abr. 052009
 

Fa mesos, MESOS que espero aquest carregament. Pel que han tardat podria molt ben ser que les haguessin portat amb mula cega i mig coixa des de les més remotes muntanyes del Kazakhstan, però no. Simplement havien d’arribar de França, ben a la vora nostra. Cada vegada passa menys, però encara hi ha empreses que no tenen sentit de la decència i no són capaces de servir una comanda senzilla com aquesta en un termini de temps raonable.

I és que qui espera es desespera, diuen. Però aquesta vegada valia la pena. Aquestes puntes (del tipus wadcutter, plastificades, de 148 grains i del calibre .38) són les millors amb àmplia diferència de totes les que he pogut provar fins ara. I de tant bé que van, dubto que en provi d’altres mai més. Empaquetades en capsetes de 500 unitats, plastificades en tota la seva superfície, permeten procedir a la recàrrega sense embrutar-se excessivament els dits, i a més emplomen molt menys el canó i el die que les empeny a l’interior de la vaina (el seater die, per parlar amb propietat).

Encara hem queden algunes caixes absolutament odioses de la casa Speer. Terriblement brutes, imprecises i perjudicials pel canó del Phyton així com pel die. Tant de bò no les hagués comprades mai! Ara però, les haig d’anar utilitzant per cremar munició de tant en tant. I acabar-les aviat. Sobretot no en competicions!

Ara doncs en podem trobar a l’Armeria Dolsa en quantitats suficients per a satisfer qualsevol necessitat.

gen. 122009
 

La primera tirada de l’any.

Els resultats, com sempre, força decebedors. No he arribat als 500 punts necessaris per aconseguir canviar de categoria. Però encara pitjor, he fet la puntuació més baixa fins avui!

Allò que deia de l’Anna, que feia falta concentració, disciplina… doncs ja m’ho puc aplicar a mi mateix. Si vull canviar de categoria no puc fer un 2! Aquests 24 punts semblen masses per aconseguir-los en una tirada!

En fi, com que sortosament no m’hi dedico em puc permetre el luxe de seguir fent aquests resultats, encara que és evident que m’agradaria millorar.

El primer pas, evident però complicat d’assolir és eliminar els resultats inferiors al 7. En aquesta tirada m’han fet perdre 17 punts. Només reconvertint els blancs en negres!

També puc observar que començo la serie força bé, però a mesura que buido el carregador perdo concentració / precisió. Crec que això ho puc compensar entrenant amb els temps, per a habituar-me a la presió dels segons.

Tirada Estàndard 11-01-09
1 10 10 10 7 8 45
2 10 9 8 8 2 37
3 7 8 8 8 9 40
4 10 9 9 8 7 43
5 9 8 7 7 6 37
6 10 9 8 8 7 42
7 9 9 8 7 4 37
8 10 10 8 7 7 42
9 10 9 8 8 4 39
10 10 8 8 8 7 41
11 10 7 7 6 3 33
12 10 9 8 7 6 40
TOTAL: 47

Caldrà entrenar més…!

des. 062008
 

Acabo de fer la darrera tirada de l’any en estàndard, i és una llàstima perquè em toca seguir a 3a categoria.

Les puntuacions:

Tirada Estàndard 06-12-08
7 8 8 9 9 41
9 8 7 7 5 36
8 8 8 8 9 41
10 9 9 7 7 42
10 8 8 8 7 41
10 9 9 6 4 38
9 9 8 8 5 39
10 10 10 9 8 47
10 10 8 8 5 41
9 9 6 6 6 36
9 9 9 7 6 40
10 9 8 7 7 41
483

set. 152008
 

Aquest diumenge vaig anar a la tirada en Estàndard que s’organitzava al Club. I va resultar que puntuava per al Campionat d’Andorra (que no acabo d’entendre perquè el Campionat d’Andorra està composat d’una sola prova de cada modalitat…!). Resulta que per a facilitar la participació, es pot competir el dissabte a les 16:30 o bé el diumenge a les 10:30. Jo vaig anar-hi el diumenge, no per ganes de llevar-me d’hora, sinó perquè el dissabte m’era totalment impossible d’anar-hi.

