Introducció
En els inicis dels enfrontaments armats, hom buscà la manera de provocar el major número de baixes possible en l’enemic, ideant tot tipus d’eines i armes tant d’ús cos a cos com a distància, i per exemple es van inventar els arcs, les fones, les catapultes, etc.. Totes aquestes armes que eren capaces de llençar projectils a distància amb una certa precisió, es feren ja molt valuoses estratègicament en el camp de batalla.
Amb la invenció de la pólvora, hi va haver un canvi radical en el camp militar, que fins aleshores no preveia tal potencial destructiu en els enfrontaments entre els exèrcits. Tal va ser el seu impacte en el món, que es van vèncer i sotmetre civilitzacions senceres pel simple fet de tenir la tecnologia de la pólvora i la tècnica d’emprar-la en el camp de batalla.
Fins als nostres dies, la pólvora i les armes de foc han evolucionat d’una manera vertiginosa des de l’aparició de les primeres pólvores i les primeres armes de foc que s’alimentaven amb aquestes.
Actualment, les armes de pólvora negra, encara es fan servir en diferents modalitats esportives de tir. Així doncs, intentaré explicar en aquest article les diferents armes i en quines categories es classifiquen cadascuna d’elles, així com també les seves característiques fonamentals.
Tipus d’armes d’avantcàrrega
Com que l’objectiu d’aquest article és a nivell esportiu, faré nomès esment de les armes que s’empren actualment en modalitats esportives, deixant les altres armes d’avantcàrrega per més endavant.
Armes curtes (modalitats 25m):
-Tanzutsu:
Pistola de metxa lliure, ànima del canó llisa, qualsevol calibre és permès en les d’estil japonès.
Es tracta d’una de les armes d’avantcàrrega més complicada que hi ha, doncs es requereix molta pràctica i mà dreta per fer-la anar amb bons resultats. El mecanisme de tir exigeix introduir la càrrega impulsora i el projectil per la boca del canó, i el sistema d’ignició s’aconsegueix tot encebant amb pólvora més ràpida un recipient que hi ha al costat dret del canó que es comunica per un orifici amb la pròpia càrrega impulsora.
Aquesta càrrega d’ignició s’inflama gràcies a la metxa encesa que la colpeja impulsada per un mecanisme de clau, que s’acciona quan es prem el gallet.
-Cominazzo:
Pistola de duel d’espurna (pedra foguera), ànima del canó llisa, amb un calibre mínim d’11mm.
És pràcticament el mateix sistema que en les de metxa, però en aquestes armes l’encarregada d’inflamar la càrrega d’ignició és una pedra foguera, que fregant amb una petita rampa d’acer, produeix les espurnes que se n’encarreguen d’encendre la dita pólvora d’encebat.
Tanmateix, passa exactament com en les armes de metxa; cal estar ben preparat i tenir molta experiència per poder treure’n bons fruits de les armes d’espurna.
-Kuchenreuter:
Pistola de percussió lliure, d’un sol tret, amb l’ànima del canó ratllada, de qualsevol calibre.
Aquest sistema és l’evolució directa de les armes d’espurna, simplificant força el mecanisme d’ignició de la càrrega, en el que es substitueix la càrrega d’encebatge per un pistó que és colpejat per la clau de percussió quan es prem el gallet, que produeix un raig de foc a través de la xemeneia on aquest es posa i que es comunica amb la recàmera on es troba la càrrega impulsora.
-Colt:
Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, models originals.
Els revòlvers de percussió van aparèixer a la primera meitat del s. XIX, i es caracteritzen per la capacitat de fins a sis tirs en els tambors on s’introdueixen la càrrega impulsora, el projectil, i en cadascuna de les xemeneies un pistó que fa detonar la pólvora.
-Mariette:
Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, nomès rèpliques.
Aquests revòlvers tenen molta popularitat avui dia, i són els més usats pels tiradors informals i de competició. Hi ha rèpliques força ben fetes de gairebé tots el revòlvers de percussió, i de diferents qualitats i acabats depenent del fabricant.
-Pinyal: Revòlver de cartutx metàl·lic de pólvora negra, originals i rèpliques, emprades amb el cartutx que originalment utilitzaven.
Habitualment s’empren revòlvers dels calibres .45LC, .44-40, .44R, etc.., però hi ha més calibres que originalment eren carregats amb pólvora negra.
Haig de dir que aquesta modalitat, potser ve a ser més escarrassada que les altres, doncs és necessari recarregar els cartutxos amb la pólvora negra, la sèmola o el cotó, i finalment el projectil, aconseguint així unes càrregues òptimes per a cada arma.
Armes llargues (modalitats 50m)
-Tanegashima:
Mosquet de metxa i ànima llisa, posició dempeus.
Aquest tipus d’armes d’origen japonès, duen el nom del lloc on van ser usades per primera vegada en una batalla. El mecanisme és el mateix que en les pistoles Tanzutsu. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
-Hizadai: Mosquet de metxa i ànima llisa, posició de genolls.
Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
-Miquelet:
Mosquet militar d’espurna i ànima llisa, calibre superior a 13,5mm, posició dempeus. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
El seu nom ve donat gràcies als mercenaris catalans que combatiren a la guerra dels segadors el segle XVIII, i disposa d’un mecanisme de clau d’espurna per encendre la càrrega d’ignició, el mateix que a les pistoles d’espurna ja anomenades.
-Vetterli:
Fusell lliure, posició dempeus, Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
-Lamarmora: Fusell de percussió superior als 13,5mm de calibre, posició d’empeus.
-Núñez de Castro:
Fusell de cartutx metàl·lic de pólvora negra (anterior al 1870).
Armes llargues (modalitats 100m)
-Minié:
Fusell militar de percussió, calibre superior a 13,5mm amb projectil del tipus Minié.
-Whitworth:
Fusell de percussió lliure, no aptes per la proba de Minié.
-Walkiria: Fusell de percussió, lliure o militar, nomès dames.
-Maximilian: Fusell d’espurna lliure de qualsevol calibre, amb projectil esfèric.
Armes llargues (modalitats de tir al plat)
-Manton:
Escopeta d’espurna.
-Lorenzoni:
Escopeta de percussió.
Bé, doncs espero que amb aquest article us hagi donat a conèixer les principals modalitats esportives d’avantcàrrega, i més endavant podem anar ampliant els temes de la pólvora negra, si el creador del blog ho considera oportú, és clar. 😉
Sal·lutacions
Talivà.
