des. 212008
 

Bé, ja tinc a les mans la darrera adquisició, aquesta vegada d’avantcàrrega (una modalitat que no tenia cap intenció de conèixer en profunditat… fins fa pocs dies).

La intenció inicial era comprar el mateix model de la casa Pietta, però la recomanació de l’armer va ser contundent: És molt millor comprar la marca Uberti, que té uns acabats i en general funciona molt millor. I la diferència de preu a aquests nivells tampoc és massa important (estem parlant d’uns 180€ pel Pietta i uns 220 per l’Uberti). De totes maneres, me’ls va deixar provar els 2 i tenint-los a les mans, fins hi tot un neòfit com jo hem vaig adonar que tenia raó. Simplement carregant el martell o mirant una mica els acabats es podia apreciar una diferència important.

El bonic del cas és que en tractar-se d’armes de venta lliure, hi juga un paper molt important la impulsivitat de la compra. Així, ja vaig sortir de l’armeria Dolsa firat! – i ara que m’hi fixo, han estrenat nova web!-.

Vaig emportar-me:

– El flamant revòlver (en una trista caixa de cartró… penso que podrien augmentar 20€ el preu i posar una caixeta de fusta o plàstic dur…)

– Un bidó de pòlvora negra marca Vectan classe PNF2 (que segons la taula de característiques oficials té una granulometría de 0,25 a 0,70mm, i esmenta que té una equivalència amb FFFG, que suposo que deu ser alguna altra marca de pòlvores més “oficial”?). Segons les taules de Vectan sembla que hi hauria de

– Un parell de caixes de bales marca Speer – del grup RCBS-. Quan es tracta de pòlvora negra i en avantcàrrega sempre són boles de plom perfectament rodones, i el més important és el diàmetre i no tant el pes, que pot ser una mica més variable. En el meu cas, les bales eren d’un diàmetre de .451″ (polzades), la referència de catàleg és la 5133, i segons esmenta el mateix fabricant hauria de pesar cada una uns 137 grains.

– Una caixa sencera de pistons CCI NO.11 (Percussion Caps), el que equival a 10 caixetes metàl·liques i rodones de 100 pistons cada una… 1000 pistons en total. Són uns quants, i a veure si hem costaran molt de gastar… però així ja els tindré, i a dins la caixa forta no hi ha perill.

– Flascó per a la pòlvora negra de Davide Pedersoli, especial per al calibre .44, model “Copper”

Clau per a extreure les xemeneies, en forma de creu, amb tornavís pla en un dels 4 braços, i en els altres 3 diferents claus per a xemeneies de diferents tamanys (la foto no s’ajusta exactament a la realitat, però és molt semblant)

– Joc d’eines per a netejar l’arma, de A. Uberti, en format compacte, que inclou un mànec buit que conté la resta d’útils: 2 allargadors, un porta draps, un raspall de nylon, un altre de fil de coure i un de llana.

Sprai lubricant especial per armes Top-oil, flascó de 125ml. Tinc la mania de comprar-ne sempre, no sé quants en dec tenir per casa!

– Dissolvent per a pòlvora negra Solblack 500ml, de la casa Pedersoli. Diuen que el millor és aigua calenta, però per si les mosques…

-Un set de Pedersoli per a portar preparades les càrregues de pòlvora (15 en total) i no haver de fer malabarismes a la galeria. I amb un petit embut per a facilitar la tasca de càrrega!

– Uns guants de pell especial per a tir, per a evitar les fogonades més que probables que rebré… amb els 21 grains de pòlvora negra amb que carregaré l’arma! Ni idea de la marca – poc que m’importa- però és agradable veure que a l’índex hi té una obertura per a no perdre la sensibilitat en disparar. Evidentment les ulleres de protecció ja les tenia de fa temps, i no cal ni dir que són imprescindibles!

