febr. 132010
 

Una més d’entre la sèrie d’accidents de tir que poden ocòrrer, ja sigui per errors humans o dels materials.

L'arma accidentada. Es pot apreciar el bony a la culata... sembla ser que és l'agulla percutora!

La munició utilitzada, calibre .50BMG

Detall dels danys de l'arma

En aquest cas amb un rifle calibre .510 DTC (una variant legal del calibre .50 BMG, degut a les limitacions de l’estat de Califòrnia) de la casa Bohica Arms. Probablement en aquest cas no sigui un cas de mala recàrrega de la munició… sembla ser que el propietari de l’arma tenia problemes per a tancar la recàmera i per aconseguir-ho utilitzava un martell. En la darrera de les sessions de tir va tenir un petit problema… que s’anomena Kaboom. La inutilització de l’arma i per desgràcia uns danys personals prou importants. La mà esquerra amb ossos trencats i tendons seccionats, i la mà dreta severament lascerada.

Alguna traça de les conseqüències del kaboom, tot hi que segurament només és el lloc on van asseure l'accidentat per a practicar-li els primers auxilis

D’aquesta història en podem extreure ràpidament un parell de consells importants. En disparar, i sobretot en aquests calibres, convé anar ben equipat amb mesures de seguretat suficients: Ulleres i protectors auditius per descomptat, i en aquest cas hagués anat fantàstic que el tirador portés uns guants de tir; A més de ser fashion’s permeten agafar millor l’arma i protegeixen un xic més. L’altre consell important seria no forçar mai cap arma. Si alguna cosa no encaixa perfectament, hi ha un problema. Val més desistir de disparar fins que ho haguem resolt o si més no identificat i no representi una amenaça

Més informació a The firearm Blog i a Calguns (lloc inicial de la notícia)

febr. 072010
 

Si bé en anteriors posts (aquest i aquest concretament) ja us parlava de jocs virtuals per a practicar la teòrica i la pràctica del tir, ara us presento opcions per a “jugar” i entretenir-se, competint amb tot de persones desconegudes de la xarxa i habitualment de més enllà de l’atlàntic o fins del pacífic.

Aquesta vegada però l’ordinador i la xarxa només seran el vehicle per a mostrar els resultats obtinguts a la resta de contrincants, anant per davant que és un joc i se suposa que cap dels participants infringirà la bàsica normativa imposada (que pot ser el tipus d’arma, el calibre, la distància, el temps, les mires utilitzades…).

Des de la web original ens proposen cada mes un repte. El corresponent al mes de febrer, i imagino que relacionat amb el dia de Sant Valentí (que per aquestes contrades es substitueix pel dia de Sant Jordi, el 23 d’abril) que per a molts és el dia dels enamorats, proposen unes dianes plenes de cors, en 3 tamanys. Les condicions són que s’ha de disparar a una distància de 10 yardes (9,14m), 10 trets. I imagino que la pretensió és que s’imprimeixi en un full normal DIN-A4, sinó això pot ser un festival!

Si voleu seguir aquest joc i publicar els vostres resultats, comentant i entrant en la competició podeu anar a la pàgina inicial i mes a mes anar completant el repte.

febr. 062010
 

Una mica lligat amb aquest altre post, però ara simplement imatges preses amb càmeres d’alta velocitat. Fa goig de veure. Llàstima que no n’hi hagin alguns centenars!

Les imatges estan recollides d’aquí, aquí i aquí. Si us hi fixeu bé, en algunes de les instantànies no s’ha utilitzat una bala sinó un balí. Es curiós o no? 😉

febr. 052010
 

Seguint una mica les novetats més interessants del SHOT Show (Shooting, Hunting, Outdoor Trade Show) d’enguany, ens trobem que Beretta USA ha presentat la successora de l’aclamada Beretta 92. I conté tota una sèrie de millores o modificacions força interessants per una arma tant testada com aquesta, fruit de la combinació dels millors elements del model 92 amb el 90-Two.

