Quan un esport delicat com el tir, en qualsevol de les seves vessants, es practica d’esma, sense esperit, sense posar-hi els 5 sentits… es quan poden aparèixer els errors. I els pitjors errors en el nostre esport poden arribar a tenir greus conseqüències! Sempre, en qualsevol modalitat esportiva per a millorar o simplement practicar-la són necessaris el temps, la disciplina, l’atenció, la concentració… però arriba un moment en que ja sigui per esgotament o per distracció deixem de percebre el nostre entorn amb l’atenció merescuda i es quan poden esdevenir els errors. I el vídeo que us poso més avall potser és conseqüència d’aquests o altres factors, però el que és segur és que se’n van derivar conseqüències. No danys personals afortunadament, però en cap competició es pot admetre una errada de seguretat tan important com la que ens mostren les imatges sense depurar-ne les responsabilitats. El que podia haver acabat en tragèdia (i de fet tenia tots els números per acabar d’aquesta manera) es queda en un ensurt gràcies a l’entrenament i els reflexes del tirador. L’article original ens parla de la visió de túnel, de que la persona de l’staff no s’havia adonat que havia començat l’exercici perquè portava els cascs posats… És possible. Segurament aquí això seria altament improbable que ens passés, per la senzilla raó que la quantitat de tiradors d’IPSC o tir pràctic és infinitament inferior a la dels Estats Units. Igualment per les superfícies dels exercicis. En qualsevol cas, hi ha algú que pot donar gràcies per continuar fent la seva vida.
Per mitjà del blog de Javier Les, conegut tirador d’IPSC vasc, descobreixo una nova revista que es pot descarregar en PDF de manera gratuïta (i consultar també directament a Internet) dedicada específicament al món de l’IPSC. Com gairebé tot en aquest àmbit és amb anglès, però sembla força interessant per als practicants d’aquesta modalitat de tir.
La revista porta per títol Double Alfa Zone, en referència al doble tap, i a “alfa” que és quan es fa un blanc perfecte en puntuació.
Podeu accedir directament a la pàgina de les revistes aquí, tant per descarregar com per a consultar online.
I és que ara que estic a punt de posar punt i final a la meva tasca com a membre de la Junta d’un Club de Tir, sembla que apareixen de nou les ganes i la il·lusió que havia anat perdent per aquest esport! I això es tradueix primerament en anar recuperant el bloc, poc a poc, per a recuperar la passió amb que el vaig començar.
I per aquells Clubs o tiradors que tot hi estar patint la crisi de valent prefereixen trobar solucions imaginatives i inteligents per a disminuïr el cost d’aquest esport, hi ha un vídeo americà que explica com amb 17$ es pot construïr una estructura per a dianes lleugera, pràctica i sobretot barata.
L’enllaço tot seguit:
Seguint amb la tònica general de la publicació de les revistes en PDF i de temàtica armamentística en aquest blog, acabo de descobrir que existeix la revista oficial per als practicants o aficionats a l’IPSC. I sembla que fins ara no devia estar en castellà, motiu pel qual alguns bloguers espanyols se’n fan ressò.
Aprofitant l’avinentesa en publico també aquí la existència, i com la majoria d’entitats massa grans, té un sistema rocambolesc per a arribar-hi. Resulta que cal subscriure’s a una mena de butlletí i d’aquesta manera ens enviaran l’enllaç a la revista cada vegada que en publiquin un nou número. Curiosament no hi ha cap enllaç directe des de la pàgina oficial.
La primera revista en castellà la trobareu aquí, i per a subscriure-us i mantenir-vos informats heu d’anar a aquest enllaç i facilitar nom, cognoms, adreça mail i regió.
Per poder fullejar o descarregar les revistes en pdf, tant les que només han sortit en anglès com les que són també en castellà, podeu visitar aquest enllaç.
Existeix una idea generalitzada que les armes són robustes per definició. Tendim a pensar que una pistola o revòlver són pràcticament indestructibles, quan la realitat és força diferent. Quan una arma cau a terra, pot patir danys de diversa consideració. Si parlem d’armes dedicades a la competició o de quirúrgica precisió, les conseqüències poden ser fatals.
Llegint el blog del tirador Jabier Les explica com en un descuit l’arma li cau a terra i destrossa literalment el visor de punt vermell que hi té instal·lat, un C-more.
Fa un parell o tres d’anys a mi hem va passar el mateix, i repassant el blog veig que no en vaig fer menció, potser de pura ràbia. La situació que vaig viure era força similar: Col·locar la glock a la funda d’extracció ràpida i a l’instant notar que alguna cosa no havia anat bé: L’arma i la funda per terra, el C-more (un “Slideride”, aparentment el mateix model que el del Jabier) amb el vidre tot fet un desastre. Tot això amb l’equip recent arribat dels Estats Units! El problema va ser un mal ajustament de la funda, culpa meva.
Sortosament la carcassa estava intacta, pel que vaig enviar l’aparell de nou a la fàbrica i allà per una quarta part del que valia tot el conjunt me’l van poder reparar i tornar a enviar en un temps récord.
Els resultats són impecables, funciona de meravella i demostra una precisió milimètrica sense haver fet cap ajustament. És un gust disparar l’arma i veure com la bala va exactament allà on havies previst. Són objectes cars però valen molt la pena. La llàstima és que converteixen l’arma en una màquina sensible i molt més fràgil del que era originalment.
En aquest post ja deixava clara la meva postura en referència a aquest tema, però ara voldria posar un exemple d’infant (o preadolescent, o adolescent, en fi… menor de 18 anys).
