abr. 042013
 

Fa uns dies he descobert la existència d’un projecte engegat per Glock USA, anomenat Glock ID.

Es tracta d’una mena de xarxa social enfocada al món de les armes en general i de les Glock en particular. Té alguns detalls vistosos, com mostrar una caixa forta amb combinació digital de 4 xifres per accedir al teu “armer virtual”, on pots entrar les dades genèriques de les teves armes -foto inclosa-, i des d’allà portar un control primari però interessant de per exemple quanta munició has gastat en la teva darrera visita a l’stand de tir, quina és la darrera vegada que has netejat l’arma o integrar els resultats de les dianes per fer-ne el seguiment! Això permet aconseguir, per mitjà d’un sistema de punts algunes fites com galons militars o insígnies. Al més pur estil Call of Dutty. També es poden aconseguir punts responent qüestionaris sobre seguretat i maneig de les armes glock, història de la companyia, èxits comercials… Hi ha la possibilitat de formular preguntes i obtenir respostes de qualsevol integrant de la comunitat o fins hi tot de membres de Glock USA, el que pot desembocar en informació precisa sobre el tema que haguem demanat. I evidentment aquí també integren el sistema de punts per a guanyar les medalletes.

Per un usuari mitjà de les nostres contrades no li serà de gran utilitat, donat que el coneixement de l’anglès no acostuma a ser massa elevat i no hi ha un ús intensiu de les armes (ni tan sols moltes vegades regular).

Però per a dur una mena d’inventari del nostre arsenal, controlar quina arma utilitzem més, quantes bales hem gastat en cada sessió d’entrenament i si ja li convé passar-li el drap, pot arribar a ser interessant, sobretot per als qui com jo compartim l’interès per les armes i la tecnologia. I fixa’t tu que amb el temps potser acabem més coberts d’insígnies -digitals- que alguns caps militars que només de veure’ls et fan patir per la quantitat de pes que duen a l’americana!

Vist aquí, ammoland.com

febr. 012010
 

Ja fa dies que el Shot Show d’enguany ha quedat endarrera i com no podia ésser d’una altra manera ha portat tones de novetats al món de les armes. La més cridanera des del meu punt de vista ha estat la presentació – una presentació oficial, perquè oficiosament ja feia mesos que se’n parlava, fins hi tot en aquest blog– de la nova generació de les Glock, la 4a.

No és pas perquè sigui aclaparadorament novedosa, és simplement la necessitat de renovar el mercat d’una arma que tal hi com està ja funciona. Què hi ha de nou? Doncs una nova textura a la empunyadura, la possibilitat de triar entre 3 peces al llom de la mateixa, facilitant adaptar l’arma a les nostres mans i per tant millorar la precisió i la maniobralitat, i sembla que també han modificat la peça amb molla que permet que la corredera retorni a la seva posició original després de disparar: Ara sembla molt més robusta. No són grans canvis, però alguna cosa s’havia de fer per a fer front a la competència! Val a dir que de les tres novetats, la que trobo més pràctica és la que copia literalment el sistema de la Walther P99.

Les imatges següents les he extret del fòrum M4Carbine. Uff…. per avorrir-se de la quantitat de material que hi ha!

ag. 272009
 

L’apartat d’accessoris per la Glock, que sembla inacabable al mateix temps que d’inesgotable imaginació, incorpora una nova eina per a convertir la nostra estimada glock en una arma cada vegada més similar a un fusell d’assalt, el que ens proporciona una innegable millora en quant a la estabilitat – precisió, un repartiment més equitatiu del pes de l’arma mentre la portem en bandolera mitjançant les eslingues especials, una menor fatiga en encarar l’arma, en definitiva, el complement ideal i imprescindible per a qui no sàpiga què fer amb els seus diners, o pel fan més fan de glock i els seus accessoris.

null

Fora bromes, no deixa de ser curiós l’invent, però potser aporta poc al panorama ja existent, i si tenim en compte que aquí ja vam comentar un accessori similar (però més complet… a l’igual que el seu preu) per a fer pràcticament el mateix… Bé, serveixi per a deixar constància que existeix, si hi ha algú que cerqui quelcom similar, que tot pot ser! Aquesta mena d’implements segurament fora dels USA tenen poca sortida.