Per començar, s’anomenarà Beretta 92A1 (el model en calibre 9mm) i Beretta 96A1 (el calibre .40). Visualment es poden apreciar algunes de les diferències més importants, com pot ser el rail Picattiny integrat sota el canó – per a facilitar la col·locació d’un làser o llanterna – i com el protector del gatell, que ara és arrodonit. Les altres diferències són més aviat internes: 3 carregadors inclosos de fins a 17 bales en el model del 9mm, la mira del davant es pot retirar amb facilitat i algunes millores mecàniques enfocades a augmentar la vida útil de l’arma.

Hi ha un minicatàleg on explica amb detall totes aquestes millores, que podeu consultar o baixar des d’aquí

Més informació: Policeone, Beretta USA, Armas.es

febr. 032010
 

Sovint quan veiem estadístiques no en fem massa cas. Al cap i a la fi no deixen de ser números, que vés a saber d’on els han tret, si no han aplicat artificis per augmentar-los o disminuïr-los o fins hi tot si s’han basat en dades reals o inventades. Se n’ha vist de tants colors, que a hores d’ara totes les estadístiques abans de celebrar-les o lamentar-se’n s’han d’agafar amb pinces i fer una elaboració pròpia per a poder creure-s’ho.

Aquest procés d’elaboració en la gran majoria dels casos no el podem fer. Perquè no ens hi dediquem, perquè no tenim altres dades amb que contrastar o perquè no ens interessa i només tenim dues opcions: Ens les creiem, o les obviem i no en fem cas. No hi ha terme mig.

I en aquest apunt comentaré les dades que ens vénen donades, i que són certament positives per al nostre món (el de les armes, vull dir)

Als USA, allà on no tenen vergonya de publicar aquesta mena de dades amb tò triunfalista, han donat a conèixer que la taxa que grava les transaccions amb armes ha recaptat un 29% més durant el darrer trimestre de l’any 2009 que durant el mateix període de l’any anterior. Traduïnt-se aquest percentatge en 115,8 milions de dòlars americans, que no són pocs calers.

Si això aproximadament ho multipliquem per 4… obtenim la bonica xifra de 463,2 milions de dòlars, que encara que s’hagin quedat en 300 o 400, suposant que el darrer trimestre hagi estat el millor… no està gens malament, oi?

Si per aquesta banda de l’atlàntic enlloc de dimonitzar tant les armes i els posseïdors i reglamentar i limitar amb tant d’èmfasi tot el que fa olor de pòlvora, deixessin que el mercat actués amb un mínim de llibertat, potser aconseguiriem alguns diners extres per a l’estat, que prou falta li fan! Tot plegat, si ja hem permès que algú tingui una pistola a casa, tant li fa si en té 10 més! La capacitat per trastornar-se i fer mal a algú amb les armes no és directament proporcional a la quantitat que en disposi.

En definitiva, una mostra més del que pot aportar, convenientment acotat, un sistema més permisiu amb les armes.

Ah! Les dades les he vist a AmmoLand. Una autèntica mina!

febr. 012010
 

Ja fa dies que el Shot Show d’enguany ha quedat endarrera i com no podia ésser d’una altra manera ha portat tones de novetats al món de les armes. La més cridanera des del meu punt de vista ha estat la presentació – una presentació oficial, perquè oficiosament ja feia mesos que se’n parlava, fins hi tot en aquest blog– de la nova generació de les Glock, la 4a.

No és pas perquè sigui aclaparadorament novedosa, és simplement la necessitat de renovar el mercat d’una arma que tal hi com està ja funciona. Què hi ha de nou? Doncs una nova textura a la empunyadura, la possibilitat de triar entre 3 peces al llom de la mateixa, facilitant adaptar l’arma a les nostres mans i per tant millorar la precisió i la maniobralitat, i sembla que també han modificat la peça amb molla que permet que la corredera retorni a la seva posició original després de disparar: Ara sembla molt més robusta. No són grans canvis, però alguna cosa s’havia de fer per a fer front a la competència! Val a dir que de les tres novetats, la que trobo més pràctica és la que copia literalment el sistema de la Walther P99.

Les imatges següents les he extret del fòrum M4Carbine. Uff…. per avorrir-se de la quantitat de material que hi ha!