Vam començar una mica tard, i va resultar que érem poquets (per variar). Jo només tenia un objectiu, que era arribar als 500 punts (de 600) per a canviar de categoria i competir en 2a… que de fet és on hi ha més competència perquè és força difícil arribar a 1a, i perquè qualsevol amb una mica de traça i d’entrenament pot arribar a 2a. Ho sigui, que a 2a ens trobem gairebé tots, com en un embut.

La meva lamentable actuació va fer que no només no aconseguís el meu objectiu, sinó que a més quedés força per sota de la meva darrera puntuació -506-! (que sense ser cap meravella, m’omple d’orgull). I això que vaig anar-hi equipat com un campió, amb les bales super-mega-poderoses i precises de la Eley, les Tenex. Però com a conclusió està clar que el 95% dels resultats depenen del tirador. El 4% de l’arma i l’1% restant a altres, com les bales, la roba, les sabates, les ulleres…

Hem pregunto què hagués passat si enlloc de les Tenex hagués utilitzat les bales de “batalla” que utilitzo per entrenar… probablement exactament el mateix que amb les de competició!

Per acabar-ho d’adobar vaig haver de tirar amb uns cascs insonoritzadors del Club, ja que els meus es van quedar a casa dormint. Però no pretenc espolsar-me les culpes! La culpa d’aquests resultats és meva per a no entrenar prou.

Com sempre, vaig anar apuntant els punts a la PDA, i el resultat va ser aquest:

Campionat Andorra Estàndard 14-09-08
10 9 8 7 4 38
10 9 6 6 7 38
10 9 8 8 7 42
10 10 9 9 7 45
10 9 8 9 7 43
9 8 7 6 5 35
9 9 8 7 6 39
10 10 9 9 7 45
9 9 9 7 5 39
10 9 9 7 6 41
9 9 9 8 7 42
8 7 4 6 5 30
477

No tinc captures de les dianes perquè es van anar posant pegats per a tapar els forats i hauria estat una mica lleig visualment, però és que tampoc gosaria posar-les!

En resum, el meu objectiu continua essent:

– Pujar a 2a categoria abans de final d’any (no hauria de ser tant difícil!)

La propera setmana es competeix en gros calibre. Dubto que hi vagi si no he pogut fer bales del 38WC, i dubto que en pugui fer si no arriben les puntes a les armeries!

ag. 052008
 

Bé, ja s’ha acabat la competició! Ha vingut gent representant molts clubs catalans i alguns de francesos… la veritat és que ha estat una passada! Han participat prop de 100 tiradors, des de nenes que no devien tenir pas més de 11 anys, fins a un senyor de 76 anys, crec que va dir que tenia!

Tot hi la feinada organitzant, ja tinc ganes que arribi la trobada del 2009! Podeu veure les classificacions i una mica com ha anat a la web del Club, a http://andorratir.org/.

Finalment, tal hi com vaig preveure, vaig competir en gros calibre (amb la Colt Phyton, amb calibre .38 WC) i en pistola estàndard (amb la Unique DES69, amb calibre .22 LR evidentment).

La competició amb el gros calibre no hem va anar gens bé… feia massa temps que no entrenava i la primera caixa de munició que vaig utilitzar (recarregada amb unes puntes de plom que no m’han agradat mai) no hem va donar bon resultat. Quan vaig saber què fallava ja érem a misses dites, i començava la 2a meitat de la prova, el tir ràpid! Vaig canviar de bales per unes de més antigues amb punta també de plom però recobertes d’una pel·lícula plàstica que hem dóna més seguretat. I sobretot, vaig apuntar més baix! La sol·lució va ser enlloc d’apuntar segons la norma, a la base del 7… vaig apuntar a la base del 5… i BINGO! Aleshores si, la puntuació va començar a deixar-se notar.

He sel·leccionat les 4 millors dianes per a il·luminar una mica el discurs… (les millors, eh! ho sigui que no sóc de tot 10, però algun si que s’escapa)

Una diana molt bonica, encara que els 8 podrien haver estat 9 amb una mica més de sort…!

Aquesta diana, força centrada a la línia del 10 però més dispersa cap als laterals, és curiosa perquè una de les 5 bales devia arribar de costat… això m’inclina a pensar en un error de recàrrega. Mea culpa!

