Feb 132010
 

Una més d’entre la sèrie d’accidents de tir que poden ocòrrer, ja sigui per errors humans o dels materials.

L'arma accidentada. Es pot apreciar el bony a la culata... sembla ser que és l'agulla percutora!

La munició utilitzada, calibre .50BMG

Detall dels danys de l'arma

En aquest cas amb un rifle calibre .510 DTC (una variant legal del calibre .50 BMG, degut a les limitacions de l’estat de Califòrnia) de la casa Bohica Arms. Probablement en aquest cas no sigui un cas de mala recàrrega de la munició… sembla ser que el propietari de l’arma tenia problemes per a tancar la recàmera i per aconseguir-ho utilitzava un martell. En la darrera de les sessions de tir va tenir un petit problema… que s’anomena Kaboom. La inutilització de l’arma i per desgràcia uns danys personals prou importants. La mà esquerra amb ossos trencats i tendons seccionats, i la mà dreta severament lascerada.

Alguna traça de les conseqüències del kaboom, tot hi que segurament només és el lloc on van asseure l'accidentat per a practicar-li els primers auxilis

D’aquesta història en podem extreure ràpidament un parell de consells importants. En disparar, i sobretot en aquests calibres, convé anar ben equipat amb mesures de seguretat suficients: Ulleres i protectors auditius per descomptat, i en aquest cas hagués anat fantàstic que el tirador portés uns guants de tir; A més de ser fashion’s permeten agafar millor l’arma i protegeixen un xic més. L’altre consell important seria no forçar mai cap arma. Si alguna cosa no encaixa perfectament, hi ha un problema. Val més desistir de disparar fins que ho haguem resolt o si més no identificat i no representi una amenaça

Més informació a The firearm Blog i a Calguns (lloc inicial de la notícia)

Nov 202009
 

Qualsevol que tingui interès en les armes sap que ha de complir una sèrie de regles d’or, unes normes que son d’OBLIGAT compliment, no només una guia del que s’hauria o no de fer amb una arma a la mà. I això serveix per tiradors esportius, caçadors, professionals i qualsevol que tingui una mínima relació amb una arma.

Com sempre, aplicant el sentit comú automàticament s’apliquen aquestes normes, però com que sovint no ens parem a pensar suficient en el que estem manejant, convé tenir-les per escrit per a no oblidar-les mai.

  1. – Sempre considerarem que una arma està carregada. Encara que no ho estigui, i sapiguem del cert i al 100% que no ho està.
  2. – No apuntarem mai cap a res ni ningú a qui no es vulgui disparar. Ni en broma, ni amb l’arma descarregada, ni amb el dit fora del gatell. Amb les armes no s’hi juga.
  3. – Abans de disparar, hem de tenir clarament identificat l’objectiu i el que es pot trobar darrera o al voltant.

No és la primera ni serà la última que veig al camp de tir com algun tirador considerat expert es passeja amb l’arma carregada – pensant-se que no ho està- i dirigeix el canó cap als altres tiradors, sense ni tan sols adonar-se’n, posant d’aquesta manera en perill la seva vida i la dels companys que en aquell moment estan practicant el seu esport preferit, aliens a tot.

També recordo un cas a Girona on en plena temporada de caça, passejant tranquilament per la muntanya de sobte hem va saltar al mig del camí un caçador perfectament camuflat amb l’escopeta encarada cap a mi i a punt de disparar…! No cal dir que l’ensurt que ens vam endur els dos va ser majúscul!

Sortosament el tir esportiu és practicat majoritàriament per persones formades i conscients del perill que comporta manejar armes i munició, i les actituds descuidades no són habituals, però existeixen, i depèn de tots que poc a poc vagin desapareixent dels camps d’entrenament.

Nov 022009
 

És un tema recurrent, però com que passa – i més sovint del que voldríem creure – i és perillós, enllaço un blog on ens mostra un altre accident provocat per una mala recàrrega. Sembla que sense lamentar danys personals, però donat que és un tambor carregat de bales del calibre .44 Magnum que ha literalment explotat, podia haver passat qualsevol cosa pitjor.