juny 102009
 

S’acaben de fer públiques les intencions de Glock de presentar, a finals d’aquest any o a principis del vinent, segurament durant la edició del Shot Show 2010, nous models equipats amb empunyadures ajustables, segurament seguint el mateix camí que han marcat altres firmes, com per exemple Walther, que en el seu model P99 incorpora 3 parts posteriors de l’empunyadura per a facilitar l’adaptació a les mans de qualsevol tirador. Encara no es disposen d’imatges esclaridores. La que segueix és justament el detall de la P99.

No ho considero cap revolució, però sens dubte serà un factor a tenir en compte per aquells que amb una Glock no s’hi sentien prou còmodes. Caldrà seguir les novetats, a veure si no només serà aquesta…

Per cert, vist aquí

abr. 042009
 

Ja n’han sortit de coses extranyes i acoplaments impossibles per a les nostres precioses Glock… però sembla que sempre hi ha qui vol anar més enllà, mantenint-se això si, dins els límits de la utilitat.

Ara, els alemans de H.E.R.A. (Highgrade European Research for small Arms) presenten un nou enginy, compatible amb la Glock 17, 19, 22, 23, 31 i 32. L’anomenen Glock Carbine Conversion i no es pot dir que gaudeixin d’una originalitat espatarrant triant noms pels seus productes, però si que saben fer bé la seva feina, o almenys això sembla si tenim en compte les imatges que ens presenten:

Resulta que aquest munt d’accessoris acoplats a una mena de carcassa tàctica converteixen una pistola glock en un… fusell d’assalt? És que resulta complicat definir amb paraules aquest invents mixtes que surten de tant en tant, especialment en el món del “modding” de les Glock.

A les imatges i a simple vista podem apreciar un parell de carregadors de 33 bales (el col·locat a l’arma i acoplat a aquest mitjançant una mena de brides, un altre de les mateixes característiques), 3 rails picattiny (que ja són ganes de posar acoplaments i accessoris a l’arma), una empunyadura anatòmica, un visor hologràfic de Eotech (super resistents als cops i als maltractaments en general), i el propi Glock Carbine Conversion.

Pel meu gust, un pèl recarregada l’arma…

Òbviament cadascú pot muntar la configuració que li sembli més oportuna per a cada moment… Segurament per als membres d’algun cos especial pot resultar un invent atractiu… tot hi que sospito que més aviat és una joguina dedicada als entusiastes de les armes no professionals!

des. 052008
 

A mi m’agraden les glock. No en faig una defensa aferrissada, però abans de comprar la meva Glock 17C vaig pensar quina arma m’interessava més per a passar-ho bé a la galeria de tir (no vaig entrar en consideracions ni de defensa personal ni de lluita urbana… Andorra és un país segur), i la Glock hem va convèncer.

No vaig poder triar el model, perquè les armeries aquí tenen el que tenen i no hi ha la varietat que ens agradaria, però podia triar entre una Walther P99, els models de SPS o la Glock 17C o bé la 19C. Imagino que no hauria tingut massa problemes per aconseguir una CZ o una Beretta, tot menys armes alemanes (ni Sig Sauer ni companyia, no perquè no m’agradin, sinó perquè sembla ser que en estar tan “aprop” del País Basc, consideren que les armes que venguin a Andorra podrien arribar a la banda terrorista E.T.A. Evidentment això és una bajanada com una catedral de grossa, però els alemans són així de capquadrats i de moment no sembla que hagin de baixar del burro).

Però del que tenia possibilitat d’aconseguir, la Glock era el que més m’havia entusiasmat, i això des de feia força anys. I més encara si tenim en compte que el 99% de les opinions que rebia eren positives!

