ag. 232011
 

L’esport del tir, en la modalitat que sigui, requereix a més d’una destresa i coneixement en la manipulació de les armes, una bona dosi de sentit comú i respecte per tot el que ens envolta. La prova està en que en les competicions de tir es produeixen ZERO accidents. L’accident en aquest esport és un fet molt aïllat, i això és degut bàsicament a les precaucions que tots ens imposem quan estem en un camp de tir i/o manipulant les armes.

En aquest blog ja he parlat algunes vegades que sovint m’he trobat amb tiradors que no respectaven les normes més elementals de seguretat, i és en aquests casos on la seva bona estrella (i la de tots els que l’envolten) ha de fer hores extres. De fet, els accidents que sovint es veuen per internet o que ocorren a les galeries de tir tenen més a veure amb una recàrrega mal feta i la conseqüent destrossa de l’arma que amb un tret fugisser.

És per això que en trobar aquest vídeo que enllaço tot seguit no puc evitar pensar com n’arriven a ser de ruques algunes persones que es situen enfront de la línia de tir per aconseguir unes imatges espectaculars o un vídeo impactant. Tot hi que els tiradors estan molt a prop de les dianes i l’error segurament està molt minimitzat, pot donar-se. I pot haver-hi un rebot de la bala… i tantes altres possibilitats! És temptador, però no és necessari ni justificat prendre tants riscs per una foto!

ag. 042011
 

… per la manca d’espai, mentre d’altres en fan virtud!

És curiós de veure com aquest paio, soldat retirat nordamericà, que imagino que viu en aquesta “petita” casa amb rodes, no renuncia a tenir el seu benchrest o banc de treball per a recarregar els seus calibres preferits, encara que sigui adaptant-se a les extraordinàries circumstàncies de la seva vida… i és que mentre jo necessito espai diàfan per a recarregar a gust, aquest senyor amb una sisena part en té suficient i de sobres. Massa còmode no deu estar-hi, però se’l veu força orgullós del seu raconet! La totalitat de les fotos i l’explicació aquí. Veient aquesta caravana hem fa pensar que un traste així de gros a Andorra no passaria per la meitat de les carreteres!

jul. 312011
 

No sé a vosaltres, però des que va sortir el còmic i la sèrie The walking dead (va de zombies, molt aconseguida) i es va anunciar que s’està rodant la segona part (heu vist el tràiler? Poso el vídeo del youtube una mica més avall) jo no paro d’adonar-me que hi ha referències als zombies una mica pertot: Zombieland i d’altres pelis amb “undead” en el títol han sorgit com bolets. I és clar, hi ha un munt d’articles per internet que expliquen com sobreviure a un holocaust zombie, com construïr búnkers efectius contra onades de zombies (ho he vist! Estan construïnt un búnker REAL a Catalunya i a d’altres països! Si interessa puc buscar l’enllaç a veure si el trobo), quines armes són més efectives. Una autèntica allau.

I avui he trobat una cosa realment curiosa. Per menys de 100$ es poden aconseguir uns ninots (semblen maniquís d’aquests de les botigues de roba) caricaturitzats com zombies per a utilitzar-los de diana realística Fins hi tot van perdent trossets petits de material i semblen trossos de carn sangonosa! El vídeo és molt instructiu. La idea, genial. Sol·lucions imaginatives en temps de crisi?

Diuen que poden aguantar més de 1000 impactes de bala d’armes de diferents calibres!

I el tràiler de la 2a temporada de The walking dead…

jul. 262011
 

Els qui aneu en moto a diari sabeu que s’acaba agafant un coneixement de les reaccions i de les mides de la bèstia en qualsevol circumstància. I també sabeu que de vegades sovint en alguns adelantaments passeu fregant dels altres vehicles amb la seguretat que si no fan cap maniobra brusca no hi haurà cap incident.

Aquest vídeo d’un policia muntat en una Harley Davidson “Road King” i fent les virgueries que fa, en una moto d’aquestes característiques i aquest pes… només pot rebre un qualificatiu: Art motoritzat. Aquest paio sembla que faci ballet amb la moto. Si hem diuen que dorm a damunt de la moto crec que m’ho creuria:

jul. 212011
 

Espero que aquesta Desert Eagle NO estigui carregada, i simplement la nena estigui mirant l’arma del seu pare pel forat del martell tensat simplement per curiositat, amb el benentès que NO hi hagi cap bala a la recàmera… Espero. Perquè en cas que no sigui així, és més que probable que la nena, amb el dit posat al gallet hagi patit un accident, que com a mínim pot haver comportat un traumatisme seriós craneoencefàlic, un nas rajant sang i probablement trencat, danys oculars i una dentadura nova.