El nen serbi de 12 anys Zeljko Provic, és un expert en IPSC. En aquest vídeo demostra les seves habilitats… El muntatge és una mica fantasiós, però les imatges són molt impressionants:
[youtube NTUpWdB0kiI]
D’acord, és MOLT fantasiós. Però no sembla cap muntatge… i el xaval és ràpid i precís!
De totes les disciplines del tir que conec, la que pot arribar a ser més espectacular sense grans malabarismes sens dubte és la de l’I.P.S.C. o tir pràctic. Aquesta modalitat consisteix bàsicament en medir la precisió i rapidesa del competidor en resoldre diferents exercicis… eminentment pràctics i dinàmics. Ja n’hem parlat alguna vegada al blog i també n’hem enllaçat vídeos on s’aprecia ben bé en què consisteix.
Bé, doncs acabo de trobar un vídeo que mostra un inici d’exercici d’aquesta disciplina, diguem-ne… particular.
El primer vídeo mostra l’exercici en temps real. El segon, amb repeticions a càmera lenta per a que no us en perdeu cap detall. Impresionants. Ja tinc ganes de provar-ho amb la Glock a veure si això funciona amb totes les armes o només amb les preparades per a l’ocasió. Segons indiquen al lloc original, és una arma sense cap modificació i per tant s’hauria de poder fer!
Que ningú es preocupi… les bales per a les proves seran inerts!
[youtube p8475ocNvzw]
[youtube D7stLQvsDX8]
Vivim temps incerts pel que fa a les armes. Si fins hi tot als EUA els amants de les armes estan acaparant armes i munició per por a un canvi legislatiu força més restrictiu amb la seva filosofia pel que fa al dret de comprar i en molts casos dur armes!
A Europa no hem tingut mai aquesta llibertat, ni tan sols, penso, l’hem desitjada (només en els somnis més inconfessables hi hem fantasiejat, però com en tota fantasia, a la que hi apliquem una mica de sentit comú es desfà com l’aigua entre les mans). Però cada setmana sentim als mitjans, o al carrer en boca d’amics, familiars o coneguts que el tema de les armes s’ha de regular encara més. Que no és possible que arribin armes als països que estan en guerres civils, que no respecten els drets humans… que arribin armes a les mans de perturbats que poden fer qualsevol cosa amb elles, o que arribin a les mans d’adolescents que no són conscients del que implica i del mal que pot arribar a fer una arma. O potser si que en són conscients, i per això passa el que passa…
I ens toca el rebre a la societat civil, que després de passar exàmens, tests, investigacions, retrassos administratius i visites mèdiques i haver de pagar federacions, clubs, assegurances i permisos, veiem limitat l’accés a les armes i a la munició (més permisos, certificats, esperes administratives, preus desorbitants i escassa varietat) i a més encara estem continuament amenaçats per modificacions i enduriments de la Llei d’armes!
És incomprensible com després de passar tot aquest suplici – perquè se n’ha de tenir ganes, i moltes, per a seguir tots els passos i aconseguir arribar al final!- encara queda tot un via crucis diari, i un sagnat econòmic perpètu, si volem mantenir viva la nostra afició: Revisions periòdiques de les armes, inspeccions domiciliaries, renovació de papers…
És per això que en molts països està sorgint amb força una nova afició, l’anomenat “Fun tir” en calibre .22lr. Són competicions a nivell popular que estan extenent les possibilitats del calibre .22lr, tant de temps relegat a les competicions d’alt nivell i circumscrit purament a la precisió.
La competició és equiparable a un IPSC, i pot ser amb blancs mòbils, estàtics, gongs metàl·lics, giratoris, cobertures… la única diferència radica en que no s’utilitza funda (holster). Es comença l’exercici generalment amb l’arma en una posició de 45º respecte al cos.
Les avantatges són importants: Tot hi tenir les mateixes restriccions, és més senzill i menys “sospitós” voler adquirir un arma de petit calibre, i el que és més important: la munició és fàcil d’aconseguir, lliure de permisos administratius i controls, i BARATA! Que en els temps que corren és quelcom a tenir en compte. Ens estalviem de pas temps i diners en material de recàrrega. I no deixa de ser un calibre d’arma de foc, vull dir que no es tracta ni d’armes pneumàtiques ni de paintball. Són armes reals amb munició real, encara que poc potent.
És una qüestió a tenir en compte, sobretot per als clubs, la possibilitat d’oferir una nova modalitat de tir, assequible, amb molts potencials practicants i sense haver de realitzar cap inversió – o en tot cas, ben minsa-.
La idea del post m’ha vingut arran d’aquest altre post, que tot hi en francès es deixa llegir molt bé, i ajuda a clarificar la idea.
Aqui us porto un vídeo que correspon al campionat francès de IPSC, categoria femenina, divisió Producció.
És sorprenent veure com aquesta noia ha guanyat 3 campionats de França seguits… i pel que sembla segueix els passos del Grauffel, compatriota seu!
[youtube 5gAbbYetx-g Laetitia Daguenel]
A la seva web hi podem trobar, entre altres coses, l’equipament complet que utilitza.
Per cert, competeix amb una CZ 75 SP01
Aquesta empresa, JP Enterprises, té alguns accessoris per a modificar la nostra Glock i fer-la més competitiva i fàcil d’utilitzar. Proposen algunes millores externes per a facilitar entre altres la inserció del carregador (en una recàrrega ràpida per a IPSC, per exemple, això ens pot ser d’utiiltat), la disminució de la força que s’ha de fer amb el gatell per a aconseguir disparar el tret, el botó de l’extractor extès del carregador… Hi ha alguna coseta més, però potser això és el més important.
Connector 3.5Lb
per 19.95$
Boca de carregador extesa
per 59.95$ (no he entès mai perquè és tan car, si la seva funció és ben limitada…)
Botó extès de l’extractor del carregador
per 24.95$