Tot això bé a raó d’aquest post, on l’autor, arran d’un recent accident entre un jugador de futbol americà i una Glock, explica clarament que ell sempre ha considerat les glock com armes insegures. Segons ell, només ha sentit d’accidents amb armes amb glocks, mai amb la venerada -pels americans- Colt 1911 o la Beretta 92FS, o una Sig Sauer…

I m’ha fet reflexionar, i és que al meu entendre una glock no té res d’insegur, sinó que està dotada d’altres sistemes de seguretat, diferents dels habituals en les armes.

Per començar, cada glock disposa del sistema Safe Action, que és una espècie de semi-doble acció, on el martell està muntat a mitges de manera permanent. A més, té 3 seguretats més, una al gatell, una altra a l’agulla percutora i una tercera que evita que es dispari en cas de caiguda, i tots actuen de maner automàtica, és a dir que la pistola no té res que s’hagi d’activar manualment. Tot funciona a la perfecció i sense que l’usuari hagi de preocupar-se per res. Diuen que justament per això és la pistola més segura del món!

Uns sistemes de seguretat que permeten tenir l’arma operativa de manera permanent, sense haver de realitzar cap gest especial ni haver d’activar cap palanca. Això és molt important sobretot en situacions d’emergència, amb gran estrès i on cal actuar ràpid, i on el segon que es necessita per activar la palanca de la seguretat pot representar la diferència entre poder explicar-ho o no.

La glock gaudeix d’un gran reconeixement a nivell internacional, pel seu excel·lent funcionament, pel seu disseny modern i funcional, pel seu baix preu i pel seu rendiment en les condicions més inversemblants.

I si el problema és que la gent es dispara l’arma a la cama… potser el problema és la gent, que utilitza les armes sense la cura suficient.

És clar que no és el mateix portar l’arma al damunt durant tot el dia que portar-la durant unes hores a la setmana, però això no hem justifica que les glock siguin insegures! I el fet que hi hagi tants milers de glock al mercat, bé augmenta les possibilitats d’haver-hi accidents! Però com amb els cotxes, un volvo no és més segur que un ferrari pel sol fet de còrrer menys… tot depèn de quines mans el condueixen!

Sempre he pensat que comprar una arma com la Colt 1911 és com comprar un cotxe antic: té el seu encant, però només és ferro vell… i per a una arma, jo prefereixo la tecnologia més puntera possible! Per tant ni de conya m’hagués gastat tants diners en una arma de principis del segle passat! Per mi seria equivalent a comprar un trabuc. Mala cosa. I això que no sóc cap exhaltat! El post no sóna massa exhaltat, oi?

nov. 252008
 

Acabo de veure al fòrum de GlockTalk.com que a partir de febrer de l’any vinent LoneWolf comercialitzarà una nova carcassa pels models 17, 17L, 22, 24, 31, 34 i 35 de Glock. Ja sabem tots que si una cosa tenen les Glock és la facilitat amb que podem trobar recanvis i peces personalitzades a qualsevol armeria. Bé, és més senzill de trobar un recanvi del gatell que no pas un canó modificat, almenys en aquest costat de l’oceà!

Però a l’altra banda, a l’Amèrica d’Obama, es pot trobar qualsevol component amb facilitat (ho pots comprar per internet i t’ho envien a casa!) . I ara un distribuïdor tan important com Lonewolf sembla que incrementa aquesta oferta amb una nova carcassa modificada i sembla que agrada molt al mercat al qual va dirigit:

El curiós del cas és que a la pàgina del distribuïdor no he aconseguit trobar-hi cap referència… Haurem d’esperar a trobar més referències fiables per a donar per bona la notícia? En qualsevol cas, com que aquest component es considera part essencial de l’arma, comprar-lo sense passar per l’autorització pertinent suposaria estar cometent un delicte, almenys a Andorra!

set. 132008
 

Aquest dimecres va ser especialment excitant: Ens vam trobar germans i cosins (no tots, alguns estan a Shanghai) per a fer una mica l’indi i provar totes les armes disponibles de la família: Escopeta 22lr de competició amb mires obertes, escopeta de forrellat (el “cerrojo” suposo que es tradueix així?), Colt Phyton 6″ platejat, Colt Phyton 6″ fumat, Glock 17C, Unique DES69, Beretta 92FS.

