des. 232008
 

Per a mi sempre ha estat una idea absolutament descartada, per la perillositat que comporta el fet, però en aquest fòrum he vist que algú posava la qüestió, i perquè no, he decidit posar-ho al blog, segur que a algú li dissiparà els dubtes…

Parlo del fet següent:

Algú té una caixa de bales heredades, o bé una caixa de bales guardada vés a saber quants anys… i quan s’hi fixa, les vaines estan “lletjotes” (llegir utilitzant la genial imitació del Molina del Polònia), s’han ennegrit, han perdut la brillantor… i és clar, no vol anar al camp de tir amb un “material” tant poc atractiu… La genial idea no es fa esperar: Ja que tenim el tumbler, perquè no utilitzar-lo?

A priori semblaria que per moltes voltes i tombarelles que facin dins del tumbler (evidentment ja hauriem descartat tots aquells sistemes que utilitzen líquids) és altament improvable que es produeixi un cop suficientment fort al pistó com per a desencadenar la detonació… jo no ho descartaria, però. I només per això ja paga la pena abandonar la idea.

Però si això no fós suficientment convincent, en un altre fòrum demostren amb fets i fotografies que afecta a la composició de la pólvora, i això si que és perillós de veritat. I en només 2 hores de tumbler!

El resultat, l’explosió de la bala dins la recàmara del fusell. Les 3 bales prèvies van disparar-se sense problemes, però la 4a devia haver patit més intensament el demembrament de les partícules de pòlvora, el que va provocar un augment – segons l’autor de l’article- de les pressions de 70.000 psi màxims a 138.000 psi. El doble.

I és molt graciosa la última frase: OCCHIO QUANDO SI RICARICA

Graciosa però veritat absoluta.

nov. 292008
 

A internet hi ha molts exemples del que passa si no parem compte a l’hora de recarregar… I és que és molt fàcil cometre un error mentre recarreguem centenars de cartutxos setmanalment… Un error que podem pagar molt car. I no hem refereixo només al preu econòmic de comprar una altra arma, sinó al cost físic que ens pot tocar pagar.

Els errors poden venir per moltes bandes, però potser la més habitual sigui un mal càlcul de la quantitat de pòlvora a utilitzar:

Aquesta recopilació de Kaboom’s és un mostra del que es pot trobar per internet.

La moralina vindria a ser:

Les armes poden ser divertides, però no son joguines

Una mala combinació, les armes i la distracció.

Actualització: Un altre exemple recent

març 042008
 

Tal com vaig comentar, poso 2 fotografies que il·lustren força bé el que pot ser una sobrepressió:

 

Tal hi com es pot observar fàcilment, en aquestes vaines es veu força bé el coll que apareix prop de la base i el pistó aixafat per la sobrepressió, resultat de carregar amb un excés de pólvora de 3 grains per sobre del màxim recomanat. Quan trobi algun exemple del que podria haver passat amb una mica de mala sort, ho publicaré aquí.

març 022008
 

Darrerament hem porta de cap un problema de sobrepressió que estic tenint amb les bales recarregades del calibre 357 Magnum.

Qualsevol sobrepressió és important, i no es pot prendre a la lleugera.

Mentre utilitzava la pólvora marca Vectan Ba9, amb la dosificació adequada pel tipus de punta i el pistó que hi posava, tot anava de perles.

Disparava unes bales fantàstiques, que donaven una bona impresió de sortida, i hem permetien fer uns blancs més que acceptables per tractar-se d’un calibre bastant potent.

Recentment, però, vaig adquirir a l’Armeria Dolsa d’Andorra la Vella (al 1r pis de l’edifici que està situat davant dels Grans Magatzems Pyrenées) una nova pólvora, també marca Vectan, però aquesta vegada la SP3.

Teòricament, dins de la marca Vectan és la més adequada per al calibre 357 Magnum, però a mi de moment no m’està donant bons resultats:

Per començar, i molt més important que la resta de motius, és els problemes de sobrepressió que m’està donant. La vaina per al calibre 357 Magnum, que és uns 3 mil·límetres i escaig més llarga que la del calibre 38 special, va completament plena de pólvora, de dalt a baix, i el fet de no tenir gens d’espai per a la correcta combustió dels gasos potser provoca que la vaina, un cop disparada, presenti prop de la base un collar més ample que la resta de la vaina, el que fa que sigui de difícil extracció, i al mateix temps queda inutilitzada per a posteriors recàrregues.

Un altre dels punts foscos que tinc és que el llibre del Malfatti hem dóna exactament les dosificacions per a SP3 exactes que jo utilitzo (17,3 i 17,7 grains exactament, per una punta de 158 grains). I totes dues hem donen sobrepressió.

El tercer punt de la discòrdia vé pel fet que jo, més papista que el papa, he pretès utilitzar enlloc de pistons normals com els que utilitzava abans (CCI 500 Sp) n’hi he posat uns altres, marca Winchester WSPM, és a dir, MAGNUM, que teòricament han de ser perfectes per al calibre que tracto.

Finalment, el quart punt que no m’ha agradat ni mica ni gens són les restes que queden al canó del meu Colt Phyton de 6″, restes que hem queden inevitablement tant en una dosificació com en una altra, i que no hem passava amb la Vectan Ba9.

No hem dono pas per vençut, però en recàrrega de vegades les coses es compliquen fins a límits insospitats. Miraré de publicar fotos de la sobrepressió, per a que vegeu el problema quin és, i com queden d’aixafats els pistons Magnum un cop disparats.

Amb aquestes coses cal anar sempre amb molt de compte, i sempre, tant mentre recarreguem com mentre disparem, portar ulleres de protecció. No seria la primera vegada que revòlvers o pistoles queden inutilitzats per utilitzar una càrrega inadequada… I això encara rai, mentre no es produeixin danys personals!

febr. 192008
 

Quan parlem de recàrrega de munició, parlem d’elements altament inflamables i explosius. Tenint en compte això, cal ser molt curosos en tots els passos a seguir, del primer a l’últim.

1.- Tenir netes les vaines que pretenem recarregar. Això ens garantirà que l’interior de les vaines està el màxim de net per a acollir la pòlvora. La flama generada pel pistó no trobarà cap obstacle i la pòlvora cremarà de manera uniforme.

2.- Tenir net el forat on s’assentarà el pistó, per les mateixes raons que abans.

3.- Col·locar el pistó adequat. En gairebé la totalitat dels casos és el de tipus Boxer, Small pistol.

4.- Col·locar amb cura la quantitat exacta de la pòlvora adequada. Això és fàcil de saber si disposem de les taules que cada marca posa a la nostra disposició. A partir d’un calibre concret, d’un tipus de bala i el seu pes, tenim quin tipus de pòlvora s’ha de gastar, així com la quantitat exacta.

5.- Només ens falta col·locar la bala adequada, de la qual n’hem de conèixer el tipus, bàsicament:

FMJ -Full Metal Jacket- : Quan la bala està completament recoberta de metall (l’ànima és de plom).

– Plom: La bala està totalment feta de plom, sense parts metàl·liques

Semiblindades: La bala està gairebé en la seva totalitat recoberta de plom, excepte la punta.

I també és bàsic conèixer-ne el pes, moltes vegades expressat en una mesura americana, els grains (unitat de mesura de pes que s’expressa amb “gr”, i sembla que és exactament 64.79891 mil·ligrams), que no és el mateix que els grams (s’expressa amb “g”).

I finalment és important la quantitat d’enfonsament de la bala dins la vaina.

Si finalitzem correctament aquests 5 passos, tindrem una bala llesta per a ser disparada amb la nostra arma preferida.