I finalment també s’ha incorporat a aquesta moda de distribuïr gratuitament les edicions digitals de les seves revistes la marina francesa. A la seva pàgina web no hi trobo l’enllaç, però les revistes estan disponibles aquí:
nov. 232010
nov. 222010
Així s’anomena la revista de l’exèrcit de l’aire francès, que també disposa de la seva pròpia revista gratuïta i descarregable en PDF aquí
nov. 212010
La revista gratuïta i descarregable en PDF de la Diréction Générale de l’Armement francès. Van pel número 12 però crec que sols s’ha publicat en aquest format els dos darrers números. En tot cas, sembla que els veïns del nord es posen les piles!
nov. 202010
Una revista més descarregable i consultable gratuïtament a internet, referent a temes militars des de una òptica francesa (i en francès). Sembla que s’hi han posat amb ganes! El títol, Armées d’aujourd’hui. Ara mateix per consultar n’hi ha 4 exemplars. I sembla que la periodicitat és mensual, així que ben aviat podrem gaudir d’una bona biblioteca.
nov. 192010
I una més. Una revista més disponible gratuïtament en línia, tant per a consulta com per a descàrrega en un arxiu PDF, sense necessitat de subscriure’s enlloc. Una bona iniciativa que permetrà a tots els aficionats als temes militars consultar-la i mantenir-se al corrent de l’actualitat de l’exèrcit de terra francès.
L’enllaç per accedir a la totalitat de les revistes publicades fins ara és aquí
nov. 042010
Grapat de 25 vaines descartades aquesta vegada
Abans de cada recàrrega, reviso les vaines una per una per a descartar aquelles que mostrin algun signe de desgast, i les provo a les galgues per a confirmar que tenen el tamany adequat.
Pel que fa al calibre .38 Special i .357 Magnum des dels inicis tinc problemes amb algunes de les vaines, i a cada revisió n’haig de descartar un bon grapat. El fet és que sovint algunes d’aquestes vaines han augmentat (imperceptiblement) de diàmetre i no aconsegueixen entrar adequadament a la galga. Això no seria major problema si havent passat pel die corresponent el recalibrat fos total, però amb els dies de RCBS que utilitzo no se’m sol·luciona el problema. La conclusió és que algunes d’aquestes vaines, tot hi estar en perfecte estat (aparent, si més no) han de ser descartades per evitar mals majors al camp de tir.
Avui he decidit que aniré fent un report de les quantitats i les marques afectades, i potser més endavant en podré extreure alguna conclusió, com per exemple quines marques és preferible evitar si volem aprofitar les vaines per a recarregar. Tot això pel que fa referència al meu revòlver Colt Python.
Detall d'algunes de les marques afectades. Hi ha relació amb el problema?
De moment, la relació observada és la següent:
– 9 vaines marca Gevelot amb la inscripció: Gevelot 38 SW SPL
– 5 vaines marca Geco amb la inscripció: Geco 38 Special
– 3 vaines G.F.L. amb la inscripció G.F.L. 357 Magnum
– 3 vaines Speer platejades amb la inscripció: Speer 38 Special
– 2 vaines M.F.S. amb la inscripció: M.F.S. 38 Special
– 2 vaines HP amb la inscripció: HP *38-SPL*
– 1 vaina R.P. amb la inscripció: R-P 38 SPL
En total 25 vaines descartades i apartades a falta de trobar una sol·lució, si hi és.
oct. 202010
Un regal. El mateix model replicat del que portava el germà gran d’en Jesse James, en Frank James. Que tot hi sobreviure a l’assassinat del seu germà (que va interpretar al cinema en Brad Pitt) i aconseguir escapolir-se de tots els judicis als que es va haver d’enfrontar per haver dut la vida de bandit sense escrúpols i lladre de bancs – i també d’heroi a la guerra de secessió sota les ordres del Major General confederat Sterling Price quan tenia tot just 18 anys, el 1861- va morir sense pena ni glòria a la granja de la seva família el 1915. La història coincideix a considerar-lo temiblement ràpid – el més ràpid de la seva banda-, gràcies a una particular manera de portar el revòlver… amb el martell muntat i preparat per a disparar, i això ho aconseguí perquè va practicar un tall en forma de rectangle que li permetia dur l’arma ben enfundada però al mateix temps amb el martell muntat. Perillós, però amb la vida que duia no és estrany.
El model 1875 Army Outlaw, el “fora de la llei”. Es tracta d’un revòlver d’avantàrrega, amb pòlvora negra, al meu entendre més ben equilibrat que el Remington 1858 New Army. Es nota en el mateix instant que l’agafes. S’encara molt fàcilment i està ben compensat. Segurament hi té a veure que l’any de fabricació (del model original, no de la còpia realitzada per Uberti) de l’Outlaw dista més de 15 anys respecte al model de Remington de l’exèrcit. I això es nota. També hi deu influïr que el canó és substancialment més curt…
Pel que fa a la precisió ja en parlarem, perquè de moment el model 1858 New Army s’està comportant de manera exemplar. L’outlaw necessita d’una petita llimada del punt de mira per a fer baixar els forats a les dianes.
