Talivà

oct. 102008
 

Com que ja fa temps que vaig escriure el primer article, m’agradaria continuar escrivint-ne un altre però, en aquest cas sobre un tema diferent: la meva petita col·lecció de cartutxos.

Us he posat els més característics o curiosos, però crec que és quelcom interessant per qualsevol aficionat al món de les armes de foc. I espero que us hi animeu en col·locar les fotos de les vostres col·leccions.

A continuació us aniré comentant cadascun dels cartutxos, segons el número que duen al peu.

1: .30-06Sprg. -Cartutx militar amb projectil blindat TMJ (Total Metal Jacket). Usat en fusells de precisió, de caça, i en semi-automàtics com el Garand a la IIGM. Procedència: EUA.

2: 8x53R -Cartutx militar amb bala blindada. Possiblement emprat a la IGM o la guerra civil espanyola, en fusells de forrellat tipus Màuser i similars. Procedència: Europa.

3: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Cartutx de plàstic i culot de llautó, amb projectil també de plàstic, per a tir reduït i de pràctiques. Usat per l’exèrcit espanyol. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

4: 7,62x51mm OTAN, ó .308W -Projectil blindat TMJ. Emprat per l’exèrcit espanyol en els fusells Cetme i similars, així com també en les metralladores MG d’aquest calibre. Cartutx estàndart en les forces de l’OTAN. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

5: 5,56x45mm ó .223Rem -Projectil blindat TMJ cònic. Emprat actualment en la majoria dels fusells d’assalt dels exèrcits de l’OTAN, així com també en algunes metralladores creades exclusivament per a disparar aquest cartutx. Procedència : Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

6: .45ACP ó .45AUTO -Projectil blindat. Ús militar i civil. Actualment nomès és usat per forces d’èlit en missions concretes, degut a les seves dimensions i per tant desavantatges de pes i capacitat dels carregadors. Molt popular als EUA on va ser creat, així com per l’arma que va nèixer, la pistola Colt 1911. Procedència: GFL (Fiocchi).

7: .44Mag -El projectil és de plom sense cap coberta Cartutx molt popularitzar per l’arma emprada a les pel·lícules de Dirty Harry (Harry el Brut), l’Smith & Wesson mod. 29. . Sense gravats al culot de la beina. Originari dels EUA. Procedència: desconeguda.

8: .357Mag -Bala semi-blindada FMJ (Full Metal Jacket). Variant del .38Spl. Molt popular entre els tiradors esportius. Emprat per a defensa i en alguns cossos de policia en el passat. Alta potència però poc control i precisió escassa. GFL (Fiocchi).

9: .357Mag -Punta encamisada SWC (Semi Wad Cutter). Beina de níquel. Característiques iguals que l’anterior. Cartutx recarregat per a tir de precisió. Procedència: vàries.

10: .38Spl -Bala recoberta/encamisada de coure amb nucli de plom SWC. Emprada en tir esportiu per a precisió.Munició emprada en arma curta i llarga. Procedència: GFL (Fiocchi).

11: .38Spl WC (Wad Cutter) -Completament de plom amb bandes de greixatge. Punta que descansa embotida totalment dins la beina. Dissenyada per a tir de precisió en gros calibre. D’ús, per tant, plenament esportiu. Emprada tradicionalment en revòlvers però també en algunes pistoles dissenyades expressament per a poder disparar aquesta munició tan exclusiva, fins aleshores, de revòlver.

12: 9×23 ó 9llarg -Punta blindada encoberta de crom. Cartutx d’ús militar i molt emprat en la guerra civil espanyola pels dos bàndols, tant en pistoles com subfusells o carrabines; pistola Ascaso, subfusell Fontbernat, carrabina Manresa… En l’ actualitat gairebé s’ha deixat de fabricar. Procedència: Sense marcatges al cul de la beina, no identificada.