No deixa de ser lamentable que una arma d’aquesta qualitat es perdi per un error  (o una negligència) recarregant, però sempre és millor l’arma que la persona.

Les fotos parlen per si soles. Espero que qui va patir l’explosió dugés posades les ulleres de seguretat i els cascs de protecció auditiva!

La destrossa només és equiparable a l’ensurt i el disgust posterior que es devia endur el propietari d’aquest revòlver, un Smith & Wesson M629 Classic.

Ago 302009
 

En una etapa de la vida en que estic compaginant la meva afició per les armes amb una preciosa princesa d’encara no 1 any hem resulta curiós trobar articles com el que desde Bebés y más tracten. En aquest post parlen de les 3 principals postures que adopten els pares respecte als jocs bèlics (entenc pistoles, escopetes, espases, punyals…) que deixen practicar als seus fills.

Podriem dir que identifiquen una escala de la menys a la més permissiva, i es que la primera actitud defineix una negació total i absoluta per a tot allò que tingui a veure amb les armes, la segona és més laxa i “permet” decidir als petits si volen o no incorporar les armes als seus jocs, i la tercera incita activament els petits a aprendre el maneig de les armes que tinguin a l’abast.

Trobo que és un post molt interessant i segurament a mi no se m’hagués passat pel cap de tractar-ho al blog, però és evident que la societat on vivim identifica les armes amb mort i destrucció, quan no necessariament és així. Serà interessant seguir els comentaris que en faci la gent.

No cal dir que conec bé totes tres postures, com segurament la majoria dels que llegiu aquest blog, i per això hem xoca moltíssim que es faci una analogia absolutament directa entre una pistola làser de la guerra de les galàxies, una espasa romana o un rifle winchester amb un nen a qui es fonamenten actituds com l’agressivitat o la violència. És fins-hi tot difícil d’acceptar que hi hagi qui pensi així! Des del meu punt de vista és força reaccionari voler privar l’infant de jocs potencialment violents que l’ajudaran a desenvolupar-se com a persona. Si seguim per aquesta línia, probablement els pares que defensen la primera actitud (el NO rotund a deixar jugar els seus fills amb joguines bèliques) no els permetran llençar tampoc pedres al riu, ni tirar amb rifle a les firetes ni disfressar-se de Zorro per carnaval. Cadascú té la seva manera d’educar els propis fills, però no estic segur que aquesta sigui especialment protectora per al seu bon desenvolupament.

La segona actitud segurament és la més assenyada, ja que deixa a l’infant la decisió de triar els jocs que prefereixi. Ull! Que els pares són els pares i han de vetllar per la correcta educació que brinden als seus fills, tampoc seria recomanable que al nen que vol jugar permanentment a lladres i serenos no li brindem altres opcions que el puguin captivar igualment!

La tercera actitud segurament queda emmarcada en un territori com els USA, amb l’accés a les armes totalment obert. A Europa es podria equiparar amb un nen a qui se’l convida a iniciar-se en el tir esportiu, duent-lo a campionats, celebracions locals i a practicar al camp de tir amb persones que li poden ensenyar per començar les normes bàsiques de seguretat, i després una bona posició, una bona manera d’aguantar l’arma i com aliniar les mires per a fer blanc.

I si l’infant mostra interès i ganes per continuar, aleshores tindriem un nou amant de les armes, sense cap voluntat de fer mal ni cap espurna de violència per enlloc. I tanmateix la societat se’l mirarà ai las amb recel!

És lamentable però és el que ens volen fer creure des de tots els angles. Si no aborreixes absolutament les armes, aleshores resultes perillós per la societat. O estàs amb nosaltres o contra nosaltres. Algú a mencionat en Bush i n’Aznar?

Ago 292009
 

D’entre tots aquells que tenim armes a casa, ja sigui per defensa de la llar, per tir esportiu o perquè la feina ens hi obliga, segur que a tots que tinguin família se’ls ha presentat el mateix problema: Com guardar l’arma d’una manera segura però al mateix temps tenir-la disponible en cas de necessitat?

