maig 222008
 

Hi ha força maneres de netejar les vaines usades i que pretenem tornar a carregar: Uns les posen directament a la rentadora a donar voltes dins un mitjà dels grans (no utilitzeu mitges sino voleu després haver de repescar les vaines, això si no us fan malbé el tambor de l’electrodomèstic…!), altres les remenen en una mena d’asseca enciams (serveix per posar a prova la paciència i els braços!)… És clar que també n’hi ha d’altres que no les netegen!

Per la gent normal que disposa d’uns 80€‚ i que prefereix dedicar el seu temps a coses més productives (com per exemple recarregar!) fa temps que s’han inventat uns aparellets que serveixen per a deixar les vaines com noves en unes 3-6 hores. N’hi ha de 2 tipus, els tumblers, que és el cas que ens ocupa i la imatge que veieu aqui a sota, de la marca RCBS, i els altres són per ultrasons, que no he provat mai i que no crec que provi, donat que el tumbler hem funciona perfectament, ràpid, net eficaç i … anava a dir silenciós, però no, això no ho té.

El funcionament no podia ser més senzill: Desenrosquem la palometa de la part superior, el que ens deixa lliures la tapa exterior i la malla interna.

Omplim fins a la meitat aproximadament de grà  d’arròs trencat, de blat trencat, de clofolla de nous o ametlles trencades… en general qualsevol producte barat i suficientment abrasiu per a, per mitjà  de la vibració a que se sotmetrà  el conjunt, arrencar totes les impureses i restes de pòlvora que puguin quedar adherides a les parets de la vaina. El tamany ha de ser aprox. de 1,5mm, per a permetre que entri dins les vaines i s’hi pugui remenar sense quedar-se trabat.

Després acabem d’omplir el tumbler amb les vaines, que poden ser de diferents calibres sense problemes, però després haurem de seleccionar-les i separar-les abans de començar a recarregar!

Hi podem afegir unes gotes de líquid abrillantador, el que jo utilitzo és aquest:

No és cap meravella, però compleix la seva funció.

Consell: Millor posar les vaines sense treure el fulminant gastat: Evitem que el forat quedi plè de cereal.

maig 222008
 

Dins la vessant més teòrica de les armes i la munició, podriem trobar la ciència que estudia el moviment de la bala, tant a l’interior de l’arma (balística interior) com a un cop surt de la boca del canó (balística exterior).

Aqui miraré d’explicar d’una manera prou planera què és i quines reaccions estudia la balística interior.

Tot s’inicia gràcies a la nostra acció en prèmer el gallet: Això desencadena tota una sèrie d’accions mecàniques que porten a l’inici de l’estudi que ens afecta.

  1. El percutor colpeja violentament el pistó de la bala allotjada a la recàmera, que conté un element altament explosiu.
  2. L’explosiu contingut al pistó o fulminant reacciona explotant i alliberant gasos, temperatura i una flamarada dirigida cap a l’interior de la vaina.
  3. A l’interior de la vaina es troba allotjada la pòlvora, que en rebre la flamarada de l’explosiu s’inflama immediatament, alliberant una gran quantitat de gasos i temperatura.
  4. Aviat aquests gasos han ocupen tot l’interior de la vaina.
  5. Però la expansió dels gasos continua, i la vaina es dilata i obtura tota la recàmera, impedint d’aquesta manera qualsevol fuga dels gasos cap a l’exterior.
  6. La pressiò dels gasos però, continua, fins que aconsegueix trobar una via d’escapament, que només pot ser cap endavant, direcció cap al canó de l’arma.
  7. Això impulsa la bala a recòrrer la longitud del canó, que a l’inici encara no segueix el camí que marquen les estríes.
  8. Un cop recorregut un petit camí en vol lliure, la bala s’acomoda a les estries, que li dónen un sentit rotatori per a estabilitzar la seva trajectòria un cop abandoni el canó, que serà immediatament després.

Quan la bala inicia el seu camí, la pressió que encara segueixen generant els gasos de la combustió de la pòlvora en teoría no son tan importants com per a compensar l’augment d’espai que es crea degut a l’allunyament de la bala del punt d’ignició inicial, i per tant és de suposar que la bala a mesura que s’allunya de la recàmera perd pressió.

L’ideal seria que la pòlvora seguís cremant fins el moment que la bala abandonés el canó. Però això no sempre és així:

– Quan la pòlvora s’acaba de cremar molt abans que la bala abandoni el canó, estem parlant de pòlvores ràpides, i que són extremadament perilloses d’utilitzar, ja que generen altíssimes pressions a la recàmera, el que implica que en cas d’una sobrecàrrega o d’una doble càrrega de pòlvora a la vaina, el més probable és que l’arma no pugui soportar aquestes altes pressions i exploti l’allotjament de la bala, la recàmera, aconseguint en molts casos produïr ferides de diversa consideració al tirador, quan no directament la mort. És per això que és tan important de portar sempre proteccions, com a mínim a la vista i l’oïda.