Aquesta mena de fotos fan por. Molta por. I no haurien d’existir, encara que vagin acompanyades d’una clarificadora i tranquilitzadora explicació.

jul. 202011
 

Si heu vist algun vídeo de Magpul Dynamics aquest vídeo us farà molta gràcia… I si no, segur que també! Són un parell de xixarel·los parodiant els impressionants vídeos que comercialitza Magpul Dynamics… Són molt bons! Es descollonen durant tot el vídeo, però és que no és per menys. I la entrada tàctica a l’habitació és per emmarcar!

juny 122011
 

Ja ho diuen que la balança de poder mundial en el futur més immediat es decanta clarament cap als països asiàtics. Els xinesos estan avançant a un ritme trepidant, copiant, produïnt i exportant més barat qualsevol producte que els caigui a les mans. I amb el l’armament passa exactament el mateix. Si han arribat a copiar els caçabombarders més avançats i les armes més sofisticades, perquè no haurien de fer-ho amb un producte relativament senzill com el Corner-Shot, aquell invent d’origen israelià que permetia veure i disparar en cantonades sense exposar cap part del cos de l’usuari de l’arma?

Sembla que ja tenen la seva pròpia versió. No es tracta d’una imitació perfecta, més aviat d’una versió xinesa de l’invent, més matussera, però amb tota probabilitat d’un preu absurdament baix i d’una fiabilitat correcta, si no perfecta.

No han hagut de dedicar gaires recursos per la idea. Tampoc en màrqueting i menys encara en disseny, però probablement funciona. Sembla que les característiques tècniques tampoc són tan exigents com les de l’invent original.

De totes maneres, no sembla que siguin els únics. Els altres grans exèrcits també disposen de les seves pròpies versions:

nov. 192010
 

És que són la repera.

Els americans, qui si no, avui resulta que s’han inventat que és el Dia Nacional (per ells) de la munició. Proposen que tots aquells que donin suport al seu dret constitucional a portar armes i utilitzar-les en cas de ser necessari comprin avui un mínim de 100 bales. Ras i curt, si hi ha aproximadament 75 milions de persones armades als Estats Units d’Amèrica, i cadascuna d’aquestes comprés 100 bales, seria en un dia 7,5 bilions de bales que es vendrien.

Caldria suposar moltes coses per a que això és complís (és un pèl fantasiós), entre elles:

  • Que tothom n’estigués assabentat
  • Que tothom estigués disposat a donar suport a la iniciativa
  • Que tothom tingués temps per a fer-ho, diners i la oportunitat
  • Que les botigues no entressin en una ruptura de stock al cap de 3 minuts d’obrir.

Però és una mostra més que el món de les armes a nivell civil mou molt diners, i genera moltes pressions tant a favor com en contra.

No cal dir que aquí això suposaria una previsió mínima de 3 mesos per aconseguir els permisos necessaris a la Policia per a l’adquisició de munició, i demanar a l’armeria que ens assegurés la disponibilitat de l’estoc que vulguéssim comprar. Gairebé gairebé igual, tu!

Via The guns and ammo enthusiast blog

oct. 252010
 

La última edició del joc Medal of Honor ja va nèixer amb polèmica. Resulta que es tracta d’un d’aquests jocs de shooters tan entretingut, i basat i ambientat en l’actual guerra que s’està duent a terme a l’Afghanistan. El problema no vé per aquí, sinó pel fet que en la modalitat de joc multijugador es permet triar el bàndol al que es vol pertànyer, tant les forces americanes o britàniques com el bàndol talibà. I és clar, si es tria de jugar com a talibà, es tracta de pelar els soldats de la coalició sense miraments (a l’inrevès passa exactament el mateix), utilitzant per a aquesta fi tota mena d’armes, inclosos els temuts explosius casolans (IED, Improvised Explosive Devices, on fins a l’agost s’havien registrat 1062 atacs, només a l’Afghanistan).

No tinc clar si desprès de la polèmica (i de la propaganda gratuita) s’ha modificat la opció multijugador, però crec que efectivament així ha estat. Al cap i a la fi es tracta de no fer-se massa enemics, el diner és el diner. Els bàndols tradicionalment enemics no compren jocs: Talibans, coreans de nord, soviètics comunistes, mujaidins…

Sense insistir massa en la valoració del joc, que és indubtablement molt inferior a la saga dels Call of Duty, sobretot els de les darreres edicions, crida poderosament l’atenció la imatge de portada del joc, i és una espècie de mercenari (que al final no és tal, sinó un soldat regular integrat en una unitat especial anomenada Tiers 1, que aparentment existeix). La imatge és la d’un paio que els té pelats de còrrer amunt i avall per tots els conflictes armats que convingui, amb l’equipament imprescindible per a rendir al màxim al camp de batalla i amb la xuleria d’estar-se dempeus mentre rep un munt d’impactes variats, resultat d’una explosió massa propera.

I a Theatrum Belli publiquen una fotografia (aquesta si, sense trucatge i reflectint soldats reals) de paios que a més fins-hi tot físicament s’assemblen a la portada del joc. A l’Afghanistan. Imposen, sens dubte. Segur que no són tant infalibles com els protagonistes del joc, però també fan la cara d’haver-ne passat de tots colors.