N’hi ha que la guarden a la tauleta de nit, sota el coixí o en un armari, evidentment carregada i preparada per disparar. D’altres guarden l’arma per una banda i el carregador per una altra, d’altres la tenen dins la caixa forta… però en cap d’aquests casos es compleixen els 2 requisits a la vegada: Seguretat i disponibilitat.

La casa GunVault té disponible entre el seu catàleg una micro caixa forta (el model MicroVault, en les seves 2 versions, la biomètrica “MVB500 MICROVAULT BIOMETRIC” i la normal “MV500-STD MICROVAULT“) que permet disposar de l’arma en qualsevol moment (en 3 segons, diuen) ja que permet gravar les empremtes digitals i obrir-se tan sols quan les detecti. Això permetria que els nens no hi tinguessin accés, però nosaltres en 3 segons tinguéssim l’arma a les mans, amb el seu carregador i fins hi tot alimentada.

La caixa es pot penjar a la paret, portar al damunt en una motxil·la o servir per a fer trasllats aeris, ja que sembla que està homologada.

És suficientment atractiu com per a comentar-ho, segur que més d’un ho trobarà interessant!

Des 232008
 

Per a mi sempre ha estat una idea absolutament descartada, per la perillositat que comporta el fet, però en aquest fòrum he vist que algú posava la qüestió, i perquè no, he decidit posar-ho al blog, segur que a algú li dissiparà els dubtes…

Parlo del fet següent:

Algú té una caixa de bales heredades, o bé una caixa de bales guardada vés a saber quants anys… i quan s’hi fixa, les vaines estan “lletjotes” (llegir utilitzant la genial imitació del Molina del Polònia), s’han ennegrit, han perdut la brillantor… i és clar, no vol anar al camp de tir amb un “material” tant poc atractiu… La genial idea no es fa esperar: Ja que tenim el tumbler, perquè no utilitzar-lo?

A priori semblaria que per moltes voltes i tombarelles que facin dins del tumbler (evidentment ja hauriem descartat tots aquells sistemes que utilitzen líquids) és altament improvable que es produeixi un cop suficientment fort al pistó com per a desencadenar la detonació… jo no ho descartaria, però. I només per això ja paga la pena abandonar la idea.

Però si això no fós suficientment convincent, en un altre fòrum demostren amb fets i fotografies que afecta a la composició de la pólvora, i això si que és perillós de veritat. I en només 2 hores de tumbler!

El resultat, l’explosió de la bala dins la recàmara del fusell. Les 3 bales prèvies van disparar-se sense problemes, però la 4a devia haver patit més intensament el demembrament de les partícules de pòlvora, el que va provocar un augment – segons l’autor de l’article- de les pressions de 70.000 psi màxims a 138.000 psi. El doble.

I és molt graciosa la última frase: OCCHIO QUANDO SI RICARICA

Graciosa però veritat absoluta.

Nov 292008
 

A internet hi ha molts exemples del que passa si no parem compte a l’hora de recarregar… I és que és molt fàcil cometre un error mentre recarreguem centenars de cartutxos setmanalment… Un error que podem pagar molt car. I no hem refereixo només al preu econòmic de comprar una altra arma, sinó al cost físic que ens pot tocar pagar.

Els errors poden venir per moltes bandes, però potser la més habitual sigui un mal càlcul de la quantitat de pòlvora a utilitzar:

Aquesta recopilació de Kaboom’s és un mostra del que es pot trobar per internet.

La moralina vindria a ser:

Les armes poden ser divertides, però no son joguines

Una mala combinació, les armes i la distracció.