 /></p>
<p>– Quan la pòlvora utilitzada és molt lenta, com són les pòlvores utilitzades habitualment en les armes llargues però també en moltes municions per arma curta, la pòlvora s’acaba de cremar prop del moment en que la bala abandona la boca del canó, i per tant generaran impressionants flamarades en disparar, però també generaran altes pressions en punts de l’arma que no estan específicament dissenyats per a aguantar aquestes altes pressions, com el canó. Per internet corren força fotos d’armes amb el canó obert, encara que també podria ser per disparar una segona bala quan la primera s’ha quedat trabada a l’interior del canó…</p>
<p>I així acaba el recorregut de la balística interior. Hi ha, però, altres factors que determinarien la velocitat, com el tipus d’estries, el diàmetre del projectil, la fricció generada, la temperatura i humetat ambiental… però s’escapen, en la seva majoria, de les possibilitats d’anàlisi – que no comprensió- dels aficionats al tir i la recàrrega.</p>
		</div><!--entry -->
	</div><!-- .entry-container -->
<footer class=  Posted by at 12:38  Tagged with: , , ,

maig 152008
 

El dimarts passat (dimarts 13!) va venir al Club de Tir de Precisió d’Andorra un equip d’Andorra Televisió, per a filmar un petit reportatge sobre el tir a Andorra. I ha sortit emès aquesta nit cap a les 20:30h! El presentador ha començat amb una entrevista al president del Club, el Joan Pol, i seguidament han posat unes imatges de la sala de tir pneumàtic, i després de la sala de tir on estàvem un munt de tiradors!

Han enfocat la meva Colt Phyton en un parell d’ocasions, i també ha sortit la Glock 17C modificada, entre moltes altres armes. El reportatge ha durat uns 5 minuts, però ha estat bé que ensenyin el nostre esport en un mitjà com la televisió, que permet arribar a moltes persones alienes al món de les armes

maig 152008
 

Steyr AUG A1

Avui vull parlar d’un fusell d’assalt / intervenció que des del primer dia que el vaig veure hem va impressionar i cridar l’atenció d’allò més. Es tracta d’una arma coneguda com a AUG (Armee Universal Gewehr), fabricada per la casa austriaca Steyr Mannlicher, i distribuïda per mitjà de Steyr Arms.

Des que va sortir la primera unitat al mercat, fa uns 30 anys, ha tingut un gran èxit, essent l’arma adoptada per multitud d’exèrcits i unitats especials per les seves equilibrades capacitats en potència de foc i precisió.

Al llarg dels anys ha anat evolucionant per a adaptar-se a les actuals necessitats dels seus usuaris, i la darrera versió anomenada Steyr AUG A3 gairebé no té res a veure amb els seus inicis:

 /></p> <p style=El calibre és el 5,56x45mm (.223 Remington), encara que també es pot trobar recamarat en d’altres calibres, com per exemple en 9mm Parabellum.

La seva especial configuració es coneix com a bullpup, que vindria a ser la definició que reben les armes que tenen el carregador i tot el mecanisme darrera del gallet: Així aquestes armes poden gaudir d’un canó més llarg, millorant la precisió, i sense fer-ne un arma més molesta de maniobrar. És una configuració curiosa, però molt atractiva!

Disposa de diferents tipus de carregadors, tots fabricats amb un plàstic ultra resistent i semi transparent, (que permet veure quantes bales queden encara al carregador) amb diferents capacitats: 10, 20, 30 (la versió estàndard) i 42 bales.

La 1a versió equipava una òptica Swarovski, també d’origen austríac. Les noves versions disposen de rails estàndards tipus Picatinny que permeten incorporar tot tipus d’accessoris; làmpades tàctiques, làsers, òptiques de tipus punt vermell…

maig 092008
 

Com que sempre és dificultós de trobar publicacions que parlin del món de les armes, i en tot cas és costós (perquè el mínim que et foten per una merda de revista que tot plegat no explica res és 5€), he decidit de fer una mica de compendi dels arxius descarregables en pdf d’aquesta web que si més no permeten de llegir una mica del nostre tema:

Revista octubre-novembre 2010

Revista agost-setembre 2010

Revista especial-juliol 2010

Revista juny-juliol 2010 – AR15 – M16, NAA Guardian 380 i Llama Especial, La problemàtica del .222 y .223 Remington, cursos instrucció professional…

Revista abril-maig 2010 – Bench Rest, F-Class 300m, Colt Python .357 Magnum, interrupcions en armes de servei…

Revista especial-març 2010 – Smith & Wesson Bodyguard, ganivets Trento, Remington M887…

Revista febrer-març 2010 – Kits de conversió de pistola a carabina, Spyderco, .44 Remington Magnum, revòlver Rhino

