Ago 272014
 

Segur que aquesta notícia ho és pel simple fet que ha sortit a la llum; a youtube es pot veure el vídeo (tallat en el moment més escabrós, no us espanteu ni us feu il·lusions…), les xarxes socials en van plenes i els diaris locals i nacionals americans se n’han fet ressó (fins-hi tot l’Ara!!). Hi ha molts punts a discutir sobre el perquè s’ha produït aquest fet tant lamentable.

Però per aquells que encara no sabeu de què parlo, perdoneu, us en faig cinc cèntims: Una família novaiorquesa (a Manhattan està prohibida qualsevol relació amb les armes de foc si no formes part de l’exèrcit o de la policia, i encara) en una estada a Arizona, terra àrida i bressol de pistolers per excel·lència (amb perdó de l’estat de Texas) ha decidit fer una parada a Last Stop, una espècie de cau refugi enmig del no res on s’hi pot menjar, gaudir d’excel·lents vistes al desert i… practicar el tir amb armes absolutament prohibides al 99% dels països del món. No hem malinterpreteu, jo sóc el primer que pagaria una quantitat raonable per poder disparar amb aquestes armes, per poder sentir la sensació de tenir-les entre les mans. Però allà no hi deu haver cap mena de limitació, ja que pel que sembla els infants menors d’edat també poden disparar, després de passar per caixa. I això és el que ha fet aquesta família de Nova York. La seva filla de 9 anys ha volgut provar les armes que tantes vegades es veuen a les pel·lícules, i concretament el vídeo que us he linkat més amunt mostra com un instructor de tir del mateix camp dóna instruccions a la nena.

 

La desgràcia succeeix quan aquesta nena, suposadament inexperta en el maneig de les armes, no només es limita a disparar trets de manera intermitent sinó que manté el dit apretant de manera constant el gallet. L’arma, una Mini-uzi (o micro-uzi, no n’estic segur) totalment automàtica, fa reaccionar la nena com marquen les lleis de la física, i és que perd totalment el control, elevant l’arma i desplaçant-se cap a la seva esquerra, amb la mala sort que l’instructor no té temps de corregir res, i rep com a mínim un impacte directe al cap.

Ja he comentat que el vídeo no mostra el moment precís de l’impacte, i certament no tinc cap necessitat de veure’l.

Podem extreure de bones a primeres algunes conclusions, d’aquelles tant fàcils de convenir quan coneixem tota la història i estem tranquil·lament assentats darrera la pantalla de l’ordinador.

Primerament, són armes amb un poder destructor colossal. Així com no hi ha cap inconvenient en disparar qualsevol tipus d’arma sempre que estigui en un terreny absolutament controlat i minimitzem els riscos de prendre mal, tant de l’usuari com de qualsevol passavolant que pogués interferir inadvertidament en la línia de tir.

Però és força arriscat deixar que un menor pugui interactuar amb elles. Estaríem d’acord que sota la supervisió d’un adult responsable no hi hauria d’haver problema, però els fets demostren que els accidents es poden produir en qualsevol circumstància, per molt controlat que estigui tot plegat. En aquest cas, s’ha unit un tipus d’arma força lleugera, la seva capacitat de tir en mode automàtic i la inexperiència i poca força física de la nena. Potser l’instructor podia haver previst la situació i col·locar-se darrera la nena per corregir la trajectòria de l’arma, però tot passa tant depressa que no hi ha temps de res.

Suposo que aquest fet tant luctuós servirà per encendre més els ànims dels 2 bàndols enfrontats per les armes que hi ha en aquelles contrades. Descansi en pau, i que la nena i els seus pares pugin d’alguna manera superar aquest mal tràngol que han hagut de protagonitzar.

 

Font: Reuters

 

Jul 212011
 

Espero que aquesta Desert Eagle NO estigui carregada, i simplement la nena estigui mirant l’arma del seu pare pel forat del martell tensat simplement per curiositat, amb el benentès que NO hi hagi cap bala a la recàmera… Espero. Perquè en cas que no sigui així, és més que probable que la nena, amb el dit posat al gallet hagi patit un accident, que com a mínim pot haver comportat un traumatisme seriós craneoencefàlic, un nas rajant sang i probablement trencat, danys oculars i una dentadura nova.

