma ja hem van donar un motlle alternatiu que segurament és el que hauré d’utilitzar. Tocarà canviar-lo.

El punt de mira de la pistola sembla que també necessitarà un canvi, i és que amb l’arma també entregaven 2 alces més. Espero que la que tinc posada sigui la mitjana! Demà ho comprovaré. Hi hauré de col·locar la hipotètica alça més gran, si és que hi és (la que hi ha trobo que està molt sobredimensionada, ja).

Vistos els problemes no puc pas dir que sigui la millor .22 del món! De fet revisant els papers entregats amb l’arma és cert que les proves de tir resulten efectivament al punt més baix de la diana (el responsable de qualitat ja hi va col·locar l’alça més alta). Trobo que un fabricant com Sig Sauer no es pot permetre de treure al mercat armes amb aquests problemes. De moment he hagut de fer el McGyver i d’una manera absolutament rudimentària he pujat el punt de mira el prop de 3/4 de mm que necessita. Quan torni a la galeria de tir comprovaré que l’invent aguanti i que estigui millor afinada.

Per la resta, disparar amb ella és deliciós, a més de molt precís.

 

des. 102009
 

sol·lucions imaginatives!

Si fa relativament poc parlàvem de Fun tir en calibre .22lr, ara parlem d’alta precisió amb fusell… en calibre .22lr! És una excel·lent alternativa als costosos aparells emprats en el Bench Rest habitual, on les armes acostumen a voltar dels 3.000€ de cost, i els visors, anelles, bípodes i altres complements poden fer pujar encara moltíssim més la inversió en un bon rifle guanyador, i això sense comptar amb la munició, caríssima tant si es recarrega com, evidentment, si es compra a l’armeria.

Resulta que l’últim diumenge de novembre al Club de Tir Osona van organitzar la seva primera tirada de “Mini F-Class”, amb resultats força sorprenents si tenim en compte que parlem del calibre .22lr a 100m de distància. Com a mostra, la segona classificada va competir amb un CZ 452 Varmint.

Així que ja ho sabem, per a seguir amb la passió del tir sense deixar-hi la camisa en aquests moments complicats econòmicament, sempre podem canviar els calibres utilitzats habitualment per un de ben econòmic i universal.

maig 202009
 

Vivim temps incerts pel que fa a les armes. Si fins hi tot als EUA els amants de les armes estan acaparant armes i munició per por a un canvi legislatiu força més restrictiu amb la seva filosofia pel que fa al dret de comprar i en molts casos dur armes!

A Europa no hem tingut mai aquesta llibertat, ni tan sols, penso, l’hem desitjada (només en els somnis més inconfessables hi hem fantasiejat, però com en tota fantasia, a la que hi apliquem una mica de sentit comú es desfà com l’aigua entre les mans). Però cada setmana sentim als mitjans, o al carrer en boca d’amics, familiars o coneguts que el tema de les armes s’ha de regular encara més. Que no és possible que arribin armes als països que estan en guerres civils, que no respecten els drets humans… que arribin armes a les mans de perturbats que poden fer qualsevol cosa amb elles, o que arribin a les mans d’adolescents que no són conscients del que implica i del mal que pot arribar a fer una arma. O potser si que en són conscients, i per això passa el que passa…

I ens toca el rebre a la societat civil, que després de passar exàmens, tests, investigacions, retrassos administratius i visites mèdiques i haver de pagar federacions, clubs, assegurances i permisos, veiem limitat l’accés a les armes i a la munició (més permisos, certificats, esperes administratives, preus desorbitants i escassa varietat) i a més encara estem continuament amenaçats per modificacions i enduriments de la Llei d’armes!

És incomprensible com després de passar tot aquest suplici – perquè se n’ha de tenir ganes, i moltes, per a seguir tots els passos i aconseguir arribar al final!- encara queda tot un via crucis diari, i un sagnat econòmic perpètu, si volem mantenir viva la nostra afició: Revisions periòdiques de les armes, inspeccions domiciliaries, renovació de papers…

És per això que en molts països està sorgint amb força una nova afició, l’anomenat “Fun tir” en calibre .22lr. Són competicions a nivell popular que estan extenent les possibilitats del calibre .22lr, tant de temps relegat a les competicions d’alt nivell i circumscrit purament a la precisió.

La competició és equiparable a un IPSC, i pot ser amb blancs mòbils, estàtics, gongs metàl·lics, giratoris, cobertures… la única diferència radica en que no s’utilitza funda (holster). Es comença l’exercici generalment amb l’arma en una posició de 45º respecte al cos.

Les avantatges són importants: Tot hi tenir les mateixes restriccions, és més senzill i menys “sospitós” voler adquirir un arma de petit calibre, i el que és més important: la munició és fàcil d’aconseguir, lliure de permisos administratius i controls, i BARATA! Que en els temps que corren és quelcom a tenir en compte. Ens estalviem de pas temps i diners en material de recàrrega. I no deixa de ser un calibre d’arma de foc, vull dir que no es tracta ni d’armes pneumàtiques ni de paintball. Són armes reals amb munició real, encara que poc potent.