Entre les seves bondats, sembla que aquest model en concret de revòlver de simple acció – rèplica exacta al model original utilitzat bàsicament pels soldats de la Unió (els 23 estats del nord) durant la guerra de secessió americana, i pels que se’l poguessin pagar -, en calibre .44 i amb un canó de 8 polzades és força precís, fàcil de manejar i prou robust com per a utilitzar-lo amb freqüència. També és possible que amb el temps hi hagin peces que es facin malbé, ja que les peces són iguals als models originals i per tant no estan tant perfeccionades com ens permeten avui en dia els avenços tècnics.

Tot hi això, és el revòlver que recomanen la majoria d’afeccionats a la modalitat.

Quan pugui publicaré les primeres proves: Quantitat de pòlvora que hem dóna el flascó, pes real de les bales, velocitat de sortida del canó, precisió -això ja serà més… aleatori-, procediment de càrrega, neteja de l’arma…

des. 182008
 

Fa dies que cueja la idea de comprar una carrabina del calibre 22LR, i tot hi que estava força decantat per un dels models de la casa CZ (preus imbatibles amb una qualitat més que acceptable i una precisió i robustesa dignes d’una arma d’un import força superior) no m’acabava de decidir.

Finalment he reactivat el tema i a la meva armeria de capçalera (Armeria Dolsa) m’han deixat un catàleg de la casa Sidam (revenedors francesos) per a que me’l miri i decideixi (per fi!) què vull.

He de reconèixer que deixar-me un catàleg d’armes i complements és equivalent a deixar una colla de nens dins una gran botiga de joguines… sense vigilància!

Encara sort que tenim una limitació al nombre d’armes que podem tenir, si no hauria de fer com els ludòpates als casinos… demanar que no hem deixin ni entrar!

Crec finalment que no és una mala opció la CZ 453 american varmint. No és, dins de la gama CZ, la que més m’agrada estèticament, però sembla la millor opció, entre altres coses pel seu canó flotant, que hauria de millorar la precisió i el “trigger” – el gatell i la resta del sistema disparador- sembla que també està millorat. Justament allò que a tot arreu els aficionats denuncien com a “millorable”. No sé encara el preu final, però segur que serà força atractiu. És clar que necessitaré una ullera, i per a la competició del Club no sé si serà massa vàlid…

Al catàleg que podem trobar a la seva pàgina web (la de Sidam, no CZ) també he vist que s’hi pot comprar la famosa Desert Eagle, entre altres molts models i marques d’armes. És una arma a la que m’agradaria tenir accés, però crec que l’haurem de deixar per més endavant… sobretot veient aquests preus prohibitius! – al catàleg, tallat en diferents pdf, hi consten els preus… al meu entendre una mica massa inflats!-.  A més s’hi ajunta la dificultat d’aconseguir els components per a muntar la munició, o encara que sigui la munició manufacturada

És temptador, però massa car.

Aprofitant que hem faran una comanda especial, aprofitaré i del mateix revenedor penso que hem faré portar un Remington 1858 en acer del calibre .44, amb la seva capseta i els seus accessoris de pòlvora negra. És la excusa perfecta per a provar això de la pòlvora negra! Al mateix temps hem quedaré unes quantes bales del mateix calibre i el que faci falta per a disparar-hi si més no en les competicions del club, a veure quina modalitat m’agrada més!

I evidentment les puntes HN gold del calibre 38/357 pel Python… en quantitats industrials! Fa massa mesos que estic faltat de puntes per a les competicions de gros calibre!

… crec que també demanaré el preu final de la Desert Eagle… Passaran els reis abans d’hora, aquest any?

set. 162008
 

Fa unes setmanes vaig posar lleugerament a prova la qualitat de les recàrregues que estava fent. Els calibres examinats (el .357 Magnum i el .38 WC) en les següents configuracions:

CALIBRE .357 MAGNUM

Punta: Soft Point, semi blindada. 160 grains

Pòlvora: 12,5 grains de Vectan SP3 (sensiblement inferior a la quantitat recomanada pels manuals)