13: 9×19 ó 9mm Parabellum Golden Saber HPJ (High Performance Jacket) -Projectil d’efecte expansiu cobert de llautó amb el nucli de plom, usat per a caça en arma llarga i defensa en armes curtes, però limitat per a ús civil en aquestes últimes en la majoria de països europeus. Beina de níquel. Procedència: Remington (EUA).

14: 9×19 ó 9mm Parabellum -Bala SWC de plom amb bany electrolític especial per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Cartutx esportiu recarregat per a precisió. Procedència: vàries procedències de punta, beina, pòlvora i pistó.

15: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de coure, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada per a modalitats de tir en què la precisió no és un factor bàsic, com ara recorreguts, bitlles (siluetes metàl·liques)… Procedència: GFL (Fiocchi).

16: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat TMJ. Ús exclusiu militar per a armes curtes i subfusells. Cartutx estàndart en els exèrcits de l’OTAN. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

17: 9×19 ó 9mm Parabellum -Cartutx de prova amb projectil fabricat per un servidor en plom pur, a petició d’un company d’armes per a realitzar proves d’estriatge en pistola d’aquest calibre, i que finalment va ser-ne muntat un exemplar per a formar part de la col·lecció. Tanmateix no seria aconsellable disparar aquest cartutx, doncs al produïr-se una Vo superior als 300m/s la bala de plom gairebé pur, provocaria estralls en l’interior del canó, deixant-lo encamisat de plom, amb la conseqüent problemàtica que això comporta.

18: 9×19 ó 9mm Parabellum -Punta aerodinàmica-cònica amb bany electrolític de Tefló, per a evitar l’emplomatge dels interiors dels canons. Emprada en diferents modalitats de tir. Procedència: GFL (Fiocchi).

19: 9×19 ó 9mm Parabellum -Projectil blindat amb encobriment de crom. Ús militar i policial. Cartutx antic amb marcatges indesxifrables, potser originari de la guerra civil espanyola.

20: 9×17 ó 9curt ó .380 ACP -Cartutx militar amb bala blindada TMJ. Creat per J. Browning el 1908. Emprat en el passat per cossos militars i policials europeus. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

21: 7,65x17mm ó .32ACP…  -Cartutx militar amb bala blindada encoberta de crom. Dissenyat per J. Browning en exclusiva per la seva pistola FN1900. Procedència: Desconeguda.

22: 7,65x17mm ó .32ACP… -Idèntica a l’anterior, però amb projectil blindat TMJ, i procedència italiana (Fiocchi).

23: .25ACP ó 6,35mm… -Projectil blindat. Cartutx emprat en defensa i per a petites pistoles semi-automàtiques, per les que va ser dissenyat. Mai ha estat en ús militar o policial per la seva escassa potència, encara que va ser molt popular a principis del s.XX per la seva enorme capacitat de portabilitat i teòrica potència de foc. Procedència: Fàbrica Santa Bárbara (Espanya).

24: .22lr (long rifle) -Punta de plom. Molt popular. Aquest cartutx és consumit per tiradors esportius de tot el món des de la seva creració a finals del s.XIX, en què originalment era carregat amb pòlvora negra. Gràcies al seu baix cost i la seva gran varietat de puntes dins el mateix calibre, és un dels cartutxos més emprats actualment. Procedència: Remington (EUA).

25: .22lr -Idèntic que l’anterior però amb projectil encobert de llautó per electròlisi, a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons.

26: .22short (curt) -Bala de plom. Cartutx creat el s. XIX per a les armes anomenades de saló, amb les que es practicava el tir informal amb aquest calibre d’escassa potència. Actualment, amb les pòlvores sense fum, la seva potència ha augmentat considerablement, i és usat tant en armes curtes com en llargues, però això si, nomès com a tir informal i en algunes competicions socials, doncs fa anys que va deixar de ser olímpic. Procedència: Regne Unit (Eley).

27: .22short – Idèntic que l’anterior, però amb la diferència que aquest és més modern, i la bala ha rebut un tractament per electròlisi a fi d’evitar efectes d’emplomatge en els interiors dels canons. Procedència: Fiocchi.

