set. 202013
 

Ja fa uns mesos que no sóc a la Junta del Club Andorrà de Tir de Precisió. I tot hi que costa deixar d’interessar-se pels mínims detalls de la gestió d’un Club, no m’ha costat gens ni mica deixar de dedicar hores personals a reunions de treball, ni oblidar-me de discussions estèrils amb socis especialment perepunyetes amb qualsevol aspecte que afecti (o no) els seus interessos ni tampoc -vés per on- tenir la intranquil·litat i el dubte si algun tema s’ha portat de la millor manera possible per al Club. No. Això ha estat sorprenentment senzill. Ara només tinc els maldecaps propis de la meva vida privada i professional, que al cap i a la fi són els que hem pertoquen.

 

Però un mail rebut aquest dimecres a la nit va tornar a focalitzar la meva atenció en el Club. I és que resulta que un tema cabdal per la seva supervivència com són les instal·lacions físiques on practicar l’esport del tir amenaça d’acabar amb l’únic Club de Tir existent al país.

Resulta que l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, propietari de les instal·lacions on està instal·lat el Club, exigeix un lloguer impossible d’assumir econòmicament. Les raons que esgrimeixen són irrefutables, i és que proposen que el Club de Tir pagui el mateix import per metre quadrat que paguen altres clubs esportius pel lloguer de les seves instal·lacions, per evitar situacions de greuge comparatiu. Existeix però una lleugera diferència, i és que mentre altres clubs utilitzen tota la superfície útil per a les seves activitats, un club de tir ha de tenir molts metres perduts per a posar distància entre el lloc del tirador i l’indret on hi ha la diana. De fet, la gran majoria de metres són espai buit.

Tampoc no sembla afectar la seva decisió que el Club NO disposa de cap subvenció estatal ni comunal per al seu funcionament, només una ajuda per a sufragar part de els despeses ocasionades en motiu de la tirada internacional que s’organitza cada any (i que rep el nom de Tirada Festa Major d’Andorra la Vella, justament per homenatjar l’ajuda rebuda).

Sembla oblidar, justament la majoria que hi ha al capdavant del Comú, de tendència política socialista, que un Club sense ànim de lucre de les dimensions del nostre no obté uns ingressos extraordinaris amb les quotes dels socis, que permetin fer-se càrrec de la il·luminació del local (tancat, per cert), la calefacció, la factura del telèfon i el sou de la única persona assalariada que ja podeu imaginar que no és ni tan sols comparable a la mitja més baixa dels assalariats del país. Tot per dir que si el Club disposa actualment d’algun diner és per a poder-lo dedicar a la promoció i a la organització d’activitats, mai remunerades per a cap dels seus participants ni organitzadors.

I tot hi els esforços per a establir ponts de diàleg, trobar solucions i aconseguir salvar el Club, des del Comú s’entesten a fer-lo desaparèixer, i això que és únic al país. Històric.

Lamentable.

I deixar sense possibilitats legals a varis centenars de socis per a practicar un esport que és necessari per al país, penso que és encara més lamentable, quan s’estan dedicant diners públics a bestieses que prefereixo no deixar escrites. Els esforços per a optimitzar els recursos sempre van dirigits als altres, mai es miren d’aplicar a un mateix.

Donat que la decisió de no renovar el contracte sembla ferma, només queda pensar si hi ha un futur, i si la resposta és afirmativa, mirar de trobar camins alternatius al que ha existit fins ara.

Una possible solució seria cedir l’ús d’algun terreny comunal per a l’activitat del tir. I si no és amb aquest Comú, s’haurà d’iniciar converses amb els altres comuns per a proposar el projecte, únic, de disposar d’un Club de Tir Nacional.

En fi, tots els socis estem convocats a assistir a la reunió extraordinària on l’actual Junta exposarà aquest tema. I segur que també hi trobarem els especialistes en criticar la feina feta sense entendre que la remuneració econòmica o en espècie que percep l’actual i les anteriors Juntes directives és igual a #0,00€# i que fan la seva feina, amb més o menys encert simplement per amor a l’Esport, al Tir i al País.

maig 172009
 

Fa unes setmanes vaig rebre un encàrrec per part del Club Andorrà de Tir de Precisió que hem va portar a contactar amb 5 fabricants d’armes de competició de gran renom: Feinwerkbau, Hämmerli, Steyr, Walther i Morini.