Pistó: Winchester Small Pistol Magnum

Enfonsament: Tancament fort de la boca de la vaina

CALIBRE .38 WADCUTTER

Punta: Wadcutter completament de plom, sense recobriment. 148 grains

Pòlvora: 2,3 grains de Vectan Ba10

Pistó: Small Pistol

Enfonsament: Total, sense tancament de la boca de la vaina

Vaig utilitzar un vell cronògraf que té en propietat el Club, de la casa Competition Electronics INC., model ProCrono, que va demostrar funcionar aparentment bé. Potser algú a raó de les fotos ens en pugui donar més detalls. L’arma com comento més avall va ser el meu Colt Python amb canó de 6 polzades. Aquestes proves no tenen intenció de demostrar res, només pretenc deixar constància escrita dels resultats obtinguts amb aquestes configuracions. I si més no serviran de banc de dades o de punt de referència. La pòlvora està pesada amb una balança manual de RCBS amb total precisió, pesada per pesada.

Vaig passar pel crono 5 bales de cada tipus, sense de moment comprovar la seva precisió. Els resultats hem van semblar força sorprenents, sobretot amb el .357 Magnum, per la gran varietat de velocitats aconseguides:

CALIBRE .357 MAGNUM (velocitat teòrica amb 13,9 grains de SP3 -> 1296 f/s)

1a bala -> 726 f/s

2a bala -> 884 f/s

3a bala -> 869 f/s

4a bala -> 747 f/s

5a bala -> 745 f/s

Una dispersió entre els resultats de 726 a 884 (158 f/s) penso que és massa important, però cal tenir en compte que segurament hi ha diferències en el tancament de la boca de la vaina, el que resulta en una major o menor presió dels gasos que expulsen el projectil, i conseqüentment en la velocitat obtinguda a la boca del canó. Val a dir que aquest calibre, degut a la forta explosió té tendència a moure les bales de l’interior de la vaina, si no estan ben enfonsades. Podria ser que aquest hagués estat el meu error.

CALIBRE .38 WADCUTTER (velocitat teòrica amb 2,3 grains de BA10 -> 698 f/s)

1a bala -> 669 f/s

2a bala -> 674 f/s

3a bala -> 687 f/s

4a bala -> 602 f/s

5a bala -> 704 f/s

En aquest cas també es dóna una dispersió important, de 602 a 704 (102 f/s), tot hi que curiosament són les darreres bales del tambor del revòlver Colt Python de 6″ les que ofereixen aquestes dispersions més importants, i penso que podria haver-se donat per moviments dins de la vaina del projectil. Encara que el .38WC no sigui un calibre susceptible de promoure aquests moviments interns, el fet de no tancar en absolut la vaina podria explicar-ho.

Per comprar-ne un de ben similar, evidentment en mesures americanes (bé, no tan evident, però aquest en concret que he trobat per internet, si) a un preu trobo que molt bò, podeu visitar aquesta pàgina de Midway USA on per 99$ és vostre. Una altra cosa seran les despeses d’enviament i tota la pesca, però amb aquest preu, i tal hi com està el dòlar…!

ag. 262008
 

Fa un temps parlava aquí d’un programa que m’havia fet força servei a l’hora de convertir les dades de grams a grains i viceversa.

Resulta que per a procedir a les meves recàrregues disposo d’una balança RCBS (marca americana) manual, el model 505 concretament, que només hem dóna les mesures en grains. I també resulta que el llibre de recàrrega que utilitzo és el Malfatti número 6, que com que és francès hem dóna les mesures en grams. Per a procedir a la conversió, utilitzava fins ara el programa també francès Reload!. Pel que feia però, m’utilitzava una quantitat massa important de la memòria de la PDA, així que tan bon punt l’hi he trobat un digne substitut, ha saltat de l’aparell.

Ara he instal·lat un programa que es diu MSS Converter. Es freeware i el podeu instal·lar en molts idiomes, entre ells el francès i el castellà.

Unes captures fetes avui mateix:

Aquest és un programa estable, lleuger, ràpid i molt més útil que no pas l’anterior, així que des d’aquí us recomano la seva instal·lació. Converteix monedes, longituds, pesos, volums, velocitats, temperatures, pressions… i un munt d’altres unitats més.

