Fish Gun with Matt Dillon from Matt Dillon
Potser convindria aclarir que és tot una paròdia. L’arma no està carregada en cap moment (fixeu-vos-hi), el nen per tant només fa semblant de disparar, no és un calibre .50… el que si que és ben cert és que fa riure!
Ja ho diuen que la balança de poder mundial en el futur més immediat es decanta clarament cap als països asiàtics. Els xinesos estan avançant a un ritme trepidant, copiant, produïnt i exportant més barat qualsevol producte que els caigui a les mans. I amb el l’armament passa exactament el mateix. Si han arribat a copiar els caçabombarders més avançats i les armes més sofisticades, perquè no haurien de fer-ho amb un producte relativament senzill com el Corner-Shot, aquell invent d’origen israelià que permetia veure i disparar en cantonades sense exposar cap part del cos de l’usuari de l’arma?
Sembla que ja tenen la seva pròpia versió. No es tracta d’una imitació perfecta, més aviat d’una versió xinesa de l’invent, més matussera, però amb tota probabilitat d’un preu absurdament baix i d’una fiabilitat correcta, si no perfecta.
No han hagut de dedicar gaires recursos per la idea. Tampoc en màrqueting i menys encara en disseny, però probablement funciona. Sembla que les característiques tècniques tampoc són tan exigents com les de l’invent original.
De totes maneres, no sembla que siguin els únics. Els altres grans exèrcits també disposen de les seves pròpies versions:
No cal anar a l’altra banda de l’atlàntic per a presenciar negligències de tot tipus amb les armes. Poden ser senzillament descuits que produeixen algun ensurt i no passar d’aquí, passant per danys materials més o menys greus i fins a produïr danys personals de diversa consideració. No cal anar massa lluny per a trobar-ne exemples de tots els tipus. Us deixo un vídeo que a estones fa riure i a estones et posa els pèls de punta. No cal oblidar que les armes són eines perilloses, i cal tractar-les sempre amb el respecte que es mereixen. Si s’oblida aquesta premissa es dónen situacions com les que apareixen al vídeo:
[youtube Et33bbA0GeM]
És una revista més aviat de reportatges amb molta lletra i on es veuen poques armes, però pels qui tenen un bon domini de l’anglès pot resultar força interessant. Si l’hagués de comparar amb alguna altra probablement diria que s’assembla en els continguts a l’Ares. Un enfocament més aviat militar i de temes avançats com estratègies, tipologies d’entrenaments i similars. Ja que es poden descarregar gratuïtament de la web des del 1990, seria interessant analitzar el canvi de política abans i després dels atemptats a les torres bessones de Nova York. La revista s’anomena Special Warfare, i podeu descarregar-ne totes les edicions aquí.
És una llàstima però gairebé sempre que llegeixo una notícia de Mèxic és per parlar del narcotràfic i la violència que genera. Estava revisant un blog que explicava com el dilluns 6 de juny l’exèrcit mexicà havia decomissat una gran quantitat d’armes, entre elles 80 armes llargues (ells només diuen això, però si mirem la foto veiem que no són escopetes de caça menor precisament… ), 20 pistoles, llençacoets, més de 50.000 bales, un colló de carregadors, explosius, granades de mà… Suficient per muntar una bona “festeta” com les que provoquen morts contínuament en aquell país.
A més de la quantitat de fusells automàtics, crida l’atenció la gran quantitat de carregadors MWG 90, sobretot perquè són per equipar els fusells tipus AR-15 i M16, amb una capacitat de 90 bales cada un. Quasi res. Un parell d’aquests i es poden passar la nit disparant sense preocupar-se en absolut per la precisió. Total, ho tocaran tot, segur!
El més trist però és que seguint l’estela de la notícia, el mateix diari comenta que el divendres 3 de juny van fer un decomís similar. Bé, de fet el doble d’important. I el mes d’abril saltava la notícia que en els darrers 6 anys n’han decomissat més de 100.000, d’armes. Una bogeria.
