gen. 282010
 

Als Estats Units d’Amèrica ja fa temps que estan en peu de guerra. I no hem refereixo ni a l’Afganistan, ni a l’Irak, ni a cap conflicte militar (que també). El qui està en peu de guerra  és la societat civil. Resulta que des que ha canviat el color polític a la casa blanca hi ha una onada de “antigun ban” o propostes de lleis per a limitar l’accés a les armes (no oblidem que allà és considerat un dret inherent a les persones, protegit directament per la constitució). Califòrnia, tot hi ser governada pels republicans (el famós actor supermusclat) és ja un estat que camina en la direcció més europea que no pas americana. I segueixen una bona corrua d’estats, que aboguen per la mateixa línia. Com a resposta, fa mesos o potser anys que des de l’Associació del Rifle i altres agrupacions es recopila informació, es publica i s’ataquen directament aquestes iniciatives i els seus impulsors. Als Estats Units els funciona, amb uns lobbyes perfectament organitzats i legalment establerts. Fins al moment estan aconseguint frenar aquestes propostes de llei. Com tot, en l’equilibri i la justa mesura hi ha l’ideal.

Però ai las! Aquesta febre legisladora s’apropa al vell continent, i a França recentment s’han encès totes les alarmes degut a un discurs del primer ministre que sembla que dóna a entendre que la legislació referent a les armes s’endurirà (encara més) del que és ara. Això ha fet reaccionar els nostres veïns i de moment estan demanant signatures a tots els simpatitzants de les armes, principalment francesos – directament implicats- però sense menystenir els suports internacionals que els puguin caure.

Col·leccionistes, caçadors, tiradors esportius, propietaris d’armes per pròpia defensa i amants de les armes en general, ja sigui per hobby o per professió, podeu passar pel següent link per a demostrar el vostre suport i un rebuig frontal a tanta llei i tanta limitació en un tema que està prou legislat i limitat de fa tant de temps. Les lleis només les acaben acatant els posseïdors legals de les armes, que molt rarament protagonitzen incidents violents, justament perquè se saben responsables de les armes inscrites als seus corresponents permisos.

Actualització: Des de Còrsega també mostren signes de preocupació… la blogosfera es mou!

ag. 282009
 

Nidec ens ofereix una botiga amb multitud de productes relacionats amb la seguretat, des de armes fins a armilles antibales, passant per botes, guants, ulleres, cascos, gravadores… una infinitat de productes especialment indicat per membres dels cossos policials, ja que hi ha un gran desplegament de defenses, segones armes, esprais, fundes…

A més a més de botiga, imparteixen cursos relacionats amb la defensa personal, ús de tècniques policials, tir instintiu… i tir tàctic per civils amb permís d’arma. Els preus són més econòmics si estem inscrits en l’anomenat Club Nidec, fins a un 15% de descompte, tant en cursos com en material. I pel que sembla els cursos no estan malament, ja que per internet es comenta (professionals de la seguretat) que n’estan molt contents. És qüestió de fer-hi una ullada, i si ens interessa, i en funció de si som professionals, tiradors esportius o civils armats, apuntar-nos-hi.

És llaminer que relativament a prop es realitzin cursos d’aquesta temàtica, i jo ja m’estic plantejant de seguir-ne algun!

Segur que hi aprenem moltes coses i passem una bona estona!

jul. 022009
 

Durant segles Andorra no va precisar de cap cos especial que s’encarregués de la delicada missió de protegir la seguretat dins de les fronteres nacionals. No feia falta. Pocs com eren i prou enfeinats com estaven amb el quefer quotidià com per a dedicar-se a fer malifetes!Hi havia com a tot arreu, petits incidents i trifurques vàries, i per a això, per a mantenir l’ordre establert existia -existeix- el Sometent, una milícia popular integrada per tots els caps de casa andorrans, de 21 a 60 anys, armats amb escopetes de caça i liderats pels Capitans i pels Deseners com a lloctinents dels Capitans. Segons narren els documents antics les seves atribucions podien correspondre a impedir robatoris, borratxeres, crits i aldarulls, custodia de presoners, evitar el soroll passades les 10 de la nit i a transportar els Veguers allà on els plagués, entre algunes altres.

Els Capitans els nomenava directament el Consell General, i en funció de les necessitats en nomenava un o més, i els deseners els nomenava directament el Comú. La seva autoritat quedava circumscrita a la seva parròquia.

La figura del Sometent està regulada actualment pel Decret del 23 d’octubre del 1984, i n’eren els Veguers i els Batlles els caps superiors. Un cop l’any es convocaven els homes integrants del Sometent a la Plaça Major, i es passava “revista” tant als homes com a les armes, disparant una vegada enlaire. D’aquesta manera sembla que quedava oficialment demostrat que tant els homes com les armes estaven en condicions de complir la tasca que fóra necessària. Aquest costum però,  s’ha perdut (us imagineu l’estona, la gent i les armes que es reunirien a la Plaça? I quina sorollada! Ara, que l’estampa seria impressionant i digna de veure!) i enlloc d’això sembla que s’hauria de convocar el personal i les armes a Casa de la Vall… encara que jo no ho he vist mai!