És una qüestió a tenir en compte, sobretot per als clubs, la possibilitat d’oferir una nova modalitat de tir, assequible, amb molts potencials practicants i sense haver de realitzar cap inversió – o en tot cas, ben minsa-.

La idea del post m’ha vingut arran d’aquest altre post, que tot hi en francès es deixa llegir molt bé, i ajuda a clarificar la idea.

maig 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

febr. 162009
 

Bé, llargues esperes i finalment, el model del fabricant Ceska Zbrojovka (CZ per a fer-ho ràpid) CZ 452 – 2E ZKM VARMINT ja és a les meves mans! En un detall esplèndid del JD no m’ha costat ni un euro, ja que és un regal. Quins regals que ens gastem a la family, eh? ;-P

Donat que la galeria del Club no és la més idònia per a practicar amb carrabina, només m’he fet col·locar unes mires de la casa Truglo, el model Illuminator d’alta visibilitat amb fibra òptica. Si l’objectiu fós utilitzar-la per fer “bench rest” hauria seguit els savis consells d’en Talivà i m’hauria decantat per alguna òptica mitjana (tampoc posarem una ullera de 1500€ en una carrabina de 400!), però com que no és el cas… Ja he comentat altres vegades que el fet de no ser caçador em resta possibilitats a l’hora de practicar amb arma llarga. I aviat a provar-la!

M’he emportat algunes caixes de munició especial, de la casa RWS Dynamit Nobel. Força cares per ser aquest calibre, però suposo que la marca – alemana- i la qualitat s’ho mereixen. Percussió central amb puntes de 2,6 grams (40 grains). Velocitat inicial 330m/s en un canó de 65cm.

Sembla que han canviat la imatge de la marca i ara haurien de tenir aquesta pinta:

I bé, com no, les imatges de la “petita”:

El manual (en anglés) l’he pujat al meu servidor per si mai deixa d’estar disponible a la web del fabricant, així com l’explosiu de les parts.

gen. 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

des. 182008
 

Fa dies que cueja la idea de comprar una carrabina del calibre 22LR, i tot hi que estava força decantat per un dels models de la casa CZ (preus imbatibles amb una qualitat més que acceptable i una precisió i robustesa dignes d’una arma d’un import força superior) no m’acabava de decidir.

Finalment he reactivat el tema i a la meva armeria de capçalera (Armeria Dolsa) m’han deixat un catàleg de la casa Sidam (revenedors francesos) per a que me’l miri i decideixi (per fi!) què vull.

He de reconèixer que deixar-me un catàleg d’armes i complements és equivalent a deixar una colla de nens dins una gran botiga de joguines… sense vigilància!

Encara sort que tenim una limitació al nombre d’armes que podem tenir, si no hauria de fer com els ludòpates als casinos… demanar que no hem deixin ni entrar!

Crec finalment que no és una mala opció la CZ 453 american varmint. No és, dins de la gama CZ, la que més m’agrada estèticament, però sembla la millor opció, entre altres coses pel seu canó flotant, que hauria de millorar la precisió i el “trigger” – el gatell i la resta del sistema disparador- sembla que també està millorat. Justament allò que a tot arreu els aficionats denuncien com a “millorable”. No sé encara el preu final, però segur que serà força atractiu. És clar que necessitaré una ullera, i per a la competició del Club no sé si serà massa vàlid…

Al catàleg que podem trobar a la seva pàgina web (la de Sidam, no CZ) també he vist que s’hi pot comprar la famosa Desert Eagle, entre altres molts models i marques d’armes. És una arma a la que m’agradaria tenir accés, però crec que l’haurem de deixar per més endavant… sobretot veient aquests preus prohibitius! – al catàleg, tallat en diferents pdf, hi consten els preus… al meu entendre una mica massa inflats!-.  A més s’hi ajunta la dificultat d’aconseguir els components per a muntar la munició, o encara que sigui la munició manufacturada

És temptador, però massa car.

Aprofitant que hem faran una comanda especial, aprofitaré i del mateix revenedor penso que hem faré portar un Remington 1858 en acer del calibre .44, amb la seva capseta i els seus accessoris de pòlvora negra. És la excusa perfecta per a provar això de la pòlvora negra! Al mateix temps hem quedaré unes quantes bales del mateix calibre i el que faci falta per a disparar-hi si més no en les competicions del club, a veure quina modalitat m’agrada més!

I evidentment les puntes HN gold del calibre 38/357 pel Python… en quantitats industrials! Fa massa mesos que estic faltat de puntes per a les competicions de gros calibre!

… crec que també demanaré el preu final de la Desert Eagle… Passaran els reis abans d’hora, aquest any?

des. 062008
 

Acabo de fer la darrera tirada de l’any en estàndard, i és una llàstima perquè em toca seguir a 3a categoria.