Aquesta també té el seu què… Encara que aquests dos 7 m’han abaixat la puntuació…

I aquesta seria genial si no fós pel 7 baix…!

En pistola estàndard (2a posició, copa al canto!), al no haver-hi gairebé gens de retrocés i sentir-me molt més còmode amb una arma de competició amb tanta solera com la DES-69, vaig tenir una trajectòria molt més estable, i hem vaig sorprendre a mi mateix per escalar tantes posicions de cop! Si aconsegueixo repetir la puntuació (que per no haver entrenat en 3 mesos i ser la 2a competició realitzada, essent la primera des de feia almenys 12 anys) dins d’aquest any natural, pujo a 2a categoria…!

Algunes dianes de la fita:

Tres 10 en una mateixa diana… no està malament! Llàstima d’aquest 6 escanyolit que la desmereix!

Aquesta ja està millor, he aconseguit canviar el 6 per un 9… li he donat la volta! 😛

Aquesta en general bé, però masses 8! El 10 centrat és xulo, eh!

I aquesta normaleta, una mica de tot: 10, 9, 8 i 7!

Per ser que hi havia tants tiradors, amb experiència i que s’entrenen habitualment, no n’estic gens descontent, dels resultats! A veure si aconsegueixo els objectius fixats:

A) Canviar de categoria en Pistola estàndard

B) Millorar sensiblement la puntuació en gros calibre

C) Entrenar amb regularitat

El que implica:

D) Recarregar la munició amb regularitat

I tot això abans de final d’any! GLUPS!

jul. 312008
 

Fa temps que tenia ganes de parlar d’un tipus de munició que sempre m’han recomanat per la seva estabilitat, rapidesa i bons resultats… i justament és la que fabrica a la casa Eley. Al llarg dels anys he utilitzat moltes caixes del calibre 22LR, i de diferents versions. I si bé és cert que es nota una millor qualitat i uns resultats més positius amb aquesta marca, també és cert que aquests són directament proporcionals al que val. Aquesta munició és sensiblement més cara que la resta del mateix calibre!.

Sempre havia tingut curiositat per a saber perquè la Eley Tenex era diferent de la Eley Club, o de la Eley Match… quines diferències hi ha entre elles, si aparentment són iguals?

Bé, per aclarir-ho he buscat la seva pàgina web, i aquí en deixaré un resum, per a posteriors consultes.

De fet, només m’interessa la munició específica per a les competicions en pistola estàndard del calibre 22LR, que són les versions TENEX, MATCH i CLUB.

Per començar, comentar que la prova dels 25m amb pistola estàndard, consisteix en disparar 60 trets, dividits en 3 fases:

  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 150 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 20 segons
  • 4 tirades (de 5 trets cada una, és a dir 20 bales en total), amb un temps de 10 segons

Al principi tens molt de temps per a concentrar-te i provar de fer la millor puntuació possible, però al final els trets són força frenètics, i evidentment la puntuació se’n ressent.

ELEY TENEX

A priori, el que la diferència de la resta de games és el tipus de lubricant (Beeswax / Tallow) i la forma de la punta (Flat Nose). Per la resta (velocitat, mides) és exactament igual que la Club. Però potser aquestes característiques fan que sigui la que dóna uns resultats més estables en competició internacional?

Tríptic informatiu en pdf

ELEY CLUB

Igual que la Tenex, però amb lubricant Paraffin Wax i punta Round Nose. Diu que és la ideal per a guanyar campionats entre clubs… ideal per la tirada del cap de setmana, però si puc comptar amb la que hem permetria guanyar unes olimpiades…!

Tríptic informatiu en pdf

ELEY MATCH

Pel que sembla és idèntica a la Club, però un pèl més lenta… deu ser la recomanada per a les llargues sessions d’entrenaments solitaris?

Tríptic informatiu en pdf

Aquestes són les 3 games que m’interessen per a competir en galeria a 25m, però se’n comercialitzen més en altres especialitats, entre elles les Subsonic Hollow, que redueixen el soroll… ideals per a utilitzar amb silenciador o per caçar.