La PDA per a mi és una eina insubstituïble, ja que hem permet no haver de disposar de cap ordinador a la zona de recàrrega, podent consultar resultats, PDF’s, arxius de fulls de càlcul… La única pega és que no tinc connexió a internet (no tinc cap xarxa wifi) per a fer consultes, però tampoc és absolutament necessari! En les competicions, he descobert recentment que amb un senzill full de càlcul puc anar anotant les puntuacions al moment, i saber exactament quina puntuació total tinc a cada moment, sense massa sorpreses.

Si, una eina molt útil per als tiradors. És clar que el mateix es pot fer amb una llibreta i un llapis… com tot a la vida. Però a alguns ens agraden les maquinetes!

ag. 052008
 

Bé, ja s’ha acabat la competició! Ha vingut gent representant molts clubs catalans i alguns de francesos… la veritat és que ha estat una passada! Han participat prop de 100 tiradors, des de nenes que no devien tenir pas més de 11 anys, fins a un senyor de 76 anys, crec que va dir que tenia!

Tot hi la feinada organitzant, ja tinc ganes que arribi la trobada del 2009! Podeu veure les classificacions i una mica com ha anat a la web del Club, a http://andorratir.org/.

Finalment, tal hi com vaig preveure, vaig competir en gros calibre (amb la Colt Phyton, amb calibre .38 WC) i en pistola estàndard (amb la Unique DES69, amb calibre .22 LR evidentment).

La competició amb el gros calibre no hem va anar gens bé… feia massa temps que no entrenava i la primera caixa de munició que vaig utilitzar (recarregada amb unes puntes de plom que no m’han agradat mai) no hem va donar bon resultat. Quan vaig saber què fallava ja érem a misses dites, i començava la 2a meitat de la prova, el tir ràpid! Vaig canviar de bales per unes de més antigues amb punta també de plom però recobertes d’una pel·lícula plàstica que hem dóna més seguretat. I sobretot, vaig apuntar més baix! La sol·lució va ser enlloc d’apuntar segons la norma, a la base del 7… vaig apuntar a la base del 5… i BINGO! Aleshores si, la puntuació va començar a deixar-se notar.

He sel·leccionat les 4 millors dianes per a il·luminar una mica el discurs… (les millors, eh! ho sigui que no sóc de tot 10, però algun si que s’escapa)

Una diana molt bonica, encara que els 8 podrien haver estat 9 amb una mica més de sort…!

Aquesta diana, força centrada a la línia del 10 però més dispersa cap als laterals, és curiosa perquè una de les 5 bales devia arribar de costat… això m’inclina a pensar en un error de recàrrega. Mea culpa!

Aquesta també té el seu què… Encara que aquests dos 7 m’han abaixat la puntuació…

I aquesta seria genial si no fós pel 7 baix…!

En pistola estàndard (2a posició, copa al canto!), al no haver-hi gairebé gens de retrocés i sentir-me molt més còmode amb una arma de competició amb tanta solera com la DES-69, vaig tenir una trajectòria molt més estable, i hem vaig sorprendre a mi mateix per escalar tantes posicions de cop! Si aconsegueixo repetir la puntuació (que per no haver entrenat en 3 mesos i ser la 2a competició realitzada, essent la primera des de feia almenys 12 anys) dins d’aquest any natural, pujo a 2a categoria…!

Algunes dianes de la fita:

Tres 10 en una mateixa diana… no està malament! Llàstima d’aquest 6 escanyolit que la desmereix!

Aquesta ja està millor, he aconseguit canviar el 6 per un 9… li he donat la volta! 😛

Aquesta en general bé, però masses 8! El 10 centrat és xulo, eh!

I aquesta normaleta, una mica de tot: 10, 9, 8 i 7!

