febr. 292008
 

La modalitat d’IPSC potser és la més espectacular i atlètica de totes les que estan relacionades amb la pràctica del tir. Per cada dia de competició es calcula que es gasten 500 bales… cada participant!

IPSC són les sigles corresponents a International Practical Shooting Confederation, que vé a voler dir Tir pràctic.

Consisteix en barrejar la precisió, potència i velocitat per a aconseguir puntuar més que la resta de competidors. L’habilitat dels tiradors, així com el seu entrenament físic i la seva capacitat de manejar l’arma amb total precisió i seguretat són els punts claus de la modalitat. Els calibres permesos comencen a partir del 9mm Parabellum, passant pel 38 Special, 9mm curt, 40 i 45. Aquests són els més utilitzats. Per a les puntuacions i per a permetre participar una amra i una munició particular, cal passar unes proves que determinaran si disparem factor menor (seria el 9mm Parabellum i el 38 Special, si no tinc mal entès) o factor major (9mm curt, 40 i 45).

Normalment es dispara a distàncies curtes, de 10-15m, i es tracta de completar un recorregut amb diferents obstacles, com poden ser tanques que permeten o no la visibilitat, obrir i tancar portes.

És habitual haver de partir d’una situació amb arma enfundada i assentats en una cadira o al terra, haver de recollir l’arma i carregador lluny del tirador per a començar el recorregut, haver de realitzar canvis de carregador obligatoris durant l’exercici, evitar tocar els blancs no impactables (sota penalitzacions), tocar blancs mòbils, ocults, múltiples o que reaccionen en ser impactats… i tot això en condicions d’estrès i màxima velocitat mentre evites obstacles que et poden exigir de disparar a través de finestres o forats, o disparar amb l’arma inclinada… i moltes altres variacions possibles, només limitades per la normativa (extremadament exigent) de seguretat que envolta aquesta i tota la resta de modalitats esportives relacionades amb aquest món.

Si voleu veure vídeos, a Youtube en podeu trobar un munt, per exemple:

[youtube o8a_n3phvb4]

Vídeo

Els blancs oficials són com aquest:

Hi ha diferents modalitats o divisions dins de l’IPSC:

Modalitat OPEN

La més oberta de totes, permet gairebé qualsevol modificació a l’arma, permet visors, compensadors i moltes altres ajudes

Modalitat Standard

No es permeten visors, compensadors, i hi ha limitacions en les longituds de l’arma i de la posició de la funda i altres elements

Modalitat Modificada

Es permeten visors, compensadors, etc només hi ha limitació en la longitud de l’arma i en la posició de l’arma i altres elements

Modalitat Producció

Acostumen a ser les armes tal hi com surten de la caixa, sempre que no estiguin equipades amb compensadors de sèrie o altres ajudes

Modalitat Revòlver

Similar a la modalitat de producció, però per a revòlvers

Existeix un Hall of Champions a nivell mundial, on hi ha la classificació d’IPSC per tots els tornejos i campionats.

La bèstia en IPSC des de fa un grapat d’anys es diu Eric Grauffel, i resulta que és francès.

febr. 292008
 

Els requisits que demana la Policia per a tramitar un nou permís d’arma són:

. Entregar el formulari “Obtenció d’un permís d’armadegudament omplert i signat

. Entregar el formulari “Certificat Mèdic Oficial per a permís d’arma” degudament implert i signat per un metge legalment establert al Principat

. Entregar l’assegurança particular en cas de tractar-se del permís categoria C, D o E

. En cas de tractar-se dels permisos B1 o B2, amb un certificat de la Federació Andorrana de Tir n’hi ha prou (ja té subscrita l’assegurança necessària, que ens cobreix com a socis)

. 2 fotografies tamany carnet de 35x40mm

. Fotocòpia del passaport

Si presentem tots aquests documents al Servei de Policia, començaran els tràmits per a atorgar o denegar els permisos demanats.

febr. 262008
 

És important, bàsic, apuntar escrupolosament totes les dades relatives a la recàrrega d’una caixa de munició.

El que jo considero imprescindible, emplenat amb exemples a l’atzar:

– Data: 26-02-2008

– Calibre: 357 Magnum

– Tipus de vaina (marca, referència): Winchester

– Tipus de bala: FMJ

– Pes de la bala: XXX grains

– Tipus de pòlvora: Vectan SP3

– Grains (o grams) de pòlvora: XXX grains

– Tipus detonador (o pistó): Marca, si és Small Pistol o Small Pistol Magnum

– Arma per a la qual s’ha preparat la recàrrega: Colt Phyton 357

Us cedeixo l’arxiu tant en format d’Adobe Acrobat, com en format d’OpenOffice (format lliure i gratuït):

AQUI la descàrrega de la fitxa de recàrrega per a Adobe (botó dret, opció “Desar l’enllaç al disc…”)

AQUI la descàrrega de la fitxa de recàrrega per a OpenOffice (botó dret, opció “Desar l’enllaç al disc…”)

 

 

L’arxiu en format PDF és per a imprimir directament.