Les puntuacions:

Tirada Estàndard 06-12-08
7 8 8 9 9 41
9 8 7 7 5 36
8 8 8 8 9 41
10 9 9 7 7 42
10 8 8 8 7 41
10 9 9 6 4 38
9 9 8 8 5 39
10 10 10 9 8 47
10 10 8 8 5 41
9 9 6 6 6 36
9 9 9 7 6 40
10 9 8 7 7 41
483

set. 152008
 

Aquest diumenge vaig anar a la tirada en Estàndard que s’organitzava al Club. I va resultar que puntuava per al Campionat d’Andorra (que no acabo d’entendre perquè el Campionat d’Andorra està composat d’una sola prova de cada modalitat…!). Resulta que per a facilitar la participació, es pot competir el dissabte a les 16:30 o bé el diumenge a les 10:30. Jo vaig anar-hi el diumenge, no per ganes de llevar-me d’hora, sinó perquè el dissabte m’era totalment impossible d’anar-hi.

Vam començar una mica tard, i va resultar que érem poquets (per variar). Jo només tenia un objectiu, que era arribar als 500 punts (de 600) per a canviar de categoria i competir en 2a… que de fet és on hi ha més competència perquè és força difícil arribar a 1a, i perquè qualsevol amb una mica de traça i d’entrenament pot arribar a 2a. Ho sigui, que a 2a ens trobem gairebé tots, com en un embut.

La meva lamentable actuació va fer que no només no aconseguís el meu objectiu, sinó que a més quedés força per sota de la meva darrera puntuació -506-! (que sense ser cap meravella, m’omple d’orgull). I això que vaig anar-hi equipat com un campió, amb les bales super-mega-poderoses i precises de la Eley, les Tenex. Però com a conclusió està clar que el 95% dels resultats depenen del tirador. El 4% de l’arma i l’1% restant a altres, com les bales, la roba, les sabates, les ulleres…

Hem pregunto què hagués passat si enlloc de les Tenex hagués utilitzat les bales de “batalla” que utilitzo per entrenar… probablement exactament el mateix que amb les de competició!

Per acabar-ho d’adobar vaig haver de tirar amb uns cascs insonoritzadors del Club, ja que els meus es van quedar a casa dormint. Però no pretenc espolsar-me les culpes! La culpa d’aquests resultats és meva per a no entrenar prou.

Com sempre, vaig anar apuntant els punts a la PDA, i el resultat va ser aquest:

Campionat Andorra Estàndard 14-09-08
10 9 8 7 4 38
10 9 6 6 7 38
10 9 8 8 7 42
10 10 9 9 7 45
10 9 8 9 7 43
9 8 7 6 5 35
9 9 8 7 6 39
10 10 9 9 7 45
9 9 9 7 5 39
10 9 9 7 6 41
9 9 9 8 7 42
8 7 4 6 5 30
477

No tinc captures de les dianes perquè es van anar posant pegats per a tapar els forats i hauria estat una mica lleig visualment, però és que tampoc gosaria posar-les!

En resum, el meu objectiu continua essent:

– Pujar a 2a categoria abans de final d’any (no hauria de ser tant difícil!)

La propera setmana es competeix en gros calibre. Dubto que hi vagi si no he pogut fer bales del 38WC, i dubto que en pugui fer si no arriben les puntes a les armeries!

set. 132008
 

Aquest dimecres va ser especialment excitant: Ens vam trobar germans i cosins (no tots, alguns estan a Shanghai) per a fer una mica l’indi i provar totes les armes disponibles de la família: Escopeta 22lr de competició amb mires obertes, escopeta de forrellat (el “cerrojo” suposo que es tradueix així?), Colt Phyton 6″ platejat, Colt Phyton 6″ fumat, Glock 17C, Unique DES69, Beretta 92FS.

Com que la trobada s’havia de realitzar per força al camp de tir del Club Andorrà de Tir de Precisió, no vam poder portar l’artilleria pesada. Tot hi això, vam poder degustar els sabors lleugers del calibre .22 lr, la precisió lànguida del .38 WC, la ràpida fuetada del 9mm Parabellum i la tronada espaordidora del .357 Magnum. Amb tot això, i perquè ja anàvem prou carregats, no vam poder fer proves de desenfundar l’arma i disparar amb precisió contra els nostres contrincants de cartró, ja que a la mateixa hora que nosaltres hi havia altres tiradors al camp, i no era prudent fer exercicis de tir a mitja alçada…

L’escena va començar a ser dantesca quan vam deixar de banda els calibres petits i vam disparar amb els Colt, la Glock i la Beretta… allò si que era una sinfonia d’espetecs continuats! És clar que ens va faltar alguna cosa per a assemblar-nos a aquests… Potser quilos?

El matxambrat de vídeo ha sortit com ha sortit… no tinc ni punyetera idea de com girar la imatge!