Alguns d’ells hem van fer arribar els seus catàlegs (complets o només amb les armes de competició – aire en pistola i carrabina, 22lr en pistola i carrabina-) amb els preus incorporats, d’altres pressupostos o propostes massa particulars per a reproduïr-les. Però he pensat que podria ser interessant compartir en aquest post els catàlegs rebuts, per qui tingui curiositat o interès real en veure quines armes i quins preus cotitzen armes que estan guanyant medalles olímpiques.

[catàlegs retirats]

La resta de catàlegs es poden consultar a les respectives webs, enllaçades més amunt. Jo continuaré fidel a la meva Unique DES69 en calibre .22lr que tantes alegries hem dóna. I com que encara no m’he convertit en un purista de la precisió, miraré de mantenir-me allunyat de la galeria d’aire… no fos cas que hagués de sumar una nova passió a la col·lecció! Per cert, que aviat renovaré la galeria fotogràfica de les meves armes. Menys quantitat i més qualitat, espero!

gen. 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

des. 062008
 

Acabo de fer la darrera tirada de l’any en estàndard, i és una llàstima perquè em toca seguir a 3a categoria.

Les puntuacions:

Tirada Estàndard 06-12-08
7 8 8 9 9 41
9 8 7 7 5 36
8 8 8 8 9 41
10 9 9 7 7 42
10 8 8 8 7 41
10 9 9 6 4 38
9 9 8 8 5 39
10 10 10 9 8 47
10 10 8 8 5 41
9 9 6 6 6 36
9 9 9 7 6 40
10 9 8 7 7 41
483

set. 152008
 

Aquest diumenge vaig anar a la tirada en Estàndard que s’organitzava al Club. I va resultar que puntuava per al Campionat d’Andorra (que no acabo d’entendre perquè el Campionat d’Andorra està composat d’una sola prova de cada modalitat…!). Resulta que per a facilitar la participació, es pot competir el dissabte a les 16:30 o bé el diumenge a les 10:30. Jo vaig anar-hi el diumenge, no per ganes de llevar-me d’hora, sinó perquè el dissabte m’era totalment impossible d’anar-hi.

Vam començar una mica tard, i va resultar que érem poquets (per variar). Jo només tenia un objectiu, que era arribar als 500 punts (de 600) per a canviar de categoria i competir en 2a… que de fet és on hi ha més competència perquè és força difícil arribar a 1a, i perquè qualsevol amb una mica de traça i d’entrenament pot arribar a 2a. Ho sigui, que a 2a ens trobem gairebé tots, com en un embut.

La meva lamentable actuació va fer que no només no aconseguís el meu objectiu, sinó que a més quedés força per sota de la meva darrera puntuació -506-! (que sense ser cap meravella, m’omple d’orgull). I això que vaig anar-hi equipat com un campió, amb les bales super-mega-poderoses i precises de la Eley, les Tenex. Però com a conclusió està clar que el 95% dels resultats depenen del tirador. El 4% de l’arma i l’1% restant a altres, com les bales, la roba, les sabates, les ulleres…

Hem pregunto què hagués passat si enlloc de les Tenex hagués utilitzat les bales de “batalla” que utilitzo per entrenar… probablement exactament el mateix que amb les de competició!

Per acabar-ho d’adobar vaig haver de tirar amb uns cascs insonoritzadors del Club, ja que els meus es van quedar a casa dormint. Però no pretenc espolsar-me les culpes! La culpa d’aquests resultats és meva per a no entrenar prou.

Com sempre, vaig anar apuntant els punts a la PDA, i el resultat va ser aquest:

Campionat Andorra Estàndard 14-09-08
10 9 8 7 4 38
10 9 6 6 7 38
10 9 8 8 7 42
10 10 9 9 7 45
10 9 8 9 7 43
9 8 7 6 5 35
9 9 8 7 6 39
10 10 9 9 7 45
9 9 9 7 5 39
10 9 9 7 6 41
9 9 9 8 7 42
8 7 4 6 5 30
477

No tinc captures de les dianes perquè es van anar posant pegats per a tapar els forats i hauria estat una mica lleig visualment, però és que tampoc gosaria posar-les!

