nov. 022009
 

És un tema recurrent, però com que passa – i més sovint del que voldríem creure – i és perillós, enllaço un blog on ens mostra un altre accident provocat per una mala recàrrega. Sembla que sense lamentar danys personals, però donat que és un tambor carregat de bales del calibre .44 Magnum que ha literalment explotat, podia haver passat qualsevol cosa pitjor.

No deixa de ser lamentable que una arma d’aquesta qualitat es perdi per un error  (o una negligència) recarregant, però sempre és millor l’arma que la persona.

Les fotos parlen per si soles. Espero que qui va patir l’explosió dugés posades les ulleres de seguretat i els cascs de protecció auditiva!

La destrossa només és equiparable a l’ensurt i el disgust posterior que es devia endur el propietari d’aquest revòlver, un Smith & Wesson M629 Classic.

set. 162008
 

Fa unes setmanes vaig posar lleugerament a prova la qualitat de les recàrregues que estava fent. Els calibres examinats (el .357 Magnum i el .38 WC) en les següents configuracions:

CALIBRE .357 MAGNUM

Punta: Soft Point, semi blindada. 160 grains

Pòlvora: 12,5 grains de Vectan SP3 (sensiblement inferior a la quantitat recomanada pels manuals)

Pistó: Winchester Small Pistol Magnum

Enfonsament: Tancament fort de la boca de la vaina

CALIBRE .38 WADCUTTER

Punta: Wadcutter completament de plom, sense recobriment. 148 grains

Pòlvora: 2,3 grains de Vectan Ba10

Pistó: Small Pistol

Enfonsament: Total, sense tancament de la boca de la vaina

Vaig utilitzar un vell cronògraf que té en propietat el Club, de la casa Competition Electronics INC., model ProCrono, que va demostrar funcionar aparentment bé. Potser algú a raó de les fotos ens en pugui donar més detalls. L’arma com comento més avall va ser el meu Colt Python amb canó de 6 polzades. Aquestes proves no tenen intenció de demostrar res, només pretenc deixar constància escrita dels resultats obtinguts amb aquestes configuracions. I si més no serviran de banc de dades o de punt de referència. La pòlvora està pesada amb una balança manual de RCBS amb total precisió, pesada per pesada.

Vaig passar pel crono 5 bales de cada tipus, sense de moment comprovar la seva precisió. Els resultats hem van semblar força sorprenents, sobretot amb el .357 Magnum, per la gran varietat de velocitats aconseguides:

CALIBRE .357 MAGNUM (velocitat teòrica amb 13,9 grains de SP3 -> 1296 f/s)

1a bala -> 726 f/s

2a bala -> 884 f/s

3a bala -> 869 f/s

4a bala -> 747 f/s

5a bala -> 745 f/s

Una dispersió entre els resultats de 726 a 884 (158 f/s) penso que és massa important, però cal tenir en compte que segurament hi ha diferències en el tancament de la boca de la vaina, el que resulta en una major o menor presió dels gasos que expulsen el projectil, i conseqüentment en la velocitat obtinguda a la boca del canó. Val a dir que aquest calibre, degut a la forta explosió té tendència a moure les bales de l’interior de la vaina, si no estan ben enfonsades. Podria ser que aquest hagués estat el meu error.

CALIBRE .38 WADCUTTER (velocitat teòrica amb 2,3 grains de BA10 -> 698 f/s)

1a bala -> 669 f/s

2a bala -> 674 f/s

3a bala -> 687 f/s

4a bala -> 602 f/s

5a bala -> 704 f/s

En aquest cas també es dóna una dispersió important, de 602 a 704 (102 f/s), tot hi que curiosament són les darreres bales del tambor del revòlver Colt Python de 6″ les que ofereixen aquestes dispersions més importants, i penso que podria haver-se donat per moviments dins de la vaina del projectil. Encara que el .38WC no sigui un calibre susceptible de promoure aquests moviments interns, el fet de no tancar en absolut la vaina podria explicar-ho.

Per comprar-ne un de ben similar, evidentment en mesures americanes (bé, no tan evident, però aquest en concret que he trobat per internet, si) a un preu trobo que molt bò, podeu visitar aquesta pàgina de Midway USA on per 99$ és vostre. Una altra cosa seran les despeses d’enviament i tota la pesca, però amb aquest preu, i tal hi com està el dòlar…!

set. 132008
 

Aquest dimecres va ser especialment excitant: Ens vam trobar germans i cosins (no tots, alguns estan a Shanghai) per a fer una mica l’indi i provar totes les armes disponibles de la família: Escopeta 22lr de competició amb mires obertes, escopeta de forrellat (el “cerrojo” suposo que es tradueix així?), Colt Phyton 6″ platejat, Colt Phyton 6″ fumat, Glock 17C, Unique DES69, Beretta 92FS.

