gen. 042012
 

Seguint amb la tònica general de la publicació de les revistes en PDF i de temàtica armamentística en aquest blog, acabo de descobrir que existeix la revista oficial per als practicants o aficionats a l’IPSC. I sembla que fins ara no devia estar en castellà, motiu pel qual alguns bloguers espanyols se’n fan ressò.

Aprofitant l’avinentesa en publico també aquí la existència, i com la majoria d’entitats massa grans, té un sistema rocambolesc per a arribar-hi. Resulta que cal subscriure’s a una mena de butlletí i d’aquesta manera ens enviaran l’enllaç a la revista cada vegada que en publiquin un nou número. Curiosament no hi ha cap enllaç directe des de la pàgina oficial.

La primera revista en castellà la trobareu aquí, i per a subscriure-us i mantenir-vos informats heu d’anar a aquest enllaç i facilitar nom, cognoms, adreça mail i regió.

Per poder fullejar o descarregar les revistes en pdf, tant les que només han sortit en anglès com les que són també en castellà, podeu visitar aquest enllaç.

ag. 242011
 

Aquest vídeo de terres oceà enllà ens mostra el que sembla que és la primera experiència d’un paio amb les armes. S’inicia amb una ruger calibre .22, fins aquí tot normal, Després (i si no ho he entés malament) passen a majors amb una Smith & Wesson calibre .40.

Acte seguit li treuen una Sig Sauer tipus M4. Ja hem arribat a les armes llargues. I com a colofó final una Uzi automàtica. L’interessat sembla que en surt content (si no no haurien publicat el vídeo), però aquesta iniciació és la manera més ràpida per a fer agafar pànic a les armes a qualsevol. Als que ens agraden les armes però, ens cau la baba quan veiem aquest surtit i sobretot aquestes instal·lacions, perquè fixeu-vos-hi bé: Són enormes i impresionants! Sistemes automàtics, un munt de llocs de tir, proteccions amb vidre o plexiglàs blindat entre els llocs, bigues de ferro que fan de guia de les màquines que atansen o allunyen les dianes… Us imagineu gaudir d’unes instal·lacions similars al vostre Club de Tir? Jo firmo!

 

jul. 232011
 

A mitja tarda d’ahir una explosió va causar 7 morts i dotzenes de ferits a la capital, Oslo. La policia ha confirmat que es tracta d’un atemptat terrorista. Un parell d’hores després un home disfressat de policia ha causat 80 (!) morts en un tiroteig, més aviat una caça indiscriminada de gent desarmada en una illa on se celebrava un acte de joves simpatitzants amb el partit actualment al poder. S’estaven preparant per acampar-hi.

Illa d'Utøya, vista aèria del lloc del 2n atemptat

Illa d'Utøya, perspectiva aèria del lloc del 2n atemptat i distància amb el continent

Encara em costa de creure que una sola persona hagi pogut causar aquest desastre amb armes de foc, abans no l’aturessin (ep, i l’han detingut! En una situació així m’estranya que no l’hagin mort a cops). Als mitjans comenten que l’han detingut immediatament, però no devia ser tant immediat quan ha pogut matar 80 persones! Es comenta que fins a una trentena haurien mort ofegats en provar de fugir nedant, el que reduïria la seva efectivitat fins a 50 persones, que tot hi així encara és una xifra enorme.

No puc evitar de pensar que si hi hagués hagut algú armat en aquella illa potser les víctimes haurien estat molt inferiors. És un debat que fins ara ni es plantejava, però si comencem a veure que a la vella Europa es reprodueixen els episodis de matances indiscriminades a civils, potser les coses canviaran. O cap a un costat o cap a l’altre. O es munta un cos de policia omnipresent i omnipotent que tot ho sap i tot ho pot o es munta una mena de milícia civil que en certes circumstàncies pugui dur armes com a defensa. És un tema espinós, de plena actualitat als Estats Units però molt lluny de la nostra mentalitat europea.

I és que ha de ser molt difícil de digerir veure com un assassí sonat dispara (encara no ha transcendit quina o quines armes ha utilitzat) sense aturador cap a persones aterroritzades, causant baixa rera baixa. No hi ha massa opcions d’escapar.

juny 122011
 

Ja ho diuen que la balança de poder mundial en el futur més immediat es decanta clarament cap als països asiàtics. Els xinesos estan avançant a un ritme trepidant, copiant, produïnt i exportant més barat qualsevol producte que els caigui a les mans. I amb el l’armament passa exactament el mateix. Si han arribat a copiar els caçabombarders més avançats i les armes més sofisticades, perquè no haurien de fer-ho amb un producte relativament senzill com el Corner-Shot, aquell invent d’origen israelià que permetia veure i disparar en cantonades sense exposar cap part del cos de l’usuari de l’arma?