Per ser que hi havia tants tiradors, amb experiència i que s’entrenen habitualment, no n’estic gens descontent, dels resultats! A veure si aconsegueixo els objectius fixats:

A) Canviar de categoria en Pistola estàndard

B) Millorar sensiblement la puntuació en gros calibre

C) Entrenar amb regularitat

El que implica:

D) Recarregar la munició amb regularitat

I tot això abans de final d’any! GLUPS!

ag. 012008
 

Aquest post està extret íntegrament d’aquesta pàgina corresponent al Club de Tir de Precisió Ensidesa Trasona. Un altre enllaç molt complet que parla del mateix tema, amb fotografies molt clares: http://www.hunterpro.sk/HUNTER_soubory/_naboje.html

TIPUS DE PROJECTIL

Extret de http://www.terra.es/personal2/cdtirotrasona/recarga.htm. Ho copio aquí perquè considero que és interessant i així s’evita que aquesta recopilació es perdi

ENCAMISAT

PLOM

FMJ Full Metal Jacket LWC Lead Wad Cutter
SPJSP Soft PointJacketed Soft point LSWC Lead Semi Wad Cutter
HPJHP Hollow PointJacketed Hollow point LHP Lead Hollow Point
SJHP Semi-Jacketed Hollow Point BBWC Bevel Base Wad Cutter
CEPP Controlled Effect Police Projectile DEWC Double End Wad Cutter
MEGA Mega shock FP Flat Point
FPJ Flat Point Jacketed HBWC Hollow Base Wad Cutter
RNLRN Round NoseLead Round Nose
Castcore RNFP Round Nose Flat Point
Gold-Dot SWC Semi Wad Cutter
TC Truncated Cone
JHC
JHP-SWC Jacketed Hollow Point – Semi Wad Cutter
JSP-SWC Jacketed Soft Point – Semi Wad Cutter
RF Round Flat
STHP Silvertip Hollow Point
XTP XTP
jul. 312008
 

Cada vegada que parlo de recàrrega insisteixo en el fet que no és una activitat trivial ni exempta de perill. Per això és recomanable aprofitar els avenços tècnics i les millores dels materials i les eines que ens ajudaran a ser cada vegada més precisos en el nostre objectiu.

Tot hi això, la majoria de nosaltres no disposem de gaires m2 per a dedicar a aquesta activitat, i convé trobar un punt d’equilibri entre les eines i materials necessaris i l’espai disponible.

Hi ha certes d’aquestes eines que per la seva utilitat, poc preu i reduïdes mides val la pena de tenir-les.

Considero que la compra d’un peu de rei que ens permeti calcular amb exactitud mil·limètrica la profunditat a la que cal col·locar la bala, les mides dels consumibles que hem d’utilitzar i mil altres medicions… és ineludible.

Però que és i per a què serveix un peu de rei?

Les imatges següents segur que ens treuen de dubtes.

Per començar poden ser manuals o digitals, i permeten fer varis tipus de medicions.

Amb el peu de rei (o pied à coulisse o caliper) podrem saber exactament les mides exteriors i interiors de la vaina (el diàmetre, la longitud, el diàmetre interior…) i consultant les taules de recàrrega per exemple que ens proposa Nobel Sport, o les que podem trobar al qualsevol manual de recàrrega, com per exemple el Malfatti, comprovar que les vaines que estem a punt de convertir en bales compleixen amb les mides mínimes i màximes per a no provocar accidents. També ens permetrà comprovar les mides dels projectils que utilitzarem, i comprovar que les mides s’ajustin als límits teòrics.

És extremadament important mesurar els consumibles que hem d’utilitzar, ja que no totes les marques segueixen uns processos de fabricació acurats.

De cada caixa de per exemple 200 projectils, podem agafar-ne a l’atzar 10 o 20 i comprovar que efectivament tenen les mateixes mides. I si no és així… tenir en compte la dispersió a l’hora de recarregar! I ser més curosos que mai.

Hi ha armes que permeten un ventall més ampli de mides, dins del mateix calibre, que d’altres.