L’arxiu en format ODS és per a poder modificar el contingut al vostre gust

febr. 262008
 

Aquest manual explica de manera detallada els passos a seguir per a aconseguir una recàrrega exitosa en qualsevol dels calibres comercials existents avui en dia, tant per armes llargues com curtes. Us en recomano la seva lectura detallada, aturant-vos i demanant consell a persones expertes quan no entengueu qualsevol cosa.

Es pot comprar per exemple a:

Llibreria Crépin Leblond, per 49€

o bé a la tot poderosa

Amazon, per 46,55€

febr. 262008
 

La recàrrega, encara que se segueixin les instruccions d’aquest blog o de qualsevol llibre o altre material, pot resultar extremadament perillosa. Qualsevol recàrrega, així com la utilització de munició recarregada s’ha de fer assumint el risc que comporta. Totes les informacions aparegudes en aquest blog relatius a la recàrrega es dirigeixen exclusivament a persones experimentades en el món de la recàrrega.

Si no tens experiència en aquest món, no provis de recarregar munició almenys fins que hagis llegit i entès perfectament i completa com a mínim un manual de recàrrega imprès. No fumis mentre recarregues o ets a prop dels components. Guarda sempre els pistons i la pólvora lluny de fonts de calor i de flames, i fora de l’abast dels infants. Sempre que recarreguis munició segueix escrupolosament els procediments estandarditzats descrits en els manuals impresos de recàrrega, i utilitza sempre i en tot moment ulleres de seguretat.

Gairebé sempre, si utilitzes munició recarregada s’anul·laran les garanties dels fabricants de les armes de foc. L’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat pels danys ocorreguts a les armes de foc mentre s’utilitza munició recarregada.

Encara que es fa un esforç constant en proporcionar dades exactes, l’autor no assumeix cap responsabilitat per lesions, mort o danys degut a errors tipogràfics en les dades, o per cap altre error en el blog o sobrevinguda per recarregadors individuals.

 

Com a reiteració, qualsevol recàrrega i utilització de munició recarregada es fa assumint cadascú el seu propi risc, l’autor d’aquest blog no assumeix cap responsabilitat per la mort, lesions ni danys degut a les dades d’aquest blog, o a qualsevol altre error de recàrrega.

febr. 222008
 

Avui a les 20:30 es celebrarà la reunió ordinària del Club de Tir de Precisió d’Andorra. En aquesta reunió espero que podrem decidir finalment varis assumptes pendents:

– Tirar endavant la web oficial

– Crear un fòrum a internet amb accés lliure per a tots els socis (segurament també per als no socis)

– Crear una llista de subscripció via RSS, potser un blog com aquest

– Potenciar les subscripcions a algunes revistes de tir i d’armes que hi ha al mercat (Cibles, Armas y municiones, etc)

– Arribar amb acords amb altres clubs per a intercanviar les revistes mensuals-trimestrals-semestrals que cadascú pugui publicar

– Potenciar l’entrada de nous socis, mitjançant anuncis en els mitjans (diari Bon Dia, diari Més Andorra, potser fins-hi tot El diari d’Andorra, El Periòdic d’Andorra, Set dies…)

– Potenciar un mercat intern d’armes de 2a mà, millor que penjar la foto al cartell d’anuncis del Club (que també)

– I alguna cosa més que queda al tinter, segur!

febr. 192008
 

Quan parlem de recàrrega de munició, parlem d’elements altament inflamables i explosius. Tenint en compte això, cal ser molt curosos en tots els passos a seguir, del primer a l’últim.

1.- Tenir netes les vaines que pretenem recarregar. Això ens garantirà que l’interior de les vaines està el màxim de net per a acollir la pòlvora. La flama generada pel pistó no trobarà cap obstacle i la pòlvora cremarà de manera uniforme.

2.- Tenir net el forat on s’assentarà el pistó, per les mateixes raons que abans.

3.- Col·locar el pistó adequat. En gairebé la totalitat dels casos és el de tipus Boxer, Small pistol.

4.- Col·locar amb cura la quantitat exacta de la pòlvora adequada. Això és fàcil de saber si disposem de les taules que cada marca posa a la nostra disposició. A partir d’un calibre concret, d’un tipus de bala i el seu pes, tenim quin tipus de pòlvora s’ha de gastar, així com la quantitat exacta.

5.- Només ens falta col·locar la bala adequada, de la qual n’hem de conèixer el tipus, bàsicament:

FMJ -Full Metal Jacket- : Quan la bala està completament recoberta de metall (l’ànima és de plom).