28: 8mm blank (de salves o detonador) -Cartutx sense projectil, dissenyat per ser disparat en armes de calibre 8mm específiques per aquest cartutx. Procedència: RWS (Alemanya).

29: Cal. 12-60 (escopeta) -Cartutx de paper-cartró amb culot metàl·lic, carregat amb perdigons de caça del nº8. Recordem que en els cartutxos d’escopeta, s’empra un altre mètode per definir el calibre dels mateixos, doncs en aquest cas, 12 significa els projectils esfèrics que poden obtenir-se d’una lliura anglesa de plom per a aquest calibre, i 60, la llargada total del cartutx expressada en mil·límetres. Així doncs, a mida que augmenta el numero del calibre, disminueix el diàmetre del cartutx, i a la inversa. Procedència: Trust (Eibar).

30: Cal. 12-70 (escopeta) -Com l’anterior, és un cartutx fabricat en paper-cartró, amb la beina de llautó, però amb una llargada 10mm superior, i per tant amb una càrrega més gran de perdigons, en aquest cas del nº 6 de caça. Procedència: Orbea (Vitòria).

31: Cal. 12-70 (escopeta) -En aquest cas, l’única cosa a destacar respecte a l’anterior cartutx, és la seva càrrega: perdigons de caça del nº 5. Procedència: Beristain (Barcelona).

32: Cal. 12-60 (escopeta) -Tenim un altre cartutx semblant als anteriors, però cal fixar-se en el culot del mateix, doncs és gairebé un 50% més curt que els altres. Això pot significar que la càrrega de pòlvora pot ser inferior als altres. Càrrega de perdigons de caça del nº 8. Procedència: Beristain (Barcelona).

33: Cal. 16-60 (escopeta) -Aquest cartutx, encara que a primer cop d’ull sembli del mateix calibre que els esmentats anteriorment, no és així, doncs es tracta d’un cartutx del cal. 16, com hem dit abans, per tant, inferior en diàmetre que els del cal. 12. En aquest cas tenim un cartutx fabricat en paper-cartró amb culot curt d’alumini, i carregat amb perdigons endurits de caça del nº 7. Procedència: Orbea (Vitòria).

34: Cal. 16-70 (escopeta) -En aquest cartutx ja podem observar una diferència important respecte tots els vistos fins ara: està fabricat amb material plàstic, cosa que ens diu que és força més modern i per tant més avançat tecnològicament. El seu culot és de llautó, i té una càrrega de perdigons de caça del nº6. Procedència: Trust (Eibar).

35: Cal. 16-67 (escopeta) -Podem veure en aquest cartutx, una de les moltes variants en els calibres d’escopeta: la bala estriada per a canó llis. Encara que no es pugui apreciar en la foto, aquest cartutx porta una bala de plom massís en el seu interior, que té un cos estriat per afavorir la balística de la mateixa en els canons generalment llisos de les escopetes, i produïr un moviment giroscòpic en el mateix projectil, que ajuda així a mantenir el vol rectilini, i lògicament fa augmentar la seva precisió i abast efectiu. Tot i així, en el propi cartutx no hi ha informació de la bala, així com el seu pes, mides, etc.. Procedència: Trust (Eibar).

36: Cal. .410Mag (escopeta) -Ens trobem davant un cartutx el qual ha estat batejat amb una denominació típicament nord-americana: .410 Això ens indica que ha de ser disparat en escopetes amb recàmera Magnum, les quals estan preparades per a suportar les pressions que exerceixen els gasos d’aquest tipus de munició. Aquest ve carregat amb perdigons de caça del nº7. Procedència: Eley (Regne Unit).

37: Cal. .410Mag (escopeta) -Tal i com en l’anterior exemple, aquest cartutx també és del calibre .410 Magnum, però amb una diferència considerable: en comtes de perdigons, du una bala ‘Slug’ de caça, semblant a la del cartutx nº 35. Podem veure que el cartutx és una mica més curt que el seu company, ja que té la càrrega ajustada a la capacitat de la bala, a diferència dels pedigons. Procedència: Trust (Eibar).