Per exemple la Beretta 92FS té fama de tragar amb qualsevol tipus de munició (del 9mm, evidentment), en canvi la Glock és més especial, i només accepta un tipus de munició més concreta, amb unes mides més estàndards (i estem parlant de décimes de mil·límetres…!)

jul. 222008
 

Fa temps que no parlo de la recàrrega. I avui casualment he llegit un article (com he pogut… està en anglès!) que precisament en parla. L’article no és de cap revista ni de cap llibre oficial ni oficiós. Prové d’un blog com aquest. Bé, més extens, amb més articles, més veterà. Però al cap i a la fi prové d’un aficionat a les armes com tants en som, amb una particularitat: Que viu als Estats Units. I això obre un món de possibilitats perquè pots accedir a infinitat d’armes de totes les condicions, a uns preus irrisoris. I és clar, permet escriure sobre moltes més variants del mateix tema que els que som en aquesta banda de l’atlàntic!

Com deia, aquest article que m’ha cridat l’atenció, escrit per un americà, es queixa del cost sobredimensionat que té avui per avui la compra de munició original, comparada amb els preus de fa 10 o 20 anys.

I és que els preus dels metalls han augmentat de manera generalitzada i a uns nivells estratosfèrics.

Així, trobem que si a Andorra es pot comprar 500gr de pólvora Vectan per uns 30€, a Espanya el mateix barrilet de pólvora es ven a 60€, i a França una mica menys. Les puntes, els pistons i les vaines, tot ha augmentat. I la gent que fins ara no recarregava perquè ja li estava bé complir amb tots els requisits legals per a aconseguir els permisos per comprar la munició manufacturada, ara comença a contemplar la possibilitat d’aprendre a recarregar. I això que als EEUU els preus són ostensiblement més baixos que a Europa, degut a que hi ha un gran mercat disposat a adquirir aquests productes.

Aquest tema s’ha tractat moltes vegades, però la darrera que he pogut seguir s’ha donat a Front Sight, Press. L’article en qüestió es titula Making money – Reloading. I tot hi ser en anglès, paga la pena de fer l’esforç de llegir-lo.

maig 222008
 

Hi ha força maneres de netejar les vaines usades i que pretenem tornar a carregar: Uns les posen directament a la rentadora a donar voltes dins un mitjà dels grans (no utilitzeu mitges sino voleu després haver de repescar les vaines, això si no us fan malbé el tambor de l’electrodomèstic…!), altres les remenen en una mena d’asseca enciams (serveix per posar a prova la paciència i els braços!)… És clar que també n’hi ha d’altres que no les netegen!

Per la gent normal que disposa d’uns 80€‚ i que prefereix dedicar el seu temps a coses més productives (com per exemple recarregar!) fa temps que s’han inventat uns aparellets que serveixen per a deixar les vaines com noves en unes 3-6 hores. N’hi ha de 2 tipus, els tumblers, que és el cas que ens ocupa i la imatge que veieu aqui a sota, de la marca RCBS, i els altres són per ultrasons, que no he provat mai i que no crec que provi, donat que el tumbler hem funciona perfectament, ràpid, net eficaç i … anava a dir silenciós, però no, això no ho té.

El funcionament no podia ser més senzill: Desenrosquem la palometa de la part superior, el que ens deixa lliures la tapa exterior i la malla interna.

Omplim fins a la meitat aproximadament de grà  d’arròs trencat, de blat trencat, de clofolla de nous o ametlles trencades… en general qualsevol producte barat i suficientment abrasiu per a, per mitjà  de la vibració a que se sotmetrà  el conjunt, arrencar totes les impureses i restes de pòlvora que puguin quedar adherides a les parets de la vaina. El tamany ha de ser aprox. de 1,5mm, per a permetre que entri dins les vaines i s’hi pugui remenar sense quedar-se trabat.

Després acabem d’omplir el tumbler amb les vaines, que poden ser de diferents calibres sense problemes, però després haurem de seleccionar-les i separar-les abans de començar a recarregar!

Hi podem afegir unes gotes de líquid abrillantador, el que jo utilitzo és aquest:

No és cap meravella, però compleix la seva funció.