Com que la trobada s’havia de realitzar per força al camp de tir del Club Andorrà de Tir de Precisió, no vam poder portar l’artilleria pesada. Tot hi això, vam poder degustar els sabors lleugers del calibre .22 lr, la precisió lànguida del .38 WC, la ràpida fuetada del 9mm Parabellum i la tronada espaordidora del .357 Magnum. Amb tot això, i perquè ja anàvem prou carregats, no vam poder fer proves de desenfundar l’arma i disparar amb precisió contra els nostres contrincants de cartró, ja que a la mateixa hora que nosaltres hi havia altres tiradors al camp, i no era prudent fer exercicis de tir a mitja alçada…

L’escena va començar a ser dantesca quan vam deixar de banda els calibres petits i vam disparar amb els Colt, la Glock i la Beretta… allò si que era una sinfonia d’espetecs continuats! És clar que ens va faltar alguna cosa per a assemblar-nos a aquests… Potser quilos?

El matxambrat de vídeo ha sortit com ha sortit… no tinc ni punyetera idea de com girar la imatge!

març 032008
 

Afortunadament el fabricant de les pólvores Vectan, NobelSport, ha respost de manera exemplar: En menys de 3 hores m’ha fet arribar un correu electrònic on atenia la meva petició, i m’ha adjuntat un document en pdf amb tota la informació relativa al calibre en qüestió.

A les taules de recàrrega publicades no n’hi ha pas tanta d’informació!

L’arxiu el podeu descarregar d’aquí

Per al pes de bala que m’interessa (158 grains) trobem 4 taules de recàrrega:

Bala Hornady SWC-HP 10.25 g núm. 10428 (SWC-HP -> Semi Wadcutter/Hollow Point): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó.

Bala Sierra JHC 10.25 g núm. 8360 (JHC -> Jacketed Hollow Cavity): No és exactament la meva bala. Té una cavitat central. No s’ajusta al que busco.
Bala Speer JHP 10.24 g núm. 4211 (JHP -> Jacketed Hollow Point): Aquesta sí que sembla la que vull. Coincideix en pes, en estructura i en fabricació (el que no sé es si les meves bales són marca Speer, les tinc una mica a “l’engròs”). Si mirem el que ens marca la taula, com a càrrega mínima ens recomana 13.9 grains, i com a càrrega màxima ens proposa 14.8 grains. Provarem doncs la càrrega màxima, si tenim en compte que fins ara havia provat 17.7 grains! 3 grains de diferència! Amb raó tinc sobrepressió!

Bala Speer LSWC 10.24 g núm. 4623  (LSWC -> Lead Semi Wad Cutter): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó. A més, la taula ens especifica que utilitza pistons normals, no Magnum (els CCI SP són els normals, els magnum són els CCI 550, per a la marca CCI, és clar. Cada marca hi posa noms diferents)

Un cop estudiat el pdf que tant amablement m’han fet arribar des de NobelSport, probablement aquesta nit recarregui les noves bales, (poques, encara estic en fase de proves!) i demà les vagi a provar. Un cop solventats tots els problemes, miraré de treure les velocitats de les bales amb la meva configuració específica.

març 032008
 

A Internet, trobem altres persones interessades en la recàrrega del calibre 357 Magnum. Les dosificacions que ells publiciten (que no ens hem de creure mai, si abans no hem contrastat la informació, a risc de patir explosions de l’arma i danys personals que poden ser prou greus):

A la pàgina Armania, proposen:

– 15,43 grains de SP3 per bala de 158 grains

– 16,2 grains per la mateixa recàrrega

A la web d’en Steve Pages marquen que per a una punta de 158 grains, utilitzant pólvora SP3 s’hauria de carregar entre 15.2 i 16.2 grains

Al fòrum de Tirmailly, en un post molt interessant en Bergeon fa públics els seus “estudis” basats en la seva pròpia experiència. La conclusió que n’extreu, per a SP3 i pistons Magnum, és que la millor dosificació és a 15.4 grains.

En diferents fòrums a Internet parlen que la Vectan SP3 hauria d’anat sempre amb una bona càrrega de pólvora… sembla que és perillós de baixar massa la càrrega… A qui hem de creure, doncs? L’experiència personal hem diu que amb les càrregues màximes recomanades i pistons Magnum hi ha sobrepressió. Si baixem les càrregues i mantenim els pistons Magnum… potser trobarem l’equilibri?

He enviat un mail a la casa que fabrica la pólvora Vectan, a veure que hem diuen en aquest cas en concret. Quan sàpiga alguna cosa ho publicaré al blog.

Per anar fent boca i trobar informacions extremadament interessants referents al calibre 357 Magnum:

Ciervos, cartuchos y armas