maig 122010
 

Sempre que una d’aquestes notícies surt als mitjans de comunicació hem desperta irremeiablement una curiositat insana: Visito immediatament les fonts per a escrutar les possibles fotografies o llegir amb avidesa el text (sempre escuet) que acompanya la informació. I és que sempre m’ha fet gràcia veure quina mena d’armes es compra la gent que delinqueix. Si es tracta de decomissos relacionats amb guerres -armament militar que han desviat o robat- et pots trobar amb qualsevol cosa, normalment força aparatós però poc pràctic per aficionats o amateurs de les armes. El que més hem crida l’atenció acostumen a ser els decomissos realitzats a gàngsters, trastocats i delinqüents varis. A més de ser el més variat també és el més divertit, amb diferència. Hi ha els arsenals que tot afeccionat voldria gaudir, predominant marques prestigioses com HK, Beretta, Colt o Sako, entre moltes altres. Però també ens trobem que darrerament els propietaris de les armes decomissades amb alt poder adquisitiu s’han dedicat a recobrir les armes amb materials diversos, normalment amb la noble intenció d’afegir un plus de gaudi a l’experiència de posseïr l’arma “per se”.

I no ens enganyem, normalment aquests experiments acaben amb unes armes que semblen d’atrezzo, llestes per a la propera actuació del nou rei del pop. Perden aquella aura tan característica de les bones armes, desapareixen les ganes de tenir-les a les mans.

L’exemple perfecte d’aquesta mena d’armes engalanades fins a l’extrem de resultar puerils l’hem pogut veure a les notícies a principis d’aquest mes de maig. Aquí podem llegir la notícia completa, al Telegraph anglès. I aquí podem veure la resta de les imatges. Curioses. (els diamants incrustats sembla que són reals. Els daurats i platejats, no)

maig 042010
 

Aquest és el títol d’un documental que per circumstàncies gens habituals vaig tenir la oportunitat de gaudir al Canal 33, -excel·lentíssim mitjà de comunicació on n’hi hagi- emmarcat dins el programa Cronos, que per desgràcia meva no coneixia, i és que a casa la televisió és de “cal si en sobra”. I ahir me’n va sobrar, cosa extranya.

El documental, narrat d’una manera sublim i tant amè que passava per una bona pel·lícula, narrava en quines circumstàncies va nèixer la resistència durant la segona guerra mundial. Comenta que el terme “resistència” va venir després, amb el temps. En aquell moment la gent eren opositors, primer amb accions individuals de sabotatge, després formant cadenes d’evasió cada vegada més importants i efectives, rotatius i pamflets contra el règim i finalment amb el Maquis a França, un grup armat guerriller organitzat i que rebia ajuts – en forma de diners i armes – dels països aliats. Certament el reportatge parla molt en clau francesa, però també extrapola que el que va ocòrrer es repetí pràcticament a tota Europa, amb les diferències necessàries en funció de la duresa de l’opresió.

A la captura, un dels moments més emotius del reportatge, justament una reproducció històrica molt ben ambientada

Combina imatges històriques amb entrevistes a personatges implicats directament, historiadors o experts en el tema, així com reproduccions històriques dels fets molt ben ambientades.

Es deixa veure amb gran facilitat i pel que sembla és el primer d’una sèrie de reportatges que tractaran el tema de la resistència. Serà interessant seguir-ne la evolució, si el temps ho permet. Per no haver d’estar pendents del televisor, proposen la subscripció mitjançant RSS aquí, i d’aquesta manera cada vegada que surti publicat un nou reportatge d’aquest programa rebrem puntualment l’avis al nostre lector de notícies habitual.

Però compte1 Perquè segons indiquen a la mateixa web, el vídeo es podrà veure només fins al 10-05-2010 a les 21:40, suposo moment en el qual penjaran el següent. Una llàstima, però suposo que qüestions tècniques així ho imposen.

maig 042010
 

Acabo de veure a través del blog Guerras Posmodernas com el setembre de 2009 va aparèixer una revista que es pot descarregar de manera gratuïta en format PDF o bé consultar a través d’internet, una revista bèlica que s’anomena Ejércitos del Mundo, i que s’escapa una mica de la temàtica del blog per tractar únicament aspectes bèlics, però com que encara que sigui com a curiositat segur que a tots ens agrada ficar-hi una mica el nas, la incorporo a la biblioteca del blog, a més de ser la segona, després de armas.es que podem llegir en castellà. Els reportatges i les fotos semblen prou interessants per a ser-hi. I segueix amb la tendència d’oferir els continguts gratuïtament, cosa que sempre és d’agraïr.

La pàgina web és senzilleta però això la fa més comprensible. Disposa també d’un fòrum per discutir d’aquests temes.

L’enllaç per accedir a l’arxiu de les revistes anteriors (fins avui, 5 números)

maig 032010
 

El març del 2002, el caporal Rob Furlong de l’exèrcit canadenc es trobava a les muntanyes de l’Afganistan, juntament amb 4 companys més. En un moment donat van divisar un grup d’homes que portaven armament típicament utilitzat pels membres d’al-Qaeda. El sniper Furlong va ajustar les mires a la distància que el seu company li va indicar (ni més ni menys que 2.430 m!) i va disparar. Però el tret no va tocar ni tan sols es va apropar el suficient als objectius. Va corregir les mires i va realitzar un segon tret, que va anar a parar a la motxil·la d’un d’ells. Els insurgents, tot hi adonar-se de la urgència de la situació, actuaven amb total normalitat, avesats al foc enemic com estaven. El tercer tret va fer blanc.

Era el blanc a més llarga distància aconseguit fins aleshores. En podeu llegir el relat (força amè i d’instructiva lectura) aquí. L’arma emprada era un McMillan Tac-50

Recentment ha saltat a la palestra un nou rècord (aconseguit durant el novembre de 2009) aquesta vegada protagonitzat per un sniper anglès, Craig Harrison, que equipat del seu rifle Accuracy International L11583, derivat del L115A3 en calibre .338LM, ha aconseguit fer blanc a 2 objectius situats a 2.475m… A aquesta distància i a la velocitat de la bala, des del moment que surt del canó fins que arriba a l’objectiu passen 4 segons… s’ha de ser molt bò per a preveure els moviments que pot realitzar l’objectiu durant aquests 4 segons!