De fet, armes i tota mena d’explosius i accessoris d’ús militar, a més de vehicles de tota mena, entre ells aquesta mena de tancs casolans, construïts a partir de pick-up’s o camions varis reforçats amb planxes de ferro, al més típic estil de l’Equip A. Els fans de les películes de zombies segur que estarien encantats de tenir-lo al garatge de casa! El vídeo el podeu veure aquí. Van totalment protegits i a l’interior han tret tot el que no és imprescindible, a més de folrar-lo per amortir els soroll dels trets que de ben segur es produïran. És interessant de veure, encara que només sigui per curiositat:
(per cert, que els “monstruos” del títol són aquests)
Tot el meu material de recàrrega és de RCBS, i la veritat és que m’està donant un resultat absolutament impecable. Tret d’una agulla extractora que va petar (per culpa meva), tota la resta no m’ha donat cap tipus de problema. I trobar el recanvi tampoc va suposar cap gran esforç, sortosament.
Fa temps que trobo que una gran marca com aquesta (i com Dillon, una altra gran marca que oblida tota aquesta àrea de negoci) hauria de posar a disposició dels seus clients material per promocionar el món de la recàrrega, que és ni més ni menys que el seu negoci. Wallpapers, imatges en alta resolució dels seus productes, taules de recàrrega, gent utilitzant els seus equips, bons manuals d’usuari, informació extensa de com utilitzar-los, proporcionar un espai per a que es creïn blogs o pàgines personals temàtiques… crear tot un ecosistema per a ser més presents en la vida dels usuaris.
Sembla que finalment han tret a la llum una pàgina en aquest sentit; ReloaderHub.com. Ara falta veure si la saben promocionar amb claredat i ofereixen suficients incentius als seus usuaris.
Per cert, que RCBS té disponible el seu catàleg 2011
Existeix una idea generalitzada que les armes són robustes per definició. Tendim a pensar que una pistola o revòlver són pràcticament indestructibles, quan la realitat és força diferent. Quan una arma cau a terra, pot patir danys de diversa consideració. Si parlem d’armes dedicades a la competició o de quirúrgica precisió, les conseqüències poden ser fatals.
Llegint el blog del tirador Jabier Les explica com en un descuit l’arma li cau a terra i destrossa literalment el visor de punt vermell que hi té instal·lat, un C-more.
Fa un parell o tres d’anys a mi hem va passar el mateix, i repassant el blog veig que no en vaig fer menció, potser de pura ràbia. La situació que vaig viure era força similar: Col·locar la glock a la funda d’extracció ràpida i a l’instant notar que alguna cosa no havia anat bé: L’arma i la funda per terra, el C-more (un “Slideride”, aparentment el mateix model que el del Jabier) amb el vidre tot fet un desastre. Tot això amb l’equip recent arribat dels Estats Units! El problema va ser un mal ajustament de la funda, culpa meva.
Sortosament la carcassa estava intacta, pel que vaig enviar l’aparell de nou a la fàbrica i allà per una quarta part del que valia tot el conjunt me’l van poder reparar i tornar a enviar en un temps récord.
Els resultats són impecables, funciona de meravella i demostra una precisió milimètrica sense haver fet cap ajustament. És un gust disparar l’arma i veure com la bala va exactament allà on havies previst. Són objectes cars però valen molt la pena. La llàstima és que converteixen l’arma en una màquina sensible i molt més fràgil del que era originalment.
Aquesta és una revista enfocada a la competició sobretot dels més joves, en territori nord americà. Té algunes similituds amb una altra revista nord-americana, Shooting Sports, però aquesta és molt més senzilla i més enfocada a mantenir viva la ilusió i el contacte amb els joves tiradors, tant els que s’inicien com els que ja estan en competicions d’alt nivell. És curiós com veig que els números disponibles en PDF daten de març del 2006!
La web o el grup s’anomena CMP (Civilian Marksmanship Program) i la pàgina on es pot trobar el recopilatori es troba aquí, a la zona de comunicacions del grup.
Una mes per a la colecció!