En resum, el meu objectiu continua essent:

– Pujar a 2a categoria abans de final d’any (no hauria de ser tant difícil!)

La propera setmana es competeix en gros calibre. Dubto que hi vagi si no he pogut fer bales del 38WC, i dubto que en pugui fer si no arriben les puntes a les armeries!

set. 132008
 

Aquest dimecres va ser especialment excitant: Ens vam trobar germans i cosins (no tots, alguns estan a Shanghai) per a fer una mica l’indi i provar totes les armes disponibles de la família: Escopeta 22lr de competició amb mires obertes, escopeta de forrellat (el “cerrojo” suposo que es tradueix així?), Colt Phyton 6″ platejat, Colt Phyton 6″ fumat, Glock 17C, Unique DES69, Beretta 92FS.

Com que la trobada s’havia de realitzar per força al camp de tir del Club Andorrà de Tir de Precisió, no vam poder portar l’artilleria pesada. Tot hi això, vam poder degustar els sabors lleugers del calibre .22 lr, la precisió lànguida del .38 WC, la ràpida fuetada del 9mm Parabellum i la tronada espaordidora del .357 Magnum. Amb tot això, i perquè ja anàvem prou carregats, no vam poder fer proves de desenfundar l’arma i disparar amb precisió contra els nostres contrincants de cartró, ja que a la mateixa hora que nosaltres hi havia altres tiradors al camp, i no era prudent fer exercicis de tir a mitja alçada…

L’escena va començar a ser dantesca quan vam deixar de banda els calibres petits i vam disparar amb els Colt, la Glock i la Beretta… allò si que era una sinfonia d’espetecs continuats! És clar que ens va faltar alguna cosa per a assemblar-nos a aquests… Potser quilos?

El matxambrat de vídeo ha sortit com ha sortit… no tinc ni punyetera idea de com girar la imatge!

ag. 052008
 

Bé, ja s’ha acabat la competició! Ha vingut gent representant molts clubs catalans i alguns de francesos… la veritat és que ha estat una passada! Han participat prop de 100 tiradors, des de nenes que no devien tenir pas més de 11 anys, fins a un senyor de 76 anys, crec que va dir que tenia!

Tot hi la feinada organitzant, ja tinc ganes que arribi la trobada del 2009! Podeu veure les classificacions i una mica com ha anat a la web del Club, a http://andorratir.org/.

Finalment, tal hi com vaig preveure, vaig competir en gros calibre (amb la Colt Phyton, amb calibre .38 WC) i en pistola estàndard (amb la Unique DES69, amb calibre .22 LR evidentment).

La competició amb el gros calibre no hem va anar gens bé… feia massa temps que no entrenava i la primera caixa de munició que vaig utilitzar (recarregada amb unes puntes de plom que no m’han agradat mai) no hem va donar bon resultat. Quan vaig saber què fallava ja érem a misses dites, i començava la 2a meitat de la prova, el tir ràpid! Vaig canviar de bales per unes de més antigues amb punta també de plom però recobertes d’una pel·lícula plàstica que hem dóna més seguretat. I sobretot, vaig apuntar més baix! La sol·lució va ser enlloc d’apuntar segons la norma, a la base del 7… vaig apuntar a la base del 5… i BINGO! Aleshores si, la puntuació va començar a deixar-se notar.

He sel·leccionat les 4 millors dianes per a il·luminar una mica el discurs… (les millors, eh! ho sigui que no sóc de tot 10, però algun si que s’escapa)

Una diana molt bonica, encara que els 8 podrien haver estat 9 amb una mica més de sort…!

Aquesta diana, força centrada a la línia del 10 però més dispersa cap als laterals, és curiosa perquè una de les 5 bales devia arribar de costat… això m’inclina a pensar en un error de recàrrega. Mea culpa!

Aquesta també té el seu què… Encara que aquests dos 7 m’han abaixat la puntuació…

I aquesta seria genial si no fós pel 7 baix…!