Actualització: Un altre exemple recent

Mar 042008
 

Tal com vaig comentar, poso 2 fotografies que il·lustren força bé el que pot ser una sobrepressió:

 

Tal hi com es pot observar fàcilment, en aquestes vaines es veu força bé el coll que apareix prop de la base i el pistó aixafat per la sobrepressió, resultat de carregar amb un excés de pólvora de 3 grains per sobre del màxim recomanat. Quan trobi algun exemple del que podria haver passat amb una mica de mala sort, ho publicaré aquí.

Mar 032008
 

Afortunadament el fabricant de les pólvores Vectan, NobelSport, ha respost de manera exemplar: En menys de 3 hores m’ha fet arribar un correu electrònic on atenia la meva petició, i m’ha adjuntat un document en pdf amb tota la informació relativa al calibre en qüestió.

A les taules de recàrrega publicades no n’hi ha pas tanta d’informació!

L’arxiu el podeu descarregar d’aquí

Per al pes de bala que m’interessa (158 grains) trobem 4 taules de recàrrega:

Bala Hornady SWC-HP 10.25 g núm. 10428 (SWC-HP -> Semi Wadcutter/Hollow Point): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó.

Bala Sierra JHC 10.25 g núm. 8360 (JHC -> Jacketed Hollow Cavity): No és exactament la meva bala. Té una cavitat central. No s’ajusta al que busco.
Bala Speer JHP 10.24 g núm. 4211 (JHP -> Jacketed Hollow Point): Aquesta sí que sembla la que vull. Coincideix en pes, en estructura i en fabricació (el que no sé es si les meves bales són marca Speer, les tinc una mica a “l’engròs”). Si mirem el que ens marca la taula, com a càrrega mínima ens recomana 13.9 grains, i com a càrrega màxima ens proposa 14.8 grains. Provarem doncs la càrrega màxima, si tenim en compte que fins ara havia provat 17.7 grains! 3 grains de diferència! Amb raó tinc sobrepressió!

Bala Speer LSWC 10.24 g núm. 4623  (LSWC -> Lead Semi Wad Cutter): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó. A més, la taula ens especifica que utilitza pistons normals, no Magnum (els CCI SP són els normals, els magnum són els CCI 550, per a la marca CCI, és clar. Cada marca hi posa noms diferents)

Un cop estudiat el pdf que tant amablement m’han fet arribar des de NobelSport, probablement aquesta nit recarregui les noves bales, (poques, encara estic en fase de proves!) i demà les vagi a provar. Un cop solventats tots els problemes, miraré de treure les velocitats de les bales amb la meva configuració específica.

Feb 262008
 

La recàrrega, encara que se segueixin les instruccions d’aquest blog o de qualsevol llibre o altre material, pot resultar extremadament perillosa. Qualsevol recàrrega, així com la utilització de munició recarregada s’ha de fer assumint el risc que comporta. Totes les informacions aparegudes en aquest blog relatius a la recàrrega es dirigeixen exclusivament a persones experimentades en el món de la recàrrega.

Si no tens experiència en aquest món, no provis de recarregar munició almenys fins que hagis llegit i entès perfectament i completa com a mínim un manual de recàrrega imprès. No fumis mentre recarregues o ets a prop dels components. Guarda sempre els pistons i la pólvora lluny de fonts de calor i de flames, i fora de l’abast dels infants. Sempre que recarreguis munició segueix escrupolosament els procediments estandarditzats descrits en els manuals impresos de recàrrega, i utilitza sempre i en tot moment ulleres de seguretat.

Gairebé sempre, si utilitzes munició recarregada s’anul·laran les garanties dels fabricants de les armes de foc. L’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat pels danys ocorreguts a les armes de foc mentre s’utilitza munició recarregada.

Encara que es fa un esforç constant en proporcionar dades exactes, l’autor no assumeix cap responsabilitat per lesions, mort o danys degut a errors tipogràfics en les dades, o per cap altre error en el blog o sobrevinguda per recarregadors individuals.

 

Com a reiteració, qualsevol recàrrega i utilització de munició recarregada es fa assumint cadascú el seu propi risc, l’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat per la mort, lesions ni danys degut a les dades d’aquest blog, o a qualsevol altre error de recàrrega.