nov. 042010
 

Grapat de 25 vaines descartades aquesta vegada

Abans de cada recàrrega, reviso les vaines una per una per a descartar aquelles que mostrin algun signe de desgast, i les provo a les galgues per a confirmar que tenen el tamany adequat.

Pel que fa al calibre .38 Special i .357 Magnum des dels inicis tinc problemes amb algunes de les vaines, i a cada revisió n’haig de descartar un bon grapat. El fet és que sovint algunes d’aquestes vaines han augmentat (imperceptiblement) de diàmetre i no aconsegueixen entrar adequadament a la galga. Això no seria major problema si havent passat pel die corresponent el recalibrat fos total, però amb els dies de RCBS que utilitzo no se’m sol·luciona el problema. La conclusió és que algunes d’aquestes vaines, tot hi estar en perfecte estat (aparent, si més no) han de ser descartades per evitar mals majors al camp de tir.

Avui he decidit que aniré fent un report de les quantitats i les marques afectades, i potser més endavant en podré extreure alguna conclusió, com per exemple quines marques és preferible evitar si volem aprofitar les vaines per a recarregar. Tot això pel que fa referència al meu revòlver Colt Python.

Detall d'algunes de les marques afectades. Hi ha relació amb el problema?

De moment, la relació observada és la següent:

– 9 vaines marca Gevelot amb la inscripció: Gevelot 38 SW SPL

– 5 vaines marca Geco amb la inscripció: Geco 38 Special

– 3 vaines G.F.L. amb la inscripció G.F.L. 357 Magnum

– 3 vaines Speer platejades amb la inscripció: Speer 38 Special

– 2 vaines M.F.S. amb la inscripció: M.F.S. 38 Special

– 2 vaines HP amb la inscripció: HP *38-SPL*

– 1 vaina R.P. amb la inscripció: R-P 38 SPL

En total 25 vaines descartades i apartades a falta de trobar una sol·lució, si hi és.

set. 162008
 

Fa unes setmanes vaig posar lleugerament a prova la qualitat de les recàrregues que estava fent. Els calibres examinats (el .357 Magnum i el .38 WC) en les següents configuracions:

CALIBRE .357 MAGNUM

Punta: Soft Point, semi blindada. 160 grains

Pòlvora: 12,5 grains de Vectan SP3 (sensiblement inferior a la quantitat recomanada pels manuals)

Pistó: Winchester Small Pistol Magnum

Enfonsament: Tancament fort de la boca de la vaina

CALIBRE .38 WADCUTTER

Punta: Wadcutter completament de plom, sense recobriment. 148 grains

Pòlvora: 2,3 grains de Vectan Ba10

Pistó: Small Pistol

Enfonsament: Total, sense tancament de la boca de la vaina

Vaig utilitzar un vell cronògraf que té en propietat el Club, de la casa Competition Electronics INC., model ProCrono, que va demostrar funcionar aparentment bé. Potser algú a raó de les fotos ens en pugui donar més detalls. L’arma com comento més avall va ser el meu Colt Python amb canó de 6 polzades. Aquestes proves no tenen intenció de demostrar res, només pretenc deixar constància escrita dels resultats obtinguts amb aquestes configuracions. I si més no serviran de banc de dades o de punt de referència. La pòlvora està pesada amb una balança manual de RCBS amb total precisió, pesada per pesada.

Vaig passar pel crono 5 bales de cada tipus, sense de moment comprovar la seva precisió. Els resultats hem van semblar força sorprenents, sobretot amb el .357 Magnum, per la gran varietat de velocitats aconseguides:

CALIBRE .357 MAGNUM (velocitat teòrica amb 13,9 grains de SP3 -> 1296 f/s)

1a bala -> 726 f/s

2a bala -> 884 f/s

3a bala -> 869 f/s

4a bala -> 747 f/s

5a bala -> 745 f/s

Una dispersió entre els resultats de 726 a 884 (158 f/s) penso que és massa important, però cal tenir en compte que segurament hi ha diferències en el tancament de la boca de la vaina, el que resulta en una major o menor presió dels gasos que expulsen el projectil, i conseqüentment en la velocitat obtinguda a la boca del canó. Val a dir que aquest calibre, degut a la forta explosió té tendència a moure les bales de l’interior de la vaina, si no estan ben enfonsades. Podria ser que aquest hagués estat el meu error.