Actualment tant el capità com els deseners els nomena el Comú. Bona mostra en són aquestes dues actes de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, on es nomena el capità per una banda i els deseners per l’altra. No estic segur que la resta de Comuns continuïn la tradició i el Decret… encara que m’agrada pensar que si. Si no ho fem nosaltres, què ens queda?

A partir del 1931 els Veguers van decidir crear el Servei d’Ordre, l’actual Policia Andorrana, composat inicialment per un cap i sis agents.

I des d’aleshores cap aquí, hem aconseguit tenir una Policia moderna, nombrosa i espero que eficaç. No en va Andorra és considerat un dels països més segurs del món, si no el que més.

Però no marxem del tema. El Sometent, encara que sepultat en l’oblit més miserable, es va convocar per darrera vegada (si no m’erro) el 1986, per raó de la visita que va fer al Principat el Copríncep d’Andorra, Mr. François Mitterrand. I amb la quantitat de policies que tenim al país, m’estranyaria que alguna altra vegada es tornés a convocar. Com a mínim ens hauria de visitar l’Obama i el seu sèquit, per a precisar de tantíssima gent com per haver de demanar la convocatòria del Sometent. I tot hi així…! De fet el més probable és que s’acabi revocant el decret que el regula, i per tant desapareixent definitivament aquesta figura tant bucòlica. Per cert, que el tema té prou interès com per a dedicar-li una novel·la o fins hi tot un parell de capítols, a l’estil de “Entre el Torb i la Gestapo”. A veure si algú en recull el testimoni…!

Si esteu interessats en conèixer amb més profunditat la figura del Sometent a Andorra, sens dubte us heu de dirigir al Politar Andorrà i al Manual Digest, encara que que jo sàpiga no estan publicats en PDF per a poder-los consultar en línia.

Seria injust no deixar constància de l’ajut rebut per a recopilar informació d’aquest tema, pràcticament inexistent a Internet. JDP, gràcies!

maig 202009
 

Vivim temps incerts pel que fa a les armes. Si fins hi tot als EUA els amants de les armes estan acaparant armes i munició per por a un canvi legislatiu força més restrictiu amb la seva filosofia pel que fa al dret de comprar i en molts casos dur armes!

A Europa no hem tingut mai aquesta llibertat, ni tan sols, penso, l’hem desitjada (només en els somnis més inconfessables hi hem fantasiejat, però com en tota fantasia, a la que hi apliquem una mica de sentit comú es desfà com l’aigua entre les mans). Però cada setmana sentim als mitjans, o al carrer en boca d’amics, familiars o coneguts que el tema de les armes s’ha de regular encara més. Que no és possible que arribin armes als països que estan en guerres civils, que no respecten els drets humans… que arribin armes a les mans de perturbats que poden fer qualsevol cosa amb elles, o que arribin a les mans d’adolescents que no són conscients del que implica i del mal que pot arribar a fer una arma. O potser si que en són conscients, i per això passa el que passa…

I ens toca el rebre a la societat civil, que després de passar exàmens, tests, investigacions, retrassos administratius i visites mèdiques i haver de pagar federacions, clubs, assegurances i permisos, veiem limitat l’accés a les armes i a la munició (més permisos, certificats, esperes administratives, preus desorbitants i escassa varietat) i a més encara estem continuament amenaçats per modificacions i enduriments de la Llei d’armes!

És incomprensible com després de passar tot aquest suplici – perquè se n’ha de tenir ganes, i moltes, per a seguir tots els passos i aconseguir arribar al final!- encara queda tot un via crucis diari, i un sagnat econòmic perpètu, si volem mantenir viva la nostra afició: Revisions periòdiques de les armes, inspeccions domiciliaries, renovació de papers…

És per això que en molts països està sorgint amb força una nova afició, l’anomenat “Fun tir” en calibre .22lr. Són competicions a nivell popular que estan extenent les possibilitats del calibre .22lr, tant de temps relegat a les competicions d’alt nivell i circumscrit purament a la precisió.

La competició és equiparable a un IPSC, i pot ser amb blancs mòbils, estàtics, gongs metàl·lics, giratoris, cobertures… la única diferència radica en que no s’utilitza funda (holster). Es comença l’exercici generalment amb l’arma en una posició de 45º respecte al cos.

Les avantatges són importants: Tot hi tenir les mateixes restriccions, és més senzill i menys “sospitós” voler adquirir un arma de petit calibre, i el que és més important: la munició és fàcil d’aconseguir, lliure de permisos administratius i controls, i BARATA! Que en els temps que corren és quelcom a tenir en compte. Ens estalviem de pas temps i diners en material de recàrrega. I no deixa de ser un calibre d’arma de foc, vull dir que no es tracta ni d’armes pneumàtiques ni de paintball. Són armes reals amb munició real, encara que poc potent.

És una qüestió a tenir en compte, sobretot per als clubs, la possibilitat d’oferir una nova modalitat de tir, assequible, amb molts potencials practicants i sense haver de realitzar cap inversió – o en tot cas, ben minsa-.