38: Cal. 12mm ó .36 (escopeta) -Ens trobem davant d’un cartutx originalment europeu, doncs el seu calibre nominal s’expressa en mil·límetres, i també en mil·lèsimes de polzada. És un cartutx semblant als dos anteriors, però que pot ser disparat tant en ecopetes d’aquest calibre com en escopetes del .410 ó .410 Magnum. Això si, s’ha d’anar amb molt de compte si tenim una escopeta de 12mm o del .410 i pretenem disparar cartutxos Magnum, doncs aquests tipus d’armes no sempre estàn preparades per aquesta munició, i encara que els cartutxos sembli que hi entrin a la recàmera, ens hem d’assegurar que una vegada obert o disparat, també hi cabrà. Procedència:  Desconeguda.

Bé, doncs com sempre, desitjo que us hagi agradat el meu petit recull de cartutxos i les seves corresponents característiques,i si hi ha qualsevol dubte, doncs ja ho sabeu, deixeu un comentari i serà aclarit el més aviat possible.

Salut

Talivà.

set. 012008
 

Introducció

En els inicis dels enfrontaments armats, hom buscà la manera de provocar el major número de baixes possible en l’enemic, ideant tot tipus d’eines i armes tant d’ús cos a cos com a distància, i per exemple es van inventar els arcs, les fones, les catapultes, etc.. Totes aquestes armes que eren capaces de llençar projectils a distància amb una certa precisió, es feren ja molt valuoses estratègicament en el camp de batalla.
Amb la invenció de la pólvora, hi va haver un canvi radical en el camp militar, que fins aleshores no preveia tal potencial destructiu en els enfrontaments entre els exèrcits. Tal va ser el seu impacte en el món, que es van vèncer i sotmetre civilitzacions senceres pel simple fet de tenir la tecnologia de la pólvora i la tècnica d’emprar-la en el camp de batalla.
Fins als nostres dies, la pólvora i les armes de foc han evolucionat d’una manera vertiginosa des de l’aparició de les primeres pólvores i les primeres armes de foc que s’alimentaven amb aquestes.
Actualment, les armes de pólvora negra, encara es fan servir en diferents modalitats esportives de tir. Així doncs, intentaré explicar en aquest article les diferents armes i en quines categories es classifiquen cadascuna d’elles, així com també les seves característiques fonamentals.

Tipus d’armes d’avantcàrrega
Com que l’objectiu d’aquest article és a nivell esportiu, faré nomès esment de les armes que s’empren actualment en modalitats esportives, deixant les altres armes d’avantcàrrega per més endavant.

Armes curtes (modalitats 25m):

-Tanzutsu:

Pistola de metxa lliure, ànima del canó llisa, qualsevol calibre és permès en les d’estil japonès.
Es tracta d’una de les armes d’avantcàrrega més complicada que hi ha, doncs es requereix molta pràctica i mà dreta per fer-la anar amb bons resultats. El mecanisme de tir exigeix introduir la càrrega impulsora i el projectil per la boca del canó, i el sistema d’ignició s’aconsegueix tot encebant amb pólvora més ràpida un recipient que hi ha al costat dret del canó que es comunica per un orifici amb la pròpia càrrega impulsora.
Aquesta càrrega d’ignició s’inflama gràcies a la metxa encesa que la colpeja impulsada per un mecanisme de clau, que s’acciona quan es prem el gallet.

-Cominazzo:

Pistola de duel d’espurna (pedra foguera), ànima del canó llisa, amb un calibre mínim d’11mm.
És pràcticament el mateix sistema que en les de metxa, però en aquestes armes l’encarregada d’inflamar la càrrega d’ignició és una pedra foguera, que fregant amb una petita rampa d’acer, produeix les espurnes que se n’encarreguen d’encendre la dita pólvora d’encebat.
Tanmateix, passa exactament com en les armes de metxa; cal estar ben preparat i tenir molta experiència per poder treure’n bons fruits de les armes d’espurna.