Aquesta mena de fotos fan por. Molta por. I no haurien d’existir, encara que vagin acompanyades d’una clarificadora i tranquilitzadora explicació.

Oct 062010
 

Acabo de veure la notícia que ha sortit al Diari de Girona i fa referència al camp de tir que hi ha instal·lat al parc de La Devesa, a la ciutat de Girona. Sembla ser que el camp de tir ja torna a estar en funcionament de manera provisional, després que hagués estat precintat per a investigar com i perquè s’ha produït per segona vegada la fuga d’una bala del recinte, per un rebot sens dubte, durant un entrenament de la Guàrdia Civil. La primera expliquen que la bala va passar ben a prop d’una dona que passejava, i aquesta altra ha impactat contra un cotxe.

És cert que el camp està situat en una zona força concorreguda, i encara que compleixi amb totes les mesures de seguretat, és un camp dins un recinte tancat, però a cel obert, al bell mig del parc de la Devesa. Això imagino que provoca molèsties als vianants quan coincideixen amb entrenaments de tir, i la possibilitat d’endur-se algun ensurt per bales rebotades.

Encara que sembli que no pot ser i que es posin totes les mesures per a evitar els rebots, sempre hi ha aquella bala que va a espetegar al lloc més inesperat i agafa un angle inversemblant que acaba fent-la rebotar fins al tirador. Però en els casos que conec no té més conseqüència que la que podria tenir si algú et llença amb paràbola una pedreta de 1cm de diàmetre a la cama. Per tant no crec que resulti realment perillós, però si que deu ser molest pel soroll.

Sembla ser però que el Tir Olímpic Girona ja està en plè procés de construcció d’un nou camp de tir en una zona més apartada. Llàstima que a la web no hi trobem massa informació!

La foto és la mateixa que publica el Diari de Girona, no he trobat cap altra foto per internet!

Actualització: Al Diari de Girona, font de la notícia, avui 19-10-2010 encara li dediquen un altre espai, relacionat amb la despesa de 900.000€ que costa el trasllat del camp.

Nov 202009
 

Qualsevol que tingui interès en les armes sap que ha de complir una sèrie de regles d’or, unes normes que son d’OBLIGAT compliment, no només una guia del que s’hauria o no de fer amb una arma a la mà. I això serveix per tiradors esportius, caçadors, professionals i qualsevol que tingui una mínima relació amb una arma.

Com sempre, aplicant el sentit comú automàticament s’apliquen aquestes normes, però com que sovint no ens parem a pensar suficient en el que estem manejant, convé tenir-les per escrit per a no oblidar-les mai.

  1. – Sempre considerarem que una arma està carregada. Encara que no ho estigui, i sapiguem del cert i al 100% que no ho està.
  2. – No apuntarem mai cap a res ni ningú a qui no es vulgui disparar. Ni en broma, ni amb l’arma descarregada, ni amb el dit fora del gatell. Amb les armes no s’hi juga.
  3. – Abans de disparar, hem de tenir clarament identificat l’objectiu i el que es pot trobar darrera o al voltant.

No és la primera ni serà la última que veig al camp de tir com algun tirador considerat expert es passeja amb l’arma carregada – pensant-se que no ho està- i dirigeix el canó cap als altres tiradors, sense ni tan sols adonar-se’n, posant d’aquesta manera en perill la seva vida i la dels companys que en aquell moment estan practicant el seu esport preferit, aliens a tot.

També recordo un cas a Girona on en plena temporada de caça, passejant tranquilament per la muntanya de sobte hem va saltar al mig del camí un caçador perfectament camuflat amb l’escopeta encarada cap a mi i a punt de disparar…! No cal dir que l’ensurt que ens vam endur els dos va ser majúscul!

Sortosament el tir esportiu és practicat majoritàriament per persones formades i conscients del perill que comporta manejar armes i munició, i les actituds descuidades no són habituals, però existeixen, i depèn de tots que poc a poc vagin desapareixent dels camps d’entrenament.