Consell: Millor posar les vaines sense treure el fulminant gastat: Evitem que el forat quedi plè de cereal.

maig 222008
 

Dins la vessant més teòrica de les armes i la munició, podriem trobar la ciència que estudia el moviment de la bala, tant a l’interior de l’arma (balística interior) com a un cop surt de la boca del canó (balística exterior).

Aqui miraré d’explicar d’una manera prou planera què és i quines reaccions estudia la balística interior.

Tot s’inicia gràcies a la nostra acció en prèmer el gallet: Això desencadena tota una sèrie d’accions mecàniques que porten a l’inici de l’estudi que ens afecta.

  1. El percutor colpeja violentament el pistó de la bala allotjada a la recàmera, que conté un element altament explosiu.
  2. L’explosiu contingut al pistó o fulminant reacciona explotant i alliberant gasos, temperatura i una flamarada dirigida cap a l’interior de la vaina.
  3. A l’interior de la vaina es troba allotjada la pòlvora, que en rebre la flamarada de l’explosiu s’inflama immediatament, alliberant una gran quantitat de gasos i temperatura.
  4. Aviat aquests gasos han ocupen tot l’interior de la vaina.
  5. Però la expansió dels gasos continua, i la vaina es dilata i obtura tota la recàmera, impedint d’aquesta manera qualsevol fuga dels gasos cap a l’exterior.
  6. La pressiò dels gasos però, continua, fins que aconsegueix trobar una via d’escapament, que només pot ser cap endavant, direcció cap al canó de l’arma.
  7. Això impulsa la bala a recòrrer la longitud del canó, que a l’inici encara no segueix el camí que marquen les estríes.
  8. Un cop recorregut un petit camí en vol lliure, la bala s’acomoda a les estries, que li dónen un sentit rotatori per a estabilitzar la seva trajectòria un cop abandoni el canó, que serà immediatament després.

Quan la bala inicia el seu camí, la pressió que encara segueixen generant els gasos de la combustió de la pòlvora en teoría no son tan importants com per a compensar l’augment d’espai que es crea degut a l’allunyament de la bala del punt d’ignició inicial, i per tant és de suposar que la bala a mesura que s’allunya de la recàmera perd pressió.

L’ideal seria que la pòlvora seguís cremant fins el moment que la bala abandonés el canó. Però això no sempre és així:

– Quan la pòlvora s’acaba de cremar molt abans que la bala abandoni el canó, estem parlant de pòlvores ràpides, i que són extremadament perilloses d’utilitzar, ja que generen altíssimes pressions a la recàmera, el que implica que en cas d’una sobrecàrrega o d’una doble càrrega de pòlvora a la vaina, el més probable és que l’arma no pugui soportar aquestes altes pressions i exploti l’allotjament de la bala, la recàmera, aconseguint en molts casos produïr ferides de diversa consideració al tirador, quan no directament la mort. És per això que és tan important de portar sempre proteccions, com a mínim a la vista i l’oïda.

 /></p>
<p>– Quan la pòlvora utilitzada és molt lenta, com són les pòlvores utilitzades habitualment en les armes llargues però també en moltes municions per arma curta, la pòlvora s’acaba de cremar prop del moment en que la bala abandona la boca del canó, i per tant generaran impressionants flamarades en disparar, però també generaran altes pressions en punts de l’arma que no estan específicament dissenyats per a aguantar aquestes altes pressions, com el canó. Per internet corren força fotos d’armes amb el canó obert, encara que també podria ser per disparar una segona bala quan la primera s’ha quedat trabada a l’interior del canó…</p>
<p>I així acaba el recorregut de la balística interior. Hi ha, però, altres factors que determinarien la velocitat, com el tipus d’estries, el diàmetre del projectil, la fricció generada, la temperatura i humetat ambiental… però s’escapen, en la seva majoria, de les possibilitats d’anàlisi – que no comprensió- dels aficionats al tir i la recàrrega.</p>
		</div><!--entry -->
	</div><!-- .entry-container -->
<footer class=  Posted by at 12:38  Tagged with: , , ,