La idea del post m’ha vingut arran d’aquest altre post, que tot hi en francès es deixa llegir molt bé, i ajuda a clarificar la idea.

maig 092008
 

Fa uns 3 mesos vaig començar a tramitar els papers per aconseguir els permisos d’arma que hem falten: La categoria C, D i E.

La categoria C correspon a la possessió d’arma curta de foc, és a dir, tenir una arma curta a casa però sense la possibilitat d’anar a la galeria de tir a provar-la (cosa que s’hauria de discutir la utilitat de tenir una arma a casa per a la pròpia defensa, si ni tan sols estàs segur que funcioni correctament, ja que la legislació no et permet ni tan sols treure-la de casa…!)

La categoria D correspon al port d’arma llarga ratllada, així com a la possessió d’il·limitats cartutxos o blaes. Serien els rifles, o qualsevol arma llarga que dispari bala.

La categoria E correspon al port d’escopeta de caça menor, pel que jo entenc que és qualsevol escopeta de cartutxos.

Fa uns 15 dies vaig anar a les instal·lacions de la Policia per a passar un exàmen sobre l’ús i la manipulació de les armes llargues. Aquest exàmen és relativament nou, potser de fa 3-4 anys. Només arribar et dónen un foli amb les normes bàsiques que s’han de complir, tant en aquest moment a la galeria de tir com després amb l’arma a la mà.

Hi ha un decret que n’explica el procediment (el linkaré en un altre moment, ara estic amb el linux i no tinc els documents a mà)’, per tant anava força confiat.

La prova va consistir en una explicació pràctica per part del policia encarregat de les armes, en el meu cas primer sobre una escopeta d’ànima llisa, amb uns cartutxos que tiraven bala, que ara no recordo com va dir que es deien. Després el mateix amb un rifle sistema Mauser. Com que d’armes llargues no hi entenc ni un borrall, no sé ni el model d’arma que vaig disparar.

Benelli M4

El més important en tot moment és mostrar respecte per les armes, i seguretat en la manipulació. Diria que la seguretat és doblement important, perquè un error a l’hora de manipular la seguretat de l’arma pot comportar haver de passar les proves en un altre moment.

Teniem 3 oportunitats per a fer diana prop del 10, a uns 25m de distància, potser una miqueta més. Jo, que mai havia disparat ni amb rifle ni amb escopeta, a la primera vaig fer una puntuació prou bona per a no haver de repetir el tret. I hem va sorprendre el poc retrocés de l’arma, potser acostumat a les armes curtes…

Ara encara estic esperant que hem cridin per anar a buscar els nous permisos, i després… m’agradaria comprar una bona escopeta de corredera tipus Benelli M4 model Tactical, i potser també un bon rifle de precisió… encara que no tinc clar encara el model.

Mauser M Match

Aprendre a recarregar per a les noves armes serà tota una experiència!

març 202008
 

Avui us porto l’ABC de les armes al país: El Decret que des de l’any 1989 regula el què, el com, l’on, el qui i el perquè de les armes al Principat d’Andorra.

Es pot trobar fàcilment al BOPA, però aquí en deixo una còpia editada, tant en format lliure odf (que podeu llegir amb el programa Writer de l’Openoffice, lliure i gratuït i al meu entendre molt millor que no pas el Microsoft Office) com en format PDF. De fet ja vaig explicar com anava això d’aquests dos formats, en aquest article (de passada, però).

I dic que l’he editat perquè tal hi com surt publicat al BOPA no es pot dir que  sigui la manera més clara i entenedora: Jo hi he posat una mica de format. Negretes, espais, he aprofitat l’espai per a aconseguir rendibilitzar la impressió i no malgastar tants folis… En fi, per a que ho pogueu imprimir i llegir tranquilament a casa, o a través de la pantalla de l’ordinador de casa, el portàtil o la PDA…!

 Decret sobre possessió, ús i circulació d’armes, del 03-07-1989, en format PDF (es pot llegir amb Adobe Acrobat)

 Decret sobre possessió, ús i circulació d’armes, del 03-07-1989, en format ODT (es pot llegir amb Openoffice Writer)

Properament continuaré publicant textos legals, com per exemple les proves per a obtenir o renovar el permís d’arma, aprovades recentment en un decret.

També publicaré algun post fent referència a aquests decrets, recalcant aspectes importants i que cal tenir en compte.  Però serà en una propera ocasió!

febr. 292008
 

Els requisits que demana la Policia per a tramitar un nou permís d’arma són:

. Entregar el formulari “Obtenció d’un permís d’armadegudament omplert i signat

. Entregar el formulari “Certificat Mèdic Oficial per a permís d’arma” degudament implert i signat per un metge legalment establert al Principat

. Entregar l’assegurança particular en cas de tractar-se del permís categoria C, D o E

. En cas de tractar-se dels permisos B1 o B2, amb un certificat de la Federació Andorrana de Tir n’hi ha prou (ja té subscrita l’assegurança necessària, que ens cobreix com a socis)

. 2 fotografies tamany carnet de 35x40mm

. Fotocòpia del passaport

Si presentem tots aquests documents al Servei de Policia, començaran els tràmits per a atorgar o denegar els permisos demanats.