Com que la trobada s’havia de realitzar per força al camp de tir del Club Andorrà de Tir de Precisió, no vam poder portar l’artilleria pesada. Tot hi això, vam poder degustar els sabors lleugers del calibre .22 lr, la precisió lànguida del .38 WC, la ràpida fuetada del 9mm Parabellum i la tronada espaordidora del .357 Magnum. Amb tot això, i perquè ja anàvem prou carregats, no vam poder fer proves de desenfundar l’arma i disparar amb precisió contra els nostres contrincants de cartró, ja que a la mateixa hora que nosaltres hi havia altres tiradors al camp, i no era prudent fer exercicis de tir a mitja alçada…

L’escena va començar a ser dantesca quan vam deixar de banda els calibres petits i vam disparar amb els Colt, la Glock i la Beretta… allò si que era una sinfonia d’espetecs continuats! És clar que ens va faltar alguna cosa per a assemblar-nos a aquests… Potser quilos?

El matxambrat de vídeo ha sortit com ha sortit… no tinc ni punyetera idea de com girar la imatge!

ag. 012008
 

Als inicis del tir, les armes eren d’avantcàrrega i es carregaven per la boca del canó. Les bales eren completament rodones i s’untaven de greix per a evitar que un cop dins el canó, i quan aquest s’inclinava, rellisquessin amb massa facilitat cap a l’exterior. S’utilitzaven bales de calibres molt poderosos, però les velocitats aconseguides pel projectil no eren gaire impressionants (per la època si que ho devien ser!): Al ser esfèriques abans d’abandonar el canó ja havien perdut gran part de la força, degut a que molts dels gasos produïts durant la explosió es dipersaven i no arribaven a afectar el projectil. Això feia que les armes no poguessin projectar la bala a gaire distància, i per tant només eren letals en distàncies relativament curtes.

Més tard es van adonar que si es modificava la forma del projectil, aquest aconseguia oferir menys resistència a l’aire, i per tant guanyava en velocitat i distància. Però seguia tenint una trajectòria força erràtica, i de fet era molt difícil fer un blanc a distàncies superiors a 50m, al mateix temps que cada pocs trets s’havia de netejar el canó dels residus deixats per la combustió.

Per a modificar aquest fet, es van inventar els canons estriats, on pretenien que les restes de pòlvora s’anessin dipositant i sembla que els va donar força resultat, ja que van aconseguir espaiar cada vegada més les aturades per a netejar l’ànima del canó. Posteriorment i per aconseguir allargar les estries, se’ls va ocòrrer d’enlloc de ratllar longitudinalment el canó, podien fer les ratlles o estries de manera helicoïdal, així aconseguien per a una mateixa longitud de canó augmentar la llargada de les estries. Com que això dificultava el carregar l’arma (recordem que estem parlant d’avantcarga), van sorgir les armes de retrocarga, tal hi com les que utilitzem ara mateix.

Aquest fet va ser crucial, encara que va costar d’entendre. El fet d’incorporar les estries helicoïdals va aconseguir augmentar la potència i la precisió de les armes d’una manera inimaginable… En aquell temps no va ser massa comprès, però havien aconseguit que el centre de gravetat de la bala no variés per culpa del vent, branques, roba o qualsevol altre petit  obstacle que s’interposés entre la bala i el blanc.

Això és el que aconsegueixen les estries: Imprimeixen al projectil l’anomenat moviment giroscòpic, que no és res més que aconseguir que el projectil quan surt del canó estigui donant voltes sobre el seu propi eix, per a donar-li estabilitat i precisió.

Així, les estries (rifling groove en anglès) d’avui en dia les podem definir com els canals que recorren longitudinalment i en espiral l’ànima – canó- d’una arma de foc, iniciant-se prop de la recàmara i fins a la boca del canó, i així, quan la bala entra en contacte amb les estries rep un moviment rotatori durant tot el seu pas per l’ànima, el que li imprimeix les característiques comentades en el paràgraf immediatament anterior, i garantitza que la punta de la bala sigui el primer en impactar al blanc.