Sembla que ja tenen la seva pròpia versió. No es tracta d’una imitació perfecta, més aviat d’una versió xinesa de l’invent, més matussera, però amb tota probabilitat d’un preu absurdament baix i d’una fiabilitat correcta, si no perfecta.

No han hagut de dedicar gaires recursos per la idea. Tampoc en màrqueting i menys encara en disseny, però probablement funciona. Sembla que les característiques tècniques tampoc són tan exigents com les de l’invent original.

De totes maneres, no sembla que siguin els únics. Els altres grans exèrcits també disposen de les seves pròpies versions:

juny 102011
 

No cal anar a l’altra banda de l’atlàntic per a presenciar negligències de tot tipus amb les armes. Poden ser senzillament descuits que produeixen algun ensurt i no passar d’aquí, passant per danys materials més o menys greus i fins a produïr danys personals de diversa consideració. No cal anar massa lluny per a trobar-ne exemples de tots els tipus. Us deixo un vídeo que a estones fa riure i a estones et posa els pèls de punta. No cal oblidar que les armes són eines perilloses, i cal tractar-les sempre amb el respecte que es mereixen. Si s’oblida aquesta premissa es dónen situacions com les que apareixen al vídeo:

juny 082011
 

És una llàstima però gairebé sempre que llegeixo una notícia de Mèxic és per parlar del narcotràfic i la violència que genera. Estava revisant un blog que explicava com el dilluns 6 de juny l’exèrcit mexicà havia decomissat una gran quantitat d’armes, entre elles 80 armes llargues (ells només diuen això, però si mirem la foto veiem que no són escopetes de caça menor precisament… ), 20 pistoles, llençacoets, més de 50.000 bales, un colló de carregadors, explosius, granades de mà… Suficient per muntar una bona “festeta” com les que provoquen morts contínuament en aquell país.

A més de la quantitat de fusells automàtics, crida l’atenció la gran quantitat de carregadors MWG 90, sobretot perquè són per equipar els fusells tipus AR-15 i M16, amb una capacitat de 90 bales cada un. Quasi res. Un parell d’aquests i es poden passar la nit disparant sense preocupar-se en absolut per la precisió. Total, ho tocaran tot, segur!

El més trist però és que seguint l’estela de la notícia, el mateix diari comenta que el divendres 3 de juny van fer un decomís similar. Bé, de fet el doble d’important. I el mes d’abril saltava la notícia que en els darrers 6 anys n’han decomissat més de 100.000, d’armes. Una bogeria.

De fet, armes i tota mena d’explosius i accessoris d’ús militar, a més de vehicles de tota mena, entre ells aquesta mena de tancs casolans, construïts a partir de pick-up’s o camions varis reforçats amb planxes de ferro, al més típic estil de l’Equip A. Els fans de les películes de zombies segur que estarien encantats de tenir-lo al garatge de casa! El vídeo el podeu veure aquí. Van totalment protegits i a l’interior han tret tot el que no és imprescindible, a més de folrar-lo per amortir els soroll dels trets que de ben segur es produïran. És interessant de veure, encara que només sigui per curiositat:

(per cert, que els “monstruos” del títol són aquests)

nov. 232010
 

I finalment també s’ha incorporat a aquesta moda de distribuïr gratuitament les edicions digitals de les seves revistes la marina francesa. A la seva pàgina web no hi trobo l’enllaç, però les revistes estan disponibles aquí:

Núm. 2959 – 13 Novembre 2010

Núm. 2958 – 23 Octubre 2010

Núm. 2957 – 9 octubre 2010

Núm. 2956 – 25 setembre 2010

Núm. 2955 – 11 setembre 2010

nov. 202010
 

Una revista més descarregable i consultable gratuïtament a internet, referent a temes militars des de una òptica francesa (i en francès). Sembla que s’hi han posat amb ganes! El títol, Armées d’aujourd’hui. Ara mateix per consultar n’hi ha 4 exemplars.  I sembla que la periodicitat és mensual, així que ben aviat podrem gaudir d’una bona biblioteca.