Nov 022009
 

És un tema recurrent, però com que passa – i més sovint del que voldríem creure – i és perillós, enllaço un blog on ens mostra un altre accident provocat per una mala recàrrega. Sembla que sense lamentar danys personals, però donat que és un tambor carregat de bales del calibre .44 Magnum que ha literalment explotat, podia haver passat qualsevol cosa pitjor.

No deixa de ser lamentable que una arma d’aquesta qualitat es perdi per un error  (o una negligència) recarregant, però sempre és millor l’arma que la persona.

Les fotos parlen per si soles. Espero que qui va patir l’explosió dugés posades les ulleres de seguretat i els cascs de protecció auditiva!

La destrossa només és equiparable a l’ensurt i el disgust posterior que es devia endur el propietari d’aquest revòlver, un Smith & Wesson M629 Classic.

Des 232008
 

Per a mi sempre ha estat una idea absolutament descartada, per la perillositat que comporta el fet, però en aquest fòrum he vist que algú posava la qüestió, i perquè no, he decidit posar-ho al blog, segur que a algú li dissiparà els dubtes…

Parlo del fet següent:

Algú té una caixa de bales heredades, o bé una caixa de bales guardada vés a saber quants anys… i quan s’hi fixa, les vaines estan “lletjotes” (llegir utilitzant la genial imitació del Molina del Polònia), s’han ennegrit, han perdut la brillantor… i és clar, no vol anar al camp de tir amb un “material” tant poc atractiu… La genial idea no es fa esperar: Ja que tenim el tumbler, perquè no utilitzar-lo?

A priori semblaria que per moltes voltes i tombarelles que facin dins del tumbler (evidentment ja hauriem descartat tots aquells sistemes que utilitzen líquids) és altament improvable que es produeixi un cop suficientment fort al pistó com per a desencadenar la detonació… jo no ho descartaria, però. I només per això ja paga la pena abandonar la idea.

Però si això no fós suficientment convincent, en un altre fòrum demostren amb fets i fotografies que afecta a la composició de la pólvora, i això si que és perillós de veritat. I en només 2 hores de tumbler!

El resultat, l’explosió de la bala dins la recàmara del fusell. Les 3 bales prèvies van disparar-se sense problemes, però la 4a devia haver patit més intensament el demembrament de les partícules de pòlvora, el que va provocar un augment – segons l’autor de l’article- de les pressions de 70.000 psi màxims a 138.000 psi. El doble.

I és molt graciosa la última frase: OCCHIO QUANDO SI RICARICA

Graciosa però veritat absoluta.

Des 052008
 

A mi m’agraden les glock. No en faig una defensa aferrissada, però abans de comprar la meva Glock 17C vaig pensar quina arma m’interessava més per a passar-ho bé a la galeria de tir (no vaig entrar en consideracions ni de defensa personal ni de lluita urbana… Andorra és un país segur), i la Glock hem va convèncer.

No vaig poder triar el model, perquè les armeries aquí tenen el que tenen i no hi ha la varietat que ens agradaria, però podia triar entre una Walther P99, els models de SPS o la Glock 17C o bé la 19C. Imagino que no hauria tingut massa problemes per aconseguir una CZ o una Beretta, tot menys armes alemanes (ni Sig Sauer ni companyia, no perquè no m’agradin, sinó perquè sembla ser que en estar tan “aprop” del País Basc, consideren que les armes que venguin a Andorra podrien arribar a la banda terrorista E.T.A. Evidentment això és una bajanada com una catedral de grossa, però els alemans són així de capquadrats i de moment no sembla que hagin de baixar del burro).

Però del que tenia possibilitat d’aconseguir, la Glock era el que més m’havia entusiasmat, i això des de feia força anys. I més encara si tenim en compte que el 99% de les opinions que rebia eren positives!