-Kuchenreuter:

Pistola de percussió lliure, d’un sol tret, amb l’ànima del canó ratllada, de qualsevol calibre.
Aquest sistema és l’evolució directa de les armes d’espurna, simplificant força el mecanisme d’ignició de la càrrega, en el que es substitueix la càrrega d’encebatge per un pistó que és colpejat per la clau de percussió quan es prem el gallet, que produeix un raig de foc a través de la xemeneia on aquest es posa i que es comunica amb la recàmera on es troba la càrrega impulsora.

-Colt:

Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, models originals.
Els revòlvers de percussió van aparèixer a la primera meitat del s. XIX, i es caracteritzen per la capacitat de fins a sis tirs en els tambors on s’introdueixen la càrrega impulsora, el projectil, i en cadascuna de les xemeneies un pistó que fa detonar la pólvora.

-Mariette:

Revòlver de percussió lliure, de qualsevol calibre, nomès rèpliques.
Aquests revòlvers tenen molta popularitat avui dia, i són els més usats pels tiradors informals i de competició. Hi ha rèpliques força ben fetes de gairebé tots el revòlvers de percussió, i de diferents qualitats i acabats depenent del fabricant.

-Pinyal: Revòlver de cartutx metàl·lic de pólvora negra, originals i rèpliques, emprades amb el cartutx que originalment utilitzaven.
Habitualment s’empren revòlvers dels calibres .45LC, .44-40, .44R, etc.., però hi ha més calibres que originalment eren carregats amb pólvora negra.
Haig de dir que aquesta modalitat, potser ve a ser més escarrassada que les altres, doncs és necessari recarregar els cartutxos amb la pólvora negra, la sèmola o el cotó, i finalment el projectil, aconseguint així unes càrregues òptimes per a cada arma.

Armes llargues (modalitats 50m)

-Tanegashima:

Mosquet de metxa i ànima llisa, posició dempeus.
Aquest tipus d’armes d’origen japonès, duen el nom del lloc on van ser usades per primera vegada en una batalla. El mecanisme és el mateix que en les pistoles Tanzutsu. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Hizadai: Mosquet de metxa i ànima llisa, posició de genolls.
Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Miquelet:

Mosquet militar d’espurna i ànima llisa, calibre superior a 13,5mm, posició dempeus. Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.
El seu nom ve donat gràcies als mercenaris catalans que combatiren a la guerra dels segadors el segle XVIII, i disposa d’un mecanisme de clau d’espurna per encendre la càrrega d’ignició, el mateix que a les pistoles d’espurna ja anomenades.

-Vetterli:

Fusell lliure, posició dempeus, Dues categories de competició: armes originals i rèpliques.

-Lamarmora: Fusell de percussió superior als 13,5mm de calibre, posició d’empeus.

-Núñez de Castro:

Fusell de cartutx metàl·lic de pólvora negra (anterior al 1870).

Armes llargues (modalitats 100m)

-Minié:

Fusell militar de percussió, calibre superior a 13,5mm amb projectil del tipus Minié.
-Whitworth:

Fusell de percussió lliure, no aptes per la proba de Minié.
-Walkiria: Fusell de percussió, lliure o militar, nomès dames.
-Maximilian: Fusell d’espurna lliure de qualsevol calibre, amb projectil esfèric.


Armes llargues (modalitats de tir al plat)

-Manton:

Escopeta d’espurna.
-Lorenzoni:

Escopeta de percussió.

Bé, doncs espero que amb aquest article us hagi donat a conèixer les principals modalitats esportives d’avantcàrrega, i més endavant podem anar ampliant els temes de la pólvora negra, si el creador del blog ho considera oportú, és clar. 😉

Sal·lutacions

Talivà.