La còpia que ha realitzat Uberti tot hi ser idèntica a l’original externament, ha patit alguna modificació per a permetre que entrés dins la categoria d’arma d’avantcàrrega, ja que l’arma original es carregava amb vaines metàl·liques (es va pensar i construïr directament per a competir amb el Colt Pacemaker, que ja utilitzava la munició metàl·lica, i Remington no es volia pas quedar endarrera!). La còpia que avui ens ocupa manté un element ben curiós que en l’original servia per a expulsar manualment les vaines ja disparades. Es tracta d’una vareta metàl·lica d’uns 10cm de llarg situada just sota el canó que justament tenia aquesta funció: Retirar del tambor les vaines utilitzades. A la còpia resultant d’Uberti s’ha mantingut la vareta però ja no compleix cap funció (el tambor està tancat per la seva part posterior per a permetre l’existència de les xemeneies que gràcies a l’acció del pistó trametran la explosió i iniciaran la pólvora continguda directament dins el tambor, que al seu temps impulsaran el projectil al llarg del canó), pel que difícilment expulsariem cap mena de vaina!). Bé si, una funció merament decorativa.
oct. 162010
La escopeta Benelli M4 Super 90 és actualment la més avançada tècnicament, i té l’avantatge que es ven directament amb una configuració tàctica que amb les altres escopetes és força difícil d’aconseguir. Al meu entendre només li mancaria un detall, i és la possibilitat per a col·locar una maneta avançada, el que en anglès en diuen una “vertical foregrip“.
El fet que només tingui el famós rail picatinny a la part superior limita la possibilitat de col·locar-hi la maneta o una llanterna tàctica, per exemple. Per a canviar aquesta situació haurem de canviar la peça original corresponent per una d’aquestes dues possibilitats, que són les úniques que he trobat:
Tenim per una banda la opció que ens ofereix la casa Surefire, per 230$, amb el model M80:
I per l’altra trobem la proposta de Brügger & Thomet, el model BT-21353. És una proposta una mica més cara – són suïssos- però per contra té 4 rails picatinny, un a cada costat. Bé a sortir per uns 535$. El detall i com queda muntat:
L’import de la millora és important, però recordem que estem parlant d’una arma de qualitat superior que es ven per uns 2.000$… quan es poden trobar escopetes de pompa per 200-300$!
Al meu entendre col·locar aquesta maneta repercuteix en un millor control de l’arma en el moment de disparar, el que es tradueix en una millora de la precisió. Crec que també ajudaria a disminuïr la batzegada de l’explosió. De fet la majoria de les armes de combat que es veuen actualment porten un dispositiu semblant… no l’instal·larien si no tingués una funció perfectament provada.
oct. 152010
La Benelli M4 Super 90 és una escopeta semiautomàtica amb una capacitat de 7 cartutxos del calibre 12 i culata extensible (telescoping buttstock).
Es tracta d’una escopeta de les denominades “tàctiques” i de combat, per la seva peculiar configuració. Ja crida l’atenció que és completament de color negre, enlloc de les típiques peces de fusta que fins fa ben pocs anys estàvem acostumats a observar en armes d’aquest tipus. També destaca de seguida una “pistol grip” o empunyadura similar a la que tindria una arma curta, però evidentment per a la escopeta del calibre 12 que ens ocupa. Si ens hi fixem una mica més trobem que té un carregador tubular tan llarg com el canó, amb una capacitat força superior a l’habitual. I a nivell intern crida l’atenció el funcionament semiautomàtic, com una pistola actual, utilitzant la força dels gasos per a expulsar el cartutx disparat i passar el nou del carregador a la recàmera, deixant-lo llest per a ser disparat.
Les avantatges són clares:
– Millor ergonomia
– Millor cadència de tir
– Possibilitat de col·locar visors, làsers o el que faci falta al rail picatinny incorporat
– Major capacitat del carregador
– Reducció de tamany en les situacions que es requereixi
Les desavantatges – que també n’hi han-:
– El soroll intimidatori de carregar l’arma queda anul·lat
– Més exposada a errors mecànics
– Preu excessiu
– El “pistol grip” dificulta guardar-la en una funda estàndard
set. 172010
No he estat mai un admirador de les pistoles tipus 1911, el que sovint m’ha fet sentir incomprès entre els mateixos amants de les armes. Però he de reconèixer que no hem faria res posseïr aquesta preciositat. Resulta que la casa Kimber ha decidit treure al mercat aquesta xulada commemoració del centenari (almenys del nom) del Colt 1911. Abans que ningú s’emocioni, sapigueu que són 4.352$ als USA i que només se n’han fet 250 unitats. Són diners però no és tan car com pot semblar a primera vista.