CALIBRE .38 WADCUTTER (velocitat teòrica amb 2,3 grains de BA10 -> 698 f/s)

1a bala -> 669 f/s

2a bala -> 674 f/s

3a bala -> 687 f/s

4a bala -> 602 f/s

5a bala -> 704 f/s

En aquest cas també es dóna una dispersió important, de 602 a 704 (102 f/s), tot hi que curiosament són les darreres bales del tambor del revòlver Colt Python de 6″ les que ofereixen aquestes dispersions més importants, i penso que podria haver-se donat per moviments dins de la vaina del projectil. Encara que el .38WC no sigui un calibre susceptible de promoure aquests moviments interns, el fet de no tancar en absolut la vaina podria explicar-ho.

Per comprar-ne un de ben similar, evidentment en mesures americanes (bé, no tan evident, però aquest en concret que he trobat per internet, si) a un preu trobo que molt bò, podeu visitar aquesta pàgina de Midway USA on per 99$ és vostre. Una altra cosa seran les despeses d’enviament i tota la pesca, però amb aquest preu, i tal hi com està el dòlar…!

març 042008
 

Tal com vaig comentar, poso 2 fotografies que il·lustren força bé el que pot ser una sobrepressió:

 

Tal hi com es pot observar fàcilment, en aquestes vaines es veu força bé el coll que apareix prop de la base i el pistó aixafat per la sobrepressió, resultat de carregar amb un excés de pólvora de 3 grains per sobre del màxim recomanat. Quan trobi algun exemple del que podria haver passat amb una mica de mala sort, ho publicaré aquí.

març 032008
 

Afortunadament el fabricant de les pólvores Vectan, NobelSport, ha respost de manera exemplar: En menys de 3 hores m’ha fet arribar un correu electrònic on atenia la meva petició, i m’ha adjuntat un document en pdf amb tota la informació relativa al calibre en qüestió.

A les taules de recàrrega publicades no n’hi ha pas tanta d’informació!

L’arxiu el podeu descarregar d’aquí

Per al pes de bala que m’interessa (158 grains) trobem 4 taules de recàrrega:

Bala Hornady SWC-HP 10.25 g núm. 10428 (SWC-HP -> Semi Wadcutter/Hollow Point): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó.

Bala Sierra JHC 10.25 g núm. 8360 (JHC -> Jacketed Hollow Cavity): No és exactament la meva bala. Té una cavitat central. No s’ajusta al que busco.
Bala Speer JHP 10.24 g núm. 4211 (JHP -> Jacketed Hollow Point): Aquesta sí que sembla la que vull. Coincideix en pes, en estructura i en fabricació (el que no sé es si les meves bales són marca Speer, les tinc una mica a “l’engròs”). Si mirem el que ens marca la taula, com a càrrega mínima ens recomana 13.9 grains, i com a càrrega màxima ens proposa 14.8 grains. Provarem doncs la càrrega màxima, si tenim en compte que fins ara havia provat 17.7 grains! 3 grains de diferència! Amb raó tinc sobrepressió!

Bala Speer LSWC 10.24 g núm. 4623  (LSWC -> Lead Semi Wad Cutter): No interessa seguir aquesta bala perquè no s’ajusta al tipus de bala que tinc. La meva és més aviat com la JHP. A més no presenta taules per la pólvora que vull utilitzar, la SP3. Com que es tracta d’una bala de plom, si utilitzés una pólvora tan ràpida com la SP3 pel canó de l’arma semblaria que sortís una escopinada de plom, enlloc d’una bala. Les altes temperatures farien que el plom es desfés dins el canó. A més, la taula ens especifica que utilitza pistons normals, no Magnum (els CCI SP són els normals, els magnum són els CCI 550, per a la marca CCI, és clar. Cada marca hi posa noms diferents)

Un cop estudiat el pdf que tant amablement m’han fet arribar des de NobelSport, probablement aquesta nit recarregui les noves bales, (poques, encara estic en fase de proves!) i demà les vagi a provar. Un cop solventats tots els problemes, miraré de treure les velocitats de les bales amb la meva configuració específica.

març 032008
 

A Internet, trobem altres persones interessades en la recàrrega del calibre 357 Magnum. Les dosificacions que ells publiciten (que no ens hem de creure mai, si abans no hem contrastat la informació, a risc de patir explosions de l’arma i danys personals que poden ser prou greus):