En pistola estàndard (2a posició, copa al canto!), al no haver-hi gairebé gens de retrocés i sentir-me molt més còmode amb una arma de competició amb tanta solera com la DES-69, vaig tenir una trajectòria molt més estable, i hem vaig sorprendre a mi mateix per escalar tantes posicions de cop! Si aconsegueixo repetir la puntuació (que per no haver entrenat en 3 mesos i ser la 2a competició realitzada, essent la primera des de feia almenys 12 anys) dins d’aquest any natural, pujo a 2a categoria…!

Algunes dianes de la fita:

Tres 10 en una mateixa diana… no està malament! Llàstima d’aquest 6 escanyolit que la desmereix!

Aquesta ja està millor, he aconseguit canviar el 6 per un 9… li he donat la volta! 😛

Aquesta en general bé, però masses 8! El 10 centrat és xulo, eh!

I aquesta normaleta, una mica de tot: 10, 9, 8 i 7!

Per ser que hi havia tants tiradors, amb experiència i que s’entrenen habitualment, no n’estic gens descontent, dels resultats! A veure si aconsegueixo els objectius fixats:

A) Canviar de categoria en Pistola estàndard

B) Millorar sensiblement la puntuació en gros calibre

C) Entrenar amb regularitat

El que implica:

D) Recarregar la munició amb regularitat

I tot això abans de final d’any! GLUPS!

jul. 312008
 

Ja tenim a sobre la tirada que anualment organitza el Club Andorrà de Tir de Precisió, oberta als membres de tots els Clubs internacionals que vulguin posar a prova la seva precisió i les seves habilitats amb les armes!

Aquest any està previst que participin membres de Clubs catalans, balears i francesos, el que és normal si tenim en compte la proximitat geogràfica.

En un principi jo no tenia previst de participar-hi, sinó només ajudar en la organització, però finalment he pensat que perquè no? Encara que hi hagi esportistes altament preparats, serà la única manera de saber exactament en quin nivell estic…

Així que ja tinc preparada la meva inscripció, en les modalitats de tir estàndard (calibre .22LR, amb la meva Unique DES69, que ahir a la nit vaig estar posant a punt degut a un problema que feia anys que arrossegava… ho publicaré en un altre post) i tir de gros calibre (calibre .38 WC, amb la meva preciosa Colt Phyton de 6 polzades i pavonat negre, calibre .357 Magnum). Miraré d’entrar a la 1a tanda, així després podré dedicar-me a ajudar la resta de l’Staff.

Pel que he vist, aquest any hi ha un important nombre de dones inscrites! Fet extraordinari en el nostre esport favorit.

Podeu trobar tota la informació al blog del Club http://andorratir.org/ i més concretament en aquest post.

Ànims i que guanyi el millor!

jul. 062008
 

Escassament fa un parell de dies mesos que la televisió andorrana va venir a fer un reportatge sobre el Club Andorrà de Tir de Precisió, en el qual es feia un repàs de les modalitats de tir que s’hi practicaven, i en el qual sortien 2 de les meves armes: El Colt Phyton de 6 polzades i la Glock 17C. No és res de l’altre món però serveix per a veure les instal·lacions del Club i es veuen força armes dels associats.

L’enllaç al vídeo penjat al youtube:

maig 152008
 

El dimarts passat (dimarts 13!) va venir al Club de Tir de Precisió d’Andorra un equip d’Andorra Televisió, per a filmar un petit reportatge sobre el tir a Andorra. I ha sortit emès aquesta nit cap a les 20:30h! El presentador, l’Arnau, ha començat amb una entrevista al president del Club, el Joan Pol, i seguidament han posat unes imatges de la sala de tir pneumàtic, i després de la sala de tir on estàvem un munt de tiradors!

Han enfocat la meva Colt Phyton en un parell d’ocasions, i també ha sortit la Glock 17C modificada, entre moltes altres armes. El reportatge ha durat uns 5 minuts, però ha estat bé que ensenyin el nostre esport en un mitjà com la televisió, que permet arribar a moltes persones alienes al món de les armes