Tot això bé a raó d’aquest post, on l’autor, arran d’un recent accident entre un jugador de futbol americà i una Glock, explica clarament que ell sempre ha considerat les glock com armes insegures. Segons ell, només ha sentit d’accidents amb armes amb glocks, mai amb la venerada -pels americans- Colt 1911 o la Beretta 92FS, o una Sig Sauer…

I m’ha fet reflexionar, i és que al meu entendre una glock no té res d’insegur, sinó que està dotada d’altres sistemes de seguretat, diferents dels habituals en les armes.

Per començar, cada glock disposa del sistema Safe Action, que és una espècie de semi-doble acció, on el martell està muntat a mitges de manera permanent. A més, té 3 seguretats més, una al gatell, una altra a l’agulla percutora i una tercera que evita que es dispari en cas de caiguda, i tots actuen de maner automàtica, és a dir que la pistola no té res que s’hagi d’activar manualment. Tot funciona a la perfecció i sense que l’usuari hagi de preocupar-se per res. Diuen que justament per això és la pistola més segura del món!

Uns sistemes de seguretat que permeten tenir l’arma operativa de manera permanent, sense haver de realitzar cap gest especial ni haver d’activar cap palanca. Això és molt important sobretot en situacions d’emergència, amb gran estrès i on cal actuar ràpid, i on el segon que es necessita per activar la palanca de la seguretat pot representar la diferència entre poder explicar-ho o no.

La glock gaudeix d’un gran reconeixement a nivell internacional, pel seu excel·lent funcionament, pel seu disseny modern i funcional, pel seu baix preu i pel seu rendiment en les condicions més inversemblants.

I si el problema és que la gent es dispara l’arma a la cama… potser el problema és la gent, que utilitza les armes sense la cura suficient.

És clar que no és el mateix portar l’arma al damunt durant tot el dia que portar-la durant unes hores a la setmana, però això no hem justifica que les glock siguin insegures! I el fet que hi hagi tants milers de glock al mercat, bé augmenta les possibilitats d’haver-hi accidents! Però com amb els cotxes, un volvo no és més segur que un ferrari pel sol fet de còrrer menys… tot depèn de quines mans el condueixen!

Sempre he pensat que comprar una arma com la Colt 1911 és com comprar un cotxe antic: té el seu encant, però només és ferro vell… i per a una arma, jo prefereixo la tecnologia més puntera possible! Per tant ni de conya m’hagués gastat tants diners en una arma de principis del segle passat! Per mi seria equivalent a comprar un trabuc. Mala cosa. I això que no sóc cap exhaltat! El post no sóna massa exhaltat, oi?

Nov 292008
 

A internet hi ha molts exemples del que passa si no parem compte a l’hora de recarregar… I és que és molt fàcil cometre un error mentre recarreguem centenars de cartutxos setmanalment… Un error que podem pagar molt car. I no hem refereixo només al preu econòmic de comprar una altra arma, sinó al cost físic que ens pot tocar pagar.

Els errors poden venir per moltes bandes, però potser la més habitual sigui un mal càlcul de la quantitat de pòlvora a utilitzar:

Aquesta recopilació de Kaboom’s és un mostra del que es pot trobar per internet.

La moralina vindria a ser:

Les armes poden ser divertides, però no son joguines

Una mala combinació, les armes i la distracció.

Actualització: Un altre exemple recent

Jul 182008
 

Resulta que en el model SR9 de Ruger, en totes les seves variants, de calibre 9mm que fa ben poc que ha sortit al mercat, s’hi ha descobert un defecte prou greu com per a que facin un “recall” de les armes venudes (amb el número de sèrie 330-xxxxx).

Resulta que el sistema de seguretat en condicions específiques no funciona com se suposa que hauria de funcionar, i s’han donat casos de trets accidentals tot hi tenir la seguretat posada.

Així que si teniu una pistola d’aquest model de Ruger, o si coneixeu algú que en tingui, el podeu avisar que es miri aquesta pàgina: http://www.ruger.com/SR9Recall/

Pel que sembla, almenys en aquestes armes, adoptaran un sistema de seguretat integrat al gallet, tipus Glock!

Via The Firearm Blog, via The Gun Shoots