A la pàgina Armania, proposen:

– 15,43 grains de SP3 per bala de 158 grains

– 16,2 grains per la mateixa recàrrega

A la web d’en Steve Pages marquen que per a una punta de 158 grains, utilitzant pólvora SP3 s’hauria de carregar entre 15.2 i 16.2 grains

Al fòrum de Tirmailly, en un post molt interessant en Bergeon fa públics els seus “estudis” basats en la seva pròpia experiència. La conclusió que n’extreu, per a SP3 i pistons Magnum, és que la millor dosificació és a 15.4 grains.

En diferents fòrums a Internet parlen que la Vectan SP3 hauria d’anat sempre amb una bona càrrega de pólvora… sembla que és perillós de baixar massa la càrrega… A qui hem de creure, doncs? L’experiència personal hem diu que amb les càrregues màximes recomanades i pistons Magnum hi ha sobrepressió. Si baixem les càrregues i mantenim els pistons Magnum… potser trobarem l’equilibri?

He enviat un mail a la casa que fabrica la pólvora Vectan, a veure que hem diuen en aquest cas en concret. Quan sàpiga alguna cosa ho publicaré al blog.

Per anar fent boca i trobar informacions extremadament interessants referents al calibre 357 Magnum:

Ciervos, cartuchos y armas

març 022008
 

Darrerament hem porta de cap un problema de sobrepressió que estic tenint amb les bales recarregades del calibre 357 Magnum.

Qualsevol sobrepressió és important, i no es pot prendre a la lleugera.

Mentre utilitzava la pólvora marca Vectan Ba9, amb la dosificació adequada pel tipus de punta i el pistó que hi posava, tot anava de perles.

Disparava unes bales fantàstiques, que donaven una bona impresió de sortida, i hem permetien fer uns blancs més que acceptables per tractar-se d’un calibre bastant potent.

Recentment, però, vaig adquirir a l’Armeria Dolsa d’Andorra la Vella (al 1r pis de l’edifici que està situat davant dels Grans Magatzems Pyrenées) una nova pólvora, també marca Vectan, però aquesta vegada la SP3.

Teòricament, dins de la marca Vectan és la més adequada per al calibre 357 Magnum, però a mi de moment no m’està donant bons resultats:

Per començar, i molt més important que la resta de motius, és els problemes de sobrepressió que m’està donant. La vaina per al calibre 357 Magnum, que és uns 3 mil·límetres i escaig més llarga que la del calibre 38 special, va completament plena de pólvora, de dalt a baix, i el fet de no tenir gens d’espai per a la correcta combustió dels gasos potser provoca que la vaina, un cop disparada, presenti prop de la base un collar més ample que la resta de la vaina, el que fa que sigui de difícil extracció, i al mateix temps queda inutilitzada per a posteriors recàrregues.

Un altre dels punts foscos que tinc és que el llibre del Malfatti hem dóna exactament les dosificacions per a SP3 exactes que jo utilitzo (17,3 i 17,7 grains exactament, per una punta de 158 grains). I totes dues hem donen sobrepressió.

El tercer punt de la discòrdia vé pel fet que jo, més papista que el papa, he pretès utilitzar enlloc de pistons normals com els que utilitzava abans (CCI 500 Sp) n’hi he posat uns altres, marca Winchester WSPM, és a dir, MAGNUM, que teòricament han de ser perfectes per al calibre que tracto.

Finalment, el quart punt que no m’ha agradat ni mica ni gens són les restes que queden al canó del meu Colt Phyton de 6″, restes que hem queden inevitablement tant en una dosificació com en una altra, i que no hem passava amb la Vectan Ba9.

No hem dono pas per vençut, però en recàrrega de vegades les coses es compliquen fins a límits insospitats. Miraré de publicar fotos de la sobrepressió, per a que vegeu el problema quin és, i com queden d’aixafats els pistons Magnum un cop disparats.

Amb aquestes coses cal anar sempre amb molt de compte, i sempre, tant mentre recarreguem com mentre disparem, portar ulleres de protecció. No seria la primera vegada que revòlvers o pistoles queden inutilitzats per utilitzar una càrrega inadequada… I això encara rai, mentre no es produeixin danys personals!