Les estries estan formades per:

Fons: El fons de la estria. En alguns casos aquesta és variable
Massís: La part de l’ànima que sobresurt, encara que en realitat la estria es forma sobre la mateixa ànima, per tant no sobresurt res, sinó que s’ha aliminat la resta.
Camp: La superfície de l’ànima que hi ha entre dues estries.
Flancs: Cada una de les parets laterals de una estria.
Flanc de càrrega o conducció: El que enfrota el projectil i li confereix la rotació.
Flanc de fuga: Flanc oposat a l’anterior, tan sols serveix de guia.

I poden variar en tot: quantitat, pas, forma del perfil, amplada i profunditat

Quantitat: Pel que fa a les armes curtes, acostumen a tenir entre 4 i 6 estries

Pas: En mm o polzades, ens indica la longitud de cada estria per a donar una volta completa al canó, i per tant a la bala.

Estriat uniforme: Quan el pas és uniforme al llarg de tota l’ànima

Estriat progressiu: Quan el pas disminueix a mesura que s’atansa a la boca del canó

Estriat mixte: Quan el pas és progressiu a l’inici i uniforme al final. El valor del pas d’estries vé determinat pel pe si la longitud del projectil. Un pas massa curt, dóna una gran estabilitat a la bala, i per tant es pot donar el cas que en impactar al blanc el travessi sense causar-li gaires danys, però per contra té un gran poder de penetració, fins-hi tot proteccions balístiques com armilles antibales, la pell molt curtida de certs animals… Per contra, si el pas és excessivament llarg, pot passar que la bala no tingui una trajectòria prou ben definida degut a la inestabilitat balística conferida, i que pel sol fet de tocar una branqueta, o fins-hi tot pel vent, es desvii del seu objectiu. El que no exclou que aquest tipus de pas sigui molt valorat en àmbits militars o de caça, ja que si arriba al blanc ocasiona uns danys difícilment reparables.

Inclinació: La inclinació de les canals: L’angle que forma la tangent d’una estria amb la generatriu del canó. (jo tampoc ho entenc)

Sentit: Cap a quin costat giren les estries, cap a la dreta o cap a l’esquerra. Habitualment és cap a la dreta.

Tipus d’estries:

Estriat concèntric (ratchet rifling): Les estries formen un arc de circumferència concèntrica amb l’ànima del canó

Estriat amb dents de serra (ratchet rifling): El massís de les estries és triangular enlloc de l’habitual rectangular. Poc utilitzat.

Estriat Enfield (Enfield rifling): Ara és de 5 estries, cap a l’esquerra i uniformes

Estriat Henry (Henry rifling)

Estriat Lancaster o elíptic

Estriat Metford

Estriat Minie

Estriat poligonal: El tipus d’estries que té el canó per exemple de les Glock. Es considera que compleix amb nota amb els requisits més valorats: Precisió, rapidesa i fiabilitat.

En un altre moment posaré fotos del canó de la meva Glock, a veure si s’aprecien les estries, perquè no n’he pogut trobar cap per internet!

Algunes de les parts més teòriques d’aquest post les he extret dels següents links:

http://www.fullaventura.com.ar/municiones/nota102119.asp

http://www.mexicoarmado.com/showthread.php?t=16554

http://www.network54.com/Forum/185910/message/1125289308/RE-+Estrias

jul. 182008
 

Resulta que en el model SR9 de Ruger, en totes les seves variants, de calibre 9mm que fa ben poc que ha sortit al mercat, s’hi ha descobert un defecte prou greu com per a que facin un “recall” de les armes venudes (amb el número de sèrie 330-xxxxx).

Resulta que el sistema de seguretat en condicions específiques no funciona com se suposa que hauria de funcionar, i s’han donat casos de trets accidentals tot hi tenir la seguretat posada.

Així que si teniu una pistola d’aquest model de Ruger, o si coneixeu algú que en tingui, el podeu avisar que es miri aquesta pàgina: http://www.ruger.com/SR9Recall/

Pel que sembla, almenys en aquestes armes, adoptaran un sistema de seguretat integrat al gallet, tipus Glock!

Via The Firearm Blog, via The Gun Shoots