Revista desembre-gener 2010 – Revòlvers Smith & Wesson, Barret 98 Bravo .338 LM, Taurus 709 Slim, Milipol 2009…

Revista especial-novembre 2009 – Pistoles policials, Glock vs Walther, porres extensibles, Munició “less lethal”

Revista octubre-novembre 2009 – Unique FMR, revòlver Taurus 669 CP, munició .338 Lapua Magnum…

Revista agost-setembre 2009 – Armes turques

Revista especial juliol 2009 – Catàleg de rifles: Remington, Marlin, Smith & Wesson, Springfield, Thomson Center, Ruger, Savage, Winchester, Sako, Browning, Cetme, Outfitter, Unique-FMR, Chapuis, Blaser, Mauser, Heym, Heckler & Koch, Sauer, Merkel, Sig-Sauer, Baikal, Christensen Arms, Molot, Izhmash, Sabre Defense, Accuracy Int., Steyr Mannlicher, CZ , Samopal, Howa, Mauser, Mosin Nagant, Schmidt Rubin i Dittrich Sport -Systeme.

Revista juny-juliol 2009 – La formació i l’entrenament policial a Espanya, a exàmen

Revista abril-maig 2009 – Disparant a 300m

Revista especial març 2009 – Carrabines .22lr i pistoles ultracompactes .380ACP

Revista febrer-març 2009 – Armes i dones

Revista desembre -gener 2009 – Puntes buides, legals o no?

Revista especial noviembre 2008 – Accessoris forces de l’ordre

Revista octubre-novembre 2008 – IPSC

Revista agost-setembre 2008 – Metralladora MG-42

Revista especial juliol 2008 – Catàleg armes 2008

Revista juny-juliol 2008 – Snipers urbans

Revista abril-maig 2008 – Mercenaris del segle XXI

Revista març 2008 – Darreres novetats en tecnologia

Revista febrer 2008 – Escopetes de combat

Revista novembre 2007 – David VS Goliat

Revista octubre 2007 – Micro-subfusells

Revista agost 2007 – Tiradors d’èlit

Revista juny 2007 – Forces especials

Totes les revistes són íntegrament en castellà, però si més no es pot gaudir de bons reportatges fotogràfics!

maig 092008
 

Fa uns 3 mesos vaig començar a tramitar els papers per aconseguir els permisos d’arma que hem falten: La categoria C, D i E.

La categoria C correspon a la possessió d’arma curta de foc, és a dir, tenir una arma curta a casa però sense la possibilitat d’anar a la galeria de tir a provar-la (cosa que s’hauria de discutir la utilitat de tenir una arma a casa per a la pròpia defensa, si ni tan sols estàs segur que funcioni correctament, ja que la legislació no et permet ni tan sols treure-la de casa…!)

La categoria D correspon al port d’arma llarga ratllada, així com a la possessió d’il·limitats cartutxos o blaes. Serien els rifles, o qualsevol arma llarga que dispari bala.

La categoria E correspon al port d’escopeta de caça menor, pel que jo entenc que és qualsevol escopeta de cartutxos.

Fa uns 15 dies vaig anar a les instal·lacions de la Policia per a passar un exàmen sobre l’ús i la manipulació de les armes llargues. Aquest exàmen és relativament nou, potser de fa 3-4 anys. Només arribar et dónen un foli amb les normes bàsiques que s’han de complir, tant en aquest moment a la galeria de tir com després amb l’arma a la mà.

Hi ha un decret que n’explica el procediment (el linkaré en un altre moment, ara estic amb el linux i no tinc els documents a mà)’, per tant anava força confiat.

La prova va consistir en una explicació pràctica per part del policia encarregat de les armes, en el meu cas primer sobre una escopeta d’ànima llisa, amb uns cartutxos que tiraven bala, que ara no recordo com va dir que es deien. Després el mateix amb un rifle sistema Mauser. Com que d’armes llargues no hi entenc ni un borrall, no sé ni el model d’arma que vaig disparar.

Benelli M4

El més important en tot moment és mostrar respecte per les armes, i seguretat en la manipulació. Diria que la seguretat és doblement important, perquè un error a l’hora de manipular la seguretat de l’arma pot comportar haver de passar les proves en un altre moment.

Teniem 3 oportunitats per a fer diana prop del 10, a uns 25m de distància, potser una miqueta més. Jo, que mai havia disparat ni amb rifle ni amb escopeta, a la primera vaig fer una puntuació prou bona per a no haver de repetir el tret. I hem va sorprendre el poc retrocés de l’arma, potser acostumat a les armes curtes…

Ara encara estic esperant que hem cridin per anar a buscar els nous permisos, i després… m’agradaria comprar una bona escopeta de corredera tipus Benelli M4 model Tactical, i potser també un bon rifle de precisió… encara que no tinc clar encara el model.

Mauser M Match

Aprendre a recarregar per a les noves armes serà tota una experiència!