– Plom: La bala està totalment feta de plom, sense parts metàl·liques

Semiblindades: La bala està gairebé en la seva totalitat recoberta de plom, excepte la punta.

I també és bàsic conèixer-ne el pes, moltes vegades expressat en una mesura americana, els grains (unitat de mesura de pes que s’expressa amb “gr”, i sembla que és exactament 64.79891 mil·ligrams), que no és el mateix que els grams (s’expressa amb “g”).

I finalment és important la quantitat d’enfonsament de la bala dins la vaina.

Si finalitzem correctament aquests 5 passos, tindrem una bala llesta per a ser disparada amb la nostra arma preferida.

febr. 192008
 

Per aquells que encara no hagueu donat el pas, hi ha tota una sèrie de instruments imprescindibles per a començar a recarregar. Si fa no fa totes les marques tenen el mateix, això si, en diferents colors i amb petites diferències, el que vol dir que difícilment un accessori LEE és compatible amb Dillon, o amb RCBS, que són els que anirem analitzant aquí perquè són els més extesos per les nostres contrades.

Si voleu anar directament a tafanejar a les seves webs:

RCBS

LEE

DILLON

CAPÍTOL 1 – La premsa (presse en francès, prensa en castellà, reloading machine / press en anglès)

La premsa bàsicament pot ser de força marques, però hem de tenir clar una cosa: Volem que sigui manual o automàtica?

Si és manual, té una aparença per força molt més senzilla, i és la més recomanable per a començar a recarregar. Permet entendre tots els passos del procés, i tenir un control absolut en tot moment. Això si, si el que es pretén és recarregar grans quantitats de cartutxos, millor oblideu-ho. Una taxa normal seria acabar una caixa de 50 bales en 30-45 minuts. Jo m’hi estic una hora. Si teniu pensat de practicar el tir de manera intensiva… millor una automàtica.

Les premses automàtiques permeten fer bales com si fossin xurros. L’usuari només ha de preocupar-se de tenir ben calibrats tots els nivells, i que no faltin fulminants, pòlvora, vaines o bales. No sé quines quantitats es poden fer en una hora, però diuen que entre 500 i 800 amb la XL650 de cal Dillon. Tenen estris supermega exclusius, com avisadors sonors si es queden sense pòlvora o el nivell és massa baix.

La RCBS es caracteritza pel seu color verd en tots els seus implements. La meva és el model Rock Chuker de RCBS i n’estic força content:

Rock Chuker Supreme a 167.95$

Si anem al model més automàtic, trobem això:

Pro 2000 Progressive Press a 616,95$

La casa LEE ofereix altres tipus de premses, però totes són força similars, un model per exemple seria aquest:

Lee Classic Turret Press a 129,00$

o bé aquest, més sofisticat:

Lee Pro 1000 només una mica més cara, a 225.98$ (automàtica)

I finalment la casa Dillon:

Amb el model recomanat per molta gent XL 650 a 504,95$

Per les converses que he seguit pels fòrums especialitzats, la gent està molt contenta d’aquest últim model, ho sigui que si mai me’n canso de la meva Rock Chuker en demanaré una com aquesta als reis. És clar que no estic segur de si tots els accessoris que ja tinc m’hi aniran bé, però és un risc que abans de comprar-la ja eliminaré.

febr. 182008
 

Des que vaig instal·lar el sistema Carver Mount

a la meva Glock 17C, amb la intenció d’iniciar-me en la categoria Open d’IPSC (International Practical Shooting Confederation), tinc un problema amb la extracció de les vaines: Com que el muntatge queda força baix, la vaina expulsada xoca amb la base del muntatge i sovint rebota altre cop cap a l’extractor, abans que aquest hagi tingut temps de tancar-se altra vegada. Com a resultat, tinc interrupcions en el servei en un 50% dels trets aproximadament. Evidentment, en aquestes condicions és impossible pretendre anar a una competició, així que estic estancat fins que trobi una sol·lució. (que no passi per retirar el muntatge, evidentment).

Sembla ser que hi ha una sol·lució, però encara estic dubitatiu:

Es tracta d’instal·lar un ejector extès com aquest:

febr. 182008
 

Ep! El company golgoth325 ha enviat a Tir Mailly Forum un vídeo que ensenya força bé els rudiments de la recàrrega, amb premsa manual LEE i carregant munició del calibre .45. No és un vídeo detallat excessivament, però serveix per a fer-se una idea de com es fa per als que no s’atreveixen a començar, i per a passar una mica l’estona per als que ja hem fet aquest primer pas, així que… ÀNIMS!!

El vídeo en qüestió:

[